Enquesta 8tv: 2 trampes impresentables i una projecció real dels resultats

(NOTA PRÈVIA: Dissortadament en el moment de fer l'anàlisi de l'enquesta que dijous nit van fer pública a 8tv només disposo de la presentació que en van fer en l'emissió televisiva. Crec que, tal i com fan altres mitjans, un cop fets públics els resultats d'una enquesta s'hauria de permetre l'accés al dossier de la mateixa, no ocultar-lo. Així, avui només tenim unes poques dades sobre les que treballar. I en parlo en l'article, perquè són útils i perquè se'n poden fer projeccions que situïn amb més precisió la fotografia de la realitat social que ha recollit l'enquesta . Però començaré criticant 2 trampes gens innocents que van fer en la presentació dels resultats, perquè és sobre aquestes trampes que van edificar el seu discurs i van intentar minimitzar, aigualir, el clamor per la independència que -inequívocament- reflexa l'enquesta)

1) La dada clau: Un 40,7% de SíSí sobre cens ens dóna una victòria clara del Sí a un Estat independent en qualsevol escenari de votació.

Hi ha una evidència empírica, i és que en cap votació s'ha assolit un 100% de votació, ni a Catalunya ni a cap dels països del nostre entorn.

Per tant aquest 40,7% sobre cens de Sí Sí es transforma, en qualsevol escenari de votació (que contempli un % d'abstenció) en una majoria superior al 50%. Fins i tot si assumíssim que tot el vot indecís es decantés pel no, cosa que també sabem no passa mai (la indecisió mai es decanta tota per una mateixa opció, atès que les seves causes són diverses).

2) La presentació dels resultats de l'enquesta GESOP per part de 8TV i sobre la que han basat tot el seu discurs i anàlisi ha fet dues trampes impresentables, però gens innocents:

2.1.- Fer un únic “paquet” amb l'abstenció i amb la indecisió.

El vot indecís no pot tractar mai com un únic conjunt el que és un No sap o un No contesta i el que és Abstenció. A la primera pregunta la presentació que han fet a 8tv dels resultats un 48,1% vol un Estat, un 24,4% que hi està en contra i un 27,5% d'indecisos. Però en aquest paquet del 27,5% hi ha els qui no saben què votar i els que tenen decidit abstenir-se, que sempre són un nombre superior a 1, perquè no hi ha cap escenari de votació que arribi al 100%. Sumar indecisió, és a dir, voluntat de vot però dubte sobre el sentit del vot, amb decisió de NO votar -abstenció- és una trampa majúscula, impresentable.

2.2.- Sumar el no i la indecisió de la primera pregunta amb el no i la indecisió de la segona pregunta.

Això és una autèntica animalada, de jutjat de guàrdia.

La pregunta del referèndum planteja dos nivells de decisió, el primer si es vol que Catalunya sigui un Estat i el segon, únicament per als qui hagin respost positivament la primera pregunta, si es vol que aquest Estat sigui un Estat independent.

Els resultats de la primera pregunta tenen valor en si mateixos, són concloents, però també habiliten als qui han votat Sí a participar en la segona part de la pregunta. Per tant, i d'acord als resultats de l'enquesta de 8TV, només poden votar si volen que Catalunya sigui un estat independent el 48,1% que en la primera part de la pregunta han votat Sí a que Catalunya sigui un Estat.

Evidentment la segona part de la pregunta planteja un nou escenari de resposta, davant el qual l'enquestat i els futurs votants es plantegen de nou tota la possibilitat de respostes: el Sí (Sí/Sí), el No (Sí/No), però també, en una enquesta, una nova indecisió.

El més important de tot és que el No i la indecisió de la segona qüestió no tenen res a veure amb el No i la indecisió de la primera. Estem davant uns votants que tenen clar que volen que Catalunya sigui un Estat (han votat Sí en la primera part de la pregunta) i ara voten No a la independència (perquè p.ex. són federalistes o confederalistes) o estan indecisos sobre si aquest Estat ha de ser independent o hi haurà alguna alternativa.

