com sona Barcelona? Anàlisi postelectoral municipals Barcelona

Haig de confessar que em miro i remiro els resultats de Barcelona i l'escenari que projecten i tinc una certa estupefacció. Així sona, electoralment, Barcelona:

D'entrada, i en relació a les projeccions que havia fet de les enquestes més fiables que teníem, crec que és honest passar comptes i analitzar encerts i no-encerts. Tot recordant, com sempre faig en totes les anàlisis, que una enquesta és això, una enquesta, que el principal valor és allò que ens projecten, les tendències que apunten, i la coherència entre diferents enquestes com a manera d'apuntalar solideses:

- ERC: vam poder veure bé que guanyarien les eleccions i que, des de l'inici de la campanya, estaven estancats en intenció de vot. És a dir, ERC guanya pel capital acumulat els anys previs, pel seu posicionament polític, de partit i de marca amb el que arriben a les eleccions. Ja hi arriben en aquesta posició. Que han pogut aguantar. Crec que el canvi de lideratge no ha estat transcendent en el resultat. Maragall ha estat un bon candidat, però res fa veure que hagi millorat els resultats que ja obtenia n'Alfred Bosch.

I en tot cas, a la vista de resultats a les generals 28A i de 26M, és obvi que ERC està en un moment dolç com a proposta política global. Hi estarem d'acord o no, però no és discutible que de totes les opcions indepes és la que presenta una proposta política més articulada, més identificable: diàleg, tranquilitat, eixamplament de la base i referèndum acordat. Molts, jo el primer, podem ser molt crítics amb aquest plantejament que es treuen de la màniga de la nit al dia després dels fets d'Octubre, del que implica de silenciament de l'1-O i del que comporta de remetre'ns a escenaris futurs inconcretables en el temps i en la seva execució. Però una part molt important de l'indepedentisme ho compra, hi està d'acord. I això és un fet. Un fet plenament consolidat en força electoral i suports. I un fet també que qualsevol proposta indepe unitària no podrà menystenir, ignorar. Forma part del "nosaltres"

- Comuns: tal i com apuntaven les enquestes i vaig dir, han estat a prop d'ERC, però no han arribat a superar-los. La distància inicial era massa gran, i tot i que Colau, amb la campanya, ha aconseguit reduir-la moltíssim, molt per sobre del que una setmana abans de les eleccions podíem preveure, no ha pogut quedar pel davant en vots, tot i que sí ha pogut empatar en regidors. Si la campanya hagués durat una o dues setmanes més l'escenari potser hauria estat diferent.

Tot i que Colau és la pitjor alcaldessa de la història de Barcelona, tot i que el balanç de govern és negatiu en tot, en qualsevol cosa que mirem, i tot i l'absència total de cap projecte per a la ciutat, s'ha de reconèixer que tenir una actriu molt bona de candidata i tenir més recursos econòmics que cap altra candidatura, els hi ha funcionat. Des de la buidor més absoluta, s'ha de reconèixer que han fet el millor màrqueting. Quan no pots fer campanya política perquè no tens ni realitzacions a exhibir ni projectes a defensar, fer, com han fet els Comuns, una espectacular campanya d'imatge, de màrqueting i de comunicació (xarxes, mitjans, etc) els ha funcionat molt bé. Aquesta buidor, com després veurem, s'encomana en l'escenari postelectoral.

- PSC: també tal i com vam dir apuntaven les enquestes, estaven recuperant molt vot i s'estaven acostant molt a Colau. I així ha estat. Ha doblat el vot del 2015. Des del principi es van posar a rebuf del 28A i els ha funcionat oferir-se com la força unionista de referència, com la versió més civilitzada del 155.

- Valls/Cs: la visió que vàrem projectar de les dades i tendències que apuntaven les enquestes va ser correcta: fracàs! Valls ha millorat una miqueta el resultat de Cs del 2015, bàsicament descapitalitzant al PP. I ha tingut el millor resultat que podia tenir segons, encertadament, projectaven les enquestes: ha obtingut un regidor més que Cs el 2015. I també tal i com vam dir, si això passava podia condemnar el PP a tenir zero regidors. Li ha anat del pèl de 56 vots.

- Junts per Catalunya: és on, i mira que ho lamento, menys van encertar-ho les enquestes, de fet diria és l'únic en el que no vaig encertar les meves projeccions. JxCAT va començar la campanya des de molt avall, amb enquestes de 4 regidors, va anar remuntant, cap als 4-5, després als 5, als 5-6... i l'última setmana la majoria d'enquestes seguien projectant una tendència a l'alça que no es va consolidar, i s'han quedat en la franja baixa del que oferien les enquestes, 5 regidors, en el que és evident no és un bon resultat. Sincerament, i així ho vaig dir, la tendència a l'alça que donaven totes les enquestes em va fer preveure la possiblitat d'estar en els 7 i qui sap si 8. Error. Les enquestes no van reflectir l'aturada en la intenció de vot.

Insisteixo que em sap greu. Jo vaig votar Quim Forn i Elsa Artadi, i jo crec que s'ha fet una molt bona campanya. Però crec que no s'ha pogut superar el desgast d'haver-se postulat com a proposta pràcticament a l'inici de la campanya. I el resultat del 28A tampoc no va jugar al seu favor.

- PP: com he dit, pràcticament desapareix. Li ha anat de 56 vots. També en aquest fregar el col·lapse les enquestes i l'anàlisi que en varem fer, van ser encertats. Llàstima no s'hagin quedat fora per tan poc... Però és evident que el PP està en fase de liquidasió, que diria aquella que no recordo el nom.

- CUP: també el que projectaven les enquestes i l'anàlisi que en vaig fer, eren encertats. Era molt difícil veure que poguessin renovar representació, però tampoc no ens atrevíem a dir-ho taxativament atenent al singular perfil del votant CUP, poc "mediàtic". Però ja s'ha vist, atès que gairebé han perdut la meitat de vots del 2015, és evident també que això serveix només per al seu nucli més proper de votants, i han perdut el més fluctuable, el menys nuclear. I s'han quedat fora. I bastant lluny de poder entrar. Sobre vot vàlid han passat del 7,4 al 3,9, per tant, a distància del 5% necessari.

- Graupera: com havíem dit, no tenia cap opció d'entrar a l'Ajuntament, i així ha estat. Cap enquesta rigorosa li havia donat cap opció d'entrar, i per més que els seus davidians això ho denunciessin com una conspiració planetària contra ells, simplement eren enquestes reflectint la realitat. I el 26M la realitat es va imposar: 28.230 vots, en els 30 mil que en totes les meves anàlisis havia dit estaven. Sense cap opció. I així ha estat. Fi del trajecte.

Independentisme i eleccions municipals a Barcelona: sostre electoral i estratègies

Mireu, de tot plegat, el que més greu em sap és que potser no vam ser capaços, des de l'independentisme, de veure quines eren les nostres opcions reals a la ciutat de Barcelona en unes municipals, com havíem evolucionat i què havíem fet o deixat de fer per millorar els resultats.

Acceptem, per simplificar, que l'escenari independentista actual neix una mica al 2011, als efectes d'anàlisi municipals. Aquell 2011 tot el vot indepe (CiU i ERC, amb representació i SI i CUP sense) van sumar 226.629 vots, un 37,4% dels vots vàlids. CiU i ERC eren el 34,3%

El 2015 vam tenir (CiU, ERC i CUP), 288.458 vots, amb el nostre sostre percentual: 41,2%. CiU i ERC eren el 33,8%.

I aquest 2019 hem tingut (ERC, JxCAT, CUP i Graupera) 297.512 vots, un 39,5%. ERC i JxCAT han estat el 31,8%

Tot i que en termes de vot, aquest 2019 és el màxim vot indepe a unes municipals, cal tenir en compte que la participació ha estat 6 punts superior al 2015, de manera que el petit increment de vots en relació al 2015 no ha pogut impedir perdre gairebé 2 punts en el % de vot global.

El vot que tenim a les municipals a la ciutat de Barcelona els indepes és una assignatura pendent. No haver passat del 40% mereix una reflexió. I una estratègia. El mateix dia, a l'urna del costat, a les eleccions europees l'independentisme va tenir 50.000 vots més que la suma de tots a les municipals (ERC, JxCAT, CUP i Graupera), essent el 46,5% dels vots, aproximadament.

Amb els companys que treballem dades hem començat a buidar-nos les dades per seccions censals per analitzar comportament electoral i fluctuacions de vot. Però només una ullada als resultats globals ja evidencia la complexitat de tot plegat.

Fixeu-vos, a Barcelona:

- ERC a les europees perd 13.031 vots que ha tingut a les municipals
- Junts per CAT a les europees guanya 120.653 vots en relació a les municipals.

Ni que posem tots els vots de CUP i Graupera (60.000) i els que perd ERC (13.000) amb Junts per Catalunya a les europees, amb Puigdemont... encara en falten 50 mil més. Que d'alguna banda han hagut de sortir.

L'independentisme i les municipals a Barcelona som una assignatura pendent. Com deia, cal treballar moltes dades, cal reflexió serena i cal estratègia. No hem estat capaços, en cap dels diferents moments ni propostes, de ser majoritaris.

Escenari postlectoral a BCN. L'errada més grossa de les meves anàlisis:

Per acabar aquesta primera article comentant les eleccions municipals a Barcelona, deixeu-me que comparteixi amb vosaltres el que se'ns dubte ha estat l'errada més grossa que vaig tenir en les meves anàlisis.

Una errada d'incaut, puc defensar-me. De massa bona persona, potser. De pensar que la gent, tothom, té uns mínims valors morals, ètics polítics. I no.

Vaig defensar sempre una cosa, en tots els articles pre-electorals: que una candidatura conjunta de les dues forces polítiques que comparteixen govern a l'altra banda de la plaça Sant Jaume, o sigui, ERC i Junts per CAT, assegurava al 100% tenir alcalde indepe i governar.

No ho deia perquè pensés anant junts es projectava un resultat diferent del que hem tingut anant per separat. Només ho deia des del convenciment que atès que en el sistema electoral municipal qui guanya, ni que sigui per un vot, és alcalde i governa excepte que la resta de formacions polítiques presentin un candidat alternatiu a alcalde que sumi la majoria absoluta de regidors.

Inocent de mi pensava que una candidatura així assegurava 15-16 regidors, ser els més votats. I que no hi havia candidatura amb majoria absoluta possible, perquè en un escenari de màxims el 155 podia sumar-ne 17, a 4 de l'absoluta. Però és clar, en la meva innocència en el 155 només sumava PSC-PSOE, Cs i PP.

