"Allò que vaig dir dels autonomistes d’Esquerra només era per fer passar una estona, una mena de cosa que es diu... però no m’hi reconec. Jo sempre he volgut la unitat, i així les coses, fins i tot m’he prestat a encapçalar candidatures sense saber per què, tal com ara sóc segon de no sé ben bé què.
No m’agrada que em diguin que els partits els formen militants que decideixen què volen fer i qui volen que els representi. Però això què és??!! Hem de tenir en compte que això només s’hi valdria si el resultat fós el que jo vull. I ara ho he vist més clar que mai. M’encanta això de fer un cafè a l’Ateneu i decidir-ho tot. No hem vingut a aquest món a defensar una cosa amb coherència, i la seva contrària. Les coses que importen són les oportunitats que tenim, i la vida són dos dies.
Fa dies que hi penso (pocs, no us penseu), però crec que el nostre sistema polític no és tan dolent com ens l’han pintat. Fins i tot em permet ser diputat i regidor. Lamento, quan escric això, no saber si a més a més també puc ser diputat a Madrid, realment m’encantaria. No entenc que encara parlem de regeneració democràtica, quan allò realment important són aquests aerogeneradors de la partitocràcia de què m'han parlat, que fins i tot em permetrien no només ser diputat i regidor, sinó ser membre de tots els consells d’administració d’empreses municipals que vulgui. Haig de reconèixer que amb això en "Serrells" m'ha arribat al cor, i m'ha fet veure la importància de "la unitat".
Gran invent, la democràcia i els seus partits! Gran cosa, aquesta dels partits de sempre, seriosos, com cal, on una persona pot decidir-ho tot: si es pacta o no es pacta, si es va en un lloc de la llista o no s’hi va, i fins i tot decidir qui hi va i qui no. Una sola persona!!! “Ho haveu vist!!!”. M’encanta la democràcia aquesta dels partits de sempre. L’hem de defensar, costi el que costi. De fet jo la pràctico a ultrança al meu partit, que em sembla és l’enveja de molts. Fins i tot em resulta sorprenent que fins ara ningú no m'hagi preguntat res sobre si hem fet cap congrés, quants som, si hem escollit res o ningú, etc. Que n'aprenguin, he he he!!!
Però per a algú com jo, acostumat als focus mediàtics, el que realment m’encanta, m’il·lusiona, és aquesta cosa de poder pactar amb qui vulgui. Ara diem que pactarem amb la llista més votada (en "Serrells" m'assegura que així no ens pillen, perquè sembla que guanyarà en Trias). Però segons com vagin les coses també podem defensar el contrari, i pactar amb els sociates i els enciams, perquè al cap i a la fi els meus nous socis porten molts anys aliats amb tots aquests i aquí estan, i prou bé els hi va, i això de les majories sempre és una mica complicat. He dit als meus nois que em busquin a veure qui va dir que calia tenir objectius polítics per fer política. Realment he rigut molt amb aquesta ocurrència. Quan hi penso és que em cauen les llàgrimes.
Amb el "Serrells" ens hem entès ràpid. És un paio pragmàtic. Hem aclarit ràpidament això dels objectius. Entre grans líders només amb una mirada ens entenem, perquè sabem que els únics objectius vàlids són aquells que ens permeten “pillar catxo”, que diuen els joves d’ara. A mi m’agrada més el “tocar cuixa”, je je je, m’excita més. Ah! Els temps del llum de gas!
El que deia, gran paio, aquest "Serrells". M’encanta fer tractes amb ell. M’ha dit a tot que sí. M’ha recordat els vells i bons temps, quan ningú no gosava ni sospirar davant meu. Jo li he dit que sí, que junts treuríem 10 o 12 regidors, i el xaval ha marxat d’allò més content. Això és el que vull en la gent, confiança.