En la presentació que han fet a 8tv (veure minut 3:30) han sumat el 8% dels que volen que Catalunya sigui un Estat però que no sigui independent al 24,4% que no volen que Catalunya sigui un Estat. I han fet el mateix amb el 7,3% d'indecisos sobre que Catalunya sigui un Estat independent al 27,5% que es manifesten indecisos sobre que Catalunya sigui un Estat. Amb el pas de les hores la informació que ha anat donant la cadena ha correggit això, però en el moment estrella de presentació dels resultats van estar matxacant amb aquest fictici 31% d'indecisió i 28,2% de No)

3) Quins són els resultats i què estan projectant?

1. Un 48,1% dels catalans (sobre cens) volen que Catalunya sigui un Estat. (aquesta dada ja és per tirar coets!!!)

2. Un 24,4% dels catalans (sobre cens) no volen que Catalunya sigui un Estat

3. Un 27,5% dels catalans (sobre cens) no saben el que volen votar o si s'abstindran.

4. Els partidaris que Catalunya sigui un Estat són 24 punts superiors als que no ho volen.

5. Un 84,7% dels votants de la segona part de la pregunta volen que aquest Estat sigui un estat independent. Això situa, d'acord a aquesta enquesta, en un 40,7% SOBRE CENS els partidaris de la independència (el Sí Sí)

6. Comparant els resultats de la segona part de la pregunta i els de la primera veiem que els favorables a una Catalunya estat independent són 16 punts superiors als unionistes, a aquell 24,4% que no volen que Catalunya sigui un Estat. A aquest 24,4% EN CAP CAS se li pot sumar aquell 8% d'enquestats que volen que Catalunya sigui un Estat, però no independent. En cap cas.

I això, insisteixo, sempre sobre cens, perquè a 8tv només han fet l'anàlisi sobre cens, en el que és un greu error i manipulació gens innocent.

7. Si assumim que MAI es dona un 100% de participació, i treballem per tant únicament sobre vot emès, en un escenari altíssim de participació del 80% (que només s'ha donat una vegada a Catalunya, el 1982, en unes eleccions generals -les de “el cambio”- i on CAP dels vots indecisos anés al Sí, es projectaria un 51% de partidaris de que Catalunya sigui un estat independent.

Però el cert és que també sabem que és altament improbable que tota la indecisió es decanti cap al NO, perquè, com hem dit al començament, les causes de la indecisió són diverses.

En un primer nivell trobaríem aquest 3,5 sobre cens de favorables a l'Estat però indecisos sobre si ha de ser independent. Només que fraccionem meitat i meitat aquesta indecisió entre el Sí i el No els partidaris de la Catalunya independent arriben al 42,45% sobre cens, que un escenari de participació del 80% situarien el Sí Sí en un 53%

I això encara sense comptar que cap votant del 27,5% d'indecisos del primer nivell (sobre si Catalunya ha de ser un estat) es decanta cap al Sí Sí. Només que movem un minúscul percentatge d'aquesta indecisió al Sí Sí els partidaris de la independència arribarien al 60% sobre vot.

8. Si una altra cosa ha quedat molt i molt clara en aquesta enquesta és que la molt mediàtica “tercera via” queda estríctament limitada a un 8% del 48,1%.

Poc més del 3% dels ciutadans són partidaris de cap de les sortides que s'han inclòs dins la “tercera via”, per exemple totes aquestes xorrades del federalisme o el confederalisme.

És tan IRRELLEVANT que es posa de manifest que la seva existència i postulament és tan fictici en relació a les demandes i posicionaments polítics de la societat, que el seu “manteniment” i la seva projecció mediàtica només s'explica perquè serveixen per combatre l'independentisme. I perquè la capacitat d'alguns líders polítics de fer el ridícul és infinita. Sentir avui Pere Navarro destacar la "solidez del federalismo" frente al "desorden independentista" fa pensar en un boig, algú que no hi és tot, que no només no té cap sentit del ridícul, sinó que s'ha instal·lat en una autèntica paranoia, en un món irreal, en una permanent al·lucinació.

