Sobre l’enquesta de l’ARA municipals a Barcelona: dades que ratifiquen els diagnòstics previs sobre situació BCN i la sacsejada electoral (i el seu potencial creixement) que s'està vivint

Avui dissabte 7 de gener el diari ARA ha començat a publicar els resultats d’una enquesta sobre les eleccions municipals a Barcelona. És la primera gran enquesta amb dades accessibles des que Trias és oficialment candidat a l’Ajuntament de Barcelona per Junts. En l’edició impresa d’avui hem tingut les dades de l’enquesta sobre qui consideren els ciutadans de Barcelona han estat el millor i el pitjor alcalde de Barcelona. I ara mateix, quan em poso a escriure aquest article, hem tingut, via digital, les dades de projecció electoral que fa l’enquesta, i que sortiran publicades a l’edició paper demà diumenge. Dilluns hi haurà una tercera entrega de dades.

No tinc totes les dades que m’agradaria tenir, però hi ha prou informació com per analitzar de manera fiable el que ens explica aquesta enquesta.

Els dos “titulars” que fins ara l’enquesta ens ha proporcionat són molt clars, de manera que els situo ara i després passo a analitzar-los:

• Colau és, per a la immensa majoria de veïns de Barcelona, de manera aclaparadora, sense rival, el pitjor alcalde de la història.

• Collboni i el PSC ara mateix es projecten, tot i que per un marge escàs, com l’opció amb més suport electoral ciutadà, però a molt poca distància del triple empat que protagonitzen Colau, Trias i Ernest Maragall

Colau, el pitjor alcalde de la història de Barcelona:

Un 49,9% dels veïns de Barcelona assenyalen Ada Colau com el pitjor alcalde de la història de la ciutat. Darrere seu tindríem Xavier Trias, amb un 9,5% i Jordi Hereu amb un 7,2%. És a dir, més de 40 punts de diferència amb qui els veïns assenyalen com a pitjor alcalde, Ada  Colau.

L’enquesta també pregunta pel millor alcalde, i és assenyalat, també per una majoria aclaparadora, Pasqual Maragall. Per a un 49,2% dels barcelonins Pasqual Maragall ha estat el millor alcalde de la història de Barcelona, seguit, a molta distància, en el que seria segona posició de millor alcalde de Barcelona, per Xavier Trias, que ho fou per a un 10,7%.

El 49,9% que considera Colau el pitjor alcalde de la història de Barcelona, i el 49,2% que consideren Pasqual Maragall com el millor alcalde són dades demolidores, que deixen molt lluny els qui els segueixen. La diferència amb la resta d’alcaldes és tan i tan gran que estem davant de dades socials, més que polítiques o partidistes.

Pasqual Maragall és reconegut com el millor alcalde per gairebé la meitat dels ciutadans de Barcelona, molt per sobre de les diferències polítiques. La Barcelona que va liderar Pasqual Maragall, la transformació de la ciutat que va liderar Pasqual Maragall té el reconeixement de la immensa majoria de la ciutadania, pel damunt de posicionaments polítics i de partidisme. La seva figura transcendeix les sigles polítiques. La seva obra és aprovada i valorada positivament per una majoria tan gran que deixa enrere qualsevol diferència política. És per això, per tot el que va fer i per l’aprovació ciutadana que té, que és un referent històric per a la nostra ciutat.

A l’altra banda de les valoracions, Ada Colau és assenyalada com el pitjor alcalde de la història de Barcelona també per una majoria de veïns tan i tan gran, que deixa a distància sideral qualsevol altre alcalde i la seva gestió. Un 49,9% dels veïns de Barcelona diuen que Colau és el pitjor alcalde de Barcelona. Aquest percentatge també supera qualsevol mena de diferència política o de partidisme. Una unanimitat tan bèstia com aquesta és l’evidència que considerar Colau com el pitjor alcalde de la història de Barcelona està pel damunt de diferències polítiques o de partidisme. És una realitat de ciutat. És l’evidència d’una gestió que és la pitjor de la història. ÉS l’evidència que és una visió de ciutat, de veïns, la valoració catastròfica de la gestió colauer, tan massiva que supera qualsevol diferència política, social, ideològica, partidista.