Tot plegat, un negoci rodó, rodoníssim. Segueixo de diputat sense que ningú s’hi fixi gaire, acumulo càrrec de regidor (entre nosaltres, crec que dos regidors els treurem segur) i amb una mica de sort en Trias en pot tenir prou amb nosaltres per a governar. I així les coses, fins i tot potser puc col·locar els meus en l’organigrama i "cartipàs" (em fa gràcia aquesta paraula!) municipal, i cotxe i xofer oficial... Això no ho hem acabat de parlar, però estic segur que és així, no com en aquesta merda de Parlament que ni tenim cotxe, ni alliberats, ni res.
Això sí, haig de pensar de demanar als nois que em facin unes fitxes dels qui són els nostres aliats i dels qui no, perquè començo a tenir un cert embolic. També els hauré de dir que, si tot això surt bé, hauran d’estar més aplicats i concentrats. No vull equivocar-me en el que defenso i propugno, perquè una cosa és no saber-ho i una altra de molt diferent és fer-ho evident. En Serrells m’ha convençut que això no és un problema, que ell du no sé quina burrada d'anys m'ha dit sense tenir-ne ni puta idea del que fa, defensa o vota… i no passa res, que ell sempre vota el que voten els sociates i no li ha anat pas tan malament. M'ha dit no sé què més d'un sofà... però això no ho he acabat d'entendre.
No, ara en sèrio, jo no vull acabar com ell, que ni se’n recorda que ha perdut gairebé el 50% dels vots que va tenir. Pobre xaval. En el fons em fa pena. No sé pas què hauria fet sense mi.
És important que demà me n’enrecordi de fer quatre trucades a veure si puc fer compatible ser diputat al Parlament, regidor i diputat a Madrid. I fer números, a veure què em surt més a compte, perquè molt em temo que hi hagi algun règim d’incompatibilitats. Cuidadín, amb això de ser diputat a Madrid, això ha de ser cosa sèria, segur que té mes avantatges que ser diputadillo al Parlament. D’entrada m’han dit que podria volar gratis i en primera!!!
No pares, sigue, sigue! Uf, m’encanta això de la unitat!
Ciao, caro diario!"
No m’agrada que em diguin que els partits els formen militants que decideixen què volen fer i qui volen que els representi. Però això què és??!! Hem de tenir en compte que això només s’hi valdria si el resultat fós el que jo vull. I ara ho he vist més clar que mai. M’encanta això de fer un cafè a l’Ateneu i decidir-ho tot. No hem vingut a aquest món a defensar una cosa amb coherència, i la seva contrària. Les coses que importen són les oportunitats que tenim, i la vida són dos dies.
Fa dies que hi penso (pocs, no us penseu), però crec que el nostre sistema polític no és tan dolent com ens l’han pintat. Fins i tot em permet ser diputat i regidor. Lamento, quan escric això, no saber si a més a més també puc ser diputat a Madrid, realment m’encantaria. No entenc que encara parlem de regeneració democràtica, quan allò realment important són aquests aerogeneradors de la partitocràcia de què m'han parlat, que fins i tot em permetrien no només ser diputat i regidor, sinó ser membre de tots els consells d’administració d’empreses municipals que vulgui. Haig de reconèixer que amb això en "Serrells" m'ha arribat al cor, i m'ha fet veure la importància de "la unitat".
Gran invent, la democràcia i els seus partits! Gran cosa, aquesta dels partits de sempre, seriosos, com cal, on una persona pot decidir-ho tot: si es pacta o no es pacta, si es va en un lloc de la llista o no s’hi va, i fins i tot decidir qui hi va i qui no. Una sola persona!!! “Ho haveu vist!!!”. M’encanta la democràcia aquesta dels partits de sempre. L’hem de defensar, costi el que costi. De fet jo la pràctico a ultrança al meu partit, que em sembla és l’enveja de molts. Fins i tot em resulta sorprenent que fins ara ningú no m'hagi preguntat res sobre si hem fet cap congrés, quants som, si hem escollit res o ningú, etc. Que n'aprenguin, he he he!!!
