El proper 18 de febrer hi ha eleccions al Parlament de Galícia. Rarament entro a analitzar temes electorals i de projecció demoscòpica que no siguin de Catalunya. Però en aquest cas, com fa uns anys vaig fer amb Andalusia, ho he fet, per la singular importància del context polític en el que es desenvolupen.
Galícia és una de les “comunitats” històriques en l’arquitectura jurídica de l’actual estat espanyol, amb País Basc i Catalunya. Galícia ha estat també gairebé ininterrompudament un feu de la dreta espanyola, UCD i PP, amb només dues legislatures de governs del PSOE.
En aquests moments les eleccions gallegues plantegen una dimensió més enllà de la pròpia Galícia, atenent a factors molt determinants, com són el fet que l’actual líder de la dreta espanyola, del PP, sigui l’expresident de la Xunta de Galícia, però també que són les primeres eleccions a l’estat després de l’elecció de Pedro Sánchez com a president del Gobierno, amb el suport dels partits independentistes de Galícia, País Basc i Catalunya. I d’una agenda política marcada pel conflicte català, amb la llei d’aministia com a epicentre del conflicte polític aquest cop projectat a l'escenari del deep state de l'estat espanyol, i l'evidència d'aquest cop d’estat judicial que ha seguit al procés independentista català. Altres elements interessants d’aquestes eleccions gallegues són, a banda de l’impacte en PP i PSOE, l’emergència del nacionalisme gallec com a única alternativa al PP. I, finalment, també són interessants les derivades dels processos de descomposició de la lluita caïnita entre Sumar i Podemos.
Per tot això he fet un cop d’ull a les dades de l’enquesta pre-electoral i pre-campanya del CIS d’aquest mateix febrer sobre aquestes eleccions. És una enquesta molt sòlida, amb gairebé 4.000 enquestats.
Tanmateix, en la projecció de la meva anàlisi hi ha dos factors que no sé fins a quin punt poden condicionar, esbiaxant, aquesta anàlisi, com són la meva “desconnexió” de la realitat gallega (no és el mateix analitzar una enquesta del teu país, del país que coneixes i vius, que analitzar una enquesta d’un altre país, del que no saps gairebé res) i un segon element realment sorprenent com és l’impacte del vot de la Galícia migrant, que té un volum superior a qualsevol altra realitat dins l’estat espanyol, el vot d’una població que “hereda” aquest dret de vot i l’exerceix tot i ni haver nascut ni haver viscut mai a Galícia. El cens d’electors gallecs a l’estranger gairebé arriba a les 500.000 persones, d’un total de 2.700.000 electors, és a dir, al voltant del 20% dels electors gallecs viuen a l’estranger (50% p.ex. a l’Argentina), i aquests diria no han estat enquestats, no he sabut veure a la metodologia de l’enquesta CIS que hagin estat enquestats. I això és molt rellevant, perquè estem parlant d’un 20% del cens, que ha tingut i pot tenir una influència determinant en el resultat final de les eleccions, sobretot si aquestes, com ara veurem, es decidiran per poquíssima diferència.
Dit tot això, el més rellevant, rotllo espoiler, de l’enquesta del CIS és:
- El PP pot revalidar l’absoluta, però serà pels pèls. Ara mateix, consideració a banda de la influència del desconegut comportament del vot del cens de gallecs a l’estranger, el PP té més opcions de perdre la majoria absoluta que de conservar-la.
- El BNG és clarament l’única alternativa al PP, amb una tendència de vot a l’alça que gairebé els projecta 10 punts més de vot que les darreres eleccions
- El PSG-PSOE com a molt pot aspirar a repetir resultat de fa 4 anys, però té moltes més opcions de perdre força que de repetir resultats.
- Sumar clarament concentra el vot que queda de l’espai podemita, però això no li garanteix obtenir representació parlamentària. L’escissió podemita farà el ridícul.
- VOX també s’enfonsa electoralment a Galícia. No va obtenir representació al 2020 i ara apunta perdre més de la meitat dels vots que va tenir
En aquest escenari que amb tanta claredat projecta l’enquesta pre-campanya del CIS, a banda de la influència determinant del vot exterior, també hi pot haver, en aquesta recta final, moviments importants de vot útil, a totes les bandes, tant en l’espai VOX cap a PP com en l’espai Sumar/podemites cap a BNG, que incrementi les tendències de vot que ja es manifesten a l’enquesta.
I això és justament un dels elements més interessants de l’enquesta de projecció de vot a Galícia, els moviments electorals entre formacions. Vegem-ho:
- El PP presenta una altíssima fidelitat de vot, del 80,1% del vot que va tenir el 2020 i arrossega un 39,7% del vot que va tenir VOX i un 49,7% del poc que va tenir C’s. I només té un 11,4% del seu electorat que encara no sap què votarà. Les opcions PP són clares. Concentra vot dreta i extrema-dreta, però és difícil saber si això serà suficient per evitar perdre la majoria absoluta davant l’ascens de BNG
- El BNG presenta també una altíssima fidelitat de vot, del 79,3%, i arrossega percentatges molt importants de vot d’altres formacions: un 22% de votants PSG, un 46,1% dels podemitas/Galícia en comú del 2020, un 63,4% de Marea Galeguista... Aquesta fidelitat de vot i aquesta captació en percentatges molt rellevants de vot d’altres formacions és el que explica aquesta projecció alcista que té el BNG, l’independentisme gallec. Però no únicament. Hi ha per a mi una altra dada molt important, i és que el BNG és el destí aclaparadorament majoritari del vot jove. Un 41,3% dels qui no van votar el 2020 perquè no tenien edat per votar, i ara sí que podran votar, ho faran al BNG. Per veure la importància d’aquest enorme impacte en el vot jove només cal veure que la segona opció de vot d’aquests votants és el PP, però només amb un 15,5%, és a dir, gairebé 30 punts de diferència. Espectacular. Una gran notícia per a l’independentisme gallec.
