Faig una pausa al bloc. El tinc com a divertiment, perquè m'agrada escriure, etc. Però realment no tinc les més mínimes ganes ni intenció que el que publico acabi reflectit a mitjans, jo ni sóc ni tinc les més mínimes ganes de ser notícia. I que el que publico al bloc ho sigui altera massa les regles de joc, les meves intencions.
Per tant, una pausa per a la reflexió. Tornant de Setmana Santa ja veuré què faig.
Visca la terra!
31 de març 2010
25 de març 2010
L’enquesta d’El Periódico: tot segueix igual, però algunes pistes sobre les dades de Laporta i d'Anglada…
Nova ració d’enquesta, aquest cop d’El Periódico (EP). És una frase que em fa certa ràbia, però suposo que és la que més s’escau: la realitat és tossuda. Vull dir que la realitat s’imposa, també en les enquestes. Fa uns dies teníem ocasió d’analitzar l’enquesta de La Vanguardia, que havia rebut ferotges crítiques per part d’en Joan Laporta i d’Esquerra, però vam poder comprovar que l’enquesta era plenament coherent amb totes les altres enquestes que circulen pel país.
Les enquestes no són cap maná caigut del cel, ni cap cosa estranyíssima, ni una conxorxa. Són un simple retrat demoscòpic d’una determinada realitat en un moment donat, sotmès a certes regles científiques i amb un marge d’error que ningú discuteix. La realitat i el retrat que ens ofereixin les enquestes, pot ser una altra d’aquí uns mesos. Però el que no té gaire sentit és refugiar-se en les teories conspiratives davant les enquestes, i encara menys davant una sèrie d’enquestes que totes expliquen el mateix.
L’enquesta de El Periódico confirma totalment els moviments de fons i la situació política a hores d’ara. És plenament coincident amb una adequada lectura de les enquestes del CEO, de LV i de partits polítics.
Per tant, no cal tornar a insistir en el que ja s’ha dit, perquè és plenament vigent.
Tanmateix, avui sí que podem fer una anàlisi més intensa de la situació de les opcions sobiranistes de cara a l’electorat. I afegir-hi una anàlisi fins ara inèdita del retrat que es fa de l’opció Anglada, Plataforma per Catalunya.
Pel que fa a CiU, totes les enquestes confirmen la seva “despegada” electoral. Crec que és prematur parlar en termes d’aproximació a la majoria absoluta. Falta molt de temps. Però és evident que els convergents s’hi estan aproximant sòlidament.
Esquerra confirma la seva debacle electoral. Havien trampejat com havien pogut l’enquesta del CEO, van passar-se a la teoria de la conspiració amb l’enquesta de LV, però ara ja no han tingut més remei que reconèixer la realitat.
M’ha semblat especialment ridícul el sr. Ignasi Llorente resumint la situació amb un “no ens ho mereixem”. Home, Ignasi, no fotem! Però si això estava cantat! Però si és difícil de conèixer una experiència similar de dissociació entre votants i opció electoral! Però si és que entre els votants que encara us queden la majoria prefereixen en Mas de president que en Montilla!!!
Costa d’entendre la ceguesa d’Esquerra al llarg d’aquests anys d’agonia tripartita. Personalment, me’n faig creus. Potser ara comencen a veure el desastre que ha significat tot plegat. Però parlar de que “no ens ho mereixem” em sembla d’una vanitat insuportable. A veure si ens entenem, qui no s’ho mereixia era el país. I aquí estem. El destí electoral d’Esquerra està escrit. L’heu escrit vosaltres. Em sap greu, però és així. I molts vam començar fa molts anys a denunciar la situació, a criticar-la, a intentar posar de manifest l’error que implicava l’opció tripartita per a Esquerra i l’independentisme.
Pel que fa a Reagrupament, tot tal i com ho havíem descrit, irrellevància. En l’anàlisi de la darrera enquesta del CEO, que donava un 1.0% a Reagrupament, ja vaig dir que probablement la situació, quan es van conèixer els resultats del treball de camp, podria situar-se en un 0.5% d’intenció de vot, pel possible impacte de l’harakiri totalitari del Dr. Carretero. M’he equivocat de ben poc: un 0.6% segons l’enquesta de El Periódico.
Reagrupament, com a tal, com a marca electoral, ha arribat a la insignificància, i ho ha fet per mèrits propis.
Tanmateix l’enquesta d’EP proporciona dades interessants en relació al fenomen Laporta. La primera de totes és que la seva intenció directa de vot és congruent amb les dades que en el seu moment ja vam aportar a aquest bloc. Segons EP, Laporta podria tenir un 2.8% d’intenció directa de vot. Aquesta dada és coherent amb aquell 2.6 que vaig explicar donava l’enquesta d’un partit català.
La diferència entre ambdues enquestes és que la del 2.6 preguntava Rcat+Laporta, i EP pregunta sobre Laporta directament, però sobre el mateix univers mostral que pregunta l’opció electoral, de manera que aquell 0.6 de Reagrupament és raonable pensar que està globalment inclòs en el resultat final personal, el 2.8.
Aquest és el punt de partida electoral del laportisme, no arriba al 3% en cap escenari.
Una altra dada a tenir en compte és la valoració de Joan Laporta com a líder. Aquí tenim dues visions força interessants. D’una banda els enquestats en el seu conjunt el valoren amb un 3.4. No està demoscòpicament allunyat del 2.9 que crec recordar li atorgava LV. És una valoració baixa, fins i tot inferior a la de Joan Carretero. Ja vaig explicar com funcionen aquest tipus de valoracions, on tan important com els suports propis ho és el nivell d’antipatia que es desperta en altres opcions. Però per al conjunt del país, segons les dades de les enquestes, aquesta és la valoració global que ofereix Joan Laporta, i és indiscutiblement baixa.
Una segona dada interessant és que un 5.0% dels enquestats manifesten que veuen Laporta com a president, que el preferirien, esdevenint el quart candidat preferit pels catalans. Aquesta dada pot semblar incoherent amb les baixes expectatives electorals, però no ho és. Cal saber que a cada pregunta les opcions de resposta són diferents. I per tant no en podem fer una lectura linial. I menys encara amb una candidatura encara prou indefinida.
La indefinició és un factor que juga a favor de les possibles expectatives del sr. Joan Laporta. Si bé recull una escassa intenció directa de vot, també és cert que ofereix un 26.5% de vot potencial, és a dir, de persones que diuen que el podrien arribar a votar.
Clarament, en totes les seves declaracions, el sr. Joan Laporta s’aferra a aquesta dada com a expectativa electoral, i tot i que crec que és autoenganyar-se, no podem dir que no faci bé, perquè realment és l'únic al que agafar-se i perquè algú que diu que el podria votar és algú que potser finalment el pot votar.
