El que avui faré és un exercici una mica arriscat, però no mancat de fonament. El mes de juliol vàrem conèixer les dades del Baròmetre semestral (juny) de Barcelona, una enquesta de l'Ajuntament de Barcelona que fa GESOP. És un baròmetre que vinc analitzant periòdicament: ben llegit ens aporta dades interessants, malgrat alguns biaixos gens casuals que si no es tenen en compte poden "induir" a lectures errònies.
Per què analitzo ara una enquesta del juny que vàrem conèixer al juliol, tantes setmanes després? Miro de respondre. Primer, no ho vaig fer per esgotament. Estava mentalment i físicament esgotat. Vaig analitzar el BOP del CEO i vaig "plegar". Però em vaig guardar les dades. Segon, perquè una lectura superficial l'únic al que em portava era a un "más de lo mismo", no vaig veure-hi gaires novetats en relació a anàlisis prèvies. Certa mandra, per tant. Amb això responc per què no vaig fer cap anàlisi al juliol, quan van sortir les dades.
Però, per què ara? Doncs per tres factors:
- d'una banda perquè, amb el descans, em vaig recuperar, i vaig anar mirant-me les dades una mica més a fons i des de diferents perspectives, a veure què hi trobava. I hi vaig trobar cosetes interessants.
- d'una altra banda perquè des del 21D estic especialment capficat pel que pot passar amb C's. Varen guanyar en vots i escons les eleccions del 21D, tant a nivell de país com a Barcelona. I això m'inquieta moltíssim de cara a les futures eleccions municipals. Més encara si, com tot apunta, presenten un candidat amb un gran potencial, com és l'ex-primer ministre francès, Manuel Valls. Una operació de paracaigudisme a tan alt nivell no l'hem viscuda mai, i és per tant una incògnita monumental, però d'acord als resultats de C's a BCN el 21D, el nom del candidat i la fortalesa mediàtica de l'establishment al seu servei, l'amenaça és important. Però també, en relació a C's, perquè el que estan fent aquests darrers mesos em té desconcertat. No ho entenc. I com que no l'entenc he estat buscant algun tipus de dada o enfocament que m'ajudi a veure-hi.
- finalment, els que em seguiu sabreu que quan analitzo enquestes sempre dic que la vàlua de la informació que ens aporten està directament vinculada a la seva comparabilitat en el temps. I el baròmetre municipal, que té caràcter semestral, ens permet aquesta comparabilitat.
Així les coses, amb tots aquests dubtes que tenia, vaig explorar trobar respostes comparant el Baròmetre de juliol 2018 amb el de desembre 2017. I crec ha funcionat.
Comencem!
1. Per fer la República, Barcelona és capital
Tots sabeu la fixació que tinc en assenyalar la importància que té que Barcelona tingui un alcalde o una alcaldessa totalment alineats amb el moviment per la República que a Catalunya va guanyar el referèndum de l'1-O, que va guanyar les eleccions al Parlament del 21D i que governa a Catalunya. I això, no em cansaré de dir-ho, passa per un acord a Barcelona entre el món d'ERC i el món de Junts per Catalunya.
És curiós i és així. Aquest acord és l'única manera que això passi, i, alhora, si passa, ho té segur assolir. Crec que no val la pena ni tan sols mirar la projecció de vot que efectua el baròmetre. Un altre cop els Comuns estan sobrerepresentats (més que mai) i també ERC. I per no poca cosa. Al ser una enquesta que no correggeix aquests biaixos el resultat que projecta no és fiable. Però l'enquesta sí ens proporciona prou dades com per saber que aquest pacte entre ERC-JxCAT assegura l'alcaldia i, alhora, és l'única manera de tenir l'alcaldia. Que no s'enganyi ningú. Possibilitats que ERC, amb l'amic Alfred Bosch, en solitari, pugui guanyar o pugui governar, són zero. De debò: ZERO.
Més endavant aportaré més dades sobre aquest tema. Ara només volia deixar-ho escrit com el tema que a mi més m'importa. Però no voldria ens distraiés del que per a mi són les principals dades que l'anàlisi comparada dels dos baròmetres ens aporta
2. La crisi de C's a través de l'anàlisi comparada dels baròmetres semestrals de Barcelona Desembre 2017 i Juny 2018
Anem al que avui és la part que crec aporta unes dades noves que ens permeten enfocar certes anàlisi d'una altra manera a com ho venim fent.
Ciutadans va arribar a desembre del 2017 més fort que mai. Tan forts que es veien guanyadors i que l'establishment confiava poguessin liderar un govern del bloc del 155, amb el suport extern de PP i PSC-PSOE, el bloc del 155.
I quasi ho aconsegueixen. Van guanyar les eleccions del 21D, en vots i escons. I només l'audàcia de l'operació Puigdemont i Junts per Catalunya va mobilitzar com mai el vot independentista i va permetre, ni que fos pels pèls, que amb ERC i la CUP els favorables a la República Catalana sumessin majoria absoluta al Parlament, amb 70 escons, 2 més dels 68 de la majoria absoluta.
