Baròmetre de Barcelona: les dades que evidencien el col·lapse electoral dels Comuns

En l'article anterior sobre el Baròmetre semestral de Barcelona vaig analitzar com una mostra totalment esbiaixada va permetre l'Ajuntament dels Comuns sortir triomfalista a dir que seguien sent la força amb més intenció de vot, distanciant-se dels altres i mantenint els suports.


Però... tenim suficients dades a l'enquesta com per analitzar quin és el veritable posicionament electoral de Barcelona en Comú, per analitzar quines són les seves expectatives de vot?

Doncs sí. A aquesta anàlisi dedicaré aquest article. I ja veureu que hi ha molta "chicha".

Punt de partida:

Barcelona en Comú i Ada Colau guanyen les eleccions municipals de maig del 2015 per un sol regidor de diferència en relació a CiU i Xavier Trias, i per poc més de 17 mil vots. En aquests dos anys BEC i Ada Colau han gaudit d'una privilegiada, excepcional, posició de domini a la política municipal de Barcelona, fonamentada en els següents eixos:

1. La situació política nacional, amb el procés independentista, que ha blindat la seva opció, tot i minoritària ideològicament a l'Ajuntament, a qualsevol alternativa possible. I la protecció de la normativa electoral i de gestió municipal a la força més votada ha fet la resta. Exemples en són que per a l'elecció d'alcalde alternatiu al de la força més votada cal majoria absoluta, i que un cop constituït el govern municipal pot governar a cop de decret, i fins i tot aprovar amb el vot en contra de la majoria del ple municipal, els pressupostos, recorrent a l'argúcia legal de la moció de confiança. 

2. La inaudita protecció mediàtica de què gaudeix, que té diversos fonaments:

• la ja esmentada situació política nacional, que els proporciona una insòlita protecció de tots els mitjans de comunicació de masses del país, ja que avantposen protegir aquesta barrera a l'independentisme a les qüestions de la gestió municipal de la ciutat, per més que xoquin amb la ideologia econòmica dels diferents mitjans
• BEC i Ada Colau han aprofitat el gran poder municipal per actuar amb molta astúcia comprant suports via subvencions i contractes a mitjans de comunicació
• BEC i Ada Colau segueixen gaudint d'una aureola de protecció per l'activisme que deriva de l'època de la PAH, i que fa que els mitjans de comunicació tinguin autèntic pànic a actuar amb la mateixa contundència que actuen amb altres polítics i altres forces polítiques. Només per aquesta sobreprotecció mediàtica s'explica que no hagi estat un escàndol majúscul tot el nepotisme dels Comuns, col·locant -la paguita- amics, parents i saludats o davant l'escandalosa assignació a dit d'ajuts monumentals al corralito d'associacions amigues, entre les que destaca el DESC.

3. El desconcert, acomplexament i tacticisme de l'oposició municipal, que durant dos anys l'ha permès governar sense oposició:

• CiU, ara PDeCAT encara no ha superat del tot el dol de perdre l'alcaldia. Han estat dos anys instal·lats en el frame de que ells no haurien d'haver perdut les eleccions de maig 2015. I enmig de tot plegat, la refundació, és a dir, liquidació de CiU i generació de PDeCAT, procés especialment complicat a la ciutat de Barcelona, on la regidora d'Unió, del partit que va apunyalar al President Mas, ha seguit gaudint de la protecció del nou grup municipal mentre el regidor del partit polític resultant de la trencadissa d'Unió en la defensa i lleialtat al President Mas, Demòcrates, ha estat postergat i marginat, fins al punt que ha abandonat el grup municipal. Si hi afegim no tenir un líder clar a la ciutat ens trobem amb un còctel molt difícil de gestionar i digerir per l'electorat. 
• ERC en aquests dos anys ha passat de votar a favor de la investidura d'Ada Colau a veure's insultada, menystinguda i humiliada fins a tal punt pels coaluers que molt tímidament, però cada cop més, està trencant amb aquest passat de submissió reverencial al món colauer. Però no acaba de fer net. Avui mateix, amb la presentació del delirant projecte de tramvia per la Diagonal, un projecte que havia estat sotmès a consulta popular i rebutjat pels veïns, altre cop, submisament, incomprensiblement, vexadament, s'hi posa a favor. No sigui que els critiquin.
• PP i C's tot i estar molt a les antípodes de la Colau i dels BEC, sempre tenen aquell punt de mínima distància i de proximitat que els permeti ser-hi per ajudar-la en tot allò que sigui, faci, representi d'últim baluard de contenció de l'independentisme. 

4. El control sobre tot el teixit associatiu i especialment el moviment veïnal que exerceixen els Comuns. Han estat dos anys de pau social perquè l'anestèsia del control veïnal, fins a la submissió, així els ho ha permès. Una situació que només ara, amb l'esclat de conflictes que no han pogut silenciar, ha comportat el sorgiment de moviments veïnals alternatius als oficialistes copsats pels Comuns.

Així doncs, en aquest context, d'absoluta protecció i llepada mediàtica, sense oposició i amb tots els moviments veïnals controlats, i sent l'opció política que governa com vol, que ha col·locat a tothom que ha volgut, que ha repartit centenars de milers d'euros impunement entre els amiguetes i que gaudeix d'un lideratge cada cop més cabdillista com el d'Ada Colau, en un context així...

