Anàlisi enquesta GESOP sobre Barcelona (publicada pel Periódico): les dades clau del doble o triple naufragi de la ciutat

Avui dilluns dia 27 de juny, El Periódico ha publicat les dades d’una enquesta de GESOP sobre Barcelona a les que el diari diu que  “ha tingut accés”.

Aquest “ha tingut accés” vol dir que és una enquesta que algú altre va encarregar i que li ha passat al diari per a que publiqui les dades, perquè creu en surt beneficiat. Qui acostuma a fer això? Doncs partits polítics. Qui pot haver-ho fet? A criteri meu el principal “candidat” a haver-ho fet és el PSC, tot i que no descartaria ERC. En tot cas, algú que no és el diari ha fet una enquesta, i aquest diari hi ha tingut accés -li han passat- i la publica.

Com és habitual en aquest tipus d’enquestes filtrades i publicades pels media, hi ha una insuficient transparència. I per això habitualment no les comento, només comento enquestes que posen a disposició suficient informació, de manera transparent, com per poder fer avaluació i anàlisi al marge dels titulars que hagi generat.

Tanmateix aquesta enquesta publicada pel Periódico d’una de les empreses més clàssiques d’enquestes al nostre país, GESOP, té un mínim de dades que permet fer-ne una lectura al marge dels titulars, del que periodísticament s’ha venut. I aquests mínims de dades no manipulables són prou interessants com per comentar els resultats, fer-ne una petita anàlisi.

Farem l’anàlisi agrupant la informació en els següents blocs:

1.       Retrat dels biaixos de l’enquesta, singularment des d’un punt de vista d’escenari i de projecció electoral

2.       El retrat del doble o triple naufragi de la ciutat que reflecteix l’enquesta:

2.1.   El pitjor govern municipal de la història de Barcelona, que ha portat la ciutat a les pitjors dades sobre la seva evolució

2.2.   El naufragi de Barcelona sembla clar ja passa factura a la seva principal responsable, Ada Colau, que apunta un clar naufragi electoral, però en una situació en la que sembla els grans beneficiaris serien els co-responsables d’aquest naufragi: PSC i ERC

2.3.   El naufragi de ciutat i país que pot ser el que s’apunta, el que projecta l'enquesta, com a un molt bon resultat de l’opció franquista de VOX

 

1.        Retrat dels biaixos de l’enquesta, singularment des d’un punt de vista d’escenari i de projecció electoral

Dissortadament el que el Periódico ha publicat sobre l’enquesta GESOP no és prou transparent com perquè es puguin analitzar els possibles biaixos. Però sí podem creuar algunes informacions que ens fan veure aquests biaixos hi són, i en quin sentit.

Una dada clau per veure aquests possibles biaixos és el record de vot de la mostra de l’enquesta. No tenim aquesta dada. Però sí en tenim dues que podem posar en relació i que mostren clarament que els biaixos hi són, i quins són.

Tenim per una banda la dada de la intenció de vot directa a cada formació política. I per una altra banda tenim la dada de la fidelitat de vot a cada formació en relació als resultats del 2019 i les principals transferències.

Així per exemple podem veure una dada sorprenent, com és que la CUP tindria una intenció directa de vot més alta que la de Junts (4,7% vs 4,2%). Aquesta és una dada directament correlacionada amb l’estructura de la mostra des del punt de vista de record de vot. I aquí és on veiem una cosa molt estranya: la CUP no va obtenir representació a l’Ajuntament a les eleccions del 2019: va tenir 29.335 vots, i ara té una fidelitat de vot del 73,3%, la més alta de totes les forces polítiques, però sense cap transferència significativa de cap altra força política. El 73,3% de 29.335 vots són 21.502 vots.

Junts va tenir 78.957 vots el 2019, ara té una fidelitat de vot del 50% i és la principal receptora del vot que perd ERC, que fou la força més votada aquelles eleccions. Només el 50% dels vots de Junts implicaria 39.478 vots, o sigui, més de 10 mil vots que la CUP.

O sigui, només analitzant el record de vot i la fidelitat de vot veiem que Junts queda amb gairebé el doble de vots que la CUP.

Llavors, com és possible que la CUP tingui una intenció directa de vot superior a la de Junts?

Doncs molt fàcil, per la clara infrarepresentació mostral de Junts.