Però C's s'havia disparat en vot. I no només va guanyar a nivell de país, sinó que va guanyar a Barcelona, a la majoria de l'AMB, a ciutats com a Reus, etc. Per fer-ho, per assolir aquest volum de vot tan gran C's havia aconseguit, sense cap mena de dubte, trencar les costures de la fins llavors pedrera de vot. I sí, C's va desbordar aquest vot ètnic radical que havia tingut fins llavors, i va ocupar un molt important segment de vot en l'espai central del país. Era un vot fins i tot de cert component catalanista en les seves etapes prèvies, en cap cas anticatalà, que trobava en C's el vot útil per posar fi a "l'aventura" separatista. Era un vot que considerava que el separatisme havia actuat irresponsablement i estava posant en perill el seu status quo, que provocava la fuga d'empreses i que podia provocar una crisi econòmica grossa, fer perillar llocs de treball, nivell de vida, etc. Davant això C's fou el vot útil d'un cert vot situat en l'espectre central de l'electorat.
En clau Barcelona C's no només hi havia guanyat, sinó que a sobre ara resultava podia tenir un candidat molt i molt fort, un candidat que, tot i les incerteses derivades de ser un paracaigudista, sembla emmarcar-se en una operació molt i molt pensada per l'establishment, amb grans suports i recursos, que podia provocar un segon desbordament de la bossa de C's a BCN, i guanyar, i esdevenir el nou alcalde de BCN.
Però, i el meu desconcert en aquest punt no ha parat de créixer, quan C's ho tenia tot a favor, va començar una demencial radicalització hooliganística de la seva activitat política. Si a mi m'haguessin contractat per algun tipus d'assessorament (enteneu-me el que dic, és obvi que mai no em contractaran i que mai no trobaria per a ells!) els hauria recomanat que fessin els màxims esforços per oferir una imatge centrada, per obrir-se al màxim de públics i segments d'electors possible. En comptes de fer això, com si el fet d'haver guanyat les eleccions en vot, però no tenir prou suports per governar, a diferència del que passava amb Junts per CAT i ERC, els hagués desquiciat més del que per a molts de nosaltres ja estaven, la seva activitat parlamentària se situà en una bronca permanent, en els numerets, en la cridòria, en fer de qualsevol cosa un autèntic ciri. No ho entenia.
Aquesta hooliganització ha arribat al seu cim amb el que estem veient aquestes setmanes amb el tema dels llaços grocs. És demencial. I al comparar els baròmetres de desembre i de juny (que encara no recull l'efecte de la deriva violenta anti-llaços grocs) vaig trobar el que crec són unes dades que ens poden ajudar a veure-ho, a valorar la dimensió i importància del que estic parlant:
- en el baròmetre de BCN de Desembre 2017 C's era la força política amb una major fidelitat de vot en relació al vot que va tenir a les municipals del 2015: un 71,4%. Els que més. Això els atorgava aquella fortalesa que tots vèiem tenien en aquella època, en aquell desembre.
A més, només tenien una petita fuga de vot cap a PSC-PSOE, del 5,4%, mentre que ells, C's, rebien vot de pràcticament tota la resta de forces polítiques del 2015: de Comuns, de CiU, de PSC i de PP, i els que més entre l'abstenció.
- i ara, la bomba: en el baròmetre de Juny 2018 C's ha perdut la friolera de 16 punts en fidelitat de vot: ha passat d'una fidelitat del 71,4 a una fidelitat del 55,7. Brutal. I en què s'han convertit aquests votants que tenia fidelitzats al desembre? Doncs ara en indecisos, en dubtosos, ara no ho saben, ara no ho veuen clar: han passat de ser un 20% a ser un 36,2% dels seus antics votants.
Per a mi aquesta dada és l'evidència de la crisi de C's. Què ha canviat de desembre a juny? La radicalització hooliganística de C's, al Parlament i al carrer. I, insisteixo, les dades del baròmetre juny encara no poden recollir l'impacte d'aquesta campanya de violència al carrer contra els llaços grocs que han promogut, ni de infàmies contra indepes amb falses acusacions d'agressions.
Així és com, gratant en el baròmetre de desembre hi he trobat unes altres dades que crec que ens ajuden a entendre millor això que estic explicant. Veiem-les!
Aquell baròmetre preguntava als enquestats el seu nivell d'acord en relació a 2 fets claus en l'actual escenari polític:
- amb l'empresonament preventiu de polítics i activistes catalans
- amb l'aplicació del 155 a CAT
Un 80,5% dels barcelonins deien que estaven poc o gens d'acord amb la repressió i un 74,9% poc o gens d'acord amb el 155.
Doncs bé, un 31,5% dels votants de C's a BCN estaven gens o poc d'acord amb la repressió, amb l'empresonament. Sí, gairebé un de cada tres votants de C's no hi estan d'acord.
I un 14,3% dels votants de C's tampoc comparteixen l'aplicació del 155.
Són percentatges molt significatius, sobretot el % de contraris a la repressió salvatge que està havent-hi. C's no ha tingut cap discurs humà en relació al patiment de presos i famílies. Tot el contrari. I això, a criteri meu, els ha fet allunyar del centre, els ha tornat a barrar l'accés al segment central de la societat que, com veiem, es mostra humana davant una repressió que no comparteixen.
I això és el que els ha allunyat del vot més centrat, que és el que al desembre els projectava victoriosos. Si això ja ho podíem veure a l'enquesta de juny, ara encara deu tenir un major impacte.