Mai hi vaig sumar els Comuns. No vaig plantejar-me mai un escenari així. I ara és el que potser tenim. Sí, algú com jo que porta tants anys militant potser ho hauria d'haver vist. Però sincerament, dec ser massa bona persona, dec conservar encara aquell esperit de xirucaire dels moviments de base de l'església, de la JOBAC, i mai vaig pensar veure Comuns del bracet de PSC i de Cs.

I és el que potser tenim.


A la vista de l'actual escenari, tan enverinat, jo crec que Maragall i ERC haurien de ser valents, parlar amb tothom però, d'entrada, sense casar-se amb ningú. Governar en solitari, d'entrada. I qui vulgui votar-lo que el voti. I qui tingui una candidatura alternativa, que la presenti. I a veure el què.

Encara em costa de creure que Colau es presenti contra Maragall amb els suports únics del 155. Vull creure seria la implosió d'aquest espai. Si tot el que ha d'oferir als seus votants és anar del bracet dels del 155, doncs endavant. Ens veiem les properes eleccions, amb el que quedi de Barcelona.

Maragall hauria de ser valent, parlar amb tothom, però presentar-se en solitari per ser escollit alcalde. I més endavant explorar la possibilitat d'incorporar a l'equip membres de JxCAT i dels Comuns. Però només més endavant i si són conciliables les propostes de ciutat i de país. I si no ho són, governar, sense complexos, amb qui va formar govern a l'altra banda de la plaça sant Jaume. Un ajuntament indepe clarament compromès amb la República, amb la democràcia, amb els drets fonamentals i amb el progrés econòmic de la ciutat i de tots els barcelonins, potser és una bona estratègia perquè l'independentisme trenqui les barreres de vot que ara tenim.

Colau ha estat el pitjor govern municipal que des del 1979 ha tingut Barcelona. 4 anys de bon govern indepe poden tornar a Barcelona i als barcelonins l'orgull de la ciutat, les oportunitats, la millora de les condicions de vida, la resolució dels problemes que tenim, etc etc.

PS: per cert, si tot el vot indepe hagués anat a una única candidatura, només hauríem tingut 2 regidors més. No solucionàvem res. També per pensar-hi. El creixement indepe a BCN l'hem de bastir sobre altres estratègies de les que fins ara tots hem tingut.

I una última cosa: el fracàs descomunal de Graupera no és tant, que ho és, no haver aconseguit representació a l'Ajuntament. El seu gran fracàs és no haver arribat als 30 mil vots, és que la toxicitat del seu discurs no ha aconseguit enverinar més que a un petitíssim nucli de votants indepes, que no ha pogut intoxicar a la immensa majoria d'independentistes. Mentre la CUP, després del mal resultat, ha dit que s'imposa reflexionar sobre el que no han fet bé, sobre per què no han tingut més suports, i els han perdut, els grauperians, en el seu WACO particular, el que han fet és acusar la resta d'independentistes, és a dir, a pràcticament tots els indepes, de ser uns merdes, d'haver-nos rendit, d'estar només per la reculada, pel que dia passa any empeny, etc etc etc

Que els davidians hagin quedat fora és una molt bona notícia per a l'independentisme. Hem de construir i fer des del nosaltres, i no contra el nosaltres. Hem de tenir estratègies complexes, i no simplismes. Calen discursos no condicionats per les minories destructives.

Apunt d'urgència sobre l'estafa de les "enquestes" andorranes

No tenia cap intenció de fer cap nou article abans de les eleccions del 26M, però l'escàndol de la manipulació massiva que estic veient propaguen aquesta estafa que són les "enquestes" andorranes, quasi que m'hi obliga.

A veure, no tinc el més mínim dubte que les enquestes andorranes són simplement un instrument de manipulació massiva dels aparelles de l'estat. Forma part de la guerra bruta contra l'independentisme. El 20D, un dia abans de les eleccions del 21D, les andorranes van assolir el zènit de la manipulació. En aquell moment, com ara, el President Puigdemont era l'objectiu a abatre. Així, absolutament en contra del que totes les enquestes dignes d'aquest nom ja preveien, les andorranes deien que ERC guanyaria, amb 34-35, que al darrere hi aniria Cs (amb 30-31 escons) i en tercera posició Junts per CAT amb 25-26. I tal i com reflectien les enquestes serioses que llavors ja disposàvem, el resultat del 21D fou que Cs va guanyar, amb 36 diputats (+5/6), Junts x CAT fou la segona força, amb 34 diputats (+9/8) i ERC la tercera amb 32 (-2/3). A la CUP li projectaven 7-8 i va tenir-ne 4 (-3/4). Una enquesta amb aquesta absoluta desviació dels resultats no és una enquesta mal feta, és una enquesta que només volia que manipular, intoxicar. Com ara.

En aquests moments aquesta guerra bruta de la manipulació de les andorranes es mou en 3 vectors diferents:

- tal i com ja va passar el 21D, buscant concentrar el vot "útil" a ERC. Dibuixen un panorama fals de que ERC és l'única formació que pot guanyar les eleccions, que pot disputar la primera posició a Colau. Per aconseguir aquest objectiu, rebaixen la seva expectativa de vot. Buscant el vot útil indepe cap a ERC. Per què ho fan? No puc respondre-ho. Però és evident que el deep state espanyol vol ERC liderant l'independentisme, no hi vol Puigdemont.

- Colau és en qui confien les clavegueres de l'estat per aturar l'independentisme. Ja va ser el seu agent principal fa quatre anys, en ser l'agent més actiu gestionant la informació de les clavegueres de l'estat contra Trias. Allò va permetre a Colau guanyar per uns pocs milers de vots. I allò va ser suficient per evitar que Barcelona tingués un alcalde indepe. Ara Colau és la gran esperança de les clavegueres de l'estat. L'estafa de les andorranes la promocionen per tal de concentrar-hi el vot útil espanyolista de PSC i de CS. Cal votar Colau perquè és qui pot derrotar l'independentisme.

- el tercer vector és promoure la divisió del vot indepe, generant la imatge que CUP i els davidians de Graupera tindran representació a l'Ajuntament. Això també és fals. Cap altra enquesta ho dona. De fet totes les enquestes els situen a molts vots d'obtenir representació. Però per a les clavegueres de l'estat que gestionen les andorranes, és important dividir tot el que es pugui el vot indepe, de manera que generant aquestes expectatives en relació a CUP i davidians, aspiren a que el major nombre possible d'incauts els voti i no voti així a Junts per CAT o a ERC.

ERC té assegurada la victòria. Les andorranes el que busquen és que s'hi concentri vot indepe, perquè així les forces, com Junts per Catalunya, que són la clara barrera a la continuïtat colauer, no tinguin prou força com per fer inevitable un ajuntament indepe.

El deep state hispànic, no sé si amb raó o no, segueix confiant en ERC per aturar l'independentisme de Puigdemont. L'objectiu de l'estafa andorrana és que Junts per Catalunya tingui el mínim de suports, perquè saben és el vot irreductible. Per això, per al deep state hispànic, cal promoure el vot a ERC i el vot als davidians de Graupera.

Pel que fa a ERC jo vull creure que no és cert tota la informació que m'arriba de que el pacte amb la Colau fa temps està segellat. En tot cas, ERC guanyarà les eleccions de BCN el 26M i llavors veurem les seves fidelitats amb qui estan. Serà el moment decisiu. ERC governarà amb qui governa a l'altra banda de la plaça Sant Jaume, o ERC el que farà és desencandenar una nova estratègia política i d'aliances amb perfil tripartit, amb els colauers? La responsabilitat que transferirà a ERC el resultat a BCN ja no permetrà que s'escaquegin més de què és el que tenen al cap. Com us dic, jo vull creure en ERC, en el nosaltres. Però puc estar equivocat, i que sigui cert tot el que m'arriba, i ERC només tingui al cap una nova estratègia d'aliances no independentistes.

Pel que fa als davidians grauperistes, les clavegueres de l'estat els promouen per evitar que possible vot de bona fe que tinguin, reculi i voti a Junts per CAT. Per al deep state hispànic l'independentisme miserable que promouen els davidians de Graupera és un regal del cel, al que cal ajudar tot el que es pugui, i les andorranes en són la mostra. Promoure un vot divisiu que es carrega tots els valors morals i polítics del que ha estat l'independentisme al llarg dels segles és una mena de regal del cel en la seva lluita contra l'independentisme.

Un personal que menysprea els presos polítics i tota la lluita i militància independentista que hi ha hagut al llarg de la història, un personal que s'aprofita miserablement de l'obligat silenci que han de mantenir els altres per difamar-los, com han fet amb l'Elsa Artadi perquè saben no es podran defensar, perquè si ho fan perjudicaran la situació processal dels presos polítics o poden incriminar noves persones. Un personal que fa escarni del fet que gent que abans no era independentista, ara ho sigui, com han fet amb n'Ernest Maragall...

Té tela que vulguin fer escarni de l'evolució d'en Maragall uns personatges que tampoc no formaven part de l'independentisme de sempre, sinó que estaven a sou de la convergència prenafetista.

Potser per tot això, per atrevir-me a denunciar tot això, a dir les coses pel seu nom, he esdevingut una mena d'enemic públic número u dels propagandistes grauperians. Suposo perquè saben quan promouen campanyes de difamació contra mi, acusant-me de "llirista", han de confiar en la ignorància de la gent, que la gent ignori que probablement jo dec ser una de les 10 persones vives que al nostre país ha tingut més enfrontaments violents amb la ultradreta espanyolista. Han de confiar en poder enganyar a la gent, perquè ignorin, quan m'acusen de processista, que fa 35 anys que sóc militant independentista de base. M'assenyalen i insulten amb mentides com que només em moc per "paguita" o que estic a sou del David Madí o del Sergi Sol, perquè òbviament necessiten aquesta mentida i difamació, i confien que la gent ignori que jo ja fa més de 24 anys que sóc funcionari per oposició del cos superior d'una administració pública, i que mai, mai, a la meva vida, no he tingut cap dependència política ni laboral de cap partit, ni la penso tenir, perquè fa més de 24 anys que vaig traçar aquest camí professional de funcionari públic del cos superior, per assegurar la meva llibertat d'acció i pensament.

La misèria davidiana del grauperisme s'edifica tota damunt una vergonyosa i immoral actitud i mentida. I això les clavegueres de l'estat ho saben, i per això els ajuden en tot el que poden, com amb això de l'estafa de les andorranes.

