ANÀLISI 3a ONADA BOP CEO 2022 (octubre): escenari de gran estabilitat, però amb indicadors preocupants de desgast estructural de l’independentisme

Avui, dimecres 9 de novembre del 2022 el CEO ha fet públiques les dades de la 3a onada del seu Baròmetre d’Opinió Política, la millor, més completa i rigorosa enquesta política que es fa al nostre país.

La majoria de titulars recullen  una dada que és certa, com és la fortalesa i projecció de creixement del PSC, però també d’altres més qüestionables, com que ERC es manté millor que Junts, que tot i seguir com a tercera força, perdria més suports i representació. Això últim, a criteri meu, després d’analitzar les dades, no està gens clar, no ho veig així, com projecta el CEO.

L’anàlisi de les dades del CEO també ens permet veure un parell d’impactes polítics importants en relació a la independència:

• D’una banda tenim dades, malgrat la solidesa de l’escenari polític abans expressada, del que pot ser un no negligible desgast de les opcions independentistes. És un desgast que ara com ara no es tradueix en res, però que no podem ignorar.

• I d’una altra banda tenim un altre conjunt de dades que evidencien amb total claredat un fet molt preocupant, com és l’intens allunyament d’una part molt important dels votants d’ERC de tot el que implica un mínim compromís independentista. Això fins ara no ho havíem vist mai amb la intensitat que ho podem veure en un conjunt de dades del tot fiables i representatives d’aquest BOP del CEO.

Ho analitzarem tot.

Les dades de l’estabilitat de l’escenari polític:

Com ja he dit, la principal conclusió que podem treure després d’analitzar les dades del BOP del CEO és la mateixa que hem pogut treure en les últimes enquestes que hem conegut, de mitjans de comunicació i del CIS, però ara, al BOP del CEO ho podem veure amb moltes més dades, precisió i intensitat: si d’alguna manera podem definir la situació de l’escenari polític que dibuixa el BOP del CEO és per la seva estabilitat, que no vol dir per la seva congelació

L’escenari d’estabilitat ve definit per l’estabilitat en les tendències de vot de les forces polítiques amb més representació al Parlament: PSC, ERC, Junts, Comuns i CUP. Totes elles tenen una fidelitat de vot que se situa en percentatges alts, i cap d’elles no presenta ni significatives fugues de vot cap a altres opcions, ni significatives recepcions de vot procedent d’altres opcions.

L’únic que se surt una mica del que caracteritza aquesta situació d’estabilitat és el PSC, per tres motius:

•  Perquè la seva fidelitat de vot és marcadament més alta que en la resta, del 80%, la més alta de totes les opcions polítiques

• Perquè tenen un dels % més alts de transferència de vot procedent d’altres formacions, aquest 9,5% de vot procedent de C’s, només superat pel 19% de votants de C’s que ara diuen votaran PP

• -Perquè reben transferències de vot de pràcticament tot l’espai polític: 5,6% del PP, 2,7% d’ERC, 9,5% de C’s, 5,1% de Comuns, 2,2% de Junts i 2,8% de VOX, així com d’un 14,4% de l’abstenció (el percentatge més alt).

Això és el que explica que l’escenari sigui estable, però no estigui congelat, perquè el PSC és l’única formació política que tot i que moderadament, expressa dades de creixement en intenció de vot i en escons.

L’estabilitat en el mapa polític independentista:

El BOP del CEO també ens aporta unes dades extraordinàriament rellevants i fiables en relació a com està el mapa polític de les forces independentistes.

Estem en una situació molt complicada, en la que hi ha hagut una trencadissa al Govern sense precedents entre ERC i Junts, i que també ha implicat la retirada de confiança de la CUP al Govern del President Aragonès d’una ERC en solitari.

Una altra de les característiques d’aquesta situació tan complicada en la que està el mapa polític i cívic de totes les forces que configuren l’independentisme és la proliferació de missatges i crides a fotre foc a tot, no per fer res, no per tenir al darrere un projecte, sinó únicament per atacar i desgastar al màxim a les forces independentistes, sense importar el preu que calgui pagar, sense importar tan sols deixar directament en mans de l’únionisme tot el país, el seu govern i la majoria democràtica. Aquests posicionaments van des de les crides a l’abstenció fins a les crides a aprofundir en la divisió i fractura independentista, promovent quartes i cinquenes opcions electorals, com la que promou l’ANC de la llista cívica.

Doncs bé, la realitat és que tant ERC com Junts i la CUP presenten % alts de fidelitat de vot: ERC del 69,4%, Junts del 64,2% i la CUP del 69,6%.