- Tot i que l’enquesta del CIS projecta uns resultats pel PSG-PSOE similars a les anteriors eleccions, hi ha elements demoscòpics que fan que, a criteri meu, això no estigui tan clar. Tenen una fidelitat de vot baixa, del 47,5%, i això crec posa en dubte puguin repetir resultats, perquè a més a més només arrosseguen un 6,9% de l’antic vot podemita (que recordem no van entrar al parlament gallec). No tinc clara la projecció que fa el CIS de que repeteixin resultat. Jo diria el PSG perdrà 1/3 del vot que va tenir el 2020.
- El descalabro que els podemites seguidors de la responsable de la major excarcelació i rebaixa de condemnes de la història de delinqüents sexuals condemnats, Irene Montero i la seva demencial incompetència, arrossega ara a la irrellevància tot el món del que havia estat Galicia en Comú i Sumar. Un 46,1% dels votants d’aquest espai el 2020 ara votaran BNG, un 6,9% PSG-PSOE i només un 22% a Sumar. I el deliri de la trencadissa provocada per la líderessa de posar en llibertat a delinqüents sexuals el tenim amb aquest 3,8% dels seus antics votants que ara diuen votaran la candidatura de Podemos. La trencadissa d’aquest espai és monumental. Si tinguessin una miqueta de dignitat política, de compromís altruista per fer possible fer fora de la Xunta al PP, tant la candidata de Sumar com la de Podemos s’haurien de retirar i demanar el vot per al BNG.
- VOX ja va treure un resultat bastant patètic el 2020, quan anaven per les espanyes que semblava s’ho havien de menjar tot, tot el vot franquista i feixista, amb només 26.797 vots, un 2,05% dels vots. Ara tenen més antics votants que votaran PP (un 39,7%) que a ells, que a VOX (només un 35,3%). I no recullen vot de ningú. Així les coses, i amb una projecció de vot inferior a l’1% tot sembla indicar que en aquests dies que falten fins les eleccions el vot fatxa menys sectari també acabarà fent “vot útil fatxa” cap al PP, per impedir una majoria de BNG i PSG-PSOE.
- L’enquesta del CIS també visibilitza un altre element polític singular de Galícia, aquest partit de només una de les quatre províncies que configuren Galícia, Ourense: el partit Democracia Ourensana. En termes globals el seu percentatge de vot no és res, però al concentrar-se en una circumscripció, podria arribar a obtenir 1 diputat. Tot i que no he estat capaç d’identificar d’on surten els seus vots. Ourense és la circumscripció amb menys electors. Les darreres eleccions el PP va tenir 8 diputats, BNG 3 i PSG-PSOE 3. Per la llei electoral, que beneficia els partits més votats, els vots d’aquesta formació poden ser determinants perquè BNG o PSG-PSOE perdin, per restes, algun diputat, que podria ser clau en el joc de majories tan ajustades que sembla hi haurà.
En definitiva, estem en un escenari electoral força obert. L’estratègia pepera de criminalització de Pedro Sánchez, situant-lo com a còmplice de terroristes i d’haver-se venut la gran Espanya als separatistes no sembla recollir grans suports. Es queden amb el que tenien i com a molt rasquen vot del fatxerio extrem, de VOX.
L’enquesta pronostica uns resultats al PSG-PSOE d’estabilitat electoral que jo no tinc tan clars. Sembla el PSG està patint desgast, però no tant perquè perdin vot per trair la unitat d’Espanya, sinó perquè és un vot que fa vot útil d’esquerra galleguista, l’únic que pot aspirar a un relleu polític a la Xunta. És a dir, que pateix desgast, però que no per la línia de traïció a Espanya del discurs pepero, sinó de vot útil per fer fora el PP. Això ho confirmaria també el fet que tot i ser el partit amb més indecisos, 16,7%, la segona opció dels seus antics votants, més enllà de la primera que tenen decidit, és que votarien BNG, en un 34,1%.
El BNG té una oportunitat històrica per a Galícia i per a l’independentisme
gallec. A la vista del que projecten les enquestes, jo diria que les seves
opcions s’acabaran decidint en com hagi treballat el vot exterior. Si en
aquests 4 anys s’hi ha mogut, hi ha incidit, ha tingut una estratègia per
guanyar-se’l, el BNG podria estar en clares condicions de fer fora el PP. Si no
ho ha fet i el vot exterior segueix, com sembla sempre ha estat, un vot cap al
PP i cap al PSOE, les seves opcions disminueixen. I, en tot cas, si ens confirma la seva espectacular entrada al vot jove de Galícia seria un element de futur molt important. I una lliçó per a l'independentisme català i les seves dificultats per penetrar massivament en el vot jove.
El món de Sumar, Galicia en Comú, Podemos, consolidarà la prevalença del seu sectarisme i miopia, en aquesta política inspirada només en fer mal, sobretot, als seus o antics seus, ni que això impliqui que tots desapareguin del mapa. Des d’aquest punt de vista el resultat de les eleccions gallegues pot condicionar també les eleccions europees del juny del 2024.
Veurem... Forza Galiza ceibe!
Entrades