Els davidians grauperistes són la proposta política més miserable que, en aquests 35 anys de militància independentista que porto, he vist. He vist i patit les hòsties entre els MDT, a finals dels 80, la fractura indepe que implicà l'estratègia tripartitat d'ERC, etc. Però res, absolutament res, és comparable a la misèria moral dels davidians grauperistes.

Comparteixo militància indepe, diferències i respecte amb moltíssims companys d'ERC, de Junts per CAT, de la CUP, de l'ANC, d'Òmnium... amb qui no comparteixo res, al llarg d'aquests 35 anys de militància indepe és amb els davidians grauperistes. Mai hi han estat. I mai hi seran. Són la proposta política més farsant i miserable que s'ha parit en l'espai indepe.

I ja n'he parlat massa. Avui vaig a dormir amb la plena confiança en un resultat històric de la candidatura del President Puigdemont a les eleccions europees, i amb que el resultat a les municipals de Barcelona permeti estendre a la banda mar de la plaça sant Jaume, els acords que hi ha a la banda muntanya. Ens necessitem. Som. I serem.

DONEC PERFICIAM
PS: la farsa i mentida d'aquesta proposta davidiana dels grauperistes ahir va tenir, en boca de la número 2 a dit de la candidatura, senyora Maria Vila, un nou repugnant límit superat, quan va acusar els partits que fins ara han liderat el procés independentista, de ser els responsables de la reculada del català, perquè segons ella, el català no els interessa.

De debò: REPUGNANT. Com sabeu els que em coneixeu, fa molts anys que treballo tractant dades, treballant estadístiques, fent estudis qualitatius, etc. Després de l'estiu una de les principals entitats que treballen per la plena normalització de la llengua catalana em va demanar un informe sobre la situació del català. Em volien pagar, però els hi vaig dir que òbviament no els cobraria res per fer un estudi d'aquesta mena, que el faria dins del que sempre ha estat el meu compromís militant, i aportant-hi tot allò que professionalment al llarg de tots aquests anys, he après. 

Doncs bé, aquest estudi, que encara no és públic, que té l'entitat, i que jo no he fet públic ni ho faré fins que l'entitat no ho faci, desmenteix ABSOLUTAMENT totes les mentides de la senyora Vila. Parla, i només menteix. Parla, i no sap ni el que diu. Parla, i no té cap dada. Parla, i només vol intoxicar i manipular. Això és el davidianisme grauperista, aquesta farsa, aquesta mentida, aquesta misèria.

Ni ruleta russa ni davinians. Les raons i l'escenari pels que votaré Junts per CAT, Quim Forn, Elsa Artadi, a Barcelona

Diumenge 26M tenim eleccions europees i municipals.

Pel que fa a les eleccions europees, la veritat és que en el meu més ampli cercle d'amistats i coneguts, feia molt de temps no hi veia una coincidència tan gran, de votar per la candidatura que encapçala el MHP Puigdemont.

Al meu entendre, i a l'entendre de la majoria d'enquestes que hem conegut, Puigdemont guanyarà amb contundència a Catalunya. I això és el més important.

El segon més important és, per a mi, que la victòria de Puigdemont sigui prou contundent com perquè també els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí siguin eurodiputats electes.

Si això passa, si això s'esdevé, serà mític. Quina hòstia a tres mans fotrem a l'estat espanyol!!! Buf, m'emociono només de pensar-hi, sobretot perquè ho veig factible!

Les eleccions municipals a Barcelona, tanmateix, no es presenten tan estimulants ni trempadores com les europees. I que això sigui així només té un únic responsable: Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

Avui, a un dia de tancar la campanya, a tres dies de les eleccions del 26M, podríem estar celebrant la victòria de l'independentisme a les eleccions municipals a Barcelona i un govern indepe, lleial a la causa de la República. Amb el 100% de seguretat.

Però ERC no ha volgut. Només calia una cosa per assegurar això, i és que els partits que estan governant conjuntament la Generalitat, a l'altra banda de la plaça Sant Jaume, s'haguessin presentat conjuntament a les eleccions municipals de Barcelona. 

Però ERC no ha volgut.

ERC ha rebutjat assegurar la victòria. Altre cop el partit pel davant de tot.

Només una dada perquè entengueu la gravetat del que ha fet ERC: el 1979 hi hagué les primeres eleccions municipals del postfranquisme. Des de llavors hi ha hagut 10 eleccions. A cap d'aquestes eleccions mai ningú no ha tingut majoria absoluta (la vegada que més a prop algú hi va ser fou un cop que el PSC-PSOE s'hi va quedar a dos regidors). Des del 1979, sense excepció, sempre ha governat, per la idiosincràcia del règim electoral municipal, la força més votada. Ni que ho fos per un vot.

Per això la importància d'una candidatura conjunta a BCN dels móns d'ERC i de Junts per CAT. Asseguraven al 100% guanyar i asseguraven al 100% governar la ciutat els propers quatre anys.


La majoria d'enquestes donen ERC guanyadora de les eleccions a Barcelona. Me n'alegraré si guanyen. Però no podré oblidar mai que pel damunt d'objectius de ciutat i de país han situat objectius de partit. I que probablement això segueixi així després eleccions...

Jo, el proper 26M votaré, a les eleccions municipals a Barcelona, la llista de Junts per Catalunya que encapçalen en Quim Forn i n'Elsa Artadi. Ho faré per diversos motius, que ara comparteixo amb vosaltres:

- el primer, perquè fins l'últim moment han estat buscant, de debò, honestament, constructivament, fer possible aquesta candidatura conjunta amb els qui comparteixen govern a l'altra banda de la plaça Sant Jaume, que hauria assegurat al 100% a l'independentisme guanyar les eleccions i governar la ciutat. No ha estat possible, però la gent de JxCAT, Quim Forn i Elsa Artadi ho han intentat fins el darrer moment. I fins el darrer moment sempre han tingut el no no no no d'ERC

- el segon motiu és la meva amistat i admiració cap a en Quim Forn. El vaig conèixer a la Facultat de Dret de la UB. Jo havia entrat a ERC amb la Crida Nacional a ERC, promoguda des de la Crida a la Solidaritat i diversos espais de l'independentisme d'esquerres d'aleshores. A ERC m'hi vaig trobar aquest llegat històric que des de la República mantenia els lligams amb la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya. I me'n vaig fer membre. I en Quim Forn n'era el President. Em va ajudar molt, vaig aprendre molt i em va empènyer a assumir responsabilitats. I ho vaig fer. I en Quim sempre hi era, fins i tot quan, com va succeir, en el Congrés Nacional vam defensar candidatures diferents, oposades. I sempre des de llavors hi ha estat, i recordo també especialment l'època de Freedom for Catalonia, a la Barcelona olímpica . Ara en Quim és a la presó. Però la meva amistat i el meu compromís amb ell són més forts i intensos que mai. 

- el tercer motiu és perquè el llegat del Quim a l'ajuntament de Barcelona, els 4 anys que va ser tinent d'alcalde i responsable de seguretat, situen la ciutat que vull, la ciutat que aspiro torni a ser. En Quim va reduir un 15% els delictes a la ciutat, en plena crisi econòmica. Durant el mandat de la sra. Colau els delictes s'han incrementat un 28%. I jo vull una ciutat segura. Vull una ciutat on els veïns no hàgim de patir per si ens rebenten el pis, per si ens l'ocupen, per si els nostres fills surten per la nit, per si deixem la moto o la bici al carrer, etc. No hi ha llibertat sense seguretat. No hi ha progrés sense seguretat. No hi ha cap benestar possible sense seguretat. Quim Forn i Junts per CAT són el retorn a la seguretat de la que els colauers ens han desposseït, per la seva irresponsabilitat, incompetència i frivolitat.

- el quart motiu és l'Elsa Artadi. Admiro incondicionalment l'Elsa: el seu talent, la seva lleialtat, la seva proximitat, la seva capacitat de treball, la seva intel·ligència, el seu somriure, la seva seguretat. Als teus peus, Elsa! L'Elsa podria estar fent el que s'hagués proposat arreu del món. Però hem tingut la sort que no ha pensat en ella, sinó en servir al país. I ara tot aquest talent, tota aquesta energia, la posa al servei també de la ciutat, per arribar on no pugui arribar el Quim. L'Elsa és d'aquestes persones que esdevenen un motor excepcional en tot allò que es proposin, en tot allò on siguin. L'Elsa, amb el Quim, al capdavant de Barcelona, és la més gran sort, providència, fortuna, que podíem tenir els barcelonins, que pot tenir Barcelona. Una ciutat on les coses funcionin. Una ciutat que resolgui problemes i no en crei de nous. 

- el cinquè motiu és perquè a la llista hi va un dels meus millors amics, en Sergi Blàzquez. Amb en Sergi ens vam conèixer el primer dia de classe a la Facultat de Dret de la UB. Devia ser el curs 1985-86. Des de llavors no ens hem separat. Vam estar junts a ERC, vam estar junts a la FNEC, junts vam fundar el Casal Independentista de Les Corts, junts vam estar en tot el moviment pel reconeixement internacional de l'esport català, junts hem treballat per l'espai català de cultura i comunicació (Fundació ESCACC), junts hem interposat demandes contra la UEFA i la RFEF per poder entrar les estelades als camps de futbol. El Sergi ha estat fundador i impulsor de DRETS, des d'on ha defensat infatigablement, amb la resta dels seus companys advocats, els nostres drets. Junts, ara, li dono ple suport, com a candidat, a la llista de Junts per Catalunya a Barcelona.

- el sisè motiu és la lleialtat al President Puigdemont. Som Junts per Catalunya. I ho som arreu. A les europees, a Barcelona, a Girona, a Gandesa... on sigui. Junts. I amb el President.

- el setè motiu és justament aquest, que crec en anar junts. Que crec ho hem de fer tot junts, o no ho podrem fer. M'agrada pensar i treballar per i des d'un "nosaltres". M'agrada reconèixer-nos tots en tot, com a companys, com a còmplices, com a part d'un tot que no existeix si no hi som tots. No m'agrada veure els altres com a rivals. No m'agrada disputar-me els vots amb els que formem part del nosaltres.


- el vuitè motiu és perquè, com molta altra gent, tinc el temor -dissortadament molt fonamentat- que ni tan sols si ERC guanya les municipals a BCN estarà clar si amb això hauran saciat la seva set de partit, i si no estaran disposats, per partidisme, a governar amb Colau, enlloc de construir un govern municipal com el que hi ha a l'altra banda de la plaça Sant Jaume.