El que passa és que desconeixem aquestes dades en relació a la resta de candidats, excepte a un, i per tant no podem dimensionar-les adequadament. I del segon candidat que coneixem les dades, el sr. Anglada, la seva anàlisi ens confirma la prudència amb què cal observar aquest tipus de dades “no competitives”.
Fixeu-vos que per a l’opció Anglada, un 7.5% diuen que “possiblement el votaria”, i un 16.6 que el podria votar. Dissortadament les preguntes no són les mateixes que amb en Laporta, on una opció era “el votaria segur”, que ofereix aquest 2.8% de què hem parlat abans. El “possiblement el votaria” no té la mateixa intensitat semàntica en ordre a la decisió, però podem acceptar que se situa en una mateixa escala alta de preferència.
I si amb en Laporta tot plegat li atorgava un 29.3% de vot potencial, en el cas Anglada, per a un mateix plantejament individual de pregunta, aquest “potencial de vot” se situa en un 24.1%.
Estic segur que cap de nosaltres pensa que el sr. Anglada pugui treure un 24.1% de vots. Ni ho pensem ni ho volem, és clar. Però a nivell demoscòpic, en el cas Laporta, la situació és la mateixa, ni que volguéssim, ningú pot pensar interpretant el resultat de l’enquesta a aquesta pregunta, que Laporta pot tenir un 29.3% de vot.
He insistit molt en aquest punt, perquè em sembla cabdal: una cosa és una pregunta individualitzada, no competitiva, i una altra cosa és la pregunta de debò, en un escenari plenament competitiu, amb totes les opcions.
Tornant a les dades estríctament Laporta, la confusió que expressa l’enquesta d’EP sobre la proximitat que atribueixen els enquestats al sr. Joan Laporta a les diferents opcions polítiques posa de manifest dues coses: que l’ambigüitat juga a favor seu pel que fa a les expectatives de votants potencials, però, alhora, que en el moment final, en el moment de prendre una decisió ferma, la gent opta per altres opcions.
Recapitualant, el vot convergent expressa una fortalesa enorme, i un continu creixement en les seves expectatives electorals. Esquerra també mostra inequívocament la seva dura davallada, no hi ha cap enquesta que pugui maquillar aquesta situació. Reagrupament està absolutament ensorrat en les seves expectatives electorals, clarament ha estat incapaç de recollir cap percentatge significatiu del votant que deserta massivament d’Esquerra. Només Joan Laporta pot proporcionar alguna expectativa d’entrar al Parlament, ja sigui en solitari o ja sigui amb Reagrupament (és irrellevant per a les seves expectatives); però per ara les dades demoscòpiques ens diuen que no hi ha fenomen Laporta, la seva candidatura no tindria cap mena de trascendència rellevant en el panorama electoral, i com a molt, apunta a una presència simbòlica al Parlament. Tanmateix, l’opció Joan Laporta també és la que presenta una més gran confusió en relació a l’electorat, i a hores d’ara no podem dir si les seves expectatives potencials deriven de la confusió (i per tant en la mesura que s’aclareixi la situació perdrà aquest potencial), o si la confusió és el que permet pensar que encara té alguna opció i potencial per fer electoralment alguna cosa per sobre del que a hores d’ara expressen totes les enquestes.
Però, sobretot, és important retenir que no podem analitzar les expectatives electorals amb preguntes individuals, i això serveix tant per a les opcions de Joan Laporta com de Josep Anglada. Una cosa és com un enquestat valora aïlladament un factor, una opció, i una altra de totalment diferent és quina és l’opció que escolliria d’entre totes les possibles. Són preguntes diferents que tenen mecanismes de resposta i valoració diferents i que per tant ens donen resultats diferents.
Les enquestes no són cap maná caigut del cel, ni cap cosa estranyíssima, ni una conxorxa. Són un simple retrat demoscòpic d’una determinada realitat en un moment donat, sotmès a certes regles científiques i amb un marge d’error que ningú discuteix. La realitat i el retrat que ens ofereixin les enquestes, pot ser una altra d’aquí uns mesos. Però el que no té gaire sentit és refugiar-se en les teories conspiratives davant les enquestes, i encara menys davant una sèrie d’enquestes que totes expliquen el mateix.
L’enquesta de El Periódico confirma totalment els moviments de fons i la situació política a hores d’ara. És plenament coincident amb una adequada lectura de les enquestes del CEO, de LV i de partits polítics.
Per tant, no cal tornar a insistir en el que ja s’ha dit, perquè és plenament vigent.
Tanmateix, avui sí que podem fer una anàlisi més intensa de la situació de les opcions sobiranistes de cara a l’electorat. I afegir-hi una anàlisi fins ara inèdita del retrat que es fa de l’opció Anglada, Plataforma per Catalunya.
Pel que fa a CiU, totes les enquestes confirmen la seva “despegada” electoral. Crec que és prematur parlar en termes d’aproximació a la majoria absoluta. Falta molt de temps. Però és evident que els convergents s’hi estan aproximant sòlidament.
Esquerra confirma la seva debacle electoral. Havien trampejat com havien pogut l’enquesta del CEO, van passar-se a la teoria de la conspiració amb l’enquesta de LV, però ara ja no han tingut més remei que reconèixer la realitat.
M’ha semblat especialment ridícul el sr. Ignasi Llorente resumint la situació amb un “no ens ho mereixem”. Home, Ignasi, no fotem! Però si això estava cantat! Però si és difícil de conèixer una experiència similar de dissociació entre votants i opció electoral! Però si és que entre els votants que encara us queden la majoria prefereixen en Mas de president que en Montilla!!!
Costa d’entendre la ceguesa d’Esquerra al llarg d’aquests anys d’agonia tripartita. Personalment, me’n faig creus. Potser ara comencen a veure el desastre que ha significat tot plegat. Però parlar de que “no ens ho mereixem” em sembla d’una vanitat insuportable. A veure si ens entenem, qui no s’ho mereixia era el país. I aquí estem. El destí electoral d’Esquerra està escrit. L’heu escrit vosaltres. Em sap greu, però és així. I molts vam començar fa molts anys a denunciar la situació, a criticar-la, a intentar posar de manifest l’error que implicava l’opció tripartita per a Esquerra i l’independentisme.
Pel que fa a Reagrupament, tot tal i com ho havíem descrit, irrellevància. En l’anàlisi de la darrera enquesta del CEO, que donava un 1.0% a Reagrupament, ja vaig dir que probablement la situació, quan es van conèixer els resultats del treball de camp, podria situar-se en un 0.5% d’intenció de vot, pel possible impacte de l’harakiri totalitari del Dr. Carretero. M’he equivocat de ben poc: un 0.6% segons l’enquesta de El Periódico.
