Estem a una setmana del 9N, la
cita més important amb la nostra llibertat i amb l'oportunitat de construir un país nou dels
darrers 300 anys.
Estem a una setmana del 9N i el procés
segueix endavant: hi ha més de 1.300 espais de votació que
acolliran gairebé 7.000 meses amb urnes, tothom pot saber on li
correspon votar i 40.000 voluntaris, entre els quals més de 6.000
funcionaris, estem preparats i amb totes les instruccions rebudes per
fer-nos càrrec de tot el procés.
Estem a una setmana del 9N i l'estem fent desafiant tot un Estat Espanyol que s'hi oposa, que el
combat, amb tots els seus mitjans i aparells: Govern, Consell
d'Estat, Judicatura, Fiscalia, Mitjans de comunicació i/o
d'intoxicació, CNI, policia, etc.
Estem a una setmana del 9N i la seva
organització del 9N ha seguit el camí traçat i la realitat i la
veritat s'han acabat imposant al menyspreu i/o la
tergiversació. I s'ha fet combinant estratègicament dos objectius clau, que circulen en paral·lel l'un amb l'altre:
- fer tot el desplegament organitzatiu
perquè el 9N el poble de Catalunya pugui votar la pregunta pactada
per tots els grups, i que el resultat, si la participació el
legitima en termes democràtics, tingui tot el valor polític d'un
referèndum.
- fer-ho sense prendre mal. Tothom sap
i sabia que del 9N no en sortiria cap mandat jurídicament vinculant,
i que el que se n'obtindria seria un mandat polític de caràcter
refrendari que permetés visualitzar als ulls de tothom (internament
i internacionalment) la voluntat del poble de Catalunya cap a la
independència. I que després caldria encara fer unes quantes coses
més, decisives, per fer-la realitat. En el seu moment vaig
deixar clar que el 9N era i és “únicament” un mitjà, que en cap cas
havíem de confondre amb l'objectiu, que és la independència. I que
per damunt de tot el que estratègicament era rellevant calia preservar que el 9N no acabés comportant uns
costos en termes institucionals i polítics que fessin inviable
l'objectiu final o el compliquessin innecessàriament. Doncs bé, a
hores d'ara, a una setmana del 9N, avancem cap a l'objectiu sense cap
baixa, sense cap dany. I no és un fet gens menor,
és un fet cabdal. I encara diria més, no només no hem tingut baixes o danys, sinó que som més forts que quan ens hi vam posar, molt més forts.
També vaig dir, i ara ja és una evidència per a tothom, que
l'actual format del 9N era, directament, desobediència intel·ligent
a l'estat. Això va ser qüestionat tant per l'Estat com per algunes
forces que estaven implicades en el 9N, com ERC i ICV-EUA.
Que ERC i ICV-EUA que reaccionessin com ho van fer va ser trist. L'error que van cometre en la valoració del
que estava passant va ser molt gros, i molt perillós. No vull tornar-hi, cap al final del post faig una reflexió constructiva sobre el tema. Suposo, a més, que amb tot
el que està passant ja tenen prou purga: tant per la dimensió que
ha agafat tota l'organització del 9N (que no té res a veure per
tant ni amb una “renúncia”, ni amb una “costellada”) com per la reacció del Gobierno de España.
Perquè, i això és del tot rellevant, que tot
un Estat, tot un Gobierno de España, amb tot un CNI, amb tota una
fiscalia, amb tota una Delegación del Gobierno, amb tota una
Abogacía del Estado i amb tots els mitjans de comunicació de
l'estat abocats a no deixar-nos votar... que amb tot aquest poder
-del de debò- al darrere, fins 15 dies després que comencés el desplegament del nou format del 9N, no
hagin vist de què anava la cosa... ÉS FLIPANT, és una mostra evident del seu desconcert i de la seva impotència.
En aquests moments podem dir ja que el
9N està en condicions de ser una consulta self-executing, és a dir,
autoexecutable.
