CEO NOVEMBRE 2013: EL CAMÍ DE LA VICTÒRIA! (l'any vinent a Jerusalem!)

Tot el peix venut. En expressió d'un bon amic profe de la UAB, la tercera onada del baròmetre del CEO del 2013 el que fa és confirmar una situació política del procés sobiranista en la que tot el peix està venut, les dades ja estan contrastades pel dret i pel revés i les úniques alteracions encaixen totes dins del marge d'error de l'excel·lent enquesta que realitza l'equip que dirigeix Jordi Argelaguet.

Quins són, a criteri meu, els elements més significatius dels resultats del Baròmetre de novembre del CEO:

1. El SÍ a la independència és cada cop més sòlid en la seva abassegadora majoria. A la pregunta dicotòmica (Sí/No) de què farien els enquestats en cas de referèndum, un 54,7% votarien sí, i només un 22,1% votarien en contra. El SÍ porta instal·lat en més del 50% del cens des que el CEO, el juny de 2012, va introduir per primera vegada aquesta pregunta (en aquell moment ja va obtenir un 51,1% de respostes afirmatives). Les oscil·lacions que es poden produir d'un baròmetre a un altre estan totes dins dels marges d'error propis de l'enquesta. I pel que fa al NO, igualment clavat en aquest molt poc més d'un 20%, que és l'expressió màxima de la impotència marginal de l'unionisme a la societat catalana.

2. El sí a la independència es veu reforçat també amb els resultats de la pregunta amb resposta múltiple, en que els enquestats són preguntats sobre què creuen que Catalunya hauria de ser, i se'ls ofereix el següent ventall de respostes:

- una regió d'Espanya

- Una comunitat autònoma d'Espanya

- Un estat dins una Espanya federal

- Un estat independent

Per primera vegada a la història els partidaris d'un estat independent en una pregunta de resposta múltiple arriben al 48,5%

A diferència de l'anterior pregunta, introduïda el juny del 2012, aquesta pregunta de resposta múltiple té una sèrie amb un recorregut molt més llarg, que arriba al gener del 2010. I és l'anàlisi d'aquesta pregunta el que resulta més interessant, amb diferència, de tota l'enquesta. De fet, és on trobem les claus del que ha passat els darrers anys i de perquè parlo de fortalesa i camí de la victòria.

És molt important observar dues dades:

- En el baròmetre de Febrer del 2012 les opcions Comunitat Autònoma, Estat dins una Espanya federal i Estat independent tenien un triple empat. Totes tres estaven en el 30% dels enquestats.

En aquest baròmetre de novembre 2013 l'opció de l'Estat independent té el 48,5% dels suports, 27,4 punts per sobre de la següent resposta: l'estat dins una Espanya federal, i 30 punts per sobre de la Comunitat Autònoma.

- Però és que si observem l'evolució de les dades des de més enrere podem veure que les primeres dades que tenim, de gener del 2010, ofereixen un panorama radicalment diferent a l'actual. El gener del 2010 els enquestats expressaven un suport majoritari a un Estat dins d'una Espanya federal, amb el 38,2% . Després hi havia un 29,5% de partidaris que Catalunya continués sent una Comunitat Autònoma. I finalment els partidaris d'un Estat independent tan sols representàvem el 19,4% dels suports. És a dir: 30 punts menys que ara.

L'evolució de les dades és prou eloqüent i desacredita científicament totes les monsergues de terceres vies, moderantisme i altres collonades. Els partidaris de l'estat independent han crescut 30 punts mentre els partidaris del federalisme han perdut 17 punts. El federalisme ha passat de ser l'opció majoritària amb un 38,2% dels suports dels enquestats, 20 punts per sobre dels partidaris de l'estat propi, a ser la segona opció, amb només un 21,3% dels suports, 27 punts per sota dels partidaris de l'estat independent.

Repeteixo perquè la dada és definitiva: De gener del 2010 a Novembre del 2013 els partidaris de l'estat independent hem passat d'estar 19 punts per sota dels partidaris del federalisme a estar 27 punts per sobre.

3. Ho he analitzat altres vegades, i cada cop és més rellevant: una de les característiques essencials del procés sobiranista català i de la construcció d'aquesta majoria del SÍ és la seva transversalitat, pluralitat. La majoria aclaparadora del 54,7% que votarien a favor de la independència es construeix a partir d'un 80,6% de votants de CiU, d'un 94% de votants d'ERC, d'un 12,3% de votants del PSC, d'un 52,2% dels votants d'ICV-EUA i d'un 81,8% dels votants de la CUP. El vot favorable de totes aquestes persones que quan hi ha eleccions voten fins a 5 partits diferents és una de les característiques que defineixen el procés català.