A més a més les principals transferències de vot es produeixen entre aquestes opcions: d’entre els votants d’ERC, ara un 4,9% votarien Junts i un 2,5% la CUP; d’entre els votants de Junts ara un 5,6% votarien ERC i un altre 5,6% a la CUP, i d’entre els votants de la CUP ara un 6,5% votarien ERC i un 2,2% a Junts. És a dir, que en general les transferències entre aquestes formacions són les més importants que tenen, i a més a més s’acaben neutralitzant entre elles, fet que incrementa l’estabilitat de l’escenari polític i mapa de l’independentisme.

Ara mateix només un 0,3% votants ERC i un 1,1% votants Junts tenen decidit votar altres opcions polítiques que no siguin les consignades, les que ja tenen representació al Parlament. I només un 0,8% de votants ERC, un 2,2% CUP i un 1,1% Junts tenen decidit no votar, abstenir-se. És a dir, tot aquest soroll i crides a l’abstenció i l’impacte és irrellevant, dins el marge d’error.

Però la dada més definitiva que avala aquesta visió d’estabilitat de l’escenari polític i del mapa polític de l’independentisme és que només un 5,7% de votants ERC, un 10,9% CUP i un 7,3% Junts s’expressen en termes de no tenir encara decidit el seu vot, de no saber encara què votaran.

Pel que fa a les forces polítiques majoritàries de l’actual mapa polític, ERC i Junts, la suma dels seus votants indecisos, a altres opcions i a l’abstenció ni tan sols arriba al 10%.

En un escenari com l’actual, de profunda crisi, i amb una ANC abocada mediàticament i socialment a promoure això de la llista cívica podem dir ja, amb total convenciment, amb contundència de les dades, que tot el que està fent l’ANC és estar abocada, altre cop, a repetir el fracàs de la seva anterior flipada, allò de les primàries, i a incrementar la divisió i fractura independentista, sense cap opció que no sigui la d’obtenir un suport polític testimonial, absolutament irrellevant, intranscendent... excepte en la capacitat de fer mal a l’independentisme, com ja es va demostrar amb les primàries.

Tot això té una altra derivada, i és que a criteri meu la projecció que fa el CEO de creixement, ni que sigui moderat, d’ERC, i de pèrdua d’escons de Junts, no té CAP fonament.

L’electorat d’ERC i de Junts està, en aquests moments, en un escenari de comportament electoral molt similar, tant pel que fa a la fidelitat de vot com als transvasaments de vot.

Què hi ha, doncs, al darrere, d’aquesta projecció electoral que fa el CEO, fent créixer a ERC, fent créixer els diputats que pot obtenir ERC, i fent davallar a Junts, fent-los-hi perdre escons?

Doncs molt fàcil: un incorrectament corregit biaix mostral en relació a ERC i Junts. Les eleccions del 14F el PSC va guanyar en nombre de vots, i darrere seu va venir ERC, amb gairebé el mateix nombre de vots de Junts, tercera força. Doncs bé, el BOP del CEO té, des del punt de vista de record de vot, uns biaixos molt importants, amb –sobre cens, no sobre vot), un 12,3% de record de vot al PSC, un 18,3% de record de vot mostral a ERC i un 8,9% de record de vot mostral a Junts.

ERC clarament està sobrerepresentada, i Junts clarament infrarepresentat. Això, malgrat fer veure s’intentava corregir en la projecció de vot, ha arrossegat clarament a aquest biaix electoral sense fonament l’enquesta.

Sí, el PSC està creixent, i potser encara més del que hem pogut veure amb l’enquesta. Però la realitat és que ERC i Junts tenen una trajectòria electoral pràcticament idèntica, de manera que els seus resultats, sense deixar-nos arrossegar pels biaixos mostrals, es projecten pràcticament idèntics per a tots dos. En cap cas ERC pujaria i Junts baixaria. En cap cas, això no hi ha cap dada, eliminats els biaixos mostrals, que ho indiqui.

Dades que projecten estabilitat en l’escenari polític i mapa independentista, però també dades que evidencien el desgast a les files independentistes

Fins ara totes les dades que hem analitzat evidencien la solidesa del diagnòstic que faig, de l’estabilitat de l’escenari polític i del mapa polític de l’independentisme. Però això no vol dir que no tinguem dades que evidencien, de manera contundent, el desgast que hi ha a les files independentistes.