En el pitjor dels escenaris, segons en
quins termes avanci la reacció de l'Estat durant aquesta setmana,
tal i com està la consulta organitzada, fins i tot resistiria que el
Govern català se'n quedés al marge. Tota l'organització és
voluntària. Tothom sap què ha de fer. Tots els locals estan a punt.
Tothom sap on ha d'anar a votar. I això no hi ha res ni ningú que ho pugui
parar.
Poden enviar-nos la Guàrdia
Civil i la Policia Nacional a tots i cadascun dels 1.300 punts de
votació, els poden clausurar i ves a saber si fins i tot se'ls passa
pel cap detenir-nos a tots o alguns dels 40.000 voluntaris. Fixeu-vos bé el que us
dic: més enllà d'això ja no poden fer res. I si la seva follia els
empenyés a generar aquest escenari extrem contra un poble organitzat
per poder votar, el nostre triomf seria apoteòsic. Cossos armats
contra una societat pacífica i democràtica. Jutges, prohibicions i
pistoles contra urnes i vots. Una imatge que donaria la volta al món,
que seria demoledora per a Espanya i que automàticament ens donaria
tot el reconeixement internacional per arribar a la independència
per la via que volguéssim.
És un moment èpic de la nostra
història, que sublima tots els grans valors que històricament han
impregnat el catalanisme. El 9N condensa tots aquests valors en un dia i en aquests 40.000 voluntaris que aquesta setmana comptarem cada dia que falta per al 9N per a avançar ordenadament,
disciplinadament, com un autèntic exèrcit cívic, pacífic i
democràtic cap a les nostres posicions, els col·legis electorals i
per tenir a punt les nostres armes, que no són altres que les urnes.
I jo
estic molt orgullós de tots nosaltres, i de tots els que ho han fet
possible. Dels que ens han precedit i, com deia en Pere Carbonell,
van mantenir oberts els camins a l'esperança, i dels que hi som.
Crec, arribats aquest punt, que és de justícia reconèixer
el paper que està tenint el President Mas en la gestió
del procés, perquè és extraordinari. I perquè massa sovint hi ha
massa gent pendent de qualsevol gest o acció que fa per jutjar-lo
immediatament i condemnar-lo sumaríssimament. I això ha estat i és
molt injust. La seva energia, la seva intel·ligència, la seva
convicció i la seva capacitat d'entomar serenament des de l'ombra de dubte permanent fins les
deslleialtats més doloroses, mereixen el nostre reconeixement i
agraïment. I molt pocs i molt poques vegades ho fem. Gràcies, President, moltes gràcies.
Abans d'acabar, voldria compartir una reflexió
amb els amics d'ERC, i, si pogués llegir-me, amb l'Oriol
Junqueras, a qui tots sabeu tinc una enorme estimació personal i un
enorme respecte i consideració per tot el que ha fet i està fent
políticament.
Amics d'ERC, si us plau, reflexioneu
sobre el que ha passat aquests dies. Feliçment ara ERC està de nou
en el consens i abocant tots els seus recursos a que el 9N sigui un
èxit. Però, pensant en el post-9N, hauríeu de reflexionar sobre la
tan inapropiada reacció que vàreu tenir la nit del 14-O. No teníeu
dret a dir que el Govern “renunciava al 9N”. Teníeu tot el dret
del món a estar queixosos, I MOLT! amb algunes coses, i us dono la
raó, i us l'hauria donat. Però no teníeu dret a dir "el Govern renuncia al 9N”. Això no era cert. I això ha fet mal. Em
consta que en sou conscients. Em consta que sou conscients de fins a
quin punt tot allò va estar a punt de fer saltar pels aires el 9N,
que és ara mateix una realitat forta i inqüestionable, i em consta
que sou conscients del desànim i confusió que innecessàriament va
traslladar a molta gent.
Reflexió final: CEO i post 9N
Divendres es va fer públic un nou
baròmetre del CEO, que pronostica molt bons resultats per a ERC, i
que anticipa un sever desgast de CiU, que és qui fins ara ha assumit pràcticament en solitari tot el desgast d'un moment i d'un procés tan complexes. Ja tindrem temps
d'analitzar-lo, aquest CEO. Avui només voldria acabar aquesta reflexió
assenyalant una cosa: més enllà del que pot ser la hipotètica distribució de
vots i d'escons en unes eleccions, el que el CEO ens
indica amb una total contundència és que la independència només és
possible amb CiU i amb ERC.