Reagrupament, com a tal, com a marca electoral, ha arribat a la insignificància, i ho ha fet per mèrits propis.
Tanmateix l’enquesta d’EP proporciona dades interessants en relació al fenomen Laporta. La primera de totes és que la seva intenció directa de vot és congruent amb les dades que en el seu moment ja vam aportar a aquest bloc. Segons EP, Laporta podria tenir un 2.8% d’intenció directa de vot. Aquesta dada és coherent amb aquell 2.6 que vaig explicar donava l’enquesta d’un partit català.
La diferència entre ambdues enquestes és que la del 2.6 preguntava Rcat+Laporta, i EP pregunta sobre Laporta directament, però sobre el mateix univers mostral que pregunta l’opció electoral, de manera que aquell 0.6 de Reagrupament és raonable pensar que està globalment inclòs en el resultat final personal, el 2.8.
Aquest és el punt de partida electoral del laportisme, no arriba al 3% en cap escenari.
Una altra dada a tenir en compte és la valoració de Joan Laporta com a líder. Aquí tenim dues visions força interessants. D’una banda els enquestats en el seu conjunt el valoren amb un 3.4. No està demoscòpicament allunyat del 2.9 que crec recordar li atorgava LV. És una valoració baixa, fins i tot inferior a la de Joan Carretero. Ja vaig explicar com funcionen aquest tipus de valoracions, on tan important com els suports propis ho és el nivell d’antipatia que es desperta en altres opcions. Però per al conjunt del país, segons les dades de les enquestes, aquesta és la valoració global que ofereix Joan Laporta, i és indiscutiblement baixa.
Una segona dada interessant és que un 5.0% dels enquestats manifesten que veuen Laporta com a president, que el preferirien, esdevenint el quart candidat preferit pels catalans. Aquesta dada pot semblar incoherent amb les baixes expectatives electorals, però no ho és. Cal saber que a cada pregunta les opcions de resposta són diferents. I per tant no en podem fer una lectura linial. I menys encara amb una candidatura encara prou indefinida.
La indefinició és un factor que juga a favor de les possibles expectatives del sr. Joan Laporta. Si bé recull una escassa intenció directa de vot, també és cert que ofereix un 26.5% de vot potencial, és a dir, de persones que diuen que el podrien arribar a votar.
Clarament, en totes les seves declaracions, el sr. Joan Laporta s’aferra a aquesta dada com a expectativa electoral, i tot i que crec que és autoenganyar-se, no podem dir que no faci bé, perquè realment és l'únic al que agafar-se i perquè algú que diu que el podria votar és algú que potser finalment el pot votar.
El que passa és que desconeixem aquestes dades en relació a la resta de candidats, excepte a un, i per tant no podem dimensionar-les adequadament. I del segon candidat que coneixem les dades, el sr. Anglada, la seva anàlisi ens confirma la prudència amb què cal observar aquest tipus de dades “no competitives”.
Fixeu-vos que per a l’opció Anglada, un 7.5% diuen que “possiblement el votaria”, i un 16.6 que el podria votar. Dissortadament les preguntes no són les mateixes que amb en Laporta, on una opció era “el votaria segur”, que ofereix aquest 2.8% de què hem parlat abans. El “possiblement el votaria” no té la mateixa intensitat semàntica en ordre a la decisió, però podem acceptar que se situa en una mateixa escala alta de preferència.
I si amb en Laporta tot plegat li atorgava un 29.3% de vot potencial, en el cas Anglada, per a un mateix plantejament individual de pregunta, aquest “potencial de vot” se situa en un 24.1%.
Estic segur que cap de nosaltres pensa que el sr. Anglada pugui treure un 24.1% de vots. Ni ho pensem ni ho volem, és clar. Però a nivell demoscòpic, en el cas Laporta, la situació és la mateixa, ni que volguéssim, ningú pot pensar interpretant el resultat de l’enquesta a aquesta pregunta, que Laporta pot tenir un 29.3% de vot.
He insistit molt en aquest punt, perquè em sembla cabdal: una cosa és una pregunta individualitzada, no competitiva, i una altra cosa és la pregunta de debò, en un escenari plenament competitiu, amb totes les opcions.
Tornant a les dades estríctament Laporta, la confusió que expressa l’enquesta d’EP sobre la proximitat que atribueixen els enquestats al sr. Joan Laporta a les diferents opcions polítiques posa de manifest dues coses: que l’ambigüitat juga a favor seu pel que fa a les expectatives de votants potencials, però, alhora, que en el moment final, en el moment de prendre una decisió ferma, la gent opta per altres opcions.
Recapitualant, el vot convergent expressa una fortalesa enorme, i un continu creixement en les seves expectatives electorals. Esquerra també mostra inequívocament la seva dura davallada, no hi ha cap enquesta que pugui maquillar aquesta situació. Reagrupament està absolutament ensorrat en les seves expectatives electorals, clarament ha estat incapaç de recollir cap percentatge significatiu del votant que deserta massivament d’Esquerra. Només Joan Laporta pot proporcionar alguna expectativa d’entrar al Parlament, ja sigui en solitari o ja sigui amb Reagrupament (és irrellevant per a les seves expectatives); però per ara les dades demoscòpiques ens diuen que no hi ha fenomen Laporta, la seva candidatura no tindria cap mena de trascendència rellevant en el panorama electoral, i com a molt, apunta a una presència simbòlica al Parlament. Tanmateix, l’opció Joan Laporta també és la que presenta una més gran confusió en relació a l’electorat, i a hores d’ara no podem dir si les seves expectatives potencials deriven de la confusió (i per tant en la mesura que s’aclareixi la situació perdrà aquest potencial), o si la confusió és el que permet pensar que encara té alguna opció i potencial per fer electoralment alguna cosa per sobre del que a hores d’ara expressen totes les enquestes.
Però, sobretot, és important retenir que no podem analitzar les expectatives electorals amb preguntes individuals, i això serveix tant per a les opcions de Joan Laporta com de Josep Anglada. Una cosa és com un enquestat valora aïlladament un factor, una opció, i una altra de totalment diferent és quina és l’opció que escolliria d’entre totes les possibles. Són preguntes diferents que tenen mecanismes de resposta i valoració diferents i que per tant ens donen resultats diferents.
17 de març 2010
Enquestes, suggestió i autoengany
Aquest article és més aviat un informe, una reflexió que he volgut sigui força clara, motivat pels diferents comentaris que hi ha hagut criticant l'enquesta que diumenge publicava La Vanguardia, inclòs un article -crec, dissortadament, que força desencartat- d'avui mateix d'en Joan Laporta.