L’enquesta també parla de la solidesa d’ERC i de que creixeria. I això no està tan clar. Per una banda la fidelitat de vot d’ERC no és per tirar coets, és del 57,7%, amb un alt percentatge d’indecisos (29,4%) i un 12,9% de pèrdua de vot ja decidit cap a altres opcions. Diu El Periódico que les opcions d’ERC es fonamenten en que capta vot de Junts. Efectivament, ERC captaria, ara mateix, un 19,6% del vot de Junts el 2019, però ERC també transfereix part del seu vot el 2019 a Junts, un 4,5%. Tenint en compte que el 2019 ERC va tenir 160.990 vots, el 4,5% cap a Junts són 7.244 vots, mentre que Junts, que va tenir 78.957 vots, el 19,6% de transferència cap a ERC són 15.475 vots. De manera que atenent a aquests fluxes veiem no s’acaben de neutralitzar, hi ha un diferencial positiu cap a ERC, però és molt petit, en cap cas explica moviments electorals significatius.

En canvi el PSC sí que, d’acord al que veiem a l’enquesta, resultaria paradoxalment afavorit electoralment: fidelitat de vot del 59,8% i transferències principals des de Barcelona en Comú i des de Ciutadans.

L’enquesta no ens permet completar com s’està configurant el nou escenari polític a Barcelona, bàsicament perquè no tenim cap dada de què passarà amb els gairebé 30 mil vots que va tenir el fracassat projecte de les Primàries, ni tampoc quin impacte podria tenir una candidatura del PDECAT.

Tanmateix, el que sí ens permet veure és que, més enllà de les opcions que recull l’enquesta, no hi ha absolutament cap altra força política ni present ni futura amb les més mínimes opcions d’entrar a l’Ajuntament, i això inclou tant a Primàries, com PDECAT o el PACMA. Segons l’enquesta només un 5,2% dels votants tenen previst votar altres o votar en blanc o votar nul. El 2019, només el vot als 5 primers altres sense representació i el vot nul o en blanc va ser superior al 10%.

2.        El retrat del doble o triple naufragi de la ciutat que reflecteix l’enquesta:

Tot i no disposar de tota la informació que voldria per poder fer una anàlisi més aprofundida, les dades que publica El Periódico de l’enquesta GESOP sobre Barcelona sí que permeten veure el que per a mi és o pot ser un doble o triple naufragi de la ciutat, de Barcelona.

Per una banda tenim el naufragi absolut, sense precedents, de la gestió Colau, que ja no pot dissimular ni amagar. Colau està enfonsant la ciutat. I ara ja gairebé tothom n’és conscient.

El segon naufragi és que, tot i que l’electorat castiga de manera evident la protagonista d’aquest naufragi, els resultats demoscòpics que projecta l’enquesta sembla que enlairen als dos grans coresponsables de tot el mal que ha pogut fer Colau: PSC i ERC.

Finalment, per configurar aquesta visió global assenyalar un més que probable tercer naufragi col·lectiu a Barcelona: l’emergència clara d’un partit feixista com és VOX.

 2.1.     El pitjor govern municipal de la història de Barcelona, que ha portat la ciutat a les pitjors dades sobre la seva evolució

“En relació amb fa 4 anys, la situació política de Barcelona és?”

Sorprèn en aquesta pregunta que es plantegi sobre “la situació política”, no directament sobre la situació de la ciutat. Em fa pensar que potser demà dimarts tindrem una altra entrega. No ho sé. En tot cas, les dades són cloents: un 49,2% dels enquestats, és a dir, pràcticament la meitat creuen que la situació és pitjor o molt pitjor que fa 4 anys.

Només un 13,9% creuen que és millor o molt millor.

Són dades coherents amb altres conegudes, com les del Baròmetre municipal, que aquest desembre 2021 recollia un 63% de veïns que creien que Barcelona havia empitjorat en l’últim any. No es pregunta el mateix, però les respostes apunten el mateix esgotament de la ciutadania davant la pitjor gestió municipal de la història.

Un canvi a l’alcaldia que té una expressió contundent a l’enquesta GESOP avui coneguda, amb aquest 72,7% de ciutadans que demanen un canvi a l’alcaldia de Barcelona. Només un 21,4% diuen que no cal cap canvi, en el que no resulta de ser una dada sorprenent, atès que només un 52,6% dels votants dels Comuns així ho diuen, que no cal canvi, davant el 41,6% de votants dels Comuns que creuen que sí cal canvi. La CUP són el segon bloc d’electors més palmeros de la faraona Colau, i un 37,8% diuen que no cal canviar l’alcaldia, que no cal fer fora la representant del Règim del 78.

