Represa post-vacances: davant les setmanes més decisives de les nostres vides

Final de les vacances. Retornat a Barcelona. La setmana vinent, de nou a treballar. Hem viscut un estiu molt atípic, d'alt voltatge polític. I les poques setmanes que ens falten fins el 27S, poca cosa més que un mes, seran les més intenses i decisives políticament que haurem viscut mai.

El 27S ens juguem si volem ser independents Sí o No. És el primer que hem de fer per assolir la independència. El 27S ens comptarem. I el resultat que surti de les urnes el 27S condicionarà de manera definitiva el nostre futur, com a mínim per un parell de generacions.

Hem d'estar orgullosos que finalment s'hagi assolit un acord per configurar una llista central de país pel Sí a la Independència. Això era el més important i decisiu que havíem de fer de cara al 27S i convertir aquestes eleccions en plebiscitàries.

La reacció histèrica i irada de l'unionisme a aquest acord és per si sola el millor termòmetre que podíem tenir per valorar el nostre encert. Sí. Hem fet el que havíem de fer. I ho hem fet molt bé.

S'ha configurat una candidatura extraordinària, excepcional. I des de moltíssims punts de vista:

- És excepcional perquè després de mesos d'una tensió insuportable i destructiva, el món de convergència i el món d'esquerra s'han posat d'acord per treballar junts i des de la complicitat i perquè han estat capaços de configurar una candidatura que no és una suma de sigles, sinó la més gran mobilització que mai ens hauríem imaginat per configurar una candidatura del Sí, que supera totalment els partits polítics i el seu tradicional tacticisme, per configurar una proposta teixida directament amb la societat civil i molt oberta, no segrestada pels partits i les seves dinàmiques. I això és molt i molt necessari que ho reconeguem i ho aplaudim als nostres partits, perquè en el moment decisiu han donat una autèntica lliçó de generositat

- És excepcional perquè els dos millors lideratges polítics que té el nostre país, el del President Mas i el de n'Oriol Junqueras han fet un pas al costat per deixar que la candidatura l'encapçalin personalitats independents que d'aquesta manera podien visualitzar molt millor que estem davant una proposta única, irrepetible, que només té per objectiu aconseguir els vots i escons suficients que acreditin que el poble de Catalunya vol la independència, ha votat sí a la independència. A més, tot està prou planificat com perquè si s'assoleix aquesta majoria parlamentària hi hagi un govern fort, amb un lideratge fort i les idees del tot clares per passar del Sí a la independència a fer realitat la independència. Cal, també en aquest punt, lloar molt i molt aquests dos líders extraordinaris i generosos que han demostrat ser en President Mas i n'Oriol Junqueras.

- És excepcional perquè una personalitat com Raül Romeva, que sens dubte estaria, des de qualsevol punt de vista, entre els cinc lideratges polítics de Catalunya més potents, és qui encapçala la candidatura, des d'una exemplar exhibició de compromís amb el seu país i de desacomplexament que ha estat decisiu perquè sigui substantiu únicament allò que ho és. Romeva prové del món d'Iniciativa, però sempre ha estat independentista declarat. Romeva ha estat exemplarment coherent amb les seves idees i el moment del país, i la manera com s'ha desmarcat dels seus antics companys ha ajudat moltíssim a la consideració plebiscitària del 27S, a que tothom pugui visualitzar que el que s'està votant és independència Sí o independència No. La ira amb que l'han atacat els seus antics companys, a banda de desacreditar-los políticament i personalment, és un dels exercicis més patètics de misèria política al que mai haurem assistit.

- És excepcional perquè la societat civil hi és present i implicada fins al moll de l'os. Tots hem estat d'acord sempre que l'autèntic motor del procés ha estat la fortalesa, decisió i vitalitat de la societat civil. Doncs bé, que na Carme Forcadell, la Muriel Casals i n'Eduardo Reyes estiguin entre els 10 primers de la llista és una evidència clara d'aquesta excepcional simbiosi que s'ha produït entre partits polítics i societat civil.