Vist des de la nostra perspectiva, cal gestionar amb intel·ligència i sensibilitat la lluita antirepressiva. No l'hem d'incorporar com un element de conflicte, perquè si ho fem desactivarem el seu potencial divisiu i desmobilitzador entre el vot unionista. Entenc cal rebaixar tensió al carrer i sumar tensió afectiva.
3. Anàlisi dels fonaments demoscòpics per a un pacte entre els móns d'ERC i de Junts per CAT a Barcelona:
- Tot i la crisi evident dels Comuns, si ERC i JxCAT van per separat i Valls no pot taponar la fuga de vots centristes de C's, la sra. Colau té tots els números per tornar a guanyar les eleccions i perquè no hi hagi cap candidat alternatiu que sumi majoria absoluta i pugui impedir que els colauers continuin la seva destrucció de Barcelona i l'empitjorament del nivell de vida dels barcelonins.
- ERC viu en la il·lusió absurda que els resultats que els mostra l'enquesta, i que només es deuen a la seva brutal sobrerepresentació a l'enquesta, els permetin aspirar a competir l'alcaldia amb Colau. CAP OPCIÓ. CAP, de debò.
- L'enquesta encara pregunta per PDECAT, quan és una marca superada. Ni idea com acabaran, però només que puguin reeditar part de l'operació Junts per CAT el 21D, tenen prou base com per disputar opcions a ERC. Opcions de segundones. I sense cap possibilitat de governar.
Però anem al que és el tema recorrent quan es parla de tot això. El món d'ERC i el de JxCAT traurien més vots junts o separats?
La resposta és molt fàcil:
- amb tota probabilitat per separat aconseguirien uns milers de vots més que junts. Però no tindrien cap opció de governar la ciutat. Pel règim electoral local, per separat, no tenen la més mínima opció d'investir un alcalde republicà.
- junts és possible tinguessin uns pocs milers de vots menys que per separat, però amb tota seguretat s'asseguren guanyar les eleccions, investir alcalde i governar. Cap dubte.
Sí, és una evidència que ERC en solitari té una capacitat de rascar uns pocs milers de vots procedents d'altres formacions que potser no tindria anant amb JxCAT, però no ens enganyem, el gruix dels dubtes i el gruix del transvasament de vots sempre es dona entre aquestes dues opcions electorals. Fixem-nos-hi:
- D'entre els votants de CiU el 2015 el principal transvasament de vot es produeix cap a ERC, un important 19%, però és que el principal transvasament de vot d'ERC es produeix cap a PDECAT, un 7%. No veure que estem posant en joc l'alcaldia independentista de la ciutat per especular amb uns pocs vots que ens disputem entre nosaltres és bastant absurd. I com es va demostrar el 21D, perillós. ERC encara no ha superat no haver guanyat el 21D, quan totes les enquestes els ho projectaven. Jo ja vaig advertir que això no aniria així. I no hi va anar.
- Més dades: a nivell municipal d'entre els antics votants de CiU 2015 només un 35.5% tenen fidelitat total de vot, al que sigui. L'enquesta parlava de PDECAT. Però fixem-nos que el 21D un 66,1% d'aquests mateixos enquestats van votar Junts per CAT, que ara és la fórmula que sembla ser es presentarà. Tot molt obert. Ah! i encara tenim aquest 21,7% del vot ERC 2015 que va votar Junts per CAT el 21D
- Si ERC i Junts per CAT no seuen i acorden a BARCELONA (a la resta del país no m'hi fico, que facin el que vulguin) una candidatura conjunta és perquè no volen guanyar, és perquè a algú l'interessa regalar l'alcaldia a la Colau i, el que és més greu, no l'importa assumir el risc que en un gir possible, vagi a parar a Manuel Valls. Si no pacten candidatura conjunta és perquè prefereixen el desgast dels vots propis que es disputen entre ells que la grandesa de la victòria i la possibilitat d'oferir un programa ambiciós per a BCN i els barcelonins, que ho necessitem, i per poder ajudar a fer efectiva la República.
- La CUP sembla ha consolidat bastant el seu votant a BCN i no semblen perillar els seus actuals regidors. Però no creixerà res, en tot cas pot recular miqueta.
- Evidentment tema primàries té una afectació zero. Ni ocupa ni preocupa a la gent, és una cosa purament de tribu, d'una part de la tribu que sempre ha estat disposada a aventures així, contra tots, messiàniques, però que no mobilitzen més de 30 mil vots a BCN. Molt difícil puguin obtenir cap regidor, tot i que tampoc no ho podem descartar, segons com acabin plantejant-se les coses. Però en cap cas més de 2 regidors. La bona notícia és que tampoc no tenen capacitat d'impedir el triomf d'una força republicana impulsada per ERC i Junts x CAT, tot i que evidentment la dispersió sempre complicaria la governabilitat.
- Els Comuns tenen un escenari complexe. En relació a les municipals 2015 perden vot en totes direccions excepte cap a PDECAT i PP. Sí, perden vot cap a C's, cap a ERC, cap a PSC i cap a la CUP. I quan es perd vot en tantes direccions, fotut. La promiscuitat del vot que van tenir els Comuns els 2015 a BCN és brutal, àdhuc flipant quan creuem vot municipal comuns 2015 a BCN i vot què van fer el 21D. Ojo al dato!: un 2,9% a C's, un 21,7% a ERC, un 11% a Junts per CAT, un 13,9% a PSC, un 8,7% a la CUP... i només un 28,9% als Comuns! FLIPANT! De fet si no arriba a ser perquè encara hi ha molt votant que li riu les gràcies a la Colau, les seves opcions serien crítiques. però la Colau, i jo com a barceloní no hi trobo cap explicació, segueix retenint lideratge i bona valoració.