Les enquestes poden “retocar-se”, poden ser més o menys encertades, etc, això tots ho sabem, però no ens enganyen si no és que ens volem deixar enganyar. Quan analitzo una enquesta política intento no fixar-me mai en l’atribució d’escons que efectua sinó en les tendències que està marcant. I a partir d’aquestes tendències, a partir d’aquests moviments de fons que indiquen, fer-ne una anàlisi política. Em sembla el més interessant de les enquestes.
Una enquesta sola no ens permet aquesta anàlisi de la que parlo, de tendències o moviments de fons, però un conjunt d’enquestes, de diferents fonts i distribuïdes en un espai coherent de temps, sí que ens ho permeten.
Dissortadament l’enquesta de la Vanguardia no ens proporciona tants elements “fins” com la del Centre d'Estudis d'Opinió, però sí que permet observar si hi ha una coherència amb les precedents.
I lamento dir-ho, però l’enquesta de la Vanguardia és totalment coherent amb les altres enquestes que hem conegut al llarg d’aquest primer trimestre de l’any. I encara més, és coherent amb l’expressió de l’enquesta de la Vanguardia de novembre 2009.
Discrepo radicalment de les lectures crítiques i demoscòpicament sense fonament que s’han efectuat. Atès que no disposo de dades que em caldrien per fer-ho íntegrament sobre l’enquesta de la Vanguardia, en farem una lectura científica i política prenent com a base l’enquesta del CEO –que vaig analitzar minuciosament en un anterior article- i d’altres enquestes de les que disposo informació. I amb aquests elements, i més enllà de la meva opinió i/o valoració, espero que tots els qui llegiu aquest article –un cop més necessàriament llarg- disposeu de prou elements d’anàlisi perquè pogueu fer les vostres pròpies valoracions.
Hi ha una dada prèvia a tenir en compte, i és que l’enquesta de la Vanguardia parteix d’una mostra inferior a la del CEO i d’altres enquestes de partits que en conec els resultats. Amb una mostra de 1.000 persones, l’enquesta és representativa i fiable. Però evidentment no té la mateixa precisió de les que tenen 2.000 o més individus en la mostra. D’altra banda, no coneixem dades clau com el record de vot, que sí tenim al CEO. Per tant, i com ja he dit, simplement podrem analitzar la coherència amb les altres, i confirmar, o no, els moviments polítics de fons, les tendències.
CONVERGÈNCIA I UNIÓ:
L’enquesta de la Vanguardia atorga una altíssima intenció de vot a CiU, fins al punt de fregar, en l’assignació d’escons, la majoria absoluta.
Tot i que la dada sigui molt espectacular, és coherent amb les enquestes prèvies. En el cas del CEO, tenint en compte el biaix que es podia demostrar en la seva mostra, ja vaig afirmar que CiU podia estar fins a 10 punts per sobre d’intenció de vot del que assenyalava. I l’enquesta de LV confirma plenament aquestes dades. I és coherent també amb el que expressent les enquestes amb les que treballen els partits polítics i a les que he tingut accés.
Les dades de l’enquesta de LV són coherents, són creïbles, i confirmen plenament la tendència de vot, el moviment de fons electoral a favor de CiU. Com ja vaig dir, que CiU aparegui, en el vot no fidelitzat, per a totes les opcions electorals prèvies excepte ICV-EUA (per tant per a antics votants dels PSC-PSOE, d’ERC i del PP) com el vot refugi majoritari, atorga una solidesa brutal a les expectatives electorals dels convergents.
PSC-PSOE
L’enquesta de LV indica una clara tendència a la baixa en les expectatives electorals dels socialistes. Aquesta tendència a la baixa és també coherent amb l’expressada per l’enquesta del CEO un cop descomptat el biaix de la mostra.
Per tant, la meva lectura és que si l’enquesta del CEO no estigués esbiaxada en la mostra ja hagués posat de manifest aquesta clara tendència a la baixa dels socialistes. El fet d’estar sobredimensionats a la mostra i d’estar infrarepresentat l’electorat convergent va provocar un miratge de “manteniment” en la intenció directa de vot. Però no era certa, i així ho vaig posar de manifest en l’anàlisi de l’enquesta del CEO.
ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA
La segona gran dada que aporta l’enquesta de LV és la constatació de la debacle d’Esquerra en les seves expectatives electorals.
També en aquest punt, aquesta baixada, l’enquesta és coherent amb les dades i tendències expressades en les enquestes prèvies. A l’enquesta del CEO ja s’apreciava clarament la pèrdua greu d'expectatives de vot, tot i que no fós tan aparatosa en la intenció directa de vot. Però era un altre miratge. El cert és que Esquerra, que és el segon partit amb una menor fidelització de vot (poc més del 50% dels antics votants), ja patia a l’enquesta del CEO la major davallada de totes les forces polítiques.
Aquestes dades també són coherents amb les enquestes dels partits, on les expectatives electorals d’Esquerra eren significativament inferiors a l’enquesta CEO. Per tant, la tendència és claríssima, i el moviment de fons de deserció dels votants d’Esquerra, imparable, inqüestionable.
Tanmateix, atenent a les dades de l’enquesta CEO es podria matisar que potser aquesta davallada que ofereix l’enquesta de LV no sigui tan acusada, tan radical. Però estaríem parlant d’un diferencial petit. Tan petit que no hi ha cap mena de raó per a la victimització que Esquerra ha volgut vendre. Ho sento, nois, però les dades de LV són coherents i expressen amb contundència el mateix que expressen les altres enquestes adequadament llegides. És el que hi ha.
PARTIT POPULAR i INICIATIVA PER CATALUNYA
Els analitzo conjuntament perquè el seu comportament és el mateix, i l’anàlisi, exactament la mateixa.
També en aquest cas l’enquesta de LV és totalment coherent amb les enquestes prèvies. Tant PP com ICV-EUA són els partits que ofereixen uns resultats més estables en relació a les eleccions del 2006 al Parlament de Catalunya. Les seves expectatives de vot pràcticament no es mouen, i el seu sòl i sostre electoral són pràcticament el mateix.
Per tant, també en aquest punt l’enquesta de LV confirma les tendències electorals d’aquests dos partits. Un avorriment, si voleu, però ni amunt ni avall. Es queden més o menys com estan.
CIUTADANS/CIUDADANOS
Les expectatives de vot que els hi atribueix l’enquesta de LV són, un cop més, plenament coherents amb les expressades per les altres enquestes.
No sortiran, això està més clar que l’aigua. I no ho dic pel percentatge de vot que li atribueixin les enquestes, sinó per les dades claríssimes que ens proporciona l’enquesta del CEO. Ciutadans és el partit que sistemàticament, a totes les enquestes, ofereix una menor fidelització de vot, d’entre el 30 i el 40 per cent. Tenint en compte aquesta dada, i les actuals expectatives de vot que ofereixen totes les enquestes, inclosa LV, és evident que el residu electoral Ciutadans ha saltat pels aires, i no tenen la més mínima possibilitat de tornar al Parlament. No us sembli agoserada aquesta lectura. M’hi jugaria el que fós. I no tenen ni tan sols refugi en el factor sorpresa que van implicar els seus resultats l’any 2006. Per què això és així ho veurem ara, al tractar l’opció Joan Laporta + Reagrupament.
