Acaba la campanya electoral al Barça.
Cada dia estic més convençut que el projecte que interessa, que convé al Barça és el que representa la candidatura de Marc Ingla. Per això vaig signar-hi. Per això el votaré. I per això faré d’interventor.
I per això us demano a tots els que sou socis que no ho dubteu, que voteu INGLA. És la candidatura més potent i la que millor pot gestionar el Barça que volem tant en l’àmbit esportiu com nacional. Sense cap mena de dubte.
Tanmateix, hi ha algunes coses que no voldria deixar d’analitzar.
La primera, que només hi ha dues candidatures que ofereixen prou garanties de poder gestionar el Barça: la meva, la d’en Marc Ingla, i la d’en Rosell. Ens agradarà més una que l’altra, però totes dues són sòlides, i ofereixen, des de diferents perspectives, una solidesa per a la gestió del nostre club.
La segona, el lamentable paper d’aquest infame del Benedito. En Benedito representa el vot que no vol guanyar, que celebrarà un bon resultat, de l’ego infinit que només volia fer-se un homenet amb la campanya, el del nen de papà forrat de pasta que decideix fer una cosa a la seva vida, fer-se, com deia, l’homenet, gràcies al Barça.
En Benedito no té res a oferir, és el candidat catàstrofe, és a dir, aquell candidat que pot arrossegar, per la tonteria, el club a la catàstrofe. El candidat de la irresponsabilitat, de la frivolitat, del jiji-jaja.
En Benedito és el Casaus d’aquestes eleccions. En Casaus, amb la seva candidatura, va habilitar en Núñez perquè guanyés davant n’Ariño. En Benedito és el tapat d’en Rosell davant la candidatura Ingla.
És una pena, i és una pena que hi hagi gent que doni crèdit a un irresponsable d’aquesta mena. No m’estranya que en Carretero, segons en Barbeta, li doni suport. Estem parlant de frívols, d’irresponsables, de gent que se’ls hi enfot tot, que són capaços de rebentar-ho tot pel seu ego.
Això no hagués passat si no arriba a ser pel formidable suport mediàtic que té la candidatura Rosell, l’establishment. En Rosell no ha parat de mentir durant tota la campanya. Tothom sap que és un farsant. Però ha tingut en Benedito el tonto útil. El farsant amb cara de poli bo que l’ha ajudat decisivament a fer la seva campanya, que ja portava 4 anys fent. Sap molt de greu. Però és així.
En Benedito és el vot dels badocs, dels qui es pensen que rebentant-ho tot són més homenets, fan una gràcia. En Rosell és el vot del nuñismes sociològic, que reapereix per escombrar el Barça Laporta. Com a mínim en Rosell saps que no ensorrarà el Barça, però en Benedito és capaç de tot, la seva irresponsabilitat és ilimitada, ningú sap què en sortirà, ningú en té cap garantia, més enllà del seu formidable ego i la seva vanitat sense límits, que són sempre preludi de la catàstrofe.
Només la candidatura Ingla ens permet continuar aspirant al Barça que hem tingut i que volem. N’Ingla, en Soriano, en Vicenç, en Godall, són una mostra que és possible formar un equip, treballar en equip, tenir un projecte…
No hem fet una bona campanya. Però sense cap mena de dubte som la millor candidatura, l’única que permet continuar somiant amb el Barça que hem viscut aquests anys.
COME ON, INGLAND!!!!!
Visca el Barça i Visca Catalunya!
PS: a la cosa aquesta d’en Ferrer no val la pena, és obvi, dedicar-hi ni una línia a l’article. Pensaré en ell quan em demani un lluç al vapor
Cada dia estic més convençut que el projecte que interessa, que convé al Barça és el que representa la candidatura de Marc Ingla. Per això vaig signar-hi. Per això el votaré. I per això faré d’interventor.
I per això us demano a tots els que sou socis que no ho dubteu, que voteu INGLA. És la candidatura més potent i la que millor pot gestionar el Barça que volem tant en l’àmbit esportiu com nacional. Sense cap mena de dubte.
Tanmateix, hi ha algunes coses que no voldria deixar d’analitzar.