Pel que fa a JxCAT la majoria de les enquestes més coherents pronostiquen 6 regidors. Tanmateix tal i com ha evolucionat la campanya i algunes últimes enquestes conegudes, jo crec la cosa estarà en els 7, potser 8. Una victòria d'ERC (10-11 regidors) i 7-8 regidors de JxCAT fa pràcticament impossible cap altra combinació de govern que no sigui un govern independentista.


El PSC-PSOE crec que estarà més fort del que diuen les enquestes. A remolc del 28A i del vot útil espanyolista, del vot moderat de Cs que fuig de la deriva ultra i troba refugi en aquest nou PSC-PSOE líder del bloc del 155. I que els colauers estaran per sota del que la majoria d'enquestes els projecten. No endebades la gestió Colau és la pitjor valorada de la història de la ciutat.

El que a hores d'ara ja és segur és que entre 60.000 i 70.000 vots que es proclamen independentistes seran vots al no-res, perquè no tenen cap opció d'entrar a l'Ajuntament. És el conjunt de vot que formen el vot de la CUP i el vot de Graupera.

La CUP de Barcelona, i això ho sap tothom al món indepe, és la menys CUP de totes les cups possibles, absolutament dominada pels mons d'Endavant/Arran. No tenen res a veure amb la CUP p.ex. de la gent de Poble Lliure.

La candidatura de Graupera és una de les més grans i exitoses operacions personalistes que s'han parit en aquest país, això cal reconèixer-ho, i alhora de les més tòxiques. És una opció feta contra tot i tothom, especialment contra tot l'independentisme.

El seu únic objectiu és garantir una nova ocupació al líder, que és qui s'ha inventat tota aquesta moguda. I buscant fer-ho possible, que sortosament no ho faran, han engendrat la proposta política més moralment miserable que mai ha conegut l'independentisme, capaç de fer escarni i burla de presos polítics i de tota la gent que els hi donem suport incondicional. No dubto que hi haurà qui vulgui votar-los des de la bona fe, però el cert és que la majoria dels seus propagandistes són el més miserable que mai he conegut en 35 anys de militància independentista que porto, una autèntica col·lecció del pitjor de cada casa. Per sort per a l'independentisme i la nostra dignitat com a país, els davinians de Graupera no tenen cap opció d'entrar a l'Ajuntament.

A tres dies de les eleccions, la meva visió és la d'una Barcelona governada per ERC i Junts x CAT, tal i com ja s'esdevé a l'altra banda de la plaça Sant Jaume, que hagin obtingut el millor resultat de la història de l'independentisme a Barcelona, i que així alliberin la ciutat de la incompetència i farsa colauer. Unes eleccions, a més, que hagin deixat en ridícul a Valls i fet desaparèixer el PP.

I tanmateix, no podrem oblidar que per partidisme, tot aquest somni ERC ho ha posat en perill. I que, a tres dies de les eleccions, tampoc tenim cap garantia que, pel mateix partidisme, ERC no preferirà actuar en clau de tripartits i governar amb la Colau, que en clau de majories independentistes i governar amb Junts per Catalunya, tal i com ja es governa a l'altra banda de la Plaça Sant Jaume.

DONEC PERFICIAM

Municipals Barcelona: anàlisi dels resultats projectats per enquestes Sigma-2 i GESOP

Aquest diumenge, just una setmana abans de les eleccions, també hem conegut dues enquestes sobre les eleccions municipals de Barcelona. Una enquesta de Sigma-2 per a El Mundo i una de GESOP per a El Periódico

Faré una mica d'anàlisi del que projecten, valorant els elements de solidesa que hi trobo, però també les diferències que hi ha, mirant d'explicar-les o de situar algunes alertes.

Totes dues projecten el següent escenari, aquests elements de coincidència i coherència:

- ERC guanyaria les eleccions

- Darrere d'ERC Colau

- Després PSC

- Cs estancat

- a cap de les dues Graupera entra

Ara anem a veure les diferències:
- GESOP (El Periódico) projecta una Colau a l'alça i Sigma-2 no gaire

- GESOP redueix la recuperació de PSC, que és intensa a Sigma-2

- GESOP no projecta cap creixement sobre JxCAT, al contrari, és l'única que en relació a enquestes pròpies anteriors, fa baixar expectatives de vot. Sigma-2 i tota la resta de les moltes enquestes conegudes projecten creixement

- GESOP fa créixer una mica Valls en relació a Cs, però baixar en relació a anteriors enquestes seves

- GESOP posa en dubte que el PP obtingui la representació que sí li donen a Sigma

- GESOP atorga representació a la CUP, projectant-la fins als 2-3 regidors, fent-la crèixer, en menys d'un mes, d'un 4% a un 6,1%, en el que és l'única enquesta que detecta alguna cosa així

Una explicació ràpida de les diferències i una visió sobre les tendències que, considerant tots aquests diferents elements, al meu entendre expressen amb més solidesa les enquestes:

Absolutament a totes les enquestes de GESOP que he analitzat els últims anys, bàsicament baròmetres municipals que fan per a l'Ajuntament Colau, i les de El Periódico, per a aquest rei de la manipulació que és The Nota, els votants i el perfil de votants dels Comuns estan sistemàticament sobrerepresentats.

I els del món de Junts per CAT sistemàticament infrarepresentats.

Per això aquest biaix a l'enquesta GESOP que projecta com si anés Colau a l'alça, quan el que està a l'alça és únicament el biaix a la mostra. Per la naturalesa política d'aquesta sobrerepresentació mostral d'aquest públic, també podem tenir l'explicació del creixement de la CUP.

La meva visió és que com projecta Sigma-2 Colau no s'apropa a ERC, i la CUP potser sí que creix i té opcions d'entrar, però no està clar. Admeto dubte entre la distància 2,2 de Sigma per a la CUP i la de 6,1 de GESOP. Possiblement, si tenim en compte el biaix mostral de GESOP, estiguem al voltant del 4-4,5%, en un % més coherent amb la resta d'enquestes conegudes.

Pel que fa a JxCAT, doncs l'explicació de perquè GESOP segueix en els 5 regidors, quan la resta d'enquestes projecten a l'alça és aquesta sistemàtica infrarepresentació del segment de votants socials i econòmics del món de JxCAT.

Per tant no em refio de la dada GESOP i sí de la de Sigma-2, molt més coherent amb la resta d'enquestes amb les que hem treballat, que no són poques. Crec que la projecció 6-7 de Sigma-2 és més sòlida, i situa amb més claredat la projecció de creixement electoral que totes les enquestes han detectat, excepte aquesta de GESOP, aquest bolet demoscòpic. Com he dit aquest matí per tuiter la tendència de creixement que des de la proclamació de la candidatura ha experimentat el vot d JxCAT és, a la pràctica totalitat d'enquestes, radical: de 4-5 les primeres a 5, de 5 a 5-6, de 5-6 a 6 i ara de 6 a 6-7en l'enquesta de SIGMA-2. Amb una setmana pel davant crec que JxCat se situa més a prop del 7-8 que del 6-7.

En aquest context, la distància d'ERC amb Comuns és superior a la que projecta GESOP. A la que corregim miqueta biaix, ens situem en dos punts de distància, tal i com recull Sigma2, entre ERC i Comuns, i aquests 2 punts de distància, a 1 setmana de les eleccions, són una distància insalvable per als colauers, és una burrada de vots.

Excepte, és clar, que les clavegueres de l'estat tornin a sortir en ajuda de la sra. Colau, i llencin alguna merda, alguna manipulació, algun muntatge contra Maragall, i ella se'n torni a aprofitar miserablement, com va fer fa 4 anys contra Trias. Fou gràcies a això que va treure uns pocs vots més que Trias i va ser alcaldessa. Gràcies a les clavegueres de l'estat. En complicitat amb les clavegueres de l'estat. Doncs bé, tal i com estan les coses l'única opció que té Colau és que les clavegueres de l'estat tornin a sortir al seu rescat, i fabriquin alguna cosa contra Ernest Maragall. Si no és així, ERC guanyarà aquestes eleccions i Colau no té opció de quedar pel davant, de retallar aquests 2 punts d'intenció de vot.

Pel que fa al PSC, Sigma-2 li projecta un 19,6% d'intenció de vot, mentre que GESOP un 16,8. A totes les enquestes el PSC presenta una gran fortalesa de vot, a remolc del bon resultat del 28A. Per les dades que hem pogut treballar, fidelitza molt el vot que va tenir el 28A, i segueix amenaçant vot de Cs i Comuns. Per tant la projecció del PSC és a l'alça, fins igualar-se una mica amb Colau.

Valls el que està clar és que o es queda com estava Cs o màxim pot créixer un. Un hostiot maco maco a la prepotència de l'establishment econòmic unionista i de Valls, que van creure podien fabricar un candidat a mida per derrotar l'independentisme i s'emportaran una hòstia guapa.

La dimensió de l'hòstia dependrà de si Valls finalment no rasca res significatiu del PP, i per tant el PP torna a entrar a l'Ajuntament, ni que sigui pels pèls, o haurà fet mínim forat com perquè a Bou no li quedi més remei, si vol continuar dient barbaritats, que convertir els seus forns de pa en una mixt de club de la comèdia, o fer-se youtuber.

Sigui com sigui, tot apunta a una desfeta èpica de la dreta dura espanyolista...

Finalment, pel que fa a Graupera, ni Sigma2 ni GESOP no li atorguen representació.

En el cas de Sigma2, coherentment amb la majoria d'enquestes, està molt i molt lluny de poder-ne obtenir, i com a molt tindria un 2,2% d'intenció de vot. A gairebé 3 punts. Insalvable. Res.

GESOP és més suau, diu que vés a saber, que ara com ara es queden fora, però que qui sap si potser hi ha alguna intervenció divina que faci que en una setmana multipliquin el vot que ara tenen, i que de sobte s'obrin les aigües electorals i en 5 dies guanyi tot el que no ha guanyat en aquest període.

O sigui, res, perquè per "contextualitzar" el que diu GESOP n'hi ha prou amb que ens fixem en una cosa: GESOP, en la seva primera enquesta sobre aquestes municipals, projectava a Graupera un 3,5% d'intenció de vot. Ara, a 5 dies d'acabar la campanya, li projecta un 3,8% d'intenció de vot. O sigui, que en tot aquest temps només ha crescut un 0,3.

La CUP tindria alguna possibilitat d'obtenir representació perquè en tot aquest període hauria passat d'una intenció de vot del 4% al 6,1% . Fins i tot amortitzant possibles biaixos, està clar ha crescut un mínim d'1 punt o punt i mig en intenció de vot, que d'alguna manera ha reconectat amb part dels seus votants que a l'inici de la campanya no ho tenien clar.

