Avenç enquesta de La Vanguardia: encara en el remolí post 9N

La Vanguardia acaba de fer públic un avenç de l'enquesta que publicarà demà. Quan començo a escriure l'article només ha publicat el posicionament davant la independència, on, seguint la tònica de les darreres enquestes que hem conegut, el No a la independència superaria el Sí, un 47,9% davant un 43,7.

Aquests resultats són molt similars al darrer CEO, on el NO se situava en el 48% i el Sí en el 44%.

Com sempre dic, les enquestes ens serveixen bàsicament per observar tendències, i aquestes tendències les observem millor quan disposem d'una sèrie d'enquestes, fetes per diferents empreses. I veiem clarament que la coincidència de la més important enquesta que es fa a Catalunya, el CEO, amb la de La Vanguardia, és total en aquest punt. Fins i tot en els indecisos els percentatges són similars. A LV un 8,3% NS/NC, mentre al CEO un 6% no ho sap i un 1,8% no contesta (total NS/NC 7,8%).

Així doncs, estem davant una tendència sòlida. En aquest punt, posicionament de l'enquestat davant la independència, la tendència és clara, i el NO, en aquests moments, supera el Sí en uns 4 punts.

L'avenç de dades que fa La Vanguardia no ens permet anar gaire més enllà en l'anàlisi. Només hi ha una cosa que sí podem fer, i que és molt rellevant: comparar aquestes dades amb la mateixa enquesta de LV del mes de desembre. Insisteixo que és el fet que siguin tan coincidents amb el CEO el que fa que hi presti aquesta atenció. Si no fossin coincidents segurament no m'hi hagués fixat gaire. Però val la pena no mirem a una altra banda.

	Desembre 2014	Maig 2015	Diferència
Sí	47,4%	43,9%	-3,5
No	42,9%	47,9%	+4
NS/NC	9,7%	8,3%	-1,4

El primer que veiem és que aquest «sorpasso» del No al Sí en el període desembre 2014 a maig 2015 implica un diferencial d 7,5 punts d'una a l'altra, dels quals 3,5 són pèrdua de suport del Sí i 4 increment de suport del No. No estem davant unes dades que ens hàgim de mirar frívolament o menystenint-les. Està passant alguna cosa i és bo que la identifiquem per revertir la situació.

En l'anàlisi que vaig fer del CEO atribuïa el sorpasso que també s'hi donava a la mobilització del NO. Des del punt de vista de l'enquestes de LV això no seria ben bé així.

Si ens hi fixem, el NS/NC minva 1,4 punts, mentre el NO s'incrementa en 4 punts. És evident que part una petita part del NO hi arriba des del Sí. És molt petita i gairebé podria estar dins del marge d'error, però crec seria insensat no fixar-s'hi.

En l'explicació més «amable», el Sí hauria tocat sostre, mentre el No creix. En una possible explicació menys amable però potser més realista, un petit % de la nostra societat, però suficient perquè es produeixi aquest «sorpasso», podria estar modificant el seu posicionament. Insisteixo que és molt petit, però més que suficient per alterar les majories.

En tot cas hi hauria una cosa clara: la part de la petita bossa d'indecisió que queda quan es mobilitza ho fa cap al NO i a més a més, els del Sí perdem posicions, que en una petita bossa van cap al NO.

La pregunta que ens hem de fer és què ha passat de desembre 2014 a ara que pugui explicar aquest canvi de tendència i de majories? Al meu entendre res que en aquest mateix bloc no hagi tractat a bastament. Intentaré resumir-ho:

1. El desembre del 2014, en el post 9N, és quan l'independentisme assoleix la seva màxima projecció social. És la força guanyadora, és la força organitzada, és la força capaç de fer una cosa tan extraordinària com el 9N, etc. Ho vam veure clarament, alguns, el 9N havia estat un fet extraordinari que ens donava moltíssima força, ens catapultava. A hores d'ara aquest efecte 9N l'hem perdut, l'hem deixat perdre. És ben trist, però és així. I tot i que sigui més culpa d'uns que d'uns altres, aquí tothom hi té una quota de responsabilitat, en que això hagi passat.

2. En que hàgim perdut el factor guanyador que ens va aportar el 9N hi ha dues responsabilitats:

- la primera i més gran, els descomunals, incomprensibles, errors d'ERC. Sumida com estava en aquella espiral destructiva de la tardor (que em temo encara no hem deixat enrere) no va saber llegir el que representava el 9N, però, i això ha estat més letal encara, no va saber llegir ni reaccionar davant la proposta que va fer el President Mas. Aquest error, com dic, va ser gravíssim. I la transcendència que hagi pogut tenir o que tingui només la veurem amb el temps.