8) Conclusions:

- L'enquesta de 8tv posa de manifest clarament -altre cop- que l'independentisme és l'opció central de la societat catalana. Pràcticament el 50% de la societat vol que Catalunya sigui un Estat. I d'aquest 50% el 85% volen que sigui un estat.

- La independència continua essent el motor de transformació de la nostra societat, i un projecte extraordinàriament cohesionador al voltant del qual s'apleguen voluntats lliures d'idees, orígens, edats, cultures i status socials molt diferents.

El projecte d'un Nou Estat és el que permet usar amb propietat el terme JUNTS. Cap altra posició política pot presumir d'això. El Junts és patrimoni de l'independentisme.

- A aquestes alçades del procés, amb tot el que se n'ha parlat i en el punt tan avançat en el que es troba, el NO a la independència amb prou feines aplega la meitat de suports dels que té la independència.

Crec que va essent l'hora que els partidaris del No -que és una opció perfectament legítima- el defensin des dels arguments, des de les propostes, des de la democràcia i abandonin la seva política i el seu discurs de desqualificacions, insults i deslegitimació del que és la voluntat majoritària de la societat catalana, expressada en enquestes i en eleccions. La independència no fractura, tal i com de manera malaltissa van repetint, de fet és tot el contrari: la independència és un projecte amb una extraordinària capacitat cohesionadora, vertebradora i transformadora.

No pot ser que l'unionisme basi tot el seu discurs en ignorar la realitat de la nostra societat. No és admissible que el seu discurs i la seva proposta sigui la de que una minoria s'imposi a una  majoria social tan aclaparadora. És de bojos. Poden dir i fer moltes coses, totes les barbaritats i insults que vulguin. Però hi ha una línia vermella que haurien de tenir el coratge de respectar, i és que la minoria no pot imposar el seu projecte a la majoria. Ni aquí ni enlloc. 

- Els partidaris de l'estat propi no es desinflen, el suport a la independència no minva. Si algú, des de l'unionisme, tenia l'esperança que el pas del temps, la intoxicació sistemàtica, l'amenaça i l'insult permanents i les campanyes de la por acabaria per desgastar el Sí Sí, perquè hi hagués gent que s'ho repensés, li agafés por i optés per altres opcions... si algú tenia aquesta esperança més val que l'abandoni.

Perquè això ni ha passat ni tenim el més mínim signe que pugui passar. Tot el contrari, fins i tot tenim prop d'un 8% de compatriotes que volen que Catalunya sigui un Estat però encara no aposten per la independència. És evident que en absència de cap proposta per part de l'estat espanyol aquest 8% fàcilment pot bascular cap al Sí Sí.

Les bases sobre les que s'ha construït la majoria independentista són sòlides. El seu convenciment, inalterable. I ara ja sabem, a més, que és immune a l'insult i l'amenaça. És un bon moment perquè des de la banda de l'estat espanyol es pensi i s'assumeixi que aquesta situació és la realitat i que només hi ha una única sortida: la democràcia, votar, i negociar civilitzadament el resultat majoritari que s'obtingui d'entre totes les legítimes posicions.

PS: avui també hem tingut inputs d'una enquesta interna de CDC, segons la qual, en un escenari de participació estimada del 70% el Sí Sí obtindria un 56,8% dels suports. Aquests resultats són coherents amb els que hem projectat de l'enquesta de 8tv adequadament llegida i analitzada. De fet són coherents amb la majoria de les enquestes que s'han fet preguntant per la independència, inclòs el CEO. El Sí Sí, és a dir, la independència, és l'opció clarament majoritària a la societat catalana, és un catalitzador d'energies i cohesiona tot el teixit social.