El que també és flipant és que un 82,9% dels votants PSC i un 85,3% dels d’ERC també creguin cal canviar l’alcaldia, quan aquesta alcaldia només ha estat i és possible pel suport incondicional que ha tingut de PSC i ERC. Després ho tornarem a tocar.

El naufragi de la ciutat és absolut i indissimulable. La gestió Colau és la pitjor de la història, i ara ja ni la monumental despesa en publicitat dels colauers pot amagar l’abisme cap al que ens aboca el naufragi de la ciutat. Avui mateix hem conegut que Barcelona ha caigut, en un sol any, 19 posicions en un rànking internacional sobre les millors ciutats per viure-hi. 19 posicions en un sol any, aquest és el cost de les demencials polítiques colau, aquest és el cost de la pèrdua de qualitat de vida per a tots els veïns de les polítiques Colau.

La fidelitat de vot de la secta en Comú de la senyora Colau s’enfonsa fins al 47,4%, amb una fuga de vot ja decidit cap a altres opcions del 20,9% dels seus votants el 2019 i un 31,7% d’indecisos, dades que es plasmen amb contundència en aquest 41,6% de votants Comuns el 2019 que creuen a Barcelona cal un canvi a l’alcaldia. És a dir, al voltant del 40% dels antics votants de Colau el 2019 ara mateix no estan per votar-la. I Colau no rep cap transferència de vot de cap altra formació. Ai, sí!, perdoneu! Un 8,9% d’aquells 29 mil vots cupaires del 2019 ara diuen que ja votaran directament a la jefa, a la Colau.

I tanta comèdia d’eixamplar la base d’ERC i tota una legislatura d’absoluta submissió, entrega, servilisme d’ERC a Colau, en totes les seves polítiques, en tots els seus disbarats, per a que la fuga de vot dels Comuns vagi... a qui? Doncs sí, al PSC. “Putavida Tete!”

2.2.     El naufragi de Barcelona sembla clar ja passa factura a la seva principal responsable, Ada Colau, que apunta un clar naufragi electoral, però en una situació en la que sembla els grans beneficiaris serien els co-responsables d’aquest naufragi: PSC i ERC

Clarament les dades de l’enquesta, fins i tot amb els possibles biaixos, apunten que ara mateix les dues opcions que poden desbancar Colau són PSC i ERC. Però jo no m’atreveixo a assegurar-ho amb la rotunditat dels titulars del Periódico.

El PSC efectivament té la tercera més alta fidelitat de vot, tot i que és “modesta”, del 59,8%, i té una baixa fuga de vot, ara mateix, de l’11,2%, la més baixa entre totes les formacions polítiques. Les seves opcions es configuren per dues dades molt importants: és el major receptor de vot que perden dues formacions polítiques diferents, amb aquest 9,7% d vot que recullen d’antics votants dels Comuns el 2019 i el 13,9% entre antics votants Valls/Ciutadans del 2019.

Aquestes tres dades són les que configuren les opcions del PSC.

Pel que fa a ERC, jo la situació no la veig tan clara: té una fidelitat de vot del 57,7%, una pèrdua de vot del 12,9% i només rep transferència de vot de Junts, però que gairebé es compensa per la transferència d’ERC cap a Junts. Finalment, un 29,4% de vot indecís.

Que a hores d’ara aquesta brutal insatisfacció amb la gestio´municipal només estigui beneficiant als dos claríssims coresponsables del naufragi de la ciutat, per haver donat suport incondicional a totes les polítiques Colaus, és desesperant. Però ara mateix així són les coses. Tot i que siguin així no vol dir siguin sòlidament així. Crec l’escenari es presta a moviments.

2.3.     El naufragi de ciutat i país que pot representar el que s’apunta, el que es projecta a l'enquesta, com a un molt bon resultat de l’opció franquista de VOX

El tercer possible naufragi que podem viure aquestes eleccions el veig, en contra del que diu El Periódico, en les opcions dels feixistes de VOX.