- Ja per acabar si mirem el vot de C's a BCN el 21D i el seu origen com a vot les municipals 2015, veiem l'efecte invers: 2,9% de Comuns, 3,1% de CiU, 16,8% de PSC i 16,1% de PP.
Si, ho heu vist bé, el principal transvassament de vot a C's que va fer possible que guanyés a BCN el 21D va provenir d'antics votants del PSC a les municipals del 2015. Per pensar-hi, per pensar-hi...
En resum:
- La deriva ultra de C's ja és perceptible que els està allunyant d'una bona part de l'electorat que els havia dut a guanyar en vots eleccions 21D a nivell CAT i a BCN
- El món d'ERC i de Junts per CAT han d'arribar a un acord a BCN, sí o sí. A la resta que facin el que vulguin, a BCN hi estan obligats. No hi ha cap argument ni racional ni explicable perquè no sigui així. Si n'hi ha d'ocults fora bo qui no ho vulgui, els expliqui.
- Si anem junts, guanyem segur, governem segur. Al 100% de seguretat.
- Si no anem junts ni guanyem ni governem. Al 100% de seguretat, excepte pactes ocults amb forces que no estan amb la majoria independentista.
- Comuns tenen mala peça al teler, però compten amb la indecisió indy i el lideratge de la Colau, davant la qual encara molts babegen. El seu desgast no és prou fort encara com perquè sense llista ERC + Junts x CAT tinguin assegurada alcaldia
- C's està llençant pel terra les seves opcions, que al desembre 2017 eren molt sòlides. Tal i com estan ara, opcions zero. Però no podem dir res en ferm perquè probablement la candidatura d'en Valls fotrà una sacsejada molt bèstia a l'escenari, i no descarto res.
Per què analitzo ara una enquesta del juny que vàrem conèixer al juliol, tantes setmanes després? Miro de respondre. Primer, no ho vaig fer per esgotament. Estava mentalment i físicament esgotat. Vaig analitzar el BOP del CEO i vaig "plegar". Però em vaig guardar les dades. Segon, perquè una lectura superficial l'únic al que em portava era a un "más de lo mismo", no vaig veure-hi gaires novetats en relació a anàlisis prèvies. Certa mandra, per tant. Amb això responc per què no vaig fer cap anàlisi al juliol, quan van sortir les dades.
Però, per què ara? Doncs per tres factors:
- d'una banda perquè, amb el descans, em vaig recuperar, i vaig anar mirant-me les dades una mica més a fons i des de diferents perspectives, a veure què hi trobava. I hi vaig trobar cosetes interessants.
- d'una altra banda perquè des del 21D estic especialment capficat pel que pot passar amb C's. Varen guanyar en vots i escons les eleccions del 21D, tant a nivell de país com a Barcelona. I això m'inquieta moltíssim de cara a les futures eleccions municipals. Més encara si, com tot apunta, presenten un candidat amb un gran potencial, com és l'ex-primer ministre francès, Manuel Valls. Una operació de paracaigudisme a tan alt nivell no l'hem viscuda mai, i és per tant una incògnita monumental, però d'acord als resultats de C's a BCN el 21D, el nom del candidat i la fortalesa mediàtica de l'establishment al seu servei, l'amenaça és important. Però també, en relació a C's, perquè el que estan fent aquests darrers mesos em té desconcertat. No ho entenc. I com que no l'entenc he estat buscant algun tipus de dada o enfocament que m'ajudi a veure-hi.
- finalment, els que em seguiu sabreu que quan analitzo enquestes sempre dic que la vàlua de la informació que ens aporten està directament vinculada a la seva comparabilitat en el temps. I el baròmetre municipal, que té caràcter semestral, ens permet aquesta comparabilitat.
Així les coses, amb tots aquests dubtes que tenia, vaig explorar trobar respostes comparant el Baròmetre de juliol 2018 amb el de desembre 2017. I crec ha funcionat.
Comencem!
1. Per fer la República, Barcelona és capital
Tots sabeu la fixació que tinc en assenyalar la importància que té que Barcelona tingui un alcalde o una alcaldessa totalment alineats amb el moviment per la República que a Catalunya va guanyar el referèndum de l'1-O, que va guanyar les eleccions al Parlament del 21D i que governa a Catalunya. I això, no em cansaré de dir-ho, passa per un acord a Barcelona entre el món d'ERC i el món de Junts per Catalunya.
És curiós i és així. Aquest acord és l'única manera que això passi, i, alhora, si passa, ho té segur assolir. Crec que no val la pena ni tan sols mirar la projecció de vot que efectua el baròmetre. Un altre cop els Comuns estan sobrerepresentats (més que mai) i també ERC. I per no poca cosa. Al ser una enquesta que no correggeix aquests biaixos el resultat que projecta no és fiable. Però l'enquesta sí ens proporciona prou dades com per saber que aquest pacte entre ERC-JxCAT assegura l'alcaldia i, alhora, és l'única manera de tenir l'alcaldia. Que no s'enganyi ningú. Possibilitats que ERC, amb l'amic Alfred Bosch, en solitari, pugui guanyar o pugui governar, són zero. De debò: ZERO.