Rebutjar la proposta del President, amb tota l'ambició guanyadora i excepcional que tenia, i la manera com ho va fer, ens pot situar en una forquilla, pel que fa a les seves conseqüències, que va de la més «light» o superable i que implicaria que només hagi comportat una clavada del motor, però que el podem tornar a engegar i tirar endavant fins a la més greu, que s'hagi carregat el procés tal i com l'hem entès fins ara. No cal dir que malgrat alguns pensem que se l'ha pogut carregar, hem de fer tot el possible per situar-nos en l'altra banda de la forquilla de les conseqüències, i fer tot el possible per superar aquest atzucac en el que ens han ficat.

- la segona és una derivada de l'anterior, que el President Mas i CiU es queden desconcertats, gairebé paralitzats, davant la l'actitud d'ERC, tant en relació al 9N com, sobretot, davant la proposta tan ambiciosa i superadora de l'encorsetament partidista que de manera clara estava perjudicant el procés.

Té també CiU i el MHP President Mas una responsabilitat en haver deixat evaporar l'èxit del 9N. És una responsabilitat molt menor en relació a la que hi té ERC, però també és una responsabilitat. Ara mateix estaríem molt millor si el MHP i CiU haguessin assumit sense complexos el resultat del 9N, aquest volum extraordinari de vots a favor que Catalunya esdevingui un estat independent, i de manera pública i decidida s'haguessin posat al capdavant d'aquesta voluntat clarament expressada per la societat catalana. I això no s'ha fet. Només ara es comença a fer, i encara amb timidesa.

Com deia fa unes setmanes en Carles Boix, el President Mas ha de liderar la independència, i no li ha de fer cap mena de recança «abandonar» el rol més institucional, de president de tots els catalans, que fins ara ha mantingut. El procés i la independència necessiten un President Mas compromès formalment amb la independència, i que es posi a explicar perquè la volem.

3. En el seu moment, per justificar el rebuig a la proposta que feu en el post 9N el President Mas, des d'ERC es va llençar aquell mantra que calia convèncer indecisos. I en el seu moment, també, ja ho vaig criticar. Perquè aquests indecisos als que s'apel·lava no existeixen. I, en el petit % que pugui existir, res del que s'estava proposant i molt menys encara res del que s'estava fent, serviria per poder decantar vot cap al Sí.

I les dades del CEO i de LV ratifiquen, molt a pesar meu, aquest diagnòstic.

És molt frustrant veure com s'eleven a la categoria de mantra certes idees, conceptes, sense cap connexió amb la realitat, sense cap anàlisi, sense res en el que s'hagi pogut fonamentar. Al fer-ho, no només no estem apuntant cap a on cal fer-ho, i per tant actuant on cal fer-ho, és que a més d'estar disparant a l'aire el que fem és deixar d'actuar on sí sabem que cal fer-ho i de la manera que sí sabem que cal fer-ho, perquè tenim dades més que suficients per saber-ho.

4. Els factors que abans i ara podien ajudar a conservar la majoria del Sí o a fer-la crèixer, decantant vot que ara no tenim, se situen de manera clara en qüestions de «seguretat» i de «confiança» sobre el mateix procés.

Aquests dos factors, seguretat i confiança, són els elements crítics del procés. L'absència de seguretat en el que estem fent i la desconfiança en com ho estem fent són els elements que al meu entendre han pogut moure aquest vot que ha perdut el Sí i el creixement del No.

Ens podem fer totes les palles mentals i ideològiques que vulguem, podem generar tots els mantres que vulguem sobre netedat, repúbliques i propostes vàries totes elles de caràcter adjectiu (no dic que no siguin coses sense importància, Déu me'n guard, dic que no són les substantives en un procés de la naturalesa del nostre), que si no traslladem a la societat una imatge convincent de seguretat en tot el que estem fent i de confiança en com ho farem, haurem pringat, com estem pringant ara mateix.

La imatge d'olla de grills oferta del 9N ençà és el que menys confiança pot oferir a la gent. El desastre de tot el que ens ha passat des del 9N estic convençut és el que a aquest petit percentatge de la gent els ha afectat més, i el que pot estar al darrere d'aquest canvi de tendència. Insisteixo, és petit, però és suficient perquè s'alterin les majories.

