Demà divendres dia 9 d'abril es presenta Cornellà Decideix al barri de Sant Ildefons, al centre cívic. I allà hi serem. Fent costat a la causa i al meu germà, que hi intervindrà en nom de Cornellà Decideix.
Com diu l’himne del Barça, “són molts anys que han estat”. La meva infància i primera adolescència van transcórrer al barri de Sant Ildefons, on els meus pares eren mestres. El meu germà encara hi viu. I són molts, molt diversos i bons, els records que en tinc.
Sant Ildefons era llavors allò que se’n deia una “ciutat dormitori”, formada amb l’allau de l’emigració espanyola, especialment andalusa, dels anys 60 i començaments dels 70. Un lloc mancat de tot, un lloc d’urbanització demencial, desmesurada. Un lloc que va esdevenir alguna cosa per la voluntat dels seus veïns.
Ara ha canviat molt. No només perquè és un barri molt més ordenat –dintre de les seves possibilitats-, i amb serveis. També ha canviat demogràficament. Ara és realment un mosaïc al·lucinant de races, cultures i religions. Aquell Sant Ildefons predominantment andalús s’ha transformat en un Sant Ildefons en el que hi viuen també molts llatinoamericans i magrebins. N’hi ha prou amb passejar-s’hi i veure els comerços, les places, la mainada a la sortida de les escoles, els partits de futbol i de bàsquet dels dissabtes, etc.
Per això, per aquesta realitat que també forma part de la nostra realitat nacional, és molt important la feina que està fent Cornellà Decideix. I encara és més important la feina que s'està fent a barris com Sant Ildefons. I si m’ho permeteu, encara hi ha un encara més, per a tota la gent que hi està donant suport, com els que intervindran també demà: el president de l’Associació de Veïns, un representant de la comunitat llatinoamericana i un treballador social amazic. S’està parlant amb tots els col·lectius d’immigrants, i se’ls hi està explicant la consulta, que poden votar, etc. S’està fent una feina que no s’havia fet mai.
Demà divendres, a més, a l’acte de Sant Ildefons, hi participarà una persona molt important: en Justo Molinero. Crec que és un fet del tot destacable, del tot remarcable. És una persona d’una enorme ascendència i penetració, per la seva enorme dimensió mediàtica i popular, en una part molt important de la societat catalana, provinent d’aquella immigració dels anys 60 i començament dels 70…
A més a més, i si em permeteu aquest apunt personal, n’estic especialment content perquè el fet que se l'hagi convidat és fruit d’una conversa amb el meu germà. Aquests dies n’hem parlat molt, de les coses que es podrien fer, i un dia, parlant de les persones que hi podrien participar, ens va sortir el nom d’en Justo Molinero. I dit i fet, el meu germà s’hi va posar en contacte, i va acceptar participar-hi. Entendreu, per tant, la meva doble satisfacció…
Un cop coneguda la seva participació, s’ha difós la notícia. I avui, a El Periódico, n’han publicat una entrevista. I em sembla que com en Justo Molinero ha explicat perquè hi participarà és la síntesi exacta de la motivació de les consultes i de la importància de la feina que s’està fent a llocs com Sant Ildefons. Ha dit: “No aniré a demanar ni el ‘sí’ ni el ‘no’, sinó que la gent tingui el dret de decidir”. Bravo!
En el nostre “microclima” independentista hi ha molt tarat que viu en un permanent estat l’alienació mental i política. Per això és tan important aquesta feina que fa gent com la de Cornellà Decideix, la seva empenta, el seu coratge, la seva increïble dedicació i compromís. En termes evangèlics, la feina que estan fent, la llavor que estan sembrant... cau en terra fèrtil, i germinarà. No és com la llavor que cau sobre la roca o la llavor que cau al marge del camí i se la mengen les males herbes. Ningú pot esperar ni somiar en collites futures sense sembrar adequadament, sense fer-ho bé, sense parlar molt, sense trencar molts tòpics, sense estar tan i tan arran d’aquesta part de la nostra realitat, del nostre país, com ho està fent la gent de Cornellà Decideix.
Vagi per tant el meu reconeixement a tots els companys de Cornellà Decideix, a la seva feina, i a tota la gent que, d’orígens tan diversos, s’hi estan implicant i hi estan donant suport.
I el meu reconeixement i agraïment especial al sr. Justo Molinero, perquè hi participi, i perquè ho hagi dit amb aquestes paraules tan clares, que subscriuria el més estimat dels nostres poetes.
Visca la terra!
Com diu l’himne del Barça, “són molts anys que han estat”. La meva infància i primera adolescència van transcórrer al barri de Sant Ildefons, on els meus pares eren mestres. El meu germà encara hi viu. I són molts, molt diversos i bons, els records que en tinc.
Sant Ildefons era llavors allò que se’n deia una “ciutat dormitori”, formada amb l’allau de l’emigració espanyola, especialment andalusa, dels anys 60 i començaments dels 70. Un lloc mancat de tot, un lloc d’urbanització demencial, desmesurada. Un lloc que va esdevenir alguna cosa per la voluntat dels seus veïns.
Ara ha canviat molt. No només perquè és un barri molt més ordenat –dintre de les seves possibilitats-, i amb serveis. També ha canviat demogràficament. Ara és realment un mosaïc al·lucinant de races, cultures i religions. Aquell Sant Ildefons predominantment andalús s’ha transformat en un Sant Ildefons en el que hi viuen també molts llatinoamericans i magrebins. N’hi ha prou amb passejar-s’hi i veure els comerços, les places, la mainada a la sortida de les escoles, els partits de futbol i de bàsquet dels dissabtes, etc.