Més endavant aportaré més dades sobre aquest tema. Ara només volia deixar-ho escrit com el tema que a mi més m'importa. Però no voldria ens distraiés del que per a mi són les principals dades que l'anàlisi comparada dels dos baròmetres ens aporta
2. La crisi de C's a través de l'anàlisi comparada dels baròmetres semestrals de Barcelona Desembre 2017 i Juny 2018
Anem al que avui és la part que crec aporta unes dades noves que ens permeten enfocar certes anàlisi d'una altra manera a com ho venim fent.
Ciutadans va arribar a desembre del 2017 més fort que mai. Tan forts que es veien guanyadors i que l'establishment confiava poguessin liderar un govern del bloc del 155, amb el suport extern de PP i PSC-PSOE, el bloc del 155.
I quasi ho aconsegueixen. Van guanyar les eleccions del 21D, en vots i escons. I només l'audàcia de l'operació Puigdemont i Junts per Catalunya va mobilitzar com mai el vot independentista i va permetre, ni que fos pels pèls, que amb ERC i la CUP els favorables a la República Catalana sumessin majoria absoluta al Parlament, amb 70 escons, 2 més dels 68 de la majoria absoluta.
Però C's s'havia disparat en vot. I no només va guanyar a nivell de país, sinó que va guanyar a Barcelona, a la majoria de l'AMB, a ciutats com a Reus, etc. Per fer-ho, per assolir aquest volum de vot tan gran C's havia aconseguit, sense cap mena de dubte, trencar les costures de la fins llavors pedrera de vot. I sí, C's va desbordar aquest vot ètnic radical que havia tingut fins llavors, i va ocupar un molt important segment de vot en l'espai central del país. Era un vot fins i tot de cert component catalanista en les seves etapes prèvies, en cap cas anticatalà, que trobava en C's el vot útil per posar fi a "l'aventura" separatista. Era un vot que considerava que el separatisme havia actuat irresponsablement i estava posant en perill el seu status quo, que provocava la fuga d'empreses i que podia provocar una crisi econòmica grossa, fer perillar llocs de treball, nivell de vida, etc. Davant això C's fou el vot útil d'un cert vot situat en l'espectre central de l'electorat.
En clau Barcelona C's no només hi havia guanyat, sinó que a sobre ara resultava podia tenir un candidat molt i molt fort, un candidat que, tot i les incerteses derivades de ser un paracaigudista, sembla emmarcar-se en una operació molt i molt pensada per l'establishment, amb grans suports i recursos, que podia provocar un segon desbordament de la bossa de C's a BCN, i guanyar, i esdevenir el nou alcalde de BCN.
Però, i el meu desconcert en aquest punt no ha parat de créixer, quan C's ho tenia tot a favor, va començar una demencial radicalització hooliganística de la seva activitat política. Si a mi m'haguessin contractat per algun tipus d'assessorament (enteneu-me el que dic, és obvi que mai no em contractaran i que mai no trobaria per a ells!) els hauria recomanat que fessin els màxims esforços per oferir una imatge centrada, per obrir-se al màxim de públics i segments d'electors possible. En comptes de fer això, com si el fet d'haver guanyat les eleccions en vot, però no tenir prou suports per governar, a diferència del que passava amb Junts per CAT i ERC, els hagués desquiciat més del que per a molts de nosaltres ja estaven, la seva activitat parlamentària se situà en una bronca permanent, en els numerets, en la cridòria, en fer de qualsevol cosa un autèntic ciri. No ho entenia.
Aquesta hooliganització ha arribat al seu cim amb el que estem veient aquestes setmanes amb el tema dels llaços grocs. És demencial. I al comparar els baròmetres de desembre i de juny (que encara no recull l'efecte de la deriva violenta anti-llaços grocs) vaig trobar el que crec són unes dades que ens poden ajudar a veure-ho, a valorar la dimensió i importància del que estic parlant:
- en el baròmetre de BCN de Desembre 2017 C's era la força política amb una major fidelitat de vot en relació al vot que va tenir a les municipals del 2015: un 71,4%. Els que més. Això els atorgava aquella fortalesa que tots vèiem tenien en aquella època, en aquell desembre.
A més, només tenien una petita fuga de vot cap a PSC-PSOE, del 5,4%, mentre que ells, C's, rebien vot de pràcticament tota la resta de forces polítiques del 2015: de Comuns, de CiU, de PSC i de PP, i els que més entre l'abstenció.
- i ara, la bomba: en el baròmetre de Juny 2018 C's ha perdut la friolera de 16 punts en fidelitat de vot: ha passat d'una fidelitat del 71,4 a una fidelitat del 55,7. Brutal. I en què s'han convertit aquests votants que tenia fidelitzats al desembre? Doncs ara en indecisos, en dubtosos, ara no ho saben, ara no ho veuen clar: han passat de ser un 20% a ser un 36,2% dels seus antics votants.
Per a mi aquesta dada és l'evidència de la crisi de C's. Què ha canviat de desembre a juny? La radicalització hooliganística de C's, al Parlament i al carrer. I, insisteixo, les dades del baròmetre juny encara no poden recollir l'impacte d'aquesta campanya de violència al carrer contra els llaços grocs que han promogut, ni de infàmies contra indepes amb falses acusacions d'agressions.