És un fenomen que desafia la doctrina clàssica dels moviments d'alliberament nacional o de processos com l'escocès. En el cas d'Escòcia ens trobem que el Sí a la independència coincideix amb el vot a l'SNP, i encara no, perquè aquest partit té un cert vot de gestió que pel que sembla no vol votar a favor de la independència d'Escòcia.

És molt important que tinguem això en compte, perquè presenta amb gran intensitat dues cares de la mateixa moneda:

- per una banda aquesta pluralitat fa que la gestió del procés sigui molt més complexa. No hi ha una força hegemònica amb una majoria suficient que imposa ritme i criteri. Això no existeix. Hi ha una majoria en la que hi participen formacions polítiques molt diverses i que beu d'electorats molt diversos.  Aquesta situació és del tot singular, excepcional. Aquesta excepcionalitat implica que hem d'invertir molts esforços en arribar a acords, en acompassar els diferents ritmes, en incloure les diferents sensibilitats, en assegurar en cada moment les majories necessàries, etc. Sí, la pluralitat fa que el nostre procés sigui més lent i més “cansat”, de vegades esgotador...

-  alhora, aquesta pluralitat assegura una enorme fortalesa al procés. No és que sigui un partit el que “gestiona” i lidera el procés: n'hi ha fins a 4 d'implicats i els votants de 5. La pluralitat blinda el procés, perquè el converteix en indestructible. La pluralitat i transversalitat confereix un blindatge espontani a tot el procés. Però, sobretot, a part d'aquest blindatge, que el procés sigui tan plural, que no sigui patrimoni de ningú i que concentri sensibilitats tan diferents li atorga una transverasalitat social enorme, que fa que arribem a tots els racons de la nostra societat i que no hi hagi ningú que pugui sentir-se exclòs del procés.

Per tant, hem d'aprendre a conviure amb aquesta complexitat i els “inconvenients” que pugui generar, perquè és la nostra fortalesa i el que ens permet ser majoritaris.

4. Crec que és ABSURD analitzar, en aquest moment tan excepcional en el que estem, quin serà l'escenari electoral futur. Perquè no hi tornarà a haver eleccions “normals” fins que no siguem independents.

Fixeu-vos en una cosa. Si el procés avança com tots desitgem i al llarg del 2014, d'una manera o d'una altra, podem celebrar la consulta, ja sabem quin serà el resultat: els partidaris de l'estat propi, de la independència, guanyarem per àmplia majoria. I en un procés més o menys llarg i més o menys complicat, exercirem la nostra sobirania, obtindrem el reconeixement internacional i celebrarem finalment unes eleccions que tindran caràcter de constituents: conformaran una majoria parlamentària que ja no tindrà la missió de portar el país a la independència, sinó de “fundar-lo”. I a aquelles eleccions constituents ja no s'hi arribarà amb un dels eixos electorals que ha marcat i marca les decisions electorals dels catalans, l'eix nacional. Canviarà el sistema de partits, es normalitzaran, refaran o reformularan els blocs a partir dels eixos tradicionals de dreta/esquerra i per tant no tindrà absolutament RES a veure amb el mapa actual ni amb les projeccions que ara fem. RES.

Però és que si el procés no avança tal i com tots desitgem i no es pot realitzar la consulta perquè la prohibeix l'estat espanyol, la fa impossible, el nostre país i el procés sobiranista només tindrà una sortida: les eleccions plebiscitàries. I unes eleccions plebiscitàries, hi hagi llista conjunta dels sobiranistes o no, té una dimensió política tan excepcional que tampoc servirà cap de les projeccions actuals. Estarem davant d'una situació d'extrema gravetat en la que el nostre futur es decidirà en unes eleccions que també estaran amenaçades. És fàcilment previsible que en aquest context CiU, ERC, ICV, CUP, societat civil, sindicats, etc configurin una candidatura única al voltant d'un gran objectiu comú: proclamar la independència.

Aquestes són les dues úniques alternatives de futur per les que transitarà el nostre procés. I cap de les dues no té res a veure amb l'actual escenari ni amb les projeccions que ofereix.

5) Dit això, la projecció de vot que ofereix el CEO sí que ens permet monitoritzar quin és l'impacte del procés en les diferents opcions dels partits actualment existents. És a dir, ara mateix els partits són els que són, i davant la intensitat del procés cadascun d'ells actua d'una manera diferent que té un enorme impacte sobre l'electorat. Val la pena per tant fixar-s'hi una mica.