... quina hauria de ser la projecció electoral, amb aquest punt de partida?
Sense cap mena de dubte, créixer. I molt. Consolidar-se, enfortir-se i créixer en expectativa de vot de manera radical.

I quina és la realitat? Quina és la projecció electoral que podem inferir de les dades del Baròmetre?

La lectura que jo faig de les dades del Baròmetre és que res de la situació descrita no es projecta sobre la intenció de vot de BEC i d'Ada Colau, tot el contrari, les dades de l'enquesta evidencien un desgast monumental. Fixem-nos en unes poques, però més que suficients, dades:

- Malgrat el context descrit BEC i Ada Colau tenen una molt baixa fidelització de votants, només del 55%. És una dada demolidora. És una dada, aquesta fidelització de només el 55% dels seus votants el 2015, de partit en desgast. Que a aquestes alçades només la meitat dels seus antics votants ara els votaria és una dada on ja trobem indicis clars d'aquest col·lapse electoral dels Comuns i d'Ada Colau a la ciutat de Barcelona.

- L'enquesta comença a evidenciar, només en gratar una mica, que la (incompetent) gestió d'Ada Colau ja està passant factura, i s'evidencia en coses molt concretes.  

Exemple 1: Quin és un dels majors conflictes veïnals que ha generat l'Ajuntament de la senyora Colau? Em permetreu, com a veí afectat, que situï la Superilla del Poblenou. Un projecte demencial, fet a esquenes dels veïns, que no aporta absolutament res, que no millora absolutament res al barri, que és un pur deliri ideològic per a menjadora de quatre aprofitats... i que ha generat infinitat d'afectacions al barri, col·lapse, increment de la contaminació, etc. Un problema que s'ha transformat i enquistat en un conflicte per la negativa colauer a escoltar, atendre amb mínim respecte, als veïns.

Doncs bé, "casualment" al Districte de Sant Martí és un dels districtes on d'acord a l'enquesta més gran és la pèrdua d'intenció de vot, de suport electoral, que tenen Ada Colau i els Comuns. El maig de 2015 va assolir un 29,3% del vot. Ara l'enquesta li projecta un 15,3%, un dels majors descensos a tots els districtes de la ciutat. Si a les eleccions de maig de 2015 el districte de Sant Martí va ser el SEGON amb més vots favorables a BEC i Ada Colau, ara, segons l'enquesta, seria el SETÈ.

És un desgast extraordinari, brutal: 14 punts d'intenció de vot menys en un dels seus districtes més emblemàtics, on més forts eren.

Exemple 2: Al baròmetre de la ciutat de juny 2015, per tant encara analitzant la política de l'alcalde Trias, la ciutat de l'alcalde Trias, el turisme era un problema per a la ciutat per al 5,3% dels barcelonins. Dos anys després, juny 2017 ho és per al 19% dels barcelonins.

Què ha canviat? El turisme és el mateix, els hotels són els mateixos, els autobusos són els mateixos, els pisos turístics són els mateixos. No hi ha cap canvi en cap de les magnituds d'afluència turística a la ciutat en aquests dos anys.

Insistim-hi: llavors... què ha canviat? Dues coses: els Comuns van decidir convertir el turisme en el seu salvapantalles per amagar la seva incompetència en la gestió, per buscar un enemic extern, però, al mateix temps, aquesta incompetència està generant -inevitablement- problemes on abans no n'hi havia. Per això passa del 5,3 al 19.

I ara tornem a l'enquesta. Quin és el districte de tota la ciutat més "afectat" pel turisme? Sens dubte, Ciutat Vella. Veiem quines dades hi trobem:

A les eleccions municipals de maig de 2015 el millor resultat de Barcelona en Comú i Ada Colau el van obtenir a Ciutat Vella: un 35,1% sobre vot!!! 

Doncs bé, sabeu a quin districte de la ciutat perden més intenció de vot Ada Colau i els Comuns? BINGO!!! A Ciutat Vella, on perden 18,6 punts, on passen del 35,1 al 16,1. 

És una patacada monumental. Però no és gratuïta ni inexplicable. El districte més afectat és, òbviament, el districte on menys funciona la cortina de fum que els colauers han volgut construir per amagar la seva incompetència. 

Resum:
A la que grates una mica els resultats de l'enquesta són demolidors per a les expectatives dels Comuns i de la senyora Colau.

Totes li ponen, i tot i així, només la meitat dels que els van votar tenen decidit fer-ho ara.

La seva incompetència i estil de fer política, convertint els problemes en conflictes, comença a passar factura. Els barris on tenen oberts conflictes més importants són els barris on més intenció de vot perden.

Tenen dos anys pel davant. Jo crec que qui aprofitarà aquests dos anys serà l'oposició. Els Comuns i la senyora Colau han perdut totalment el nord, i aquests dos anys que ens esperen seran un pur deliri de decadència. La ciutat patirà molt.Els barcelonins patirem molt, però el projecte dels Comuns ara mateix està, per la seva pròpia incompetència, nepotisme i despotisme, en una decadència impossible de frenar. La gestió de la senyora Colau i els Comuns ha esdevingut un autèntic forat negre, ara per ara res escapa a la seva destrucció, ni ells mateixos.