Així és com, gratant en el baròmetre de desembre hi he trobat unes altres dades que crec que ens ajuden a entendre millor això que estic explicant. Veiem-les!
Aquell baròmetre preguntava als enquestats el seu nivell d'acord en relació a 2 fets claus en l'actual escenari polític:
- amb l'empresonament preventiu de polítics i activistes catalans
- amb l'aplicació del 155 a CAT
Un 80,5% dels barcelonins deien que estaven poc o gens d'acord amb la repressió i un 74,9% poc o gens d'acord amb el 155.
Doncs bé, un 31,5% dels votants de C's a BCN estaven gens o poc d'acord amb la repressió, amb l'empresonament. Sí, gairebé un de cada tres votants de C's no hi estan d'acord.
I un 14,3% dels votants de C's tampoc comparteixen l'aplicació del 155.
Són percentatges molt significatius, sobretot el % de contraris a la repressió salvatge que està havent-hi. C's no ha tingut cap discurs humà en relació al patiment de presos i famílies. Tot el contrari. I això, a criteri meu, els ha fet allunyar del centre, els ha tornat a barrar l'accés al segment central de la societat que, com veiem, es mostra humana davant una repressió que no comparteixen.
I això és el que els ha allunyat del vot més centrat, que és el que al desembre els projectava victoriosos. Si això ja ho podíem veure a l'enquesta de juny, ara encara deu tenir un major impacte.
Vist des de la nostra perspectiva, cal gestionar amb intel·ligència i sensibilitat la lluita antirepressiva. No l'hem d'incorporar com un element de conflicte, perquè si ho fem desactivarem el seu potencial divisiu i desmobilitzador entre el vot unionista. Entenc cal rebaixar tensió al carrer i sumar tensió afectiva.
3. Anàlisi dels fonaments demoscòpics per a un pacte entre els móns d'ERC i de Junts per CAT a Barcelona:
- Tot i la crisi evident dels Comuns, si ERC i JxCAT van per separat i Valls no pot taponar la fuga de vots centristes de C's, la sra. Colau té tots els números per tornar a guanyar les eleccions i perquè no hi hagi cap candidat alternatiu que sumi majoria absoluta i pugui impedir que els colauers continuin la seva destrucció de Barcelona i l'empitjorament del nivell de vida dels barcelonins.
- ERC viu en la il·lusió absurda que els resultats que els mostra l'enquesta, i que només es deuen a la seva brutal sobrerepresentació a l'enquesta, els permetin aspirar a competir l'alcaldia amb Colau. CAP OPCIÓ. CAP, de debò.
- L'enquesta encara pregunta per PDECAT, quan és una marca superada. Ni idea com acabaran, però només que puguin reeditar part de l'operació Junts per CAT el 21D, tenen prou base com per disputar opcions a ERC. Opcions de segundones. I sense cap possibilitat de governar.
Però anem al que és el tema recorrent quan es parla de tot això. El món d'ERC i el de JxCAT traurien més vots junts o separats?
La resposta és molt fàcil:
- amb tota probabilitat per separat aconseguirien uns milers de vots més que junts. Però no tindrien cap opció de governar la ciutat. Pel règim electoral local, per separat, no tenen la més mínima opció d'investir un alcalde republicà.
- junts és possible tinguessin uns pocs milers de vots menys que per separat, però amb tota seguretat s'asseguren guanyar les eleccions, investir alcalde i governar. Cap dubte.
Sí, és una evidència que ERC en solitari té una capacitat de rascar uns pocs milers de vots procedents d'altres formacions que potser no tindria anant amb JxCAT, però no ens enganyem, el gruix dels dubtes i el gruix del transvasament de vots sempre es dona entre aquestes dues opcions electorals. Fixem-nos-hi:
- D'entre els votants de CiU el 2015 el principal transvasament de vot es produeix cap a ERC, un important 19%, però és que el principal transvasament de vot d'ERC es produeix cap a PDECAT, un 7%. No veure que estem posant en joc l'alcaldia independentista de la ciutat per especular amb uns pocs vots que ens disputem entre nosaltres és bastant absurd. I com es va demostrar el 21D, perillós. ERC encara no ha superat no haver guanyat el 21D, quan totes les enquestes els ho projectaven. Jo ja vaig advertir que això no aniria així. I no hi va anar.
- Més dades: a nivell municipal d'entre els antics votants de CiU 2015 només un 35.5% tenen fidelitat total de vot, al que sigui. L'enquesta parlava de PDECAT. Però fixem-nos que el 21D un 66,1% d'aquests mateixos enquestats van votar Junts per CAT, que ara és la fórmula que sembla ser es presentarà. Tot molt obert. Ah! i encara tenim aquest 21,7% del vot ERC 2015 que va votar Junts per CAT el 21D
- Si ERC i Junts per CAT no seuen i acorden a BARCELONA (a la resta del país no m'hi fico, que facin el que vulguin) una candidatura conjunta és perquè no volen guanyar, és perquè a algú l'interessa regalar l'alcaldia a la Colau i, el que és més greu, no l'importa assumir el risc que en un gir possible, vagi a parar a Manuel Valls. Si no pacten candidatura conjunta és perquè prefereixen el desgast dels vots propis que es disputen entre ells que la grandesa de la victòria i la possibilitat d'oferir un programa ambiciós per a BCN i els barcelonins, que ho necessitem, i per poder ajudar a fer efectiva la República.