Graupera en canvi, en tot aquest període, en aquest mateix període, amb una enquesta feta per al mateix mitjà i per la mateixa empresa... tot el que hauria aconseguit ha estat passar del 3,5% al 3,8%, és a dir, un creixement de 0,3 en intenció de vot. Absolutament ridícul. Cap opció. Zero.

 

Potser el 2,2% d'intenció de vot de Sigma2 a Graupera sigui baix, però en tot cas està més en coherència amb la majoria d'enquestes. Graupera no ha aconseguit sortir del seu cercle de lleials amb els que va començar aquesta proposta personalista. No han arribat a ningú més, i aquest raquític 0,3 n'és la prova més fefaent. Així les coses, en aquests 5 dies de campanya que queden, el grauperisme té més opcions de perdre intenció de vot que no pas de guanyar-ne.

La interessantíssima projecció de resultats de l'enquesta GAPS sobre les eleccions europees.

Avui diumenge hem conegut els resultats d'una interessantíssima enquesta de GAPS per a Junts per CAT, de la que se n'han fet ressò a RAC1 i El Nacional.

Tot i ser una enquesta interna, GAPS és una de les empreses més sòlides i solvents en l'àmbit demoscòpic a Catalunya. És una empresa íntegra, dirigida per Oriol Molas, un dels grans de la demoscòpia catalana, un dels primers, a més, que feu grans enquestes sobre el tema de la independència. Signada per Molas, l'enquesta podem estar segurs diu el que diu amb total neutralitat, no diu en cap cas el que Junts x Cat pugui desitjar digui. Treballar amb professionals íntegres és el que té. I per això podem refiar-nos plenament de les dades que avui hem conegut.

Què diu l'enquesta?

L'enquesta projecta uns resultats del tot coherents amb el que hem anat coneixent amb d'altres enquestes:

- la candidatura de Junts x CAT que encapçala el president Puigdemont ja s'ha situat clarament com la primera en inteció de vot a Catalunya.

- la segona posició en intenció de vot a CAT és al PSC, amb el candidat José Borrell.

- la tercera posició per a ERC

Junts per CAT recupera molt vot que el 28A va tenir ERC, una quarta part, al voltant de 250.000 votants. Al mateix temps té vot del 28A provinent d'altres formacions, com Front Republicà: de la que es queda la major part dels cent mil vots que varen tenir. 

Això projecta, només a Catalunya, uns 900 mil vots per a Junts x Cat, el que assegura, ho podem dir amb convicció, l'elecció com a eurodiputats per al MHP Puigdemont i per a l'HC Comín. Que la consellera Ponsatí també obtingui l'elecció com a eurodiputada en aquests moments depèn de dos factors:

- quina sigui la participació en aquestes eleccions i, per tant, quants siguin els vots necessaris per obtenir un eurodiputat. Les darreres eleccions europees, any 2014, la participació fou del 45,84% i cada eurodiputat va necessitar uns 300 mil vots. Però és del tot segur que la coincidència d'eleccions europees i municipals farà pujar la participació, de manera que "s'encarirà" cada eurodiputat. Fixem-nos que amb una participació com la del 2014 el 3r eurodiputat de JxCat semblaria molt probable. Tanmateix, l'increment segur de la participació projecta que no siguin 300 mil vots els necessaris, sinó més aviat entre 350.000 i 375.000 vots, potser 400 mil en hipòtesi màxima.

Un segon factor en aquest mateix àmbit de la participació i el "cost" de cada eurodiputat és la incògnita sobre si hi haurà una participació diferencial a Catalunya i a la resta de l'estat espanyol. En ser circumscripció única, si això passés, com ja va passar el 28A, els vots indepes a Cat els rendibilitzaríem més.

- el segon factor que pot ser decisiu perquè la consellera Ponsatí sigui la 3a eurodiputada escollida a la llista de JxCAT serà la incògnita sobre els vots que aquesta candidatura pot tenir a la resta de l'estat. Insisteixo, al ser circumscripció única, vot possible a les Illes (on ja s'han fet manifestos en suport de la llista), al País Valencià, a Andalusia, a Euskal Herria, també a Madrid... vot de radicalitat democràtica, vot de protesta, vot de solidaritat... ni que sigui en petites dosis pot fàcilment acabar sumant 100 o 150 mil vots més a nivell de tot l'estat.

Així doncs, tot i que ara mateix a JxCAT ja tenen segura l'elecció de Puigdemont i Comín, l'elecció de Ponsatí dependrà de quina sigui la participació general, de com sigui la diferencial CAT-ESP i dels vots que pugui rascar la candidatura arreu de l'estat.

Fins ara totes les enquestes havien projectat un triple empat entre ERC- JxCAT i PSC, però ja es veia que hi havia tendències molt diferents. ERC va situar-se molt forta a l'inici, quan JxCAT no tenia configurada la candidatura, i des de llavors ha anat perdent intenció de vot. JxCAT, pel contrari, només fa que guanyar-ne.

El PSC viu una situació similar: a remolc dels resultats del 28A, veu consolidades i creixents les seves expectatives de vot. Recordem que a CAT el PSC va quedar a uns pocs milers de vots d'ERC, que és qui va guanyar. Les expectatives del PSC es reforcen per una confluència simultània de transvassament de vot de dos orígens molt diferents: vot procedent dels Comuns i vot procedent de Cs. Per això es projecten pel damunt d'ERC. I per això, segons quin sigui el volum d'aquesta transferència de Comuns i de Cs, Borrell és l'única opció unionista d'evitar la victòria de Puigdemont a Catalunya.

Pel que fa a ERC, l'elecció de l'HC Junqueras està assegurada. A nivell estatal, a més, l'aliança amb Bildu a EH i amb Bloque a Galiza els proporcionarà molt vot.

La situació serà que a nivell de CAT guanyarà Puigdemont, però a nivell de tot l'estat segurament Junqueras quedarà mica pel davant. L'important, tanmateix, és el triomf del President Puigdemont a CAT, que és segura l'elecció com a eurodiputats de Puigdemont, Comín i Junqueras, i que es pot estar a prop també de l'elecció de la Clara Ponsatí.

Tot plegat podria projectar a Catalunya un % de vot superior al 50%.

Aquesta visió que proporciona l'enquesta de GAPS és del tot coherent amb les dades d'un parell d'enquestes d'àmbit estatal que hem conegut els últims dies. En una Junts x Cat tenia una intenció d vot a nivell estatal del 3,3%, i ERC del 3,8%. En una altra, JxCAT 3,7% i ERC 4%.

Fixeu-vos que ERC s'hi presenta en coalició amb Bildu i amb Bloque. Per tant, en aquest 3,8-4 s'hi recull el vot de tota l'aliança. JxCAT s'hi presenta en solitari, de manera que aquest 3,3-3,7 pràcticament tot podem presumir és a CAT...

Eleccions europees i municipals BCN del 26M: anàlisi enquestes CEO, CIS, LV i altres...

Dues setmanes per a les eleccions europees i municipals. S'acumulen les enquestes. S'acumula informació sòlida, coherent. I s'acumula també "biaixos" que ens cal tenir en compte per valorar el conjunt de la informació.

Ara mateix tenim damunt la taula 2 enquestes molt sòlides: la del CIS sobre europees i Barcelona i la del CEO sobre europees, i una darrera, d'avui mateix, la de La Vanguardia, sobre municipals Barcelona, que com passa amb la majoria de mitjans, no supera els mínims de transparència amb la informació que faciliten per poder-la valorar. I l'absència de transparència normalment vol dir coses a amagar, estar exposats a possible manipulació.

Permeteu-me començar aquesta anàlisi amb alguns recordatoris tècnics i conceptuals:

- les enquestes del CEO són les millors que es fan a Catalunya. I també ho són, a nivell estatal, les del CIS. Entre d'altres coses perquè són les més transparents. Tenim un accés total a les seves dades, a les de la mostra... a tot. Per tant, i recordant sempre que estem davant UNA ENQUESTA, la informació que ens proporcionen és la més valuosa.

- la composició de la mostra, és a dir, l'assegurament de la seva representativitat és absolutament clau. En termes d'intenció de vot això és especialment sensible. Què vull dir? Les mostres, per més bé que les dissenyem, poden tenir biaixos. Així, l'enquesta ens aporta una informació primària, com és la intenció de vot directe entre els enquestats, és a dir, totes les persones que formen la mostra. Quan som conscients dels biaixos que té la mostra, els corregim sobre aquesta intenció de vot directe, per ajustar-la i evitar aquests biaixos. És el que es coneix com a "cuina", que és una operació tècnicament necessària. Què passa? Doncs que en ocasions això no es fa, no es corregeixen els biaixos, i només es dona la intenció directa de vot, i això cal tenir-ho molt en compte. I una segona cosa, que d'aquí li ve la mala fama de la "cuina": les males enquestes, les que estan fetes per manipular i no per informar, l'aprofiten amb aquesta mala i perversa intenció. També cal estar-ne previnguts.

- la informació de les enquestes que més valor ens aporta és aquella que ens permet identificar tendències i aquella que és coherent amb la resta d'enquestes que tenim a l'abast. Quan diferents enquestes ens assenyalen una mateixa cosa, això vol dir és una dada coherent, i per tant sòlida. De la mateixa manera, no hem de mirar estàticament les enquestes, sinó en la seva comparabilitat i evolució en el temps.

Fetes aquestes prèvies, quina és la informació més sòlida, més consistent, que ens estan aportant aquestes enquestes que ara mateix tenim públicament davant nostre?

Eleccions europees:

El CIS i el CEO aborden les eleccions europees, però les seves dades no són comparables, perquè només amb la info pública no he pogut accedir a territorialitzar l'enquesta del CIS. Per tant els seus % són estatals, mentre que el CEO, òbviament, només té dades de CAT. Hi ha una altra dada a tenir en compte: el diferent moment en el que estan fetes, en el que està fet el treball de camp de cada enquesta: en el cas del CIS és una enquesta "antiga", iniciada a finals març i acabada abada abans eleccions 28A, i en el cas de CAT, abans que Cs i PP impugnessin la candidatura del President Puigdemont i els consellers Comín i Ponsatí, amb el serial judicial que comportà per intentar evitar es poguessin presentar; en el cas del CEO és una enquesta recent, feta després eleccions 28A.

Tant CIS com CEO asseguren l'elecció dels dos caps de llista independentistes, del President Puigdemont i del vicepresident Junqueras. I fins aquí podem llegir del CIS per a les europees. Un CIS que "curiosament", pregunta pel candidat Junqueras, però no pel candidat Puigdemont. En fi.