Però per a algú com jo, acostumat als focus mediàtics, el que realment m’encanta, m’il·lusiona, és aquesta cosa de poder pactar amb qui vulgui. Ara diem que pactarem amb la llista més votada (en "Serrells" m'assegura que així no ens pillen, perquè sembla que guanyarà en Trias). Però segons com vagin les coses també podem defensar el contrari, i pactar amb els sociates i els enciams, perquè al cap i a la fi els meus nous socis porten molts anys aliats amb tots aquests i aquí estan, i prou bé els hi va, i això de les majories sempre és una mica complicat. He dit als meus nois que em busquin a veure qui va dir que calia tenir objectius polítics per fer política. Realment he rigut molt amb aquesta ocurrència. Quan hi penso és que em cauen les llàgrimes.
Amb el "Serrells" ens hem entès ràpid. És un paio pragmàtic. Hem aclarit ràpidament això dels objectius. Entre grans líders només amb una mirada ens entenem, perquè sabem que els únics objectius vàlids són aquells que ens permeten “pillar catxo”, que diuen els joves d’ara. A mi m’agrada més el “tocar cuixa”, je je je, m’excita més. Ah! Els temps del llum de gas!
El que deia, gran paio, aquest "Serrells". M’encanta fer tractes amb ell. M’ha dit a tot que sí. M’ha recordat els vells i bons temps, quan ningú no gosava ni sospirar davant meu. Jo li he dit que sí, que junts treuríem 10 o 12 regidors, i el xaval ha marxat d’allò més content. Això és el que vull en la gent, confiança.
Tot plegat, un negoci rodó, rodoníssim. Segueixo de diputat sense que ningú s’hi fixi gaire, acumulo càrrec de regidor (entre nosaltres, crec que dos regidors els treurem segur) i amb una mica de sort en Trias en pot tenir prou amb nosaltres per a governar. I així les coses, fins i tot potser puc col·locar els meus en l’organigrama i "cartipàs" (em fa gràcia aquesta paraula!) municipal, i cotxe i xofer oficial... Això no ho hem acabat de parlar, però estic segur que és així, no com en aquesta merda de Parlament que ni tenim cotxe, ni alliberats, ni res.
Això sí, haig de pensar de demanar als nois que em facin unes fitxes dels qui són els nostres aliats i dels qui no, perquè començo a tenir un cert embolic. També els hauré de dir que, si tot això surt bé, hauran d’estar més aplicats i concentrats. No vull equivocar-me en el que defenso i propugno, perquè una cosa és no saber-ho i una altra de molt diferent és fer-ho evident. En Serrells m’ha convençut que això no és un problema, que ell du no sé quina burrada d'anys m'ha dit sense tenir-ne ni puta idea del que fa, defensa o vota… i no passa res, que ell sempre vota el que voten els sociates i no li ha anat pas tan malament. M'ha dit no sé què més d'un sofà... però això no ho he acabat d'entendre.
No, ara en sèrio, jo no vull acabar com ell, que ni se’n recorda que ha perdut gairebé el 50% dels vots que va tenir. Pobre xaval. En el fons em fa pena. No sé pas què hauria fet sense mi.
És important que demà me n’enrecordi de fer quatre trucades a veure si puc fer compatible ser diputat al Parlament, regidor i diputat a Madrid. I fer números, a veure què em surt més a compte, perquè molt em temo que hi hagi algun règim d’incompatibilitats. Cuidadín, amb això de ser diputat a Madrid, això ha de ser cosa sèria, segur que té mes avantatges que ser diputadillo al Parlament. D’entrada m’han dit que podria volar gratis i en primera!!!
No pares, sigue, sigue! Uf, m’encanta això de la unitat!
Ciao, caro diario!"
Entrades
2 comentaris:
Boníssim, ha, ha, ha!! Enhorabona!
Cada cop comparteixo més les tesis de que només arribarem al a independència quan convergència s'hi posi.
Però cada cop que sento al Duran em venen ganes de vomitar. Si el presenten a les eleccions espanyoles ho tenen clar. Què fareu llavors tots els independentistes que heu donat suport a CiU?
Publica un comentari a l'entrada