- La CUP sembla ha consolidat bastant el seu votant a BCN i no semblen perillar els seus actuals regidors. Però no creixerà res, en tot cas pot recular miqueta.
- Evidentment tema primàries té una afectació zero. Ni ocupa ni preocupa a la gent, és una cosa purament de tribu, d'una part de la tribu que sempre ha estat disposada a aventures així, contra tots, messiàniques, però que no mobilitzen més de 30 mil vots a BCN. Molt difícil puguin obtenir cap regidor, tot i que tampoc no ho podem descartar, segons com acabin plantejant-se les coses. Però en cap cas més de 2 regidors. La bona notícia és que tampoc no tenen capacitat d'impedir el triomf d'una força republicana impulsada per ERC i Junts x CAT, tot i que evidentment la dispersió sempre complicaria la governabilitat.
- Els Comuns tenen un escenari complexe. En relació a les municipals 2015 perden vot en totes direccions excepte cap a PDECAT i PP. Sí, perden vot cap a C's, cap a ERC, cap a PSC i cap a la CUP. I quan es perd vot en tantes direccions, fotut. La promiscuitat del vot que van tenir els Comuns els 2015 a BCN és brutal, àdhuc flipant quan creuem vot municipal comuns 2015 a BCN i vot què van fer el 21D. Ojo al dato!: un 2,9% a C's, un 21,7% a ERC, un 11% a Junts per CAT, un 13,9% a PSC, un 8,7% a la CUP... i només un 28,9% als Comuns! FLIPANT! De fet si no arriba a ser perquè encara hi ha molt votant que li riu les gràcies a la Colau, les seves opcions serien crítiques. però la Colau, i jo com a barceloní no hi trobo cap explicació, segueix retenint lideratge i bona valoració.
- Ja per acabar si mirem el vot de C's a BCN el 21D i el seu origen com a vot les municipals 2015, veiem l'efecte invers: 2,9% de Comuns, 3,1% de CiU, 16,8% de PSC i 16,1% de PP.
Si, ho heu vist bé, el principal transvassament de vot a C's que va fer possible que guanyés a BCN el 21D va provenir d'antics votants del PSC a les municipals del 2015. Per pensar-hi, per pensar-hi...
En resum:
- La deriva ultra de C's ja és perceptible que els està allunyant d'una bona part de l'electorat que els havia dut a guanyar en vots eleccions 21D a nivell CAT i a BCN
- El món d'ERC i de Junts per CAT han d'arribar a un acord a BCN, sí o sí. A la resta que facin el que vulguin, a BCN hi estan obligats. No hi ha cap argument ni racional ni explicable perquè no sigui així. Si n'hi ha d'ocults fora bo qui no ho vulgui, els expliqui.
- Si anem junts, guanyem segur, governem segur. Al 100% de seguretat.
- Si no anem junts ni guanyem ni governem. Al 100% de seguretat, excepte pactes ocults amb forces que no estan amb la majoria independentista.
- Comuns tenen mala peça al teler, però compten amb la indecisió indy i el lideratge de la Colau, davant la qual encara molts babegen. El seu desgast no és prou fort encara com perquè sense llista ERC + Junts x CAT tinguin assegurada alcaldia
- C's està llençant pel terra les seves opcions, que al desembre 2017 eren molt sòlides. Tal i com estan ara, opcions zero. Però no podem dir res en ferm perquè probablement la candidatura d'en Valls fotrà una sacsejada molt bèstia a l'escenari, i no descarto res.
Entrades
7 comentaris:
"I això, no em cansaré de dir-ho, passa per un acord a Barcelona entre el món d'ERC i el món de Junts per Catalunya" + "Però l'enquesta sí ens proporciona prou dades com per saber que aquest pacte entre ERC-JxCAT assegura l'alcaldia i, alhora, és l'única manera de tenir l'alcaldia. Que no s'enganyi ningú. Possibilitats que ERC, amb l'amic Alfred Bosch, en solitari, pugui guanyar o pugui governar, són zero. De debò: ZERO" = PRIMÀRIES.
Sé que no ets partidari de les primàries, però no m'entra al cap que prefereixis un pacte de despatxos entre Pdecat i ERC (qui seria l'alcaldable? Pdecat va treure més vots al 2015, però ara està per sota de les enquestes) que no pas obrir el procés a la ciutadania amb un projecte polític molt més cohesionat que no des de dues visions contraposades com les d'ERC i Pdecat (superilles, tramvia, etc).
No m'entra el cap, si no ets a les llistes o aspires a estar a les llistes o els partits et donen feina com Trinitro, aquesta veneració pels partits polítics, alguns que s'han demostrat poc competents (2012-2018) i ens han ficat on estem. Amb gent com tu que facin el que facin sempre els protegeixen mai no farem res. A la vida cal arriscar i no viure amb veritats absolutes.
A les primàries sempre et pots presentar tu amb el teu equip si creus que tens millors idees o algun candidat et cau malament.