Per tant, també en relació a Ciutadans, l’enquesta de LV és correcta, no ofereix llacunes demoscòpiques. Confirma plenament les tendències apuntades fins ara.
JOAN LAPORTA + Reagrupament
L’anàlisi de l’opció Joan Laporta + Reagrupament és la que ha generat més polèmica, i és la que ens permetrà disfrutar més d’una argumentació rica en matisos… ens hi entretindrem més.
També en aquest cas l’enquesta de LV és coherent amb TOTES les enquestes prèvies.
Per tant, el primer que cal dir és que no té raó en Laporta amb la seva crítica, que intenta fonamentar en dades alternatives, i no té raó en Joan Carretero quan la menysprea amb l’autoritat del qui defensa que la terra és plana des de la barra d’un bar a les dues de la matinada, és a dir, sense cap argument.
Discrepo amb LV només amb una cosa, quan diuen “En este momento, una marca electoral que congregara a Laporta y Carretero en torno a Reagrupament.Cat no tendría ninguna posibilidad de entrar en la Cámara catalana, ya que su estimación de voto no llega al 2%.”
Això no és exactament així, com a mínim jo no m’atreviria a fer aquesta afirmació. Crec que malgrat l'1.8 d’intenció de vot que ofereix l’enquesta de LV a una opció política encapçalada per Joan Laporta, les dades són coherents, però no impliquen necessàriament que no es pugui entrar al Parlament. Ara bé, si s'entrés està clar que seria única i exclusivament rotllo Ciutadans al 2006.
Fixem-nos que en Joan Laporta en el seu article al seu web, ens diu que l’enquesta de LV no és fiable, és interessada políticament, i que té dades per a constratar-ho i demostrar que LV no juga net quan li atribueix només aquest 1.8 i una valoració del 2.9.
Quina és la seqüència d’enquestes i expectatives de vot que al conjunt Laporta i Reagrupament han ofert fins ara les enquestes?
L’anterior onada de LV, el mes de novembre del 2009 és l’enquesta que ha proporcionat una major expectativa de vot a Reagrupament: un 2.8%. I ho feia sense Joan Laporta com a cartell electoral, només amb la marca Reagrupament. Pensem que en aquell moment Reagrupament estava encara en una fase positiva, en un cercle virtuós, tot just acabava de sortir de l’Assemblea Nacional constituent, del padrinatge d’en Salvador Cardús, d’un creixement important, molt significatiu i d’una també molt important entrada, incidència electoral, en dues bosses significatives d’electorat: l’independentista desencisat amb Esquerra i el fatigat per l’escassa qualitat democràtica del nostre país. Aquesta enquesta podríem dir que és fins ara el “cim”, el moment estelar, de Reagrupament pel que fa a expectatives electorals.
El CEO ofereix, en les dues últimes onades, i també només per a Reagrupament (tot i que en l’última en Joan Laporta ja havia dit allò que se sentia “intel·lectualment reagrupat”) dues mesures: a finals del 2009 un 1.8 d’intenció de vot, i un 1% en l’última, feta, tanmateix, abans de l’exhibició totalitària i antidemocràtica d’en Joan Carretero.
Dues enquestes de partits de què tinc les dades oferien, més o menys per aquestes mateixes dates, potser ja després de l’harakiri carreteril, però situant a Joan Laporta com a cap de cartell, un 2.1% i un 2.6% d’intenció de vot.
Per tant, i resumint, tenim que totes les enquestes, de novembre fins ara situen les expectatives de vot per a l’opció Joan Laporta + Reagrupament entre el 2.8% i l’1%, amb altres resultats entre aquests llindars, d’1.8%, 2.1% i 2.6%.
No hi ha cap enquesta d’aquestes cinc que situï en un llindar superior les expectatives de vot. Cap. Per tant, l’1.8% de l’enquesta de LV és coherent i expressa, confirma, la tendència i dimensió política, per ara, d’aquesta opció.
Es pot dir el que es vulgui, però quan cinc enquestes diferents, pertanyents a diferents grups i empreses o institucions, expressen aquesta contundent realitat… no podem parlar en cap cas de manipulació, d’interessos, etc. Això seria autoenganyar-se.
Però anem una mica més enllà. Per què he dit que NO estava d’acord amb la lectura de LV de que així les coses Joan Laporta i Rcat no tindrien cap possibilitat d’entrar al Parlament?
Molt fàcil. Pensem que estem treballant sobre opcions clarament minoritàries, molt petites, amb una escassa repercussió social/electoral i per tant amb un molt difícil reflexe demoscòpic. Tanmateix, totes les enquestes tenen un marge d’error. I si contemplem aquest marge d’error i l’apliquem en benefici propi, no és descartable que a partir d’aquest 1.8 que atorga LV es pugui arribar al 3%, o fins i tot superar-lo, i obtenir representació parlamentària. Exígua, però representació. I hi ha encara un altre factor, i és que el marge d’error de l’enquesta és per al conjunt de Catalunya, per tant, no hi ha res que impedeixi que segons quina sigui la distribució de vot per les diferents circumscripcions electorals, pugui permetre l’entrada d’un diputat per alguna d’elles.
D’alguna manera és el que va passar amb Ciutadans. Per això he dit a l’analitzar aquesta formació que aquí explicaria el seu factor sorpresa. No és cert que les enquestes no detectessin una certa intenció de vot a Ciutadans. De fet en algunes enquestes apareixia amb un 1% d’intenció de vot. Tenint en compte que no era un partit amb representació parlamentària, no se li va aplicar “a favor seu”, el possible marge d’error de les enquestes. Imaginem un marge d’error del 2%, afegit a aquest 1%, podria haver indicat que sí podien entrar. Però és clar, en aquell context semblava molt imaginar, que es quedessin totalment al seu favor el marge d’error. Per tant, fins i tot amb una intenció de vot de l'1% en una enquesta, hi ha expectatives d'entrar al Parlament, considerant el marge d'error que tenen totes les enquestes. Simple anàlisi demoscòpic.
Fixem-nos ara en una altra de les coses que avui s’han comentat. Com que en Joan Laporta és un tipus documentat, ha exhibit, per a criticar l’enquesta de LV uns resultats d’enquestes pròpies on un 16.9% dels enquestats diuen que li donarien “suport” en el cas que es presentés.
Una enquesta anterior de El Periódico treballava amb unes dades al voltant de l’11%, crec recordar.