- És excepcional perquè la llista té representants, a tots els nivells, de bona part del millor talent que té aquest país, i que, amb la seva presència a la llista, ja sigui en llocs de sortida, ja sigui en llocs de tancament, han volgut evidenciar el seu compromís, i que hi són i que aportaran tot el seu extraordinari coneixement a aquest procés, des d'on calgui, des d'on els hi demanin, des d'on pugui ser útils. La presència de personalitats com Germà Bel (catedràtic d'economia de la UB i un dels majors experts europeus en infraestructures) encapçalant la llista de Tarragona, d'Oriol Amat (catedràtic d'Empresa de la UPF, que ha estat membre de la Comisión Nacional del Mercado de Valores i que és una de les persones de referència en el coneixement del teixit empresarial de Catalunya i del funcionament de les empreses) de número 7 a Barcelona, de Carles Viver (catedràtic de Dret Constitucional a la UPF, que ha estat membre del TC i que ha estat el cervell de tot el tema de les estructures d'estat), d'Elisenda Paluzié (degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UB), de Francesc Xavier Grau (ex-rector de la Universitat Rovira i Virgili) o de científics de referència internacional com en Pere Joan Cardona... tota aquesta presència té la voluntat de representar, de ser només un tast, del compromís extraordinari del millor talent que té el nostre país. Us recomano, en aquest sentit, que visiteu el blog de Científics per la Independència, on trobareu el compromís i les idees dels nostres investigadors.

- És excepcional perquè també ha volgut combinar la presència de personalitats de gran projecció mediàtica i internacional amb personalitats poc conegudes a nivell de mass media, però que són referents en molts altres àmbits, específicament en una dimensió cultural, intel·lectual, social i solidària. Així hi trobem des d'en Pep Guardiola, potser el nostre esportista més internacional i més exitós fins el Pare Manel, capellà de Barcelona conegut únicament per la seva incessant tasca social a favor i al costat dels més desafavorits, però també acadèmics que formen part del conjunt d'intel·lectuals que en aquests últims anys són els que han aportat gruix d'idees al procés, com en Salvador Cardús o artistes excepcionals que han posat veu i idees a tantes generacions de catalans com en Lluís Llach, que encapçala la llista de Girona.

- És excepcional per la seva transversalitat ideològica única. Només en una experiència com la de Junts pel Sí poden conviure-hi des d'un cap de llista provinent de l'esquerra alternativa, com en Raül Romeva fins el moviment socialcristià que representen Demòcrates de Catalunya, amb en Toni Castellà, passant per tot el ventall d'ideologies totes elles exemplarment DEMOCRÀTIQUES compromeses amb la llibertat de Catalunya, des dels liberals de CDC fins la socialdemocràcia i la nova esquerra que s'està configurant a l'entorn del món d'ERC, entre els que hi ha Toni Comín o Fabián Mohedano. Una llista en la que hi conviuen des d'en Joan Reig, l'abrandat i fogós bateria de Els Pets o el ja esmentat Lluís Llach, figura iconoclàstica també des del punt de vista de trencar amb tots els convencionalismes socials fins a «representants» emblemàtics de la Catalunya d'ordre, com poden ser l'insigne Vila d'Abadal, el Cavaller de Vidrà, inevitablement associat al llegendari món del carlisme català o la Núria de Gispert o en Raimon Carrasco, fill del fundador d'Unió Democràtica.

- És excepcional també perquè tots hauríem fet una llista diferent, tots hi tenim candidats amb els que ens hi sentim 100% representants i candidats als que no hauríem votat mai de la vida. Com a soci del Barça que sóc sé que tradicionalment fer d'entrenador a can Barça ha estat molt difícil perquè hi havia «tants socis com entrenadors». Fins l'últim soci tenia la seva visió de com havia de jugar l'equip, a qui s'havia de fitxar o quina havia de ser l'alineació. L'excepcionalitat de la candidatura de Junts pel Sí ha fet que el procés d'elaboració de la llista ens hagi convertit a tots nosaltres en «elaboradors» de llistes, ens hi hem sentit implicats, hem patit amb el que no ens agradava, hem patit amb absències, hem patit amb presències, etc. Però tots i cadascun de nosaltres ha petit per motius diferents a qui tenim al nostre costat. Perquè aquesta és l'excepcionalitat de la candidatura: fer el que mai s'ha fet, donar entrada al que mai fins ara havia entrat a candidatures electorals, sumar visions socials extraordinàriament diferents entre elles, seleccionar representants de la societat (acadèmics, intel·lectuals, artistes, esportistes, etc.) com a mostra d'un compromís més ampli... i que tot plegat tingués sentit, fos coherent, sigui capaç de sumar el màxim de suports i, si assoleix la victòria, pugui monitoritzar amb fermesa i convicció el procés.

Mireu, ho torno a dir: estem davant les setmanes més decisives políticament de la nostra vida, tant a nivell individual com a nivell col·lectiu, com a societat. Oportunitats com la del 27S rarament en té més d'una una generació, i el seu desenllaç pot condicionar moltes generacions.