Si te dicen que caí
Es fa difícil projectar quins canvis poden estar succeint en el cos electoral català i en la societat i quines són les possibilitats que tenim de tallar amb aquesta tendència i invertir-la.

A veure què ens explicarà demà dissabte La Vanguardia sobre la intenció de vot als partits. Suposo que estarà en línia amb el que ja vam poder veure al CEO. Una CiU que frena la seva davallada que mesos enrere projectaven totes les enquestes, una ERC que cada cop frena més el creixement que aquelles mateixes enquestes li projectaven i una CUP en ascens, perquè de totes les forces del sobiranisme és la que en aquestes turbulències, més ha sabut ser al seu lloc. Tot el bloc ICV-Podemos-Colaus etc és una de les altres incògnites. I el repartiment de vot entre l'unionisme, suposo seguirà amb la tendència d'un PP a la baixa i uns C's a l'alça.

Difícilment sortirem del bucle si no superem les causes que ens hi han portat. Al meu entendre el que cal que de manera urgent facin els diferents actors és el següent:

- superar d'una puta vegada l'ambient enrarit, de desconfiança i de retrets en el que estem instal·lat. Això és insuportable i és letal per al procés. Ja n'hi ha prou, per favor. Cal oferir una imatge sòlida, que generi confiança cega en els lideratges i en el procés. I cal fer-ho ja.

- ERC ha de sortir d'una vegada i per totes de l'espiral destructiva en la que es va instal·lar la vespra del 9N. Ni sabem com s'hi va ficar ni entenem que no en surti. Només sabem una cosa: per al procés necessitem la millor versió d'Oriol Junqueras i d'ERC, aquella que es projectava com a soci lleial, sòlid i fiable. I no el que estan fent ara. El que estan fent ara és letal pel procés i estic segur que també serà negatiu per a ERC com a partit.

- El MHP Mas té dos grans deures a fer. I cal que els faci perquè el seu lideratge aporti de manera decisiva tot el que el procés necessita i perquè fent-ho així també assegurarà la fortalesa de la seva pròpia proposta política.

El President Mas s'ha de posar al davant de la reivindicació de la independència, i fer-ho solemnement, sense cap meandre, sense cap fissura en la solidesa d'objectius que encapçala.

I perquè això passi i sigui creïble el President Mas ha de deixar clar que l'opció política que ell representa i la llista electoral que ell encapçalarà té la independència com a objectiu, i l'obre a tota la gent que comparteix aquest objectiu, i la tanca a qui no el comparteixi, no hi seran. Això vol dir, ras i curt, que ha de resoldre d'una vegada i per totes el tema d'aquesta Unió del Duran. Si Unió vol estar amb el President, ha d'assumir la independència com a objectiu electoral. I si no hi volen ser, doncs bon vent i barcanova.

El que de cap manera no pot seguir passant és el que està passant ara, que el MHP i CDC siguin víctimes d'un desgast descomunal provocat per tot el que diu i fa en Duran. El MHP ha de deixar molt i molt clar que l'únic requisit per formar part de la seva llista és assumir la independència. I això és el que ha de votar la gent d'Unió, si són fidels al seu llegat històric, als seus màrtirs com Carrasco i Formiguera i al president Mas o són fidels a Duran i el seu projecte anti-independentista. I prou. PROU, PROU, PROU!

- És cabdal que el sobiranisme tregui uns bons resultats a les municipals. A hores d'ara, a més, el fet més important per al procés serà el que passi a Barcelona. Si a Barcelona guanya Trias i amb ERC es pot configurar una majoria municipal sòlida, el procés haurà fet un important pas endavant. Si pel contrari, a Barcelona no guanyés Trias, i ho fes la Colau, el procés podria sortir-ne molt i molt tocat.

- I després de les municipals s'imposa un període obligadament intens i accelerat de reflexió sobre tot el que ha passat i sobre tot el que hem de fer per aturar aquesta tendència que apunten totes les últimes enquestes, i que tan negativa és.

- Joder, i que no vull veure ni un dependentista treient pit amb aquests resultats que projecten les enquestes. Si volen treure pit, que apostin per fer un referèndum i per votar. Si tanta importància donen a una enquesta, fem-ho oficial, fem-ho com toca, fem-ho de manera acordada i vinculant. Votem. Vinga, votem. És l'única manera de tancar el tema, votant, amb democràcia, no amb enquestes ni amb fiscalies ni amb prohibicions. Votant!!!