Aquí passa una cosa que cal tenir en compte, i que deriva del plantejament de l'enquesta (tot i reconèixer que tinc el risc d’equivocar-me perquè no tinc cap altra dada de l’enquesta que diu tenir en Joan Laporta). Una cosa és preguntar sobre una possibilitat singularment i una altra cosa és preguntar sobre una possibilitat competitiva.
Imagineu-vos enquestats vosaltres mateixos. Us van fent preguntes diverses de caràcter polític. I llavors us pregunten “votaria vostè al senyor Joan Laporta?”. Hi pot haver molta gent que respongui afirmativament a aquesta pregunta. Sí, per què no l’hauria de poder votar? És una possibilitat singular, només us han preguntat sobre una persona, una opció. S’ha recollit un determinat nivell possible d’adhesió, simpatia, potencialitat, etc.
Però ara imagineu-vos que us pregunten “d’entre aquests candidats, a qui votaria vostè?”, i l’opció Joan Laporta apareix entre la resta de candidats: Artur Mas, José Montilla, Joan Puigcercós, etc. Aquí estem davant una possibilitat directament competitiva, o esculls un o l’altre, només en pots escollir un i fer-ho implica no escollir els altres. Llavors pot passar perfectament que gent que preguntada “en abstracte” sobre si votaria Joan Laporta hagués respost afirmativament, si ha d'escollir competint contra Artur Mas o Joan Puigcercós, escullin a aquests, i no a Laporta.
Totes dues dades són certes, però expressen coses diferents. Això era així en l’enquesta d'El Periódico. I no sé com deu ser en la pròpia del Laporta, però fa tota la pinta de que sigui així. No endebades, el mateix Joan Laporta ha encarregat a altres empreses altres enquestes que pel que m’ha arribat no ofereixen els resultats que avui ens ha donat al seu web, sinó que se situen molt en la línia de les 5 enquestes analitzades.
Les enquestes poden “retocar-se”, poden ser més o menys encertades, etc, això tots ho sabem, però no ens enganyen si no és que ens volem deixar enganyar. Quan analitzo una enquesta política intento no fixar-me mai en l’atribució d’escons que efectua sinó en les tendències que està marcant. I a partir d’aquestes tendències, a partir d’aquests moviments de fons que indiquen, fer-ne una anàlisi política. Em sembla el més interessant de les enquestes.
Una enquesta sola no ens permet aquesta anàlisi de la que parlo, de tendències o moviments de fons, però un conjunt d’enquestes, de diferents fonts i distribuïdes en un espai coherent de temps, sí que ens ho permeten.
Dissortadament l’enquesta de la Vanguardia no ens proporciona tants elements “fins” com la del Centre d'Estudis d'Opinió, però sí que permet observar si hi ha una coherència amb les precedents.
I lamento dir-ho, però l’enquesta de la Vanguardia és totalment coherent amb les altres enquestes que hem conegut al llarg d’aquest primer trimestre de l’any. I encara més, és coherent amb l’expressió de l’enquesta de la Vanguardia de novembre 2009.
Discrepo radicalment de les lectures crítiques i demoscòpicament sense fonament que s’han efectuat. Atès que no disposo de dades que em caldrien per fer-ho íntegrament sobre l’enquesta de la Vanguardia, en farem una lectura científica i política prenent com a base l’enquesta del CEO –que vaig analitzar minuciosament en un anterior article- i d’altres enquestes de les que disposo informació. I amb aquests elements, i més enllà de la meva opinió i/o valoració, espero que tots els qui llegiu aquest article –un cop més necessàriament llarg- disposeu de prou elements d’anàlisi perquè pogueu fer les vostres pròpies valoracions.
Hi ha una dada prèvia a tenir en compte, i és que l’enquesta de la Vanguardia parteix d’una mostra inferior a la del CEO i d’altres enquestes de partits que en conec els resultats. Amb una mostra de 1.000 persones, l’enquesta és representativa i fiable. Però evidentment no té la mateixa precisió de les que tenen 2.000 o més individus en la mostra. D’altra banda, no coneixem dades clau com el record de vot, que sí tenim al CEO. Per tant, i com ja he dit, simplement podrem analitzar la coherència amb les altres, i confirmar, o no, els moviments polítics de fons, les tendències.
CONVERGÈNCIA I UNIÓ:
L’enquesta de la Vanguardia atorga una altíssima intenció de vot a CiU, fins al punt de fregar, en l’assignació d’escons, la majoria absoluta.
Tot i que la dada sigui molt espectacular, és coherent amb les enquestes prèvies. En el cas del CEO, tenint en compte el biaix que es podia demostrar en la seva mostra, ja vaig afirmar que CiU podia estar fins a 10 punts per sobre d’intenció de vot del que assenyalava. I l’enquesta de LV confirma plenament aquestes dades. I és coherent també amb el que expressent les enquestes amb les que treballen els partits polítics i a les que he tingut accés.
Les dades de l’enquesta de LV són coherents, són creïbles, i confirmen plenament la tendència de vot, el moviment de fons electoral a favor de CiU. Com ja vaig dir, que CiU aparegui, en el vot no fidelitzat, per a totes les opcions electorals prèvies excepte ICV-EUA (per tant per a antics votants dels PSC-PSOE, d’ERC i del PP) com el vot refugi majoritari, atorga una solidesa brutal a les expectatives electorals dels convergents.
PSC-PSOE
L’enquesta de LV indica una clara tendència a la baixa en les expectatives electorals dels socialistes. Aquesta tendència a la baixa és també coherent amb l’expressada per l’enquesta del CEO un cop descomptat el biaix de la mostra.
Per tant, la meva lectura és que si l’enquesta del CEO no estigués esbiaxada en la mostra ja hagués posat de manifest aquesta clara tendència a la baixa dels socialistes. El fet d’estar sobredimensionats a la mostra i d’estar infrarepresentat l’electorat convergent va provocar un miratge de “manteniment” en la intenció directa de vot. Però no era certa, i així ho vaig posar de manifest en l’anàlisi de l’enquesta del CEO.
ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA
La segona gran dada que aporta l’enquesta de LV és la constatació de la debacle d’Esquerra en les seves expectatives electorals.
També en aquest punt, aquesta baixada, l’enquesta és coherent amb les dades i tendències expressades en les enquestes prèvies. A l’enquesta del CEO ja s’apreciava clarament la pèrdua greu d'expectatives de vot, tot i que no fós tan aparatosa en la intenció directa de vot. Però era un altre miratge. El cert és que Esquerra, que és el segon partit amb una menor fidelització de vot (poc més del 50% dels antics votants), ja patia a l’enquesta del CEO la major davallada de totes les forces polítiques.
Aquestes dades també són coherents amb les enquestes dels partits, on les expectatives electorals d’Esquerra eren significativament inferiors a l’enquesta CEO. Per tant, la tendència és claríssima, i el moviment de fons de deserció dels votants d’Esquerra, imparable, inqüestionable.