El caràcter decisiu no es configura perquè el resultat operi automàticament i generi conseqüències directes, sinó perquè el resultat és el que determinarà si el procés segueix endavant o no. Si Junts pel Sí no guanya o ho fa insuficientment, el procés naufragarà. Si Junts pel Sí obté la majoria absoluta el procés seguirà endavant, i viurem altres setmanes decisives, sens dubte. Però el primer assalt el tenim el 27S.

Davant el 27S ens trobarem dues grans actituds per part de l'unionisme:

- la que representen l'estat espanyol, els mitjans de comunicació, el PP, el PSC-PSOE, C's i Unió, que faran la campanya de la por, que no aportaran cap argument contra la independència que no sigui la por i l'amenaça.

- la que representa Catalunya sí que es pot, i el poti-poti aquest de Podemos, ICV, EUA, etc. que faran de tontos útils de l'establishment abocant totes les seves energies a negar el caràcter plebiscitari de les eleccions i a devaluar-les via convertir-les en unes eleccions autonòmiques qualsevol.

És molt i molt important des del nostre punt de vista que sapiguem respondre aquest doble repte. Al meu entendre per guanyar cal que aconseguim:

- imposar el relat del caràcter plebiscitari de les eleccions, de que el que estem votant és Sí o No a la independència i de que tot el que no sigui vot a qui explícitament defensa la independència es comptarà com a No.

- La gestió i el Govern que s'està votant són les de conduir el país a la independència si aquesta és la voluntat majoritària del poble de Catalunya. No hi ha cap altra possibilitat de gestió, menteix qui ho digui. El sistema autonòmic, pel que fa a Catalunya, ha col·lapsat. O triomfa el procés independentista que finalitza amb la creació d'un estat propi que gestioni tots els seus recursos i polítics en el marc del context europeu o s'avala l'espoli fiscal del 8% del seu PIB a Catalunya i tots els seus ciutadans per part de l'estat i passem a ser gestionats des d'una simple descentralització administrativa.

- Construir la majoria social per la independència ha estat un procés transversal. Quan vam fer la Via Catalana, des dels Pirineus fins l'Ebre no vam preguntar per com veia les coses o la ideologia de qui teníem al costat. Ens vam agafar la mà i vam construir una formidable unitat de nord a sud. Ara es tracta del mateix. Ara es tracta de construir una formidable «cadena» de vot que sigui reflex d'aquesta unitat i que sigui prou generosa i desperti suficient il·lusió i confiança des d'una persona socialment conservadora fins una persona radicalment alternativa. Units pel Sí, units per la democràcia.

- El vot moderat és una de les claus de la victòria. L'actual majoria social per la independència s'ha configurat no a partir dels que sempre hem estat independentistes, sinó de la gran bossa de vot moderat en el social que ha mobilitzat Convergència. El milió i pico de vot convergent prové majoritàriament de posicions no independentistes, i hi està arribant via el lideratge que està exercint el President Mas. Convergència, com a partit i en tots els seus líders, ha completat el seu viratge de l'autonomisme i peixalcovisme a l'independentisme explícit, i la mostra més evident és la candidatura de Junts pel Sí i haver-se desfet sense miraments de la sangonera espanyolista d'en Duran. L'èxit del 27S depèn en molt que aquest milió i pico de vot convergent, que és un vot moderat en temes socials, segueixi vinculat al procés, als seus líders (Mas) i al partit al que votava (Convergència). Aquest vot cal cuidar-lo molt més del que s'està fent. Molt més.

- Una altra clau de la victòria és la capacitat que tinguem d'arrossegar el vot independentista que històricament tenia ICV-EUA. Si aquells votants d'aquests partits quan eren enquestats eren sincers en la seva resposta afirmativa a si volien un estat independent, ara han de votar Junts pel Sí o CUP. Si no ho fan és que no volen la independència. Els hem de convèncer d'això. Crec que globalment aquest votant ja se l'està cuidant molt, fins i tot que en ocasions patim d'un cert acomplexament per cuidar-lo, que ens pot generar problemes, perquè el que no podem permetre és que la intoxicació dels poscos i el seu argumentari per destruir el caràcter plebiscitari independència Sí o No del 27S es quedi atrapat en els paranys i fangars que ens estan parant per tot arreu, amb la complicitat i el suport de l'estat espanyol i els mitjans de comunicació.