Políticament és l'única equació
possible, de manera que no fem, en cap escenari, res que derivi en un
ERC contra CiU o en un CiU contra ERC, perquè això seria la fi del
procés tal i com el coneixem i a les portes del seu desenllaç.
Arribar al final d'aquest procés només és possible amb CiU i amb
ERC, sumant, i no combatent-se, treballant junts, i no desgastant-se
mútuament. Com he sentit dir a l'Oriol moltes vegades, tot és molt complicat,
i, alhora, estem molt esperançats. Que les coses són complicades
és una evidència que compartim. Que tota esperança passa perquè
CiU i ERC, ERC i CiU, liderin conjuntament aquest tram
final fins a la independència, també ho és, una evidència, que
ningú no hauria de perdre de vista en cap moment, perquè si això
passa, serà el desastre. I no ens ho mereixem. Ningú.
Torno per on havia començat. Estem a una
setmana del 9N, ho tenim tot a punt i ara ja no es pot aturar de cap
manera. Felicitem-nos-en tots, gaudim d'aquests dies de glòria que
tenim el privilegi de poder viure i diumenge vinent tothom al seu
lloc, a fer realitat una jornada històrica que obrirà, sense cap
mena de dubte, la porta definitiva a la nostra independència.
Diumenge, quan els 40.000 voluntaris estiguem davant els nostres
col·legis electorals, ens posarem a treballar colze amb colze, l'un
al costat de l'altre, ajudant-nos, amb total complicitat. I ningú no
preguntarà a l'altre si és d'un partit o d'un altre, d'una
organització o d'una altra, si pensa així o si pensa aixà.
Diumenge els 40.000 voluntaris hi serem perquè estem compromesos
plenament amb el procés, perquè sabem el que ens toca fer i que
només és possible fer-ho si hi som tots i si treballem plegats.
Serà, com deia abans, el millor homenatge que podríem fer a tots
els que ens han precedit i serà també el millor exemple per a
tothom de com hem de fer-ho per arribar al final d'aquest procés.
3 comentaris:
Tic , tac , tic , tac : Portugal - Flandes - Nápols - Sicilia - Cerdenya - Paraguai - Argentina - Chile - Colómbia - Costa Rica - Guatemala - Honduras - Méxic - Nicaragua - Panamá . Veneçuela - Perú - Bolivia - Uruguai - Cuba - Filipines - Puerto Rico - Guinea - Sáhara 1975 ........... es el nostre moment !!
Salut i cava !!
SE HAN FA INCOMPRENSIBLE,MALGRAT AN RECONEC DE ERC.,EL CASTIG A CONVERGENCIA,SI NO FOS PER AN MAS ON ESTARIEM?.
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/10/31/catalunya/1414789028_571684.html
Veïent aquesta entrevista de Junqueras al Pais em fa por el que pot venir el dia 10N. Quans errors en tan poques lineas!!
1.Continua amb la pataleta del 9N anterior
2.Afirma obertament que el 9N anterior era un referendum encovert. Quin sentit te acusar-nos a nosaltres mateixos d'enganyar a l'estat?
3. Surt amb amanaces precipitades sobre el tema de la deuda. Això servirà per convencer més gent indecisa o per guanyar-se ell més votants
4.Entre al joc brut de la corrupció. Ole!
Aixo es mirar pel país? Com ve dius necessitem una gran harmonia entre CDC i ERC per fer la independencia possible, pero sembla que el senyor Junqueras prioritza guanyar ell, acabarà siguent un trist president autonomic a aquest pas, un trist president autonomic que haurà de fer ratallades potser.
Llástima que l'ANC sembla que no te cap intenció de presionar ERC, aixi com presionen a Mas. Si no recordo malament l'ANC sempre havia parlar de llista única, perquè no presionen per això??
Gracies pels teus articles.
Ricard
Publica un comentari a l'entrada