Que davant la situació de que ara hi hagués unes eleccions, el gruix de l’independentisme reaccionaria i es mouria en aquests paràmetres de responsabilitat i fidelitat que projecten aquesta inqüestionable estabilitat del mapa electoral independentista.

Però farien molt bé tots els partits que configuren aquest mapa polític de l’independentisme de no pensar tenen un xec en blanc, de no pensar que tot aquest patètic, per no dir vergonyós, dia a dia polític al que ens estan condemnant, en el que ens estan sumint, no presenta ja dades d’un evident desgast.

Fixem-nos en dues preguntes del BOP del CEO i les respostes dels votants d’ERC, Junts i la CUP.

El CEO pregunta, com hem vist abans, a qui els enquestats votarien si hi hagués eleccions. Així hem vist com un 69,4% dels votants d’ERC seguirien votant ERC, un 64,2% dels de Junts a Junts i un 69,6% dels de la CUP a la CUP.

Però el CEO també pregunta als enquestats si podrien dir per quin partit senten més “simpatia”. NO estan preguntant per vot. Estan preguntant per simpatia. I aquí veiem com dels votants d’ERC que abans deien en un 69,4% votarien ERC, només un 51,9% diu que sent simpatia per ERC, i del 64,2% de votants Junts només un 51,4% es manifesta amb simpatia per Junts i del 69,6% de votants CUP, només un 58,7% expressen simpatia.

Ens estan dient “una cosa és que us voti, però amb el que esteu fent no simpatitzo”. Fins al punt que un 27,6% votants ERC, un 29,6% votants Junts i un 20,7% votants CUP s’expressen en uns contundents termes de no sentir simpatia per CAP partit polític.

I la cosa encara no s’acaba aquí. Després de preguntar per la simpatia, el CEO hi torna i demana als enquestats que “encara que no senti simpatia per cap partit, em podria di si hi ha algun al qual se senti més proper?”

És a dir, el CEO planteja un “vale, ens ha quedat clara no té simpatia per cap partit, però... n’hi hauria algun del que pogués dir se sent més proper?” No planteja se sentin propers, sinó “més propers”, és a dir, com si diguéssim, una mica més proper que de la resta.

Doncs bé, un 46,6% dels votants d’ERC i un 48,4% dels votants de Junts que no expressen simpatia per cap partit polític també diuen que no se senten propers a cap partit,

En resum, l’electorat es manté fidel a les seves opcions, però 1 de cada 3 evidencien amb claredat la seva irritació i cansament amb tot el que està passant. Són prou madurs i prou responsables com per no engegar-ho tot ni incrementar els problemes que ja té l’independentisme, però faria bé tothom en deixar de fer el ruc, perquè la gent està molt cansada d’aquest xou vergonyós, i no se’n salva ningú. Tothom i l’electorat de tothom està així.

Les dades més preocupants del BOP del CEO: les dades que evidencien el creixent allunyament dels votants d’ERC del més mínim compromís independentista:

“Tal faràs tal trobaràs”, diu la dita. Doncs bé, en aquest BOP del CEO crec que és en el que amb més contundència, amb més claredat, estem “trobant” dades que només s’expliquen pel que des del post 1-O, però en especial des del 14F, porta fent ERC. I no són dades fàcils de digerir, perquè són dades que evidencien no només que no estan eixamplant cap base, sinó que l’estan reduint.

Mai com ara la distància, per no dir desafecció, en relació a la causa i el compromís independentista d’una part dels votants d’ERC havia estat tan clara i tan massiva.

A la pregunta “com creu que hauria de ser la relació entre Catalunya i Espanya?” Només un 58,2% d votants d’ERC responen “un estat independent”, davant el 88,8% de votants de Junts que així ho defensen o el 77,2% de votants de la CUP.

La duresa de l’impacte d’aquesta dada entre els votants d’ERC s’incrementa quan veiem que en aquests moments ja directament 1 de cada 4 votants d’ERC el que volen és federalisme. I el que encara és més impressionant, aquest 9,8% de votants d’ERC que el que volen per a CAT és que segueixi sent una comunitat autònoma.

Són dades esfereïdores. Ja fa temps n’havíem alertat, però en aquest CEO són d’una contundència que per a mi les ha convertit en les dades més preocupants de l’enquesta.

La desconnexió d’una part significativa dels votants d’ERC dels elements estructurals de la causa independentista, com són voler ser un estat propi, la trobem també en altres àmbits, com per exemple que només un 29,6% dels votants d’ERC se situen en l’opció “màxim catalanisme”. No s’està parlant de nacionalisme ni de coses identitàries, s’està parlant només de “catalanisme”, però tot aquest discurs de neutralització nacional d’ERC ha portat a aquesta xifra.