Que Trias sigui valorat com el segon millor alcalde de la ciutat, amb un 10,7%, i alhora com el segon pitjor alcalde, amb un 9,5%, a més de 40 punts de diferència dels primers tant com a millor com com a pitjor, sí que són dades que podem considerar, a diferència de les de Pasqual Maragall i Ada Colau, com a valoracions fetes des del posicionament ideològic, partidista, tant pels que el valoren com a segon millor com pels que el valoren com a segon pitjor.

Aquestes dades amb aquest 49,9% de veïns que situen Colau com el pitjor alcalde de la història de Barcelona coincideixen plenament amb les dades d’altres enquestes. Fa poc, al Baròmetre semestral de la ciutat de Barcelona (enquesta municipal), vèiem com Colau havia batut tots els rècords de considerar la seva gestió, la pitjor de la ciutat. En l’article que vaig fer ho explicava així:

“Aquest 50,4% d’aquest desembre 2022 és la pitjor valoració de la història de la ciutat de la gestió del seu ajuntament, i, altra vegada, el fet que les 5 pitjors valoracions de la gestió municipal les trobem també en aquest 2n mandat Colau, entre el 2019 i el 2022, evidencia la duresa i contundència de la dada. Si el 50,4% de 12/2022 és la pitjor valoració de la història de la gestió municipal, el 49,4% de 12/2021 és la 2a, el 47,1% de 6/2022 la 3a pitjor, el 46,1% de 12/2020 la 4a pitjor i el 43,6% del 12/2019 la cinquena.”

De la mateixa manera, tampoc mai com fins ara, aquest desembre del 2022, un 66,4% dels veïns de Barcelona afirmen que la ciutat, sota Colau, cada any està pitjor que l’anterior.

Només amb aquestes dades del baròmetre municipal podem veure que la dada de l’enquesta de l’ARA, amb aquest 49,9% de ciutadans de Barcelona que consideren Ada Colau el pitjor alcalde de la història de la ciutat, és plenament sòlida, totalment coherent amb les dades que fins ara també hem pogut treballar.

Sí, Colau és el pitjor alcalde de la història de Barcelona. No hi ha cap dubte al respecte. La contundència amb la que els veïns de la ciutat situen Colau com el pitjor alcalde de la història de Barcelona evidencia també que serà així com passarà a la història, que així es valorarà el seu llegat, el seu catastròfic llegat.

I de cara a les eleccions municipals de maig 2023, què passarà a Barcelona?

Doncs les dades evidencien que la irrupció de Xavier Trias com a candidat de Junts ha provocat ja una sacsejada ciutadana, política i electoral espectacular. Fins fa només uns mesos totes les enquestes situaven, a Barcelona, una espantosa resignació davant la catàstrofe en la que està sumida la ciutat, perquè només hi havia tres propostes polítiques projectades amb possibilitats de guanyar les eleccions, i les tres eren les responsables de la catastròfica situació de la ciutat, començant per Colau i els Comuns, seguint amb Collboni i el PSC i acabant amb Ernest Maragall i ERC.

Totes les demencials polítiques que hem patit a Barcelona aquest segon mandat Colau han tingut i tenen, fins el darrer dia, el lideratge de Colau i el suport incondicional del PSC (des de dins del govern municipal) i d’ERC (des de fora del govern municipal).

Les dades de l’enquesta de l’ARA, primeres amb Trias oficialment candidat a l’alcaldia de Barcelona, evidencien una clara sacsejada. Tot i que la notícia mediàtica sigui que Collboni ara mateix es projecta com a guanyador, per a mi la veritable notícia és que la irrupció de Trias ja ha provocat automàticament, en menys d’un mes, que se situi en empat tècnic amb les tres forces que fins ara semblaven ser les úniques amb opció de guanyar les municipals a BCN (Comuns, PSC i ERC).