Per això, per aquesta realitat que també forma part de la nostra realitat nacional, és molt important la feina que està fent Cornellà Decideix. I encara és més important la feina que s'està fent a barris com Sant Ildefons. I si m’ho permeteu, encara hi ha un encara més, per a tota la gent que hi està donant suport, com els que intervindran també demà: el president de l’Associació de Veïns, un representant de la comunitat llatinoamericana i un treballador social amazic. S’està parlant amb tots els col·lectius d’immigrants, i se’ls hi està explicant la consulta, que poden votar, etc. S’està fent una feina que no s’havia fet mai.
Demà divendres, a més, a l’acte de Sant Ildefons, hi participarà una persona molt important: en Justo Molinero. Crec que és un fet del tot destacable, del tot remarcable. És una persona d’una enorme ascendència i penetració, per la seva enorme dimensió mediàtica i popular, en una part molt important de la societat catalana, provinent d’aquella immigració dels anys 60 i començament dels 70…A més a més, i si em permeteu aquest apunt personal, n’estic especialment content perquè el fet que se l'hagi convidat és fruit d’una conversa amb el meu germà. Aquests dies n’hem parlat molt, de les coses que es podrien fer, i un dia, parlant de les persones que hi podrien participar, ens va sortir el nom d’en Justo Molinero. I dit i fet, el meu germà s’hi va posar en contacte, i va acceptar participar-hi. Entendreu, per tant, la meva doble satisfacció…
Un cop coneguda la seva participació, s’ha difós la notícia. I avui, a El Periódico, n’han publicat una entrevista. I em sembla que com en Justo Molinero ha explicat perquè hi participarà és la síntesi exacta de la motivació de les consultes i de la importància de la feina que s’està fent a llocs com Sant Ildefons. Ha dit: “No aniré a demanar ni el ‘sí’ ni el ‘no’, sinó que la gent tingui el dret de decidir”. Bravo!
En el nostre “microclima” independentista hi ha molt tarat que viu en un permanent estat l’alienació mental i política. Per això és tan important aquesta feina que fa gent com la de Cornellà Decideix, la seva empenta, el seu coratge, la seva increïble dedicació i compromís. En termes evangèlics, la feina que estan fent, la llavor que estan sembrant... cau en terra fèrtil, i germinarà. No és com la llavor que cau sobre la roca o la llavor que cau al marge del camí i se la mengen les males herbes. Ningú pot esperar ni somiar en collites futures sense sembrar adequadament, sense fer-ho bé, sense parlar molt, sense trencar molts tòpics, sense estar tan i tan arran d’aquesta part de la nostra realitat, del nostre país, com ho està fent la gent de Cornellà Decideix.
Vagi per tant el meu reconeixement a tots els companys de Cornellà Decideix, a la seva feina, i a tota la gent que, d’orígens tan diversos, s’hi estan implicant i hi estan donant suport.
I el meu reconeixement i agraïment especial al sr. Justo Molinero, perquè hi participi, i perquè ho hagi dit amb aquestes paraules tan clares, que subscriuria el més estimat dels nostres poetes.
Visca la terra!
Entrades
7 comentaris:
Com dirien a Andalusia, ¡olé! Pel post -en la forma però sobretot en el fons: l'independentisme serà incusiu o no serà- i per la dignitat d'en Justo.
És importantíssim anar incorporant a la nostra nació la gent d'aquests barris independentment d'on hagin nascut. Que vegin que se'ls dona l'oportunitat d'expressar la seva opinió i es compta amb ells.
L'Ajuntament de Cornellà s'ha negat fins hi tot a debatre en el ple la Consulta, no ja votar en contra, si no que ni tant sols permet que la gent parli del tema. El PSC demostra un cop més, que quan es tracta de la lliberat de Catalunya, li supura la part més espanyolista i anti-democràtica. Malgrat tot, les Consultes avancen i la feina feta no caurà en l'oblit. Esperem que els nostres polítics estiguin a l'alçada. Visca Catalunya lliure!!!!
Quin post més maco, enhorabona!!!
Felicitats pel post! i sobretot ànims al teu germà i a la gent de Cornellà Decideix.
Jo hi faig un acte el mes de maig. Estan treballant molt bé, amb molta antelació i rigor. A mi em van contactar fa mesos!
És molt important fer la consulta a Cornellà, sobretot perquè ens fa arribar a llocs i comunitats on el catalanisme i sobretot l'independentisme no hi treballa mai, sempre tancats en les nostres bombolles on sempre ens trobem els mateixos...
Aquest treball el permet la consulta a tot arreu si es fa bé, perquè a tot arreu hi ha grups socials, comunitats on no s'hi arriba normalment, i amb la Consulta per primer cop s'hi està treballant, s'està fent pedagogia, s'està dialogant, s'està argumentant amb els porta a porta, amb les taules de vot anticipat, etc..
A Cornellà però la feina és ingent. L'illa és la catalanista i la majoria és el mosaïc de nouvinguts d'ara i d'abans. Si hi fem forat, la independència estarà molt més a prop.
Els percentatges de votació no ens han de desanimar. El 'mal' ja està fet. És qüestió de temps. És trist que hàgim de felicitar els enyopr Molinero per haver dit que està a favor de la democràcia, però encara és més trista la nostra feble cultura democràtica i les seves paraules ajuden, és clar.
Aquest matí he anat a penjar pancartes a la Seu. S'està fent una feinada, arreu, que recollirà els seus fruits algun dia.
Molt bon post. Jo també crec que la feina que estem fent des de les diverses comissions organitzadores donarà fruit tard o d'hora.
Publica un comentari a l'entrada