L'estratègia de la construcció d'una majoria social sòlida vs l'estratègia "Sacad al tarado"

Gran fan com sóc del Tarantino, Pulp Fiction és una pel·lícula genial. Una de les escenes més recordades és quan «agafen» al Bruce Willis i al mafiós negrata Marcellus Wallace en aquell antro i els psicòpates de la botiga diuen «sacad al tarado», i obren el cofre i surt un pavo rotllo sado extrem disposat a fer barbaritats. El «tarado» no sap res de res, ni que l'espera, ni per què, res... només és un tarat disposat a atacar el que els seus captors, els qui el tenen presoner, li posin al davant.

El «sacad el tarado» és, dissortadament, una escena molt pròpia del nostre independentisme més decadent, com diu un gran amic meu, de l'independentisme de l'eterna derrota.

El president Mas ha aconseguit, en el que portem de 2012, dues tribunes internacionals excepcionals: una entrevista al Financial Times i una entrevista al Frankfurter Allgemeine.

En totes dues entrevistes el president Mas ha dit coses que en la nostra Catalunya contemporània mai cap president havia dit: ha parlat del dret a decidir de Catalunya, ha parlat de l'espoli fiscal i ha parlat de la voluntat de ser de Catalunya.

No sé quantes vegades caldrà repetir-ho, però jo no me'n cansaré. CiU i el president Mas no es van presentar a les eleccions del 2010 amb un programa independentista. Es van presentar amb un programa nacionalista i sobiranista que va mobilitzar una ingent quantitat de vot independentista, però també de vot no-independentista. Es van presentar defensant el dret a decidir i el pacte fiscal. I els molts independentistes que van votar CiU no són uns idiotes o discapacitats polítics als que calgui redimir de res.

Les dues entrevistes a què he fet referència abans són de gran importància. Estem parlant de dos dels mitjans de comunicació més influents d”Europa. I estem parlant d'un president de Catalunya que, davant el diari de la City i davant el diari de capçalera de l'Europa carolíngia, diu de manera clara que Catalunya no pot més, que Catalunya vol fer el seu camí i que hi té dret.

Doncs no per a tothom. Per a un cert independentisme rotllo Pulp Fiction, «sacad al tarado», tot això no té cap valor, no val res, no és res i s'hi abraona directament, sense mesurar res, sense valorar res. Com a la película, només reacciona quan els seus captors obren el cofre i els deixen anar perquè esdevingui el destructor de tot el que li posin al davant.

Sincerament, ni els raptors ni el tarat fan res a la peli, el seu final és més aviat penós. De la mateixa manera que ni per al present ni per al futur del nostre país aquesta mena de petits lideratges «raptors» en l'independentisme representen res, ni la «taramenta» que desfermen entre molta gent de bona fe tindrà la més mínima importància per al nostre país i el seu futur, inclòs l'assoliment de la plena sobirania. Són i representen, únicament, però que no és poc, la derrota eterna.

Ui, sí, el president Mas en el més influent diari de l'Europa econòmica va fer servir el terme «drenatge» per a denunciar l'espoli fiscal que pateix el nostre país. Ui, sí, el president Mas en el més influent diari de l'Europa política va parlar del dret a decidir i d'emancipació, i no d'independència... GRAVÍSSIM!!!!

Sortosament la majoria social i nacional d'aquest país entén el discurs del president i l'aprova.

Sortosament, la part de lideratges-raptors i de militància que es presta a comportaments gregaris rotllo «sacad al tarado» de l'independentisme és residual i amb clara tendència a la seva desaparició.

En relació a aquests «lideratges-raptors», no en vull saber res, no els entenc, en molts casos han estat una gran decepció, però com que entenc que el seu capteniment és extraordinàriament improductiu i la majoria de vegades nociu, per això ho denuncio, perquè no n'espero ja res de res. Però en relació a la bona gent independentista, patriòtica, que convençudament o entabanadament els hi segueix el joc, sí que m'agradaria convidar-los a reflexionar, a que no es deixin governar ni arrossegar per la frustració que els hi imposen aquests lideratges-raptors. Tot és molt complicat, però si no sabem valorar les coses que passen al nostre voltant el nostre problema no serà la complicació, sinó la frustració.