Tanmateix, atenent a les dades de l’enquesta CEO es podria matisar que potser aquesta davallada que ofereix l’enquesta de LV no sigui tan acusada, tan radical. Però estaríem parlant d’un diferencial petit. Tan petit que no hi ha cap mena de raó per a la victimització que Esquerra ha volgut vendre. Ho sento, nois, però les dades de LV són coherents i expressen amb contundència el mateix que expressen les altres enquestes adequadament llegides. És el que hi ha.
PARTIT POPULAR i INICIATIVA PER CATALUNYA
Els analitzo conjuntament perquè el seu comportament és el mateix, i l’anàlisi, exactament la mateixa.
També en aquest cas l’enquesta de LV és totalment coherent amb les enquestes prèvies. Tant PP com ICV-EUA són els partits que ofereixen uns resultats més estables en relació a les eleccions del 2006 al Parlament de Catalunya. Les seves expectatives de vot pràcticament no es mouen, i el seu sòl i sostre electoral són pràcticament el mateix.
Per tant, també en aquest punt l’enquesta de LV confirma les tendències electorals d’aquests dos partits. Un avorriment, si voleu, però ni amunt ni avall. Es queden més o menys com estan.
CIUTADANS/CIUDADANOS
Les expectatives de vot que els hi atribueix l’enquesta de LV són, un cop més, plenament coherents amb les expressades per les altres enquestes.
No sortiran, això està més clar que l’aigua. I no ho dic pel percentatge de vot que li atribueixin les enquestes, sinó per les dades claríssimes que ens proporciona l’enquesta del CEO. Ciutadans és el partit que sistemàticament, a totes les enquestes, ofereix una menor fidelització de vot, d’entre el 30 i el 40 per cent. Tenint en compte aquesta dada, i les actuals expectatives de vot que ofereixen totes les enquestes, inclosa LV, és evident que el residu electoral Ciutadans ha saltat pels aires, i no tenen la més mínima possibilitat de tornar al Parlament. No us sembli agoserada aquesta lectura. M’hi jugaria el que fós. I no tenen ni tan sols refugi en el factor sorpresa que van implicar els seus resultats l’any 2006. Per què això és així ho veurem ara, al tractar l’opció Joan Laporta + Reagrupament.
Per tant, també en relació a Ciutadans, l’enquesta de LV és correcta, no ofereix llacunes demoscòpiques. Confirma plenament les tendències apuntades fins ara.
JOAN LAPORTA + Reagrupament
L’anàlisi de l’opció Joan Laporta + Reagrupament és la que ha generat més polèmica, i és la que ens permetrà disfrutar més d’una argumentació rica en matisos… ens hi entretindrem més.
També en aquest cas l’enquesta de LV és coherent amb TOTES les enquestes prèvies.
Per tant, el primer que cal dir és que no té raó en Laporta amb la seva crítica, que intenta fonamentar en dades alternatives, i no té raó en Joan Carretero quan la menysprea amb l’autoritat del qui defensa que la terra és plana des de la barra d’un bar a les dues de la matinada, és a dir, sense cap argument.
Discrepo amb LV només amb una cosa, quan diuen “En este momento, una marca electoral que congregara a Laporta y Carretero en torno a Reagrupament.Cat no tendría ninguna posibilidad de entrar en la Cámara catalana, ya que su estimación de voto no llega al 2%.”
Això no és exactament així, com a mínim jo no m’atreviria a fer aquesta afirmació. Crec que malgrat l'1.8 d’intenció de vot que ofereix l’enquesta de LV a una opció política encapçalada per Joan Laporta, les dades són coherents, però no impliquen necessàriament que no es pugui entrar al Parlament. Ara bé, si s'entrés està clar que seria única i exclusivament rotllo Ciutadans al 2006.
Fixem-nos que en Joan Laporta en el seu article al seu web, ens diu que l’enquesta de LV no és fiable, és interessada políticament, i que té dades per a constratar-ho i demostrar que LV no juga net quan li atribueix només aquest 1.8 i una valoració del 2.9.
Quina és la seqüència d’enquestes i expectatives de vot que al conjunt Laporta i Reagrupament han ofert fins ara les enquestes?
L’anterior onada de LV, el mes de novembre del 2009 és l’enquesta que ha proporcionat una major expectativa de vot a Reagrupament: un 2.8%. I ho feia sense Joan Laporta com a cartell electoral, només amb la marca Reagrupament. Pensem que en aquell moment Reagrupament estava encara en una fase positiva, en un cercle virtuós, tot just acabava de sortir de l’Assemblea Nacional constituent, del padrinatge d’en Salvador Cardús, d’un creixement important, molt significatiu i d’una també molt important entrada, incidència electoral, en dues bosses significatives d’electorat: l’independentista desencisat amb Esquerra i el fatigat per l’escassa qualitat democràtica del nostre país. Aquesta enquesta podríem dir que és fins ara el “cim”, el moment estelar, de Reagrupament pel que fa a expectatives electorals.
El CEO ofereix, en les dues últimes onades, i també només per a Reagrupament (tot i que en l’última en Joan Laporta ja havia dit allò que se sentia “intel·lectualment reagrupat”) dues mesures: a finals del 2009 un 1.8 d’intenció de vot, i un 1% en l’última, feta, tanmateix, abans de l’exhibició totalitària i antidemocràtica d’en Joan Carretero.
Dues enquestes de partits de què tinc les dades oferien, més o menys per aquestes mateixes dates, potser ja després de l’harakiri carreteril, però situant a Joan Laporta com a cap de cartell, un 2.1% i un 2.6% d’intenció de vot.
Per tant, i resumint, tenim que totes les enquestes, de novembre fins ara situen les expectatives de vot per a l’opció Joan Laporta + Reagrupament entre el 2.8% i l’1%, amb altres resultats entre aquests llindars, d’1.8%, 2.1% i 2.6%.
No hi ha cap enquesta d’aquestes cinc que situï en un llindar superior les expectatives de vot. Cap. Per tant, l’1.8% de l’enquesta de LV és coherent i expressa, confirma, la tendència i dimensió política, per ara, d’aquesta opció.
Es pot dir el que es vulgui, però quan cinc enquestes diferents, pertanyents a diferents grups i empreses o institucions, expressen aquesta contundent realitat… no podem parlar en cap cas de manipulació, d’interessos, etc. Això seria autoenganyar-se.
Però anem una mica més enllà. Per què he dit que NO estava d’acord amb la lectura de LV de que així les coses Joan Laporta i Rcat no tindrien cap possibilitat d’entrar al Parlament?