Jo crec que diu que està en contra de les primàries des del punt de vista estrictament analític, no pas des del seu posicionament polític (o moral, que és el que tu argumentes). És a dir, que no diu que hi estigui en contra, diu que a dia d’avui no és una opció que incrementi les possibitat de tenir un alcalde indepe a BCN.
Jo crec que diu que està en contra de les primàries des del punt de vista estrictament analític, no pas des del seu posicionament polític (o moral, que és el que tu argumentes). És a dir, que no diu que hi estigui en contra, diu que a dia d’avui no és una opció que incrementi les possibitat de tenir un alcalde indepe a BCN.
La deriva hooliganística només s’explica com a movimend de cara a Madrid. Ja sigui perquè creuen que estan consolidats a Catalunya/Barna o perquè estan disposats a córrer el risc de perdre-hi, es creuen amb opcions a les Generals i van a per totes. Si baixen a Catalunya, serà una bona notícia des del meu punt de vista. I si guanyen a Espanya, crec que encara millor notícia. Per tant, aquesta és la jugada mestra i no pas altres.
Primer anònim. Tu mateix et respons sobre les primàries. No les valoro en abstracte. Les valoro, i m'hi oposo, ara i aquí, en aquest moment. Tu mateix et respons quan dius no t'entra al cap s'hi pugui estar en contra. Dius:
"No m'entra el cap, si no ets a les llistes o aspires a estar a les llistes o els partits et donen feina"
Aquest és el germen destructiu que inspira les primàries ara i aquí. La mesquinesa de pensar només s'hi pot estar en contra per motius "personals" poc honestos, com per a tu seria formar part d'una llista, aspirar a formar-ne part o rebre "paguita" dels partits, que et donin feina.
Doncs mira, ni ningú mai no m'ha proposat anar a cap llista, ni mai hi aniria ni que m'ho proposessin. I no em cal esperar que cap partit em doni feina, perquè per sort fa moooolts anys que tinc una feina estable que m'omple molt personalment i amb la que em sento totalment realitzat professionalment.
L'eix motor de les primàries és justament aquesta actitud destructiva envers els altres. No sumar per fer les coses amb l'aportació de tothom, sinó fer les coses destruint els altres, ja siguin persones, ja siguin partits. És una dinàmica destructiva, en la que cal imposar-se als altres, aquest és el seu objectiu. El meu objectiu és una dinàmica constructiva per poder treballar amb els altres, per sumar amb els altres.
El plantejament d'aquestes primàries és subvertir la legitimitat democràtica dels partits, aconseguida amb els seus vots, per una nova -i per a mi inacceptable- legitimitat derivada dels suports dins de "la tribu". És una dinàmica d'aconseguir suports per imposar-se als altres, és a dir, un procés perversament endogàmic.
Les primàries mai et permetran aspirar a construir la millor llista possible amb els millors candidats possibles per arribar al màxim nombre de segments electorals possible i per assegurar-se disposar d'un equip de govern sòlid i competent en totes les àrees.
(cont)
Menystenir la capacitat de fer la millor llista possible amb el màxim potencial possible qualificant-la com una llista "de despatx", en contraposició al numeret de les primàries, és d'una inacceptable perversitat antidemocràtica. La legitimitat democràtica no rau ni en assemblees ni en processos com les primàries, sinó que rau en l'escrutini electoral d'un home/dona un vot. I els partits són ara mateix els únics que gaudeixen d'aquesta plena legitimitat democràtica. I els que tenen al darrere una feina incessant en el dia a dia de la ciutat, dels veïns, dels seus problemes. No penso entrar en cap joc irresponsable per desgastar-los.
Aquestes primàries no són cap procés honest per assegurar una candidatura guanyadora. D'haver-ho estat no s'hauria volgut imposar sense ni parlar-ho amb els partits, sense ni tan sols negociar-ho, acordar-ho.
Aquestes primàries es fan contra els partits. I no penso entrar en cap cas en aquest joc. Ens necessitem tots. I l'últim que necessitem, que prou complicades són les coses, són dinàmiques xantatgistes, són dinàmiques centrades en personalismes.
Aquestes primàries són egocèntriques, s'adrecen a "la tribu", a un petit % de la militància i encara a un més petit % dels electors.
Són els electors els que han de decidir sobre les propostes. Una llista d'això que despectivament en dieu "de despatx" segur serà infinitament més plural, més inclusiva, més inteligent, més sòlida, més representativa i amb més potencial electoral que el que surti d'un procés tribal i endogàmic com les primàries.
Qualsevol acord entre líders i partits amb representació democràtica sempre tindrà una legitimitat democràtica infinitament superior a un muntatge rotllo primàries.
I si no agraden els partits i el que fan, sempre se'n poden crear de nous. I sempre es pot exercir un activisme cívic cooperatiu, no destructiu, per tal que els partits siguin més oberts i més sensibles a peticions ciutadanes i polítiques.
En aquest sentit la meva experiència en el moviment veïnal m'ha permès veure i viure en primera persona com els partits (com a mínim ERC i PDECAT) sempre han escoltat els veïns i fins i tot han modificat les seves posicions inicials en diferents temes a partir del treball amb els veïns.
Sobre el hooliganisme de Ciutadans, dius que no els donarà l'alcaldia de Barcelona en perdre vots de centre. Però pot ser ja ho fan volent sabent que aquesta mateixa actitud els donarà molts més vots a la meseta
Publica un comentari a l'entrada