El CEO sí que en canvi ens aporta valuosa informació de les eleccions europees a CAT. Anem a veure què hi trobem:

- el CEO pronostica un triple empat entre ERC-PSC i Junts, amb un 22,5%, un 22,2% i un 21,2% respectivament.

- aquest triple empat és conseqüència de diverses dinàmiques polítiques confluents, d'entre les que destaca la rapidíssima i contundent força amb la que ha aixecat el vol la candidatura europea de Junts per Catalunya. Passa d'un 12,05% el 28A a, una setmana després, aquest 21,2% de l'enquesta CEO.

- Aquest 26M sembla que entre l'independentisme s'inverteixen els papers en relació al 28A. Si ERC el 28A fonamenta el seu resultat electoral, la seva victòria, en la fidelitat del seu votant i en aquests aproximadament 250 mil vots que va rebre procedents de JxCAT, ara la perspectiva és totalment diferent. JxCAT presenta la més alta fidelitat de vot (82,5%) i ERC la més baixa (52,4%).

- la transferència de vot d'ERC cap a JxCAT és molt gran, fins al punt d'esdevenir, ja a 2 setmanes de les eleccions, un 26% del vot que tindrà JxCAT, que a més a més és la formació que més vot arrossega "d'altres", que hem de pensar és vot que va tenir Front Republicà

- ERC, a més a més d'aquest votant del 28A que ja ha decidit votar JxCAT, té més d'un 30% de la resta dels seus votants indecisos

- PSC fonamenta estar en aquest trio per la seva capacitat d'haver-se posat a rebuf de l'onada de vot cap al PSOE del 28A. Conserva el vot del 28A i segueix rascant miqueta de diferents fonts.


Així doncs, l'escenari europeu sembla molt clar té una força emergent, que és Junts per CAT, que recull vot de manera molt intensa d'altres formacions, reté tot el seu vot i no para de créixer, mentre ERC perd molt vot i encara en té més d'indecís. L'actual triple empat és, així, un miratge. En res la situació a Catalunya serà una pugna entre Puigdemont, que, amb JxCAT, recull vot de tot l'independentisme i Borrell, que manté el vot PSC del 28A i segueix recollint un cert vot útil espanyolista i dels Comuns.

Una última dada que reforça i molt aquesta visió. Tot i que no són mai font primària de la informació que faig servir, aquesta setmana vaig estar mirant el que en relació a les europees projectava un web temàtic d'enquestes a nivell estatal, que té un panel mensual. Amb totes les precaucions del món, però ho esmento perquè la info és plenament coherent amb la resta de dades que tenim, en l'evolució d'aquest panel, Junts x CAT creixia en vot total (els càlculs els vaig fer jo a partir de projectar els percentatges de les diferents lectures) 400.000 vots en un mes...

MUNICIPALS BARCELONA
Si per a l'anàlisi de les europees bàsicament hem treballat amb dades del CEO, per a les municipals treballarem amb dades del CIS, recolzades per altres que hem conegut com enquesta El Periódico o enquesta La Vanguardia.

Quin és l'escenari que projecten totes les enquestes a Barcelona?

- Fortalesa d'ERC. Crec que a hores d'ara ja podem dir que a ERC molt difícilment se li escaparà la victòria a Barcelona. És evident que el factor marca consolidada està tenint un gran pes en la decisió de vot entre els independentistes. Fa moltes enquestes i molt diverses que ERC manté la força electoral que a Barcelona va exhibir ja el 21D, quan, recordem, va quedar pel davant de JxCAT.

- Els Comuns: tot i que la majoria d'enquestes, inclòs el CIS, encara mantenen a Colau en la pugna electoral, crec que això ja tenim prou dades per veure que no és així, que els Comuns i Colau estan en reculada clara d'expectatives de vot. Després, de manera integrada amb un altre fet detectat en la projecció de JxCAT, ho analitzaré, ho explicaré amb detall.

- Junts per CAT va amunt, però sembla li costa aixecar el vol amb la força de les europees. Tot i que el resultat del CIS infrarepresenta les opcions de JxCat, amb tota la informació que a dia d'avui tenim està molt lluny de poder-se situar en condicions de disputar la victòria a ERC. El dubte el tenim en fins a quin punt el resultat de JxCAT serà prou contundent com per fer pràcticament inevitable constituir un govern municipal independentista o no ho serà prou i deixarà les mans lliures a ERC per reeditar els seus tripartits.

- PSC: segueix pujant, estirat, empès, pels bons resultats del 28A. Recupera vot dels Comuns i vot moderat que li havia marxat cap a Cs. Però en cap cas amenaça la victòria d'ERC

- Valls: apuntala el seu fracàs. Només dues incògnites: concentrarà prou vot fatxito com per millorar resultats de Cs i fer fora PP de l'Ajuntament... o PP resistirà a costa de fer més gran el fracàs de Valls?

- CUP: difícilment tindrà un resultat que els permeti tornar a tenir representació a Barcelona. Les últimes enquestes de BCN que hem pogut treballar, totes els deixen fora. Tanmateix, jo crec que deixar-los fora ara és prematur. Segons el CIS, que és una molt bona enquesta, té un 3,2% d'intenció de vot directe. Sí, està lluny encara del 5% que cal per entrar, però és que segons CIS no s'aprecien fugues de vot significatives en altres direccions. Si té, en canvi, un 25,8% d'indecisos. Si els mobilitza, podria arribar a entrar.

- Graupera: zero possibilitats d'entrar, cap ni una. Ni El Periódico, ni CIS, ni avui La Vanguardia no els atorguen cap possibilitat. No és cap conxorxa, és un reflex demoscòpic d'una opinió social. Però tenint en compte que aquesta candidatura creix en la negació de l'evidència, en un projecte redemptorista, se'ls fa molt difícil d'entendre que quan, sistemàticament, a cap enquesta no arriben al 3% d'intenció de vot, això significa estan a anys llum de tenir els vots necessaris per acostar-se al 5% que cal per entrar.

Per acabar: dos apunts tècnics molt rellevants sobre l'enquesta del CIS pre-electoral de les municipals de Barcelona:

Primer apunt: el tractament -o no- dels biaixos de la mostra i la seva influència, el cas de l'enquesta CIS en relació a les municipals de BCN.

Quan una enquesta no "corregeix" els resultats de vot directe que obté, i en aquest cas per a les municipals el CIS no ho fa (sí per a les europees) una manera molt ràpida que podem tenir de veure possibles biaixos en una mostra i de la seva possible afectació en la projecció electoral és mirar el record de vot de la mostra de l'enquesta i el vot real que hi va haver.

En fer-ho, és quan s'evidencia que sí hi ha biaixos importants i que afecten, en dos sentits diferents, a les valoracions fetes sobre posició de Comuns i sobre posició de Junts per CAT:


Per què? Mirem el record de vot de la mostra de l'enquesta i comparem-lo amb els resultats.

El 2015 va guanyar la Colau, amb 2 punts de diferència, en el % de vot, sobre Trias. Doncs bé, a la mostra de l'enquesta del CIS hi ha més del doble de votants colauers que de CiU/JxCAT, i aquell diferencial de 2 punts, és de 16 punts.

I el percentatge de vot d'ERC, el 2015, en relació a CiU/JxCAT va ser de la meitat, onze punts inferior. Doncs bé, a l'enquesta del CIS hi ha 6 punts més de percentatge de votants d'ERC que de JxCAT.

La representativitat d'una mostra no l'hem de mirar a partir del record de vot, però analitzant el record de vot de vot, quan no es corregeix la intenció de vot directe, sí obtenim info clara sobre situacions de sobre-representació i d'infra-representació a la mostra.

 - així, per a mi no era correcte interpretar, com tothom ha llegit, que els Comuns estiguin en condicions de disputar l'alcaldia a ERC, perquè la projecció de resultats dels Comuns a l'enquesta és "massa alta", estan extraordinàriament sobre-representats. A gairebé totes.

- l'altra afectació, sobre Junts per CAT, és en sentit contrari: tot i que el CIS ja dibuixa un aixecar el vol de la candidatura de Quim Forn i Elsa Artadi, si atenem a la seva gran infra-representació a la mostra, les seves expectatives crec que són significativament superiors a les que projecta en la seva estimació de vot el CIS, perquè només és vot directe.


Segon apunt tècnic: es recull la intenció de vot a totes les formacions polítiques?

Sí.

El dia que vam conèixer els resultats de l'enquesta CIS vaig fer un parell de tuits comentant-los. Apuntava el que avui he desenvolupat. Al dir això de que Graupera tenia zero opcions d'obtenir representació (com en totes les ja moltes enquestes que hem conegut), ràpidament aquest exèrcit que sempre té disposat a defensar el líder suprem i a acusar tothom que no li ret pleitesia de ser un venut, un paguita, de participar d'una conxorxa mundial contra ells, etc etc etc van saltar a dir que no es preguntava per Graupera ni per Primàries i que per tant no es recollia l'opció de vot, que tot era només part d'aquest pla mundial per silenciar-los.

A veure, amb tota la mandra, però amb tota la voluntat de ser el màxim de pedagògic possible: a les enquestes, la resposta a la pregunta sobre què es votarà és el que es coneix com a una resposta "espontània", és a dir, no se li passa a l'enquestat una llista, no se li va preguntant partit a partit, fins que diu "aquest". Els enquestadors tenen una llista que els ajuda únicament a identificar i codificar la resposta lliure (espontània) de l'enquestat.

El CEO, per exemple, en el seu qüestionari, ho explica així:

P35. En les eleccions al Parlament Europeu, convocades pel proper 26 de maig a quin partit o coalició votarà? Espontània.Precodificacióenpantalla.NOMÉSUNARESPOSTA

Quan un partit dels que diu l'enquestat no està a la llista amb la que l'enquestador treballa, no es desestima mai, s'apunta a "l'altres" i hi ha unes regles de codificació i imputació molt i molt clares. Seguim per exemple amb la manera com ho explica el CEO, que és molt didàctica:

80.Altres partits (PROGRAMADOR/A: REGISTREU LITERAL)

PROGRAMADOR/A: Tots els partits polítics amb representació parlamentària tenen un codi i apareixen a les taules estadístiques. Les formacions polítiques extraparlamentàries que obtenen més de l’1% de resposta en una onada se’ls assigna un codi. Totes les formacions polítiques (parlamentaries o no) apareixen a les taules estadístiques si % de resposta >1%. Les extraparlamentàries apareixen a l’informe de resultats si % de resposta > a algun dels partits amb representació parlamentària

El CIS ha fet més de 700 enquestes PRESENCIALS a Barcelona. Una enquesta presencial sempre és molt completa i intensa. Per tant, tot el vot cap a Graupera, Primàries, el nom que sigui, que els enquestats hagin dit a l'enquestador, haurà estat recollit.