La primera, que només hi ha dues candidatures que ofereixen prou garanties de poder gestionar el Barça: la meva, la d’en Marc Ingla, i la d’en Rosell. Ens agradarà més una que l’altra, però totes dues són sòlides, i ofereixen, des de diferents perspectives, una solidesa per a la gestió del nostre club.
La segona, el lamentable paper d’aquest infame del Benedito. En Benedito representa el vot que no vol guanyar, que celebrarà un bon resultat, de l’ego infinit que només volia fer-se un homenet amb la campanya, el del nen de papà forrat de pasta que decideix fer una cosa a la seva vida, fer-se, com deia, l’homenet, gràcies al Barça.
En Benedito no té res a oferir, és el candidat catàstrofe, és a dir, aquell candidat que pot arrossegar, per la tonteria, el club a la catàstrofe. El candidat de la irresponsabilitat, de la frivolitat, del jiji-jaja.
En Benedito és el Casaus d’aquestes eleccions. En Casaus, amb la seva candidatura, va habilitar en Núñez perquè guanyés davant n’Ariño. En Benedito és el tapat d’en Rosell davant la candidatura Ingla.
És una pena, i és una pena que hi hagi gent que doni crèdit a un irresponsable d’aquesta mena. No m’estranya que en Carretero, segons en Barbeta, li doni suport. Estem parlant de frívols, d’irresponsables, de gent que se’ls hi enfot tot, que són capaços de rebentar-ho tot pel seu ego.
Això no hagués passat si no arriba a ser pel formidable suport mediàtic que té la candidatura Rosell, l’establishment. En Rosell no ha parat de mentir durant tota la campanya. Tothom sap que és un farsant. Però ha tingut en Benedito el tonto útil. El farsant amb cara de poli bo que l’ha ajudat decisivament a fer la seva campanya, que ja portava 4 anys fent. Sap molt de greu. Però és així.
En Benedito és el vot dels badocs, dels qui es pensen que rebentant-ho tot són més homenets, fan una gràcia. En Rosell és el vot del nuñismes sociològic, que reapereix per escombrar el Barça Laporta. Com a mínim en Rosell saps que no ensorrarà el Barça, però en Benedito és capaç de tot, la seva irresponsabilitat és ilimitada, ningú sap què en sortirà, ningú en té cap garantia, més enllà del seu formidable ego i la seva vanitat sense límits, que són sempre preludi de la catàstrofe.
Només la candidatura Ingla ens permet continuar aspirant al Barça que hem tingut i que volem. N’Ingla, en Soriano, en Vicenç, en Godall, són una mostra que és possible formar un equip, treballar en equip, tenir un projecte…
No hem fet una bona campanya. Però sense cap mena de dubte som la millor candidatura, l’única que permet continuar somiant amb el Barça que hem viscut aquests anys.
COME ON, INGLAND!!!!!
Visca el Barça i Visca Catalunya!
PS: a la cosa aquesta d’en Ferrer no val la pena, és obvi, dedicar-hi ni una línia a l’article. Pensaré en ell quan em demani un lluç al vapor
Entrades
7 comentaris:
He flipat amb la demagògia del Sandro quan ha parlat dels horaris i de rebre els mateixos ingressos, això no s'ho creu ni ell. També li he pillat una metida que per desgràcia no es pot escriure, però com a mínim ha faltat a la veritat de forma escandalosa 1 cop. Amb el Sandro el Pep tindrà problemes segur.
Força Ingla!!!
Doncs jo votaré Ferrer per una raó: és el candidat de Laporta.
No votaria mai a Ingla per moltes raons: nacionalment és molt fred, tan o més que en Rossell. Té amistats molt perilloses (l'amic Pancho Taboas). La seva etapa com vicepresident esportiu fou desastrosa (el bieni negre). Volia portar en Mourinho. I, sobretot, va traïr Laporta i va fugir amb la cua entre cames en els moments més difícils. Aquest home no pot ser president!
Jo no sóc soci, per tant poc importa la meva opinió, però si pogués votar, segurament ho faria també per en Marc Ingla... Lo ideal per mi seria que sortís el candidat d'en Laporta, però quest Ferrer es veu una mica com un candidat pre-fabricat i un home de palla... Potser sí que sembla que n'Ingla és la menys dolenta de les opcions.
En tot aquest procès en Laporta s'ha equivocat i molt i pot tenir greus conseqüències...