Tot i que l’enquesta projecta un 19,8% dels vots per Collboni, darrere seu, empatats a una projecció del 16,3% hi trobem ja Trias... i Colau. I pel darrere, amb un 16%, a ERC.

No tinc prou dades de l’enquesta com per valorar coses que necessitaria per poder aprofundir en l’anàlisi, però sí tenim prou dades com per veure que per primera vegada les tres formacions responsables del que ha passat a Barcelona, de la catastròfica situació de la ciutat i la seva gestió, tenen, competint amb elles, una quarta opció, que ha estat crítica amb tot el que ha passat a la ciutat, que ha intentat racionalitzar la irracionalitat de les polítiques colauers i que planta cara a la resignació amb la que fins ara assistíem a un cicle electoral que només podia fer que confirmar la decadència de la ciutat.

Per tant, la sacsejada ja s’ha produït. Trias ha situat la seva candidatura amb opcions de guanyar les eleccions, i de fer-ho liderant aturar les polítiques Colau que han abocat la ciutat a l’actual decadència, a una ciutat patint dia a dia la pitjor gestió de la història del pitjor alcalde de la història, Ada Colau.

Però la cosa no s’acaba aquí. Al meu entendre a l’enquesta trobem dades molt interessants que ens poden fer pensar que la sacsejada pot anar molt més enllà, i que realment la candidatura de Xavier Trias està en condicions de guanyar clarament les eleccions i acabar així amb aquest malson de la gestió Colau (i dels seus còmplices, PSC i ERC).

La primera dada potent la trobem en com Trias el primer que ha fet –i que ni és poca cosa ni és fàcil- és situar la seva candidatura al capdavant de Junts com la que, de totes, té una major fidelitat electoral. Fa un any, al desembre del 2021, al baròmetre municipal de Barcelona, la fidelitat de vot de Junts (votants que havien votat Junts a les municipals de BCN del 2019 i que deien que si hi hagués noves eleccions municipals seguirien votant Junts) era del 39,2%. Un any després, segons les dades de l’enquesta de l’ARA, la fidelitat de vot entre els votants de Junts ha passat a ser del 70,7%, la més alta de totes les opcions polítiques.

Per tant el primer objectiu que jo crec tenia Trias, com és fidelitzar el seu vot, l’ha assolit amb escreix.

I ara entenc que a l'enquesta de l'ARA ja trobem dades de que entrem en la fase de visualitzar-se com el vot útil per acabar amb aquesta catastròfica gestió en la que està sumida Barcelona, visualitzar-se de manera oberta, a tota la ciutadania, per damunt de diferències, com l’únic vot útil possible per acabar amb el malson de la gestió Colau, començant per aquest 18% de vot d’ERC a les municipals del 2019 que ara diuen votaran Trias, en el que és el més alt percentatge de transvasament de vot entre formacions.

Però encara més, perquè si ens hi fixem ara mateix la candidatura de Xavier Trias ja se situa com a receptora, tot i que en percentatges per ara molt menors al transvasament de vot des d’ERC, de vot procedent d’una molt àmplia pluralitat de forces polítiques, des de la CUP fins al PSC. A més a més de l’abstenció del 2019, Trias i Collboni es reparteixen la intenció de vot dels que ara volen votar.

Una altra dada que visualitza el potencial sacsejador de la candidatura de Trias la trobem en que Junts és l’opció amb menys vot decidit cap a altres de tot l’escenari polític, la que menys vot perd. Al costat d’aquest 70,7% de vot que Trias ha fidelitzat, hi trobem, com a segona dada, el que calculo és un 20% de vot indecís. I aquest vot indecís tot apunta es quedarà a Junts.