- La dada més rellevant que aporta el CEO és que ERC passa a ser l'opció que obté més suports. És una dada coherent amb altres enquestes. Per tant, estem en un escenari en el que ERC ha eixamplat espectacularment la seva base electoral a partir de la seguretat en el lideratge del procés que transmet Oriol Junqueras. Per una banda tenim que és el partit amb una major fidelitat de vot (82,5%), i per una altra que recull una molt important massa de votants provinents de CiU (un 21,5), però no únicament. L'ERC d'Oriol Junqueras recull suports de pràcticament tot l'arc polític: un 4,1% dels antics votants de PSC, un 7,1 dels d'ICV, un 7,9 dels de la CUP, un 16,3 d'altres opcions, un 8,4 de l'abstenció....

- Si l'anterior és la dada més rellevant, la més espectacular és el brutal desgast en les expectatives electorals a que el sr. Duran i Lleida i la seva incessant activitat contra el president Mas i contra el procés sotmeten a CiU. Un 21,5% dels antics votants de CiU ara diuen que votaran ERC. I això només té una lectura: en Duran ha saturat la capacitat de resistència del votant convergent, que no pot més i busca refugi en l'ERC d'Oriol Junqueras, que del 25-N ençà ha desmostrat amb escreix ser un soci més lleial al president que en Duran. Mentre Junqueras sempre defensa el President Mas, Duran és qui amb més crueltat i desllialtat l'ataca, el contraprograma, el menysté. Mentre Duran amenaça permanentment el procés, l'ERC d'Oriol Junqueras es mostra com un soci fiable, responsable i sòlid que amb el seu suport al President i al procés, el blinda i fa que progressi. No hi ha cap altra fuga de vots cap a enlloc, ni cap a PSC, ni cap a PP... res de res. El desgast electoral de CiU és conseqüència directa del desgast a que en Duran sotmet el President i el procés.

- Una altra dada rellevant és el que està passant amb el votant d'ICV-EUA. Sigui com sigui, en l'actual conjuntura ICV ha esdevingut una peça clau en el procés. No és una opció electoral de tradició independentista, i això està essent explotat per l'establishment, que volen aprofitar les incomoditats que pot tenir ICV amb algunes qüestions del procés per a generar una pinça amb en Duran Lleida que faci descarrilar el procés en el primer gran revolt tancat que tenim davant: la qüestió de la data i la pregunta. Duran només pot fer xantatge si ICV s'hi presta. Sense la cooperació necessària d'ICV Duran no és res i no pot fer descarrilar el procés. Però si ICV dubta i es presta a la pinça la situació serà molt i molt complicada. 

Per això és bo analitzar què està passant amb el votant d'ICV-EUA. I aquí les notícies són bones. Ens trobem que per primera vegada una majoria molt clara dels seus votants, un 52,2% s'alinea amb el SÍ, mentre que només un 23% hi votaria en contra.Pel que fa al seu electorat: un 7,1% se'n va cap a ERC i un 9% cap a la CUP. Cal que tots tinguem clar que ICV és una força frontera i que està sotmesa a moltes tensions, i vull creure que la seva inequívoca tradició democràtica i aquesta majoria independentista que expressen els seus votants faran que ICV no sabotegi el procés i respecti democràticament la voluntat majoritària dels catalans.

- Una altra dada certament impactant és que les projeccions del CEO situen C's com a tercera força política. Aquesta situació és conseqüència directa de la redistribució del vot en el front unionista. I més concretament del descomunal DESCALABRO del PP de la sra Alicia Sanchez Camacho. La debacle de la Camacho i el seu PP és de tal magnitud que només conserven la fidelitat d'un 33,1% dels seus antics votants, i un 28,6% se'n van cap a Ciutadans.

- el front del Sí acaba de configurar la seva àmplia majoria amb el petit creixement electoral de la CUP. Manté una important fidelitat de vot (76%), i si a això hi afegim el vot que rasca d'ICV (un 9%), més la coseta que rasca d'ERC (un 2,9 -en termes absoluts més significatiu que el 7,9 de vot de la CUP cap a ERC) i aquest 10,7% de vot d'altres opcions, ens trobem que poden acabar constituïnt grup propi i ser un dels altres puntals del front del Sí.

En definitiva, el procés avança sòlid i cada cop més blindat. Les campanyes unionistes no han aconseguit impactar el més mínim en la majoria del SÍ ni en l'escenari d'una consulta ni en els possibles escenaris electorals. Res. L'enquesta està feta en plena ofensiva unionista de la tercera via, de la moderació, etc. I res de res de res.

Senyors, només errors propis poden impedir el que ara mateix no ofereix cap dubte: QUE GUANYAREM! La meva confiança en la capacitat del MHP Mas i de n'Oriol Junqueras, al costat d'una societat civil liderada per l'ANC, és total. Absoluta.

Senyors: L'ANY VINENT A JERUSALEM! El 2014 serem independents. No ho dubteu!