I el % de vot a Graupera o Primàries o com sigui, senzillament no surt a la llista perquè el % de respostes ha estat molt baix. Fixeu-vos que entre tots els "altres", només un 0,6% d'intenció de vot directa sobre cens, un 0,9% en vot + simpatia. Uns percentatges que, sobre vot vàlid ens poden projectar, amb una participació normal, a un 1,5% o 2,5% del vot.

I això imputant tot l'altres a Primàries, que no ho hauria de fer, perquè una part ve de C's. Però m'és igual, s'identifica clarament que l'altres inclou aquest vot a Graupera pels petits % de vot provinents de JxCAT, ERC i CUP.

Per tant, sí, està comptat. No hi és el nom perquè el seu % de vot és molt baix, perquè, a l'igual que en la resta d'enquestes que hem tingut, i ara ja en són unes quantes, no tenen cap opció d'obtenir representació, d'arribar al 5% del vot que els permeti entrar a l'Ajuntament. S'estan movent entre el 2 i el 2,5 per cent de vot, entre els 20 mil i els 30 mil vots. A anys llum del que caldrà per arribar al 5% i obtenir representació.

El 28A hem tingut, a més, el cas de Front Republicà. Les seves expectatives electorals eren millors, perquè a banda de la seva solidesa a les enquestes, només els calia un 3% de vot per entrar per Barcelona. L'increment de 18 punts en la participació els va deixar fora, i dissortadament més de cent mil vots indepes no van poder entrar en el repartiment de força representativa entre l'independentisme i l'unionisme, els vam perdre. Amb aquests 20-30 mil vots de Graupera passarà igual. Dit això, que tothom sempre voti el que vulgui o cregui, per convicció, no per càlculs, tot i que sí amb tota la informació, of course.

Pues eso es todo, que no ha estat poc. Seguiré analitzant enquestes interessants a les que tingui accés!

DONEC PERFICIAM!
PS: per cert, per al trollisme habitual, crec que sóc prou transparent quan estic expressant opinió i quan estic fent anàlisis tècniques, com és el cas d'aquest post i de la majoria dels que analitzo enquestes

Municipals Barcelona: anàlisi de l'enquesta de El Periódico, coherència i solidesa amb 28A i altres enquestes

Avui dimarts El Periódico ha publicat una nova enquesta electoral sobre les eleccions municipals a Barcelona ciutat.

És una enquesta feta per GESOP. Malgrat que totes les enquestes d'aquesta empresa tenen per a mi un biaix incomprensible (és una manera de dir-ho) cap a les formacions polítiques de "les esquerres" (ERC, Comuns i PSC), els seus resultats són interessants de comentar, per dues raons fonamentals: tenim més enquestes amb les que comparar i valorar la coherència, i per tant determinar els elements més sòlids que ens aporta, i, segon element, perquè també tenim els molt recents resultats electorals del 28A, que ens permeten enfocar molt millor el zoom de les dades que projecta l'enquesta.

A partir de tots aquests elements, quines són les principals claus polítiques i demoscòpiques de l'escenari electoral a la ciutat de Barcelona de cara al 26M?

- La primera qüestió de fet és i serà sempre per a mi la més rellevant i alhora la més incomprensible. Ara mateix, si ERC no s'hagués negat en rodó a treballar i presentar una candidatura independentista el màxim d'unitària possible, que per a mi vol dir aplegant les mateixes formacions polítiques que governen conjuntament, juntes, la Generalitat de Catalunya, a l'altra banda de la plaça Sant Jaume, l'independentisme tindria assegurat al 100% tant el triomf electoral com el govern de la ciutat.

- La segona qüestió és que en termes exclusivament de partidisme, d'avançar en l'objectiu d'hegemonia de partit, les coses a ERC, per ara, no li van malament. Tant pel que fa al que diuen les enquestes, també la del GESOP, com dels resultats electorals, ERC presenta una alta fidelitat de vot i la seva lluita per l'hegemonia de partit sembla ha arrossegat a una part dels votants de Junts per Catalunya i de la CUP. No hi ha cap transferència significativa de la resta de sectors d'electorat que no siguin independentistes, és a dir, que tota la cosa d'eixamplar la base no és a nous indepes, sinó concentrant vot d'indepes que abans podien votar altres coses. Tanmateix, l'enquesta GESOP per a El Periódico ja apunta clarament el seu estancament i les seves fisures. Malgrat això, la dada, a dia d'avui, i amb tot el que tenim, és que ERC, tot i aquestes amenaces prou visibles, ara mateix té unes expectatives electorals favorables.

- La tercera dada de l'enquesta i dels resultats 28A és que allò que fa uns mesos s'apuntava de la crisi de vot dels Comuns, semblen haver-la superat. El seu resultat el 28A està molt per sobre del que projectaven les enquestes, conseqüència d'haver recuperat part del vot que van perdre el 21D. Aquest 28A, en relació al 21D, han rebut vot bàsicament de votants de Cs i d'ERC. I tot i que en moltes direccions (Cs, PSC i Front Republicà), les seves transferències han estat inferiors a la recepció. Malgrat això, i amb molt més alta participació, està lluny del vot que tenia abans del 21D. L'enquesta GESOP per a EP projecta una fortalesa potser excessiva. Tanmateix, podrien tornar a estar a la partida electoral.

- Junts per Catalunya, com és habitual en les enquestes GESOP, és la víctima propiciatòria dels seus biaixos mostrals. Tanmateix, amb totes les dades que tenim, podem projectar tres coses molt diferents de les dades de l'enquesta en relació a JxCAT:

•   Per una banda, dues evidències: l'evidència del que fins ara ha estat la seva dificultat per retenir el seu antic electorat, i l'evidència de la significativa transferència cap a ERC i d'indecisos d'aquest antic votant. 

• Per una altra banda, malgrat això, ni de lluny aquesta baixa fidelització ni aquestes transferències tenen el volum que assenyala l'enquesta GESOP. Cap enquesta, cap, ha situat la fidelització de vot a JxCAT en el 25% que projecta GESOP. De fet tant la resta d'enquestes conegudes, així com els resultats del 28A a Barcelona projecten una fidelitat de vot en relació al 21D d'entre el 50 i el 60%, o sigui, el doble del que atribueix El Periódico. Com deia, és una constant en GESOP els seus biaixos de mostra que minoritzen sistemàticament l'espai polític de JxCAT.

•   Com a tercer element, fins i tot amb aquesta consideració dels biaixos de GESOP, l'enquesta no pot dissimular que JxCAT està en fase remuntada. No podem saber l'abast que tindrà aquesta evidència que és un espai polític aixecant el vol, però sí podem situar-ho clarament com a element clau en qualsevol anàlisi.

Així les coses, només tenint en compte el biaix GESOP en relació a la fidelitat de vot, ja tenim que la projecció de resultats de Junts per CAT l'hauríem de situar molt per sobre del que projecta El Periódico. Aquests 5-6 regidors que atribueix l'enquesta són més aviat 7-8 regidors.

- Valls: el fracàs de Valls serà dels que faran època. No hi ha manera que remunti a cap enquesta, tampoc a la de GESOP per a EP. Des d'aquest punt de vista, la coincidència de totes les enquestes que hem conegut és absoluta, de manera que són dades plenament coherents, i per tant, consistents. Cs va tenir, les municipals del 2015, uns 77 mil vots. El 21D, tanmateix, el vot útil unionista cap a Cs els va projectar pel damunt dels 200 mil vots a BCN ciutat (218.000). És en aquest punt que Valls es llença al que creu serà un passeig triomfal. Aquests resultats de Cs el 21D li proporcionaven un marge de més de 40 mil vots en relació a la força més votada a BCN el 2015. Els seus estrategues pensaven a més que si a això s'hi afegia possible captura de vot de PP i de PSC, el camí de Valls cap a l'alcaldia de BCN seria "une jour de gloire".

Però ja fa temps que les enquestes van punxant aquest conte de la lletera, i el 28A els Cs de Valls, en relació al 21D, han perdut a BCN la friolera de més de 120 mil vots. O sigui que ara mateix només estaria uns 25 mil vots pel damunt del trist resultat de Cs del 2015. I això també ho reflecteix l'enquesta GESOP amb claredat i coherència. Li projecta una mica de creixement en relació a Cs 2015 i... ça c'est fini! La delirant ultradretanització i xou de vergonya aliena que diàriament protagonitzen Arrimadas & cia ha provocat l'estampida entre el seu electorat més moderat, que el tenien. O sease que eso es todo. Ciao. Au revoir! Adiós muy buenas. Hasta luego Lucas! Bon vent i barca nova, Valls!

- PP: el PP es resisteix agònicament a desaparèixer. Està en aquest segment de vot de la residualitat, com ja va passar amb les municipals 2015, com va passar el 21D... però segueix tenint una mínima consistència, segurament associada a ser un partit votat majoritàriament per gent gran, poc procliu a canvis. I de fet el 28A recupera. Així les coses, la prudència de GESOP en relació a si entrarà o no a BCN és normal. Com sempre a totes les enquestes des que el PP existeix, el seu electorat s'amaga. Això ho sabem tots. Per això és un factor que sempre es té en compte en les projeccions que se li fan. No és un electorat dels que treu pit en relació a la seva opció des del moment de despenjar el telèfon per respondre i que li diguin és una enquesta. I la recuperació de vot del 28A fa coherent la projecció que fa GESOP. Li anirà just, però sembla haver superat l'enfonsada que es projectava mesos abans a la resta d'enquestes. Tanmateix, el factor Bou és d'una imprevisibilitat tal que tampoc no podem descartar ell mateix aboqui el PP a la desaparició, provocant una nova fuga cap a Valls.

- El PSC, a l'enquesta GESOP, al meu entendre clarament cavalca damunt l'impacte del 28A. Després d'un ostracisme demoscòpic molt contundent aquests darrers mesos, per primera vegada treu el cap projectant creixement. Un creixement que resulta coherent si mirem els bons resultats que ha obtingut el 28A a BCN. Consolidarà expectatives Collboni o tot plegat ha estat un miratge, per haver concentrat vot en unes circumstàncies molt concretes, com eren les del 28A, davant l'amenaça del trifachito? Veurem...