Com a soci des de fa dècades, ja he votat el mes preparat, intel.liget, catalanista, constructiu, capacitat i cule: en Sandro Rosell, el soci 12.556.
No puc votar un candidat que té una empresa d'apostes on-line per a partits futboleros, que te respnsabilitat en el fitxage caríssim de dos brasilers que encara no hem vist a la plantilla del 1er. equip, que volà i volgué i negocià i ho defensà fitxar en Morurinho, casualment amb el seu kapo i amic de l'anima, en Soriano, els dos que en Jan Laporta anomena i descriu literalment com a "traidors" en el seu recent llibre. Em sap greu veure que han pactat amb en J.Gspart, a canvi de suport, silenci, i un fill a la junta, si guanyessin, que no guanyaran.No m'agrada que els psocialistes, a travès del cunyat del candidat, puguin entrar, com sempre han fet, a trascantó, al Barça. O no van ser els socialistes qui van fer president d'Spanair a FS, o no es socialista, i secretari general de la presidencia Montilla a la Generalitat l'inclit Isaias Tobias, el cunyat. No m'agrada una candidatura frívola, molt frívola, que nega les dades de deute de la memòria oficial del Barça, que no sap res, diuen, de l'operació Viladecans, i que son tant multiculturals que estan joiososde llençar diners en suposades masies globals per a aconseguir dos sub-16 a l'Argentina i de l'Argentina, i que no saben els sub-17, sub-20, que tenim a la Masia de veritat, la de Barcelona.
I no m'agrada una candidatura que ha practicat el joc brut, amb difamacions, que es va endur el cens ded socis de fa 3 anys i l'ha emprat, que no respecta jornades de reflexió, que força un canvi de publicitat a TMB gràcies al cunyat, i a l'egregi censor de premsa Toni Rob., no m'agrada una candidatura que té el contractant i pagador -amb la seva firma mentre estava a Barça, i amb diners del club, es a dir, dels socis i sòcies,- d'una agència de detectius que va espiar, seguir, i fer dossiers, estil Xicago any 30, sobre altres vicepresidents, sobre el soci 12.556, i que emprava una mena de "fons reservats" per a coses lletges.No m'agrada veure al conseller delegat del grup d'empreses Matures, d'Eivissa, del cacic eivissenc, a la llista de directius, no m'agrada veure "traidors" en unió, segons en Jan Laporta, que sap de que parla, reagrupats amb un altre psocialista, en Vicens, i gent frívola, riallera i poc intel.ligent.
M'agrada el joc net, la sinceritat, la passió blaugrana, la fidelitat blaugrana, la gent intel.ligent, catalanista, amb fets, no de paraules falses; la que ha demostrat coses positives a la vida professional, la que no ha fet cap "pelotazo" com altres candidats; la que ha dut la selecció brasilera al Camp Nou a jugar contra la Selecció Catalana, la que en 12 mesos va refer de nou una plantilla esportiva del primer equip de futbol que va donar grans èxits i gran joc i gran prestigi, i la unica que compta amb socis que han demostrat, a bastament, que coneixen perfectament el món de l'sponsritació esportiva, de la indústria del futbol espectacle, dels drets televisius, dels esitjos i preferències dels socis, i la identitat blaugrana i catalanista, que no neix el 2003, ni el 1970, sino que neixer el primer dia, a finals del segle XIX.
Rigor front frivolitat.
Identitat blaugrana i catalana front pseumulticulturalisme .
Coneixement front improvisació.
Soci 12.556, front unsoci 69.000
Per això, convençut, he votat el soci 12,.556, Sr. Sandro Rosell i la meva 4a. opció i darrera, clarament, seria la de Sr. Ingla & Soriano.
Cordialment,
Andreu
DONCS SEMBLAR SER QUE HA GUANYAT EN ROSELL. PATIREM¡¡¡¡¡
JUGANT AMB BCN.
Felicitats pel post, penso exactament igual que tu... és més, estic convençut que Rosell li va passar les 1000 signatures l'últim dia per evitar un cos a cos amb l'Ingla.
Benedito fa cara de Casaus i aviat el veurem a la Junta... i sinó... "al tiempo"!.
@ Andreu:
Per treure's el barret!!!!(no pas "la careta" que diria l'Ingla)
Totalment a favor
Publica un comentari a l'entrada