Amb un subtítol que a mi és el que m’ha fet pensar l’enquesta podria ser del PSC, a El Periódico parlen de “fre a la ultradreta”. L’enquesta projecta 2 regidors segurs per a VOX, i tot i que ara en tenen ZERO, a El Periódico parlen de “fre a la ultradreta”.

No, no hi ha cap fre, tot el contrari. Perquè fan aquest titular, doncs? Al meu entendre per intentar amagar una de les dades més punyents que s’evidencia a l’enquesta, com és que la principal fuga de vot del PSC (votants PSC 2019) es produeix cap a.... VOX!

Un 3,4% del vot del PSC se n’aniria cap a VOX. Només amb això VOX ja tindria el 50% més del vot que va tenir el 2019, però és que VOX també és receptor del 13% del vot del PP del 2019. Finalment, tot i que el principal transvasament de vot declarat de Cs és el PSC (un 13,9%), les dades de comicis previs ens han ensenyat que a Catalunya VOX és un molt important receptor de vot de C’s, i en aquests moments un 44,5% dels votants de Valls/c’s del 2019 no tenen decidit a qui votar.

Caldrà seguir properes enquestes, sobretot de les més fiables i transparents, però molt em temo que el principal beneficiari de les desfetes de C’s i en menor mesura PP pugui acabar sent VOX, atès que pilla vot fins i tot del PSC-PSOE.

Per anar acabant:

Sembla que allò que fins ara apuntaven les enquestes i que només uns quants ho dèiem, ho proclamàvem, que l’Ajuntament Colau és el pitjor Ajuntament que ha tingut Barcelona en la seva història i que la destrucció en la que ha sumit la ciutat no tenia precedents, ara ja ho veu la immensa majoria de ciutadans de Barcelona. Colau està acabada, però vol morir matant, emportant-se pel davant tot el que pugui de Barcelona, guillotinant el futur de la nostra ciutat i la vida i la feina dels seus veïns i treballadors.

L’evidència del col·lapse Colau crec que portarà la secta en Comú a un plantejament absolutament kamikaze de les seves polítiques, d’emportar-s’ho tot pel davant amb el fanatisme de qui està disposat a tot.

El baròmetre semestral de la ciutat ens permetrà veure, quan es faci públic, la magnitud del que està passant. En tot cas Colau ha fracassat en el seu faraònic i egocèntric intent de liderar un tercer mandat a Barcelona que la catapultés a la política espanyola. Això no passarà. Colau fracassarà. Potser algun dia van creure en les seves pròpies mentides i van pensar tot ens anava superxupiguai. Però no. La gent n’està FARTA.

Aquest AFARTAMENT que s’evidencia de manera extraordinàriament clara a les enquestes, inclosa aquesta del GESOP, és l’element que més interrogants obre sobre futurs escenaris polítics. Si d’ara fins maig 2023 tot estigués com ara està potser sí l’escenari que projecta l’enquesta del GESOP seria el que es donaria. Però jo veig massa indecís i massa incongruència com per no advertir que les coses poden canviar, en diferents sentits. Un afartament del colauisme tan gran com el que es detecta en totes les enquestes no té ningú que ara mateix el canalitzi, però encara estem a temps que hi hagi alguna sacsejada.

Ciutadans desapareixerà del mapa polític també de la ciutat. El PP podria ser que salvés els mobles i tornés a tenir regidors, però és complicat, no està clar. La CUP tampoc no sembla estigui en condicions de tornar a l’Ajuntament, i les polítiques de servilisme a la lideressa Colau i els Comuns els poden fins i tot passant factura en forma de vot útil d’antics votants CUP 2019 cap a defensar la lideressa.

I no hi ha cap opció per a cap altra formació, de cap signe. Els únics que entraran i que ara no hi són, són els feixistes de VOX, que s’aprofitaran de diverses desfets, des del PSC fins a PP i C’s.

Un tercer mandat de Colau aboca Barcelona a un abisme de destrucció sense precedents. Però que l’alternativa a aquest naufragi i aquest abisme siguin els que en són co-responsables ens abocaria també a un altre naufragi, en el que no canviaria cap rumb, només qui estaria al timó, rumb a l’abisme.

L’escenari és molt desesperant, però encara estem a temps de sacsejades que ho remoguin, sinó tot, sí suficient com per evitar un naufragi sense precedents que ens aboqui a l’abisme del no-futur.