- CUP. Les expectatives de la CUP a Barcelona ja fa temps van a la baixa a totes les enquestes, i en aquesta de GESOP és potser el moment més baix que se'ls hi ha projectat. Sens dubte també la seva absència del 28A hi fa, però atenent al públic CUP, no passaria de ser una explicació marginal. Sembla clar que a Barcelona l' "arranització" o "endavantització" de la CUP els ha començat a passar factura. Ara mateix jo crec, com GESOP, que difícilment tornarà a obtenir representació a l'Ajuntament de Barcelona, tot i que no ho podem descartar. Manté una part significativa del seu votant, i així, d'acord a totes les dades que tenim, pot projectar una intenció de vot entre els 40 i els 50 mil. Situar-se sobre els 50 mil els pot permetre, segons quina sigui la participació, entrar pels pèls. Però situar-se per sota dels 50 mil, en un escenari d'increment de la participació en relació al 2015 com a tot arreu s'està projectant, els deixaria fora amb tota seguretat.

- Primàries del senyor Graupera no tenen ni la més mínima opció d'entrar a l'Ajuntament de Barcelona, d'obtenir representació. Després dels mesos i mesos que porten promocionant-se, després de la injecció de pasta de l'ANC i d'haver-los donat tota la cobertura mediàtica i social perquè es projectessin, les seves expectatives de vot freguen el ridícul.

La proposta política del sr. Graupera i els seus en tots aquests mesos no ha aconseguit sortir de la residualitat a cap enquesta. Estan a anys llum d'acostar-se al 5% que necessiten per poder entrar a l'Ajuntament de Barcelona. Per a una proposta bastida sobre la hipermotivació dels que hi donen suport, a partir de l'estigmatització de tot i tothom que no són ells, d'aquest discurs redemptorista, segons el qual la salvació (la independència) només es pot assolir a través d'ells, per la seva intercessió, i de ningú més... per a una proposta així, amb els mesos que fa que intenten fer-se un espai entre l'electorat, aquest 2,1% és ridícul. Front Republicà, i el seu discurs positiu i compromès va situar-se, només en un parell de setmanes i pràcticament sense recursos, en el 2,5%-2,8%, a les portes del 3% que necessitaven, que els hauria donat un diputat, però l'augment en 18 punts de la participació els va deixar fora. El 2,1% de Graupera, després de tants mesos, i després de la descomunal inversió feta per l'ANC per catapultar-lo, el manté a 3 punts (més del doble dels suports que fins ara ha obtingut) d'arribar al 5% necessari per obtenir representació.

O sigui, que, com al Valls, bye bye, hastaluegolucas. Zero possibilitats. S'estan movent en un segment entre els 20 mil i els 25 mil vots. 30 mil en el màxim màxim. Menys de la meitat dels vots que caldran per, si la participació no es dispara als nivells del 21D o del 28A, obtenir representació. I ells, això, ja ho saben.

Apa, doncs fins aquí aquesta anàlisi de l'enquesta GESOP de El Periódico combinada o ajudada a interpretar i situar en els seus elements més sòlids i coherents a través dels resultats del 28A i d'altres enquestes prèvies. Seguirem analitzant les enquestes que vagin sortint!


DONEC PERFICIAM

SOUND OF SILENCE. EL SO DEL SILENCI. SILENCIS ATRONADORS

Preàmbul:

Fa uns mesos vaig publicar a aquest bloc per primera vegada un escrit diferent. Era un escrit que formava part d'un conjunt de relats que algun dia m'agradaria publicar. No són escrits d'anàlisi política, no són escrits que s'assemblin a cap altre dels que he publicat al bloc. Són escrits pensats i executats com a relats amb pretensió literària.

Tampoc no són una història. Poden ser moltes històries. I tot i que sempre tenen una base de vivència, no necessàriament és meva i la combino amb elements narratius diversos, inclosa evidentment, la ficció. En alguns relats més que en uns altres. Així, suposo, és la literatura. Avui aquí us deixo, publico, un segon d'aquests relats... (trobareu l'explicació de per què ho faig al final, després del relat)

-------------------------------------------------------------------------------------

CAMINOS, HUELLAS Y SILENCIOS

 

Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace el camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.

Machado era como una franja tras la cual solamente algo prohibido. Lo sé por los discos de mi padre. Escucha, nene, me decía. Era Serrat, cantando a Machado. Después estaba mi padre y sus cosas, que todas cobraban forma en una sonrisa de confianza y silencio ante nosotros y de extrañas apariciones, desapariciones, y visitas, y llamadas. Con el hermano que me seguía establecimos ciertos vínculos de causalidad entre la presencia masiva de los antidisturbios de los grises en el cuartelillo de la ciudad satélite y las ausencias de papá. Más tarde ya todo se supo. Entonces sólo aquel "escucha, nene"

-murió el poeta lejos del hogar...

"Por qué murió lejos del hogar?" preguntaba. "Se tuvo que ir" respondía mi padre. "La guerra".

Lo recuerdo hoy, aquí, en Cotlliure, ante la tumba de Machado, el poeta que murió lejos del hogar. Mi novia me abraza. No está acostumbrada a verme derramar lágrimas.

Me pregunta, precediéndolo de un "tonto" lleno de amor, con el que quiere sacar tensión al momento, qué me pasa. No respondo.

"Por qué me has traído aquí?", me insiste.

Lee en mis silencios todo lo que no sabe de mi, pero intuye.

"Qué saben de mi", me pregunto yo.

No, no hay sendas que nunca se hayan de volver a pisar. Es mentira. Eso he venido a desahogarme ante la tumba de Machado.

Hoy yo tendría que estar en Barcelona, en un acto al que me habían invitado pero la autoridad no me permite asistir.

Yo crecí en los grupos de jóvenes de la parroquia. Compromiso, revisión de vida, vivir la fe. Hasta que un día cambié mi compromiso con la fe por un compromiso con la independencia de Catalunya. Mi fe y mi vivencia de esa fe me había estructurado una arquitectura de valores que siempre mantuve compatibles. La no violencia. La solidaridad.

Pero pasaron muchas cosas. Aquellos años 80 y 90 el independentismo era casi testimonial. Todos nos conocíamos por el nombre. Incluso cuando nos enfrentábamos entre nosotros. Y Barcelona era una jungla por la que frecuéntemente nos movíamos como presas de una violencia política fascista que actuaba impunemente. En la Facultad. En la calle. Acumulaba amenazas de las que no podía dar cuenta a nadie. Te hacías fuerte, pero eras igualmente vulnerable a sus cacerías. No eras como ellos, pero intentabas no te vieran débil. Cuando no te ven débil, eres más fuerte. Entré a formar parte de los voluntarios de seguridad que velaban por el normal desarrollo de diferentes actos independentistas.

De aquella época acumulé ser víctima de tres palizas, una vez la nariz rota y que me saltaran dos dientes. Nunca ninguna denuncia. Para qué? La connivencia entre la policia española y la ultraderecha era total. 

Yo conservaba, como un último cable con aquello en lo que me crié, contactos con el mundo de la Iglesia. Alguna vez me escapaba unos días al interior del monasterio de Montserrat. Y ahí me veía cara a cara con mi otro yo.

Pero lo cierto es que me escapaba más frecuentemente al País Vasco. A emborracharme, seguro, en las herrikos. A conciertos. A manis. Conoces gente, aunque no lleguen a ser tus amigos, si suficiente para quedadas, movidas, etc. Un día ves por la tele que algunos de esos que conocías los han detenido. Te acojona, pero al fin y al cabo tu no has hecho nada.

Hasta que un día detienen a un amigo de Barcelona. Y lo encarcelan. Nos carteamos. Y lo voy a ver, de acuerdo con la familia, varias veces a la carcel, en las varias cárceles por todo el estado español donde lo tuvieron. Esas visitas fueron mi primer y único contacto con el mundo carcelario. Las horas de viaje. Las miradas desafiantes de los carceleros al saber a quien visitabas. El frío del vidrio separándote de tu amigo. El verlo levantarse, siguiendo las órdenes de los carceleros y alejarse a ese interior lejos de nuestra vista, cruzando el umbral de la puerta mientras aún se gira para una última mirada hacia nosotros, hacia lo que era su vida.

Hasta que salió.

Eran los 80 y los 90. Quedan ya lejos. O eso te crees, mirándolos entrado el s.XXI. Hace unos cuantos días, me llamaron unos de esos amigos de mi aún más lejano mundo de los movimientos cristianos, por si quería ir con ellos a un acto religioso en el que intervenían diferentes personalidades eclesiásticas y civiles, incluido el rey. Les digo que sí. A los pocos días me vuelve a llamar uno de esos amigos y me dice: "mira, yo no sé qué has hecho con tu vida que yo no sepa, que no lo hayamos hablado alguna vez, pero de la lista que hemos pasado a la organización del evento internacional, la Guardia Civil nos la ha devuelto con solamente un nombre tachado, el tuyo. No te autorizan".

La senda que nunca se ha de volver a pisar. La miro. Repaso mi vida. Nunca me han detenido. Nunca ningún juicio. Nunca ninguna denuncia. Pero no me autorizan. Qué creen que saben de mi? Qué temen de mi? Qué piensan de mi?

Caminante son tus huellas
el camino y nada más

De alguna manera debo tener huellas esparcidas por mi vida que alguien ha recogido, conservado y etiquetado. Unas huellas vivas en un gran silencio oscuro en algún inaccesible y oficialmente inexistente archivo.

"Por qué me has traído aquí?", insiste ella.

Solamente un silencio que se sabe mejor que una mentira 

(FI DEL RELAT)
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
Epíleg:
Dilluns es va saber que el President Puigdemont, el conseller Comín i la consellera Clara Ponsatí, aquest tribunal de la Inquisició del s.XXI que és la Junta Electoral, els excloïa de les llistes electorals a les eleccions al Parlament Europeu. No han estat condemnats per res. No demanen la seva extradició. Es mouen amb llibertat per tot Europa. Però, sense necessitat de justificar res, els prohibeixen ser elegibles.

I avui he recordat aquest relat que havia escrit ja fa un cert temps i que guardava amb els altres relats "literaris" que vaig escrivint.

M'ha sobtat pensar-hi tan directament, recordar-lo tan intensament. Per això l'he anat a buscar i ara el publico al blog.

Pel que ha passat i pels silencis davant del que ha passat. Aquests silencis que tot ho omplen. Aquests silencis davant els quals no cal dir res. Ja tot s'entén. Aquests silencis que només són millor que una mentida. Aquests silencis que retronen com una tempesta entre les parets de la buidor partidista.

Silencis que esdevenen petjades inesborrables en el camí i que assenyalen la vergonya dels qui van callar.