Molt fàcil. Pensem que estem treballant sobre opcions clarament minoritàries, molt petites, amb una escassa repercussió social/electoral i per tant amb un molt difícil reflexe demoscòpic. Tanmateix, totes les enquestes tenen un marge d’error. I si contemplem aquest marge d’error i l’apliquem en benefici propi, no és descartable que a partir d’aquest 1.8 que atorga LV es pugui arribar al 3%, o fins i tot superar-lo, i obtenir representació parlamentària. Exígua, però representació. I hi ha encara un altre factor, i és que el marge d’error de l’enquesta és per al conjunt de Catalunya, per tant, no hi ha res que impedeixi que segons quina sigui la distribució de vot per les diferents circumscripcions electorals, pugui permetre l’entrada d’un diputat per alguna d’elles.
D’alguna manera és el que va passar amb Ciutadans. Per això he dit a l’analitzar aquesta formació que aquí explicaria el seu factor sorpresa. No és cert que les enquestes no detectessin una certa intenció de vot a Ciutadans. De fet en algunes enquestes apareixia amb un 1% d’intenció de vot. Tenint en compte que no era un partit amb representació parlamentària, no se li va aplicar “a favor seu”, el possible marge d’error de les enquestes. Imaginem un marge d’error del 2%, afegit a aquest 1%, podria haver indicat que sí podien entrar. Però és clar, en aquell context semblava molt imaginar, que es quedessin totalment al seu favor el marge d’error. Per tant, fins i tot amb una intenció de vot de l'1% en una enquesta, hi ha expectatives d'entrar al Parlament, considerant el marge d'error que tenen totes les enquestes. Simple anàlisi demoscòpic.
Fixem-nos ara en una altra de les coses que avui s’han comentat. Com que en Joan Laporta és un tipus documentat, ha exhibit, per a criticar l’enquesta de LV uns resultats d’enquestes pròpies on un 16.9% dels enquestats diuen que li donarien “suport” en el cas que es presentés.
Una enquesta anterior de El Periódico treballava amb unes dades al voltant de l’11%, crec recordar.
Aquí passa una cosa que cal tenir en compte, i que deriva del plantejament de l'enquesta (tot i reconèixer que tinc el risc d’equivocar-me perquè no tinc cap altra dada de l’enquesta que diu tenir en Joan Laporta). Una cosa és preguntar sobre una possibilitat singularment i una altra cosa és preguntar sobre una possibilitat competitiva.
Imagineu-vos enquestats vosaltres mateixos. Us van fent preguntes diverses de caràcter polític. I llavors us pregunten “votaria vostè al senyor Joan Laporta?”. Hi pot haver molta gent que respongui afirmativament a aquesta pregunta. Sí, per què no l’hauria de poder votar? És una possibilitat singular, només us han preguntat sobre una persona, una opció. S’ha recollit un determinat nivell possible d’adhesió, simpatia, potencialitat, etc.
Però ara imagineu-vos que us pregunten “d’entre aquests candidats, a qui votaria vostè?”, i l’opció Joan Laporta apareix entre la resta de candidats: Artur Mas, José Montilla, Joan Puigcercós, etc. Aquí estem davant una possibilitat directament competitiva, o esculls un o l’altre, només en pots escollir un i fer-ho implica no escollir els altres. Llavors pot passar perfectament que gent que preguntada “en abstracte” sobre si votaria Joan Laporta hagués respost afirmativament, si ha d'escollir competint contra Artur Mas o Joan Puigcercós, escullin a aquests, i no a Laporta.
Totes dues dades són certes, però expressen coses diferents. Això era així en l’enquesta d'El Periódico. I no sé com deu ser en la pròpia del Laporta, però fa tota la pinta de que sigui així. No endebades, el mateix Joan Laporta ha encarregat a altres empreses altres enquestes que pel que m’ha arribat no ofereixen els resultats que avui ens ha donat al seu web, sinó que se situen molt en la línia de les 5 enquestes analitzades.
Apunta finalment, en Joan Laporta, tendenciositat en l’enquesta de LV –fins ara ja hem pogut veure que no hi és- en l’apartat de valoració dels diferents líders, ja que queda l’últim, amb una valoració global de 2.9, la més baixa de tots.
És això possible? És coherent amb les enquestes? Pot ser coherent amb l’enquesta pròpia de Joan Laporta? La resposta és sí, inequívocament afirmativa. Aquest tipus de valoracions impliquen, per part de l’enquestat, valorar totes les opcions que si li ofereixen. Per a una bona valoració en aquest àmbit no és tan important el nivell d’adhesió a la pròpia opció que es pugui tenir, sinó el nivell de simpatia/antipatia que es desperta entre els votants de les altres opcions. I això no té una traducció directa en intenció de vot, són coses diferents.
Què expressa aquest 2.9 de valoració d’en Laporta? Bé, jo crec que més enllà de la gent que el pot veure com la gran opció per a una candidatura independentista, i que per tant el valori positivament, el cert és que entre l’electorat de les altres opcions desperta una profunda antipatia, un sentiment de rebuig. Això no té perquè ser dolent de cara a unes expectatives electorals, és, simplement, una dada a tenir en compte, que d'alguna manera les dimensiona.
Final i disculpes per l'extensió
Lamento, amics i amigues, l’extensió de l’article, gairebé un informe… Era difícil resumir-ho més. Era difícil fer una lectura completa de quina és la situació política des del punt de vista de tendències demoscòpiques en menys línies.
Però com a mínim crec que ara tots tenim una mica més clara quina és la situació, quines són les expectatives reals, quina és la coherència de les dades, i perquè, al meu entendre, no es pot parlar en cap cas, en relació a l'enquesta de LV, ni de tendenciositat ni de cap cosa d’aquestes per l’estil, excepte que es vulgui suggestionar la parròquia a partir de l’autoengany.
En un altre post analitzarem el perquè polític d’aquesta situació, d’aquesta tan reduïda expectativa de vot de l’opció Joan Laporta + Reagrupament, que ja us avanço no és un problema de Joan Laporta, sinó de Reagrupament.
Però com a mínim crec que ara tots tenim una mica més clara quina és la situació, quines són les expectatives reals, quina és la coherència de les dades, i perquè, al meu entendre, no es pot parlar en cap cas, en relació a l'enquesta de LV, ni de tendenciositat ni de cap cosa d’aquestes per l’estil, excepte que es vulgui suggestionar la parròquia a partir de l’autoengany.
En un altre post analitzarem el perquè polític d’aquesta situació, d’aquesta tan reduïda expectativa de vot de l’opció Joan Laporta + Reagrupament, que ja us avanço no és un problema de Joan Laporta, sinó de Reagrupament.
Visca la terra, mori el mal govern i el despotisme!
PS: dedico aquest post al patriota Cesc, de l'Eixample. Un exemple de dignitat i patriotisme.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