Finalment, hi ha dues opcions que també ens situen en aquest escenari viu, en que la sacsejada encara seguirà produint efectes:

• Hi ha tota una bossa de vot situada en un amplíssim espectre que a mesura que es visualitzi, com ara s’està visualitzant, que Trias té opcions d’acabar amb el malson qu estem patint, el votaran, ni que sigui per primera i última vegada a la vida, perquè no hi ha alternativa. Aquest 66% de veïns de BCN que creuen que la ciutat cada any està pitjor que l’anterior, aquest 50,4% de veïns que creuen la gestió Colau és la pitjor que ha tingut la ciutat, i aquest 49,9% que diuen que Colau és la pitjor alcaldessa que mai a la història ha tingut Barcelona... tots aquests veïns no podem més, volem que algú, qui sigui, ens tregui d’aquest malson. Ens estimem massa la nostra ciutat com per no intentar aturar el camí a l’abisme de la decadència al que Colau i els que li donen suport, ens han condemnat. I això només ho pot garantir Trias. Fins ara Collboni havia jugat aquesta farsa de marcar distàncies amb Colau, de qüestionar algunes polítiques, com si no hi tinguessin a veure. En un context com l’anterior a Trias, en el que semblava que l’alcaldia se la disputarien únicament Colau, Collboni i Ernest Maragall... Collboni era qui  més podia recollir vot útil per aturar el malson. Però la sacsejada Trias situa Collboni a la realitat de la seva co-responsabilitat en tot el que ha passat aquesta legislatura. Aquest impuls Collboni de vot resignat que fins ara l’ha pogut situar amb lleuger avantatge... s’esvairà.

•  A un nivell més d’espai ideològic, la sacsejada Trias també apunta potencial de creixement. Ho hem vist en aquest espectacular 18% de vot d’ERC el 2019 (ERC fou la candidatura més votada) que ara ja diu votarà Trias, però ho veurem també en que la gravetat de la situació que estem vivint a Barcelona farà inviables frivolitats com allò de les Primàries el 2019. I aquest 11% de vot cupaire del 2019 que ara se’n va cap a Trias és la més contundent evidència de l’excepcionalitat de les municipals a Barcelona, una excepcionalitat electoral provocada per l’excepcionalitat de la catastròfica gestió del pitjor alcalde de la història de Barcelona, Ada Colau. La propaganda colauer i tots els seus sermonejadors intentaran fer veure que és cosa de la burgesia contra les classes populars, dels lobbies contra la gent, etc etc etc. Però ja no cola. Les sistemàtiques mentides i farsa colauers ja no colen. Aquest mai fins ara assolit 66% de veïns que diuen la ciutat cada any està pitjor no són ni lobbies ni burgesos ni cap d’aquestes martingales de la secta en Comú: som veïns farts de veure aquest malson al que la pitjor alcaldessa de la història, Ada Colau, està condemnant la nostra ciutat i les nostres vides.

I, ara sí, per acabar, una altra dada que apunta que, en contra de la resignació i impotència que ens atenallava fa només uns mesos, les coses poden canviar, que podem estar assistint als últims dies del mandat del pitjor alcalde de la història de Barcelona, que podem estar a les portes d’acabar amb aquest malson:

• ara mateix només un 56% dels qui van votar Colau el 2019 ho tornarien a fer. Ja sabem tots del que és capaç la formidable maquinària propagandística de la senyora Colau (maquinària que paguem tots nosaltres, no ella), però a banda d’aquesta baixa fidelitat de vot dels Comuns, el que potser fa veure que el seu camí se’ls hi està fent molt complicat és veure que estan perdent vot en totes direccions: cap a PSC, cap a ERC, cap a CUP, cap a Junts... Curiosament aquests percentatges de l’enquesta de l’ARA coincideixen amb el baròmetre municipal, i aquests 4 de cada 10 votants Colau el 2019 que diuen que la ciutat està empitjorant any rere any....

Estem davant 5 mesos decisius per a Barcelona i les nostres vides. Per primera vegada en molt de temps és possible acabar amb aquest malson de la gestió Colau, la pitjor de la història de la ciutat. L’enquesta de l’ARA reflecteix la sacsejada que en aquesta situació ha implicat la candidatura de Xavier Trias, i també el potencial que té per fer-ho possible!