Alerta, aquí s’hi arriba no perquè ERC hagi eixamplat la base, en cap cas. S’hi arriba perquè el votant que havia tingut ERC va girant cap a aquests posicionaments.

En aquest escenari de “distanciament” dels votants d’ERC en relació a la causa i valors de l’independentisme trobem també comportaments diferencials en relació a altres formacions que expliquen moltes coses.

Així el CEO planteja als enquestats, després d’haver-los demanat a qui votarien si hi hagués eleccions, a qui votarien si poguessin votar dues vegades, si poguessin votar a dues formacions polítiques.

Entre els votants de Junts ERC seria la segona opció de manera majoritària, per a un 24%, seguida, en segon lloc, dels que votarien a la CUP, un 20,1%

Entre els votants d’ERC Junts seria la segona opció, però només amb un 17,2% i seguida molt de prop d’aquest 15,3% que votaria al PSC.

A TALL DE RESUM VALORATIU:

-          Estem en un escenari de gran estabilitat en el que l’únic partit que n’està traient rèdit, creixent, és el PSC

-          El mapa de l’independentisme també evidencia una gran estabilitat. Ara mateix ERC i Junts no presenten diferencials en intenció de vot, en opcions, no és cert que ERC pugui créixer en escons i que Junts baixi.

-          Les dades d’aquest BOP del CEO són demolidors pel que fa a les propostes d’incrementar la divisió i fractura de l’independentisme amb noves propostes electorals, com aquesta quarta llista o llista cívica que està promovent l’ANC. No té cap opció que no sigui fracassar igual que va fracassar també allò de les primàries que també va impulsar l’ANC. Les dades són demolidores, sense marge d’error: les quartes, cinquenes o sisenes llistes estan abocades al testimonialisme

-          Malgrat això, l’enquesta del CEO també evidencia un desgast molt intens entre els votants de totes les formacions indepes. Cada cop hi ha més gent farta d’aquest lamentable espectacle que ens toca viure dia rere dia.

-          L’estratègia d’eixamplament de base d’ERC evidencia també amb tota la seva rotunditat el seu fracàs, no només perquè no creix res, no eixampla res, sinó perquè està allunyant de l’independentisme, dels valors de la lluita nacional, a bona part dels seus votants, de votants que ja tenia, fins al punt que ja només per a un 58,2% dels votants d’ERC l’estat propi independent és el seu objectiu.

PS: REFLEXIÓ PERSONAL:

Com la majoria de vosaltres, jo també estic esgotat, trist i molt emprenyat amb tot el que està passant. Cal dir prou. Cal dir ben clar a partits i entitats que deixin de fer el ruc i comencin a treballar per refer ponts que permetin arribar a un mínim diagnòstic compartit sobre la situació i un mínim consens, però sòlid, sobre l’estratègia a seguir i el paper de cadascun.

L’única certesa és que o hi som tots o no hi ha independència possible. Per tant, cal treballar per ser-hi tots, no per excloure’ns entre nosaltres.

ERC, Junts i CUP presenten una gran estabilitat en les seves posicions polítiques electorals, és a dir, la majoria dels seus votants els continuen donant suport. I això no es mourà. Qualsevol estratègia, com la de l’ANC, de voler formular propostes polítiques basades en convertir els altres en l’enemic a batre, estan abocades al fracàs i a un major desgast i fractura que pot ser el factor definitiu que faci impossible la independència.

Tothom ho està fent prou malament. Sí, alguns més malament que altres, això està clar. Però sense ser-hi tots no hi ha res a fer. Per tant cal que ens mentalitzem que això no va de veure qui és més abraonat, més pur, més coherent, més antipaguetes, més desemmascarador d’autonomismes, més repartidor de carnets dels únics independentistes. Podem no entendre moltes coses del que estan fent uns i altres. Podem, fins i tot, renegar radicalment del que poden estar fent uns i altres. Però això no farà que el que pensen uns i altres i els electors d’uns i altres canviï, de manera que millor abocar-nos a un pensament positiu, capaç de canalitzar-nos en aquest nosaltres sense el qual res és possible. Un nosaltres en el que no hi sobra ningú. Que no entenguem com estan les coses o el que fan uns o altres no vol dir que les coses no estiguin així i que al darrere de cada “altres” hi ha molts companys, molts independentistes, molts dels que si no hi fossin no ens permetrien ser la majoria per la independència que encara som.

Sé que no és fàcil, però és l’únic camí per arribar a la independència.