Fa temps que molts avisem que certes actituds de cert independentisme estan esdevenint un problema greu, un obstacle, en el nostre sempre complicadíssim camí cap a la independència.

Si no som capaços d'entendre el valor que té que el president Mas parli d'emancipació nacional en el diari més influent políticament d'Europa, i dediquem les nostres energies a insultar-lo, a fer brometa, a menystenir, a ridiculitzar, a treure cap mena de valor, fins i tot a considerar-ho una mostra definitiva de claudicació i rendició... tenim un problema, i greu.

Si no som capaços d'entendre el valor que té que el president Mas parli de «drenatge fiscal» en el diari més influent econòmicament d”Europa, en un context de denúncia de la situació de Catalunya, i de la insostenibilitat de la situació fiscal... i es dediquin tots els esforços a l'insult i el menysteniment, a considerar-ho tot, com sempre, una claudicació, una traïció.... tenim un problema, i greu.

Fixeu-vos una cosa. L'independentisme va assumir, en un moment donat, que el dret a decidir era l'expressió que cohesionava una proposta política nacional transversal. De la mà de la Plataforma pel Dret a Decidir es van viure mobilitzacions extraordinàries. Llavors tothom ho veia bé. CDC i posteriorment CiU van assumir i incorporar al seu marc polític i estratègic el Dret a Decidir, i, ah caramb, de sobte l'expressió «dret a decidir» va esdevenir condemnable, menystenible, buïda.

De la reivindicació del dret a decidir el president Mas ha passat a parlar de l'emancipació de Catalunya com a subjecte polític, amb plenitud de drets nacionals. No només es reivindica el dret a decidir, sinó que aposta clarament per l'emancipació. Però ai làs, això també és condemnable, menystenible, ridiculitzable, exemple de traïció, etc. Com és possible que no se sigui capaç d'entendre i valorar la importància política, no de la semàntica, sinó del fons del discurs que ha fet el president i on ho ha fet?????

Seriosament: allibereu-vos dels lideratges-raptors! CiU no va guanyar amb un programa independentista. I els qui es van presentar amb la independència per bandera, via directa, van obtenir uns resultats més aviat fluixets, oi? Tot i això, malgrat que els partits explícitament independentistes hagin obtingut aquesta exígua representació parlamentària, el sentiment independentista avança i es va consolidant una majoria social favorable a la secessió.

Doncs collons, la cosa és molt clara, no? Si els partits explícitament independentistes no tenen un suport majoritari, tot el contrari, però cada cop hi ha una majoria social més independentista, i això coincideix amb un cicle de clares victòries electorals de CiU (Parlament, municipals i espanyoles)... no serà que la manera com ho està gestionant CiU és correcta, o, com a mínim, és la que desperta confiança en la gent i la que aconsegueix construir majories???

Que hi ha projectes alternatius amb estratègies alternatives? Perfecte!!! Endavant!
Insisteixo: hi pot haver i és bo que hi hagi estratègies diferents, propostes diferents. Però el que no pot ser és que les minoritàries o fins i tot residuals es dediquin sistemàticament a la rebentada, a intentar treure legitimitat i valor a tot el que fa la majoritària i a actuar amb una demagògia tan barata que avergonyeix.

I ja no entro en el fons de l'assumpte, perquè el president Mas té tots els arguments estratègics del món per a plantejar les coses com ho està fent. Només cal analitzar mínimament la complexitat de l'escenari nacional i identitari català que descriuen TOTES les enquestes. Dit això, de la mateixa manera que ara aplaudeixo l'encert estratègic, el criticaria si acabés instal·lant-se en un escenari que frustrés les expectatives generades i en les que la majoria d'independentistes d'aquest país confiem.

En fi, que cadascú reflexioni una mica i n'estregui les propes conclusions. Jo ja ho he fet i per això aquest post.

Ens necessitem tots. Excepte les males persones -que poques, però hi són-, en aquest procés tots som indispensables. Intentem treballar i enfocar les coses de manera que ens impulsem amb les passes endavant, per petites que siguin, i fem possible el nostre somni d'una Catalunya lliure i pròspera!