A tall de conclusions:

La nostra generació difícilment tornarà a tenir una oportunitat com la del 27S per assolir la independència. No podem fallar. No ens ho podem permetre. Hay que echar el resto. Hay que darlo todo. I ho hem de fer els que som militants indepes de tota la vida i els que han arribat al Sí a la independència abans d'ahir. I ho hem de fer per sobre de les nostres ideologies, units com vam fer a la Via Catalana, amb la mateixa actitud.

Us diré com sabrem si hem guanyat o no: Si el 27S a les 20:00 quan tanquin els col·legis electorals i a TV3 facin públics els resultats de la seva enquesta, si el formatget de Junts pel Sí s'enfila fins al 68 diputats o més, als ulls de tot el món es visualitzarà que Catalunya vol ser independent.

Si a més a més, amb la suma dels vots de Junts pel Sí i de la CUP se supera el 50% dels vots, la victòria gaudirà d'una legitimitat democràtica indestructible, inqüestionable.

Sensu contrario, si a les 20:00 el formatget de Junts pel Sí queda per sota dels 68 escons haurem perdut amb gairebé tota seguretat. El que donarà solidesa, confiança, seguretat, i una lectura inequívoca del Sí serà el resultat de Junts pel Sí. Això és el que entendrà tothom. Això és el que mirarà tot el món. Això és el que es valorarà directament per part dels governs de punta a punta del planeta. Si hem d'anar explicant que també cal sumar-hi uns altres escons i tal, com poden ser els de la CUP, estarem instal·lats en «el lío», en un terreny confús, insegur, poc clar. I ens giraran l'esquena. Ens quedarem sols amb les nostres sumes.

Vull dir amb això que el vot a la CUP no serveix? No, no vull dir això. El vot a la CUP serveix pel que serveix, que no és per a fer la independència. Pot servir per a ajudar a la independència, però no per a fer-la. En un país en el que ens perd l'estètica, el vot a la CUP és aquesta cosa estupendíssima que alguns troben molt güai de poder fer per no anar amb la massa, per singularitzar-se, per deixar constància del seu testimonialisme, de que prefereixen el «antes muerta que sencilla». El vot a la CUP no farà la independència. Però sí pot ajudar a la independència. Tots sabem que a qualsevol societat hi ha un sector que voldria estar fora d'ella o carregar-se-la, un sector antisistema. Si aquest vot es vehicula cap a la CUP, benvingut sigui, perquè sumarà al Sí. Igualment, si la CUP ajuda a que el vot dels estupendíssims d'ICV-EUA que deien que votarien sí a la independència no votin CSQEP i votin CUP, hauran ajudat i molt a sumar més Sí. Per tant la CUP té el seu espai, pot tenir el seu públic i pot ajudar al Sí, i a més a més té un magnífic cap de llista, com és Antonio Baños, i el bagatge de la feina del David Fernández per tal de tenir èxit en aquests dos àmbits de vot que haurien de ser els seus: els antisistema i alternatius més extrems i una part del vot d'ICV-EUA. Si la CUP suma al seu vot tradicional, aquests cent i poc mil més votants, aquests altres segments de vot, haurà ajudat molt i pot ser decisiu per arribar al 50% dels vots.

Ara bé, si la CUP es converteix en un vot refugi d'estupendíssims i estupendíssimes que abans havien votat o a ERC o a CDC, o a Solidaritat, o al que sigui, i ara volen fer-s'ho de güais, simbòlics i tal, estarem caminant cap a la derrota. Confio que això no passi. I voldria que tots aquests estupendíssims i estupendíssimes si opten per fer-ho es facin una selfie en el moment de la votació per poder-la emmarcar i així ensenyar als seus descendents «sóc tan güai que no em va importar no ajudar a la victòria per fer-m'ho d'estupendíssim/-a i col·laborar a la derrota».

Només Junts pel Sí pot fer la independència. Només Junts pel Sí garanteix visualitzar una victòria clara del Sí. Només Junts pel Sí pot governar el país en les convulsions que seguiran si som majoria. Fer la independència només ho pot fer Junts pel Sí.

Acabo com començava: estem en les millors condicions possibles i imaginables per guanyar. Ens queden unes poques setmanes. El 27S és l'oportunitat més gran que Catalunya ha tingut d'assolir la llibertat des de fa 300 anys. El 27S és l'oportunitat més gran que tenen i que mai tindran tots i cadascun dels ciutadans de Catalunya de fer un país millor, més pròsper i més just, i no només per a ells, sinó també per als seus fills i les generacions futures.

Junts pel Sí. Junts per fer-ho possible.




Jo ja sóc candidat de Junts pel Sí. I tu?