Les eleccions municipals del 28M a Catalunya han tingut una gran importància, bàsicament per dos motius:
- Els resultats de Barcelona, derrotant clarament la candidata del R78 Ada Colau, amb una contundència que fa molt difícil (però no impossible) un nou Valls, en aquest cas a favor de la suma Collboni i Colau
- La sacsejada de vot que han implicat, sobretot a l’independentisme, però també a l’unionisme. En l’espai indepe la sacsejada integra el resultat del transvasament de vot entre partits, de la pèrdua de vots d’ERC, i de l’increment de l’abstenció, vot nul i vot en blanc, que s’atribueix a antic votant indepe.
En l’anàlisi d’aquests dos fets que fan transcendent el 28M hi podrem trobar, dissortadament, dades clares i concloents al costat de massaa manipulació i tergiversació de les dades amb finalitats partidistes.
L’endemà del 28M, un dels màxims defensor de l’estratègia quartallistista de l’ANC, en Vicent Partal, titulava i deia a la seva editorial: “Una merescuda bufetada als partits independentistes. Era molt difícil fer això que ha fet aquesta nit la gent: deixar de sotmetre's al xantatge partidista”, i seguia argumentant, en aquesta editorial “Jo no acostume a portar barret, però si en portàs, avui me l’hauria de traure davant l’enorme lliçó de dignitat que l’electorat independentista ha donat als partits. Això que ha fet tanta gent d’abstenir-se, de no sotmetre’s més al xantatge, és una de les coses més difícils que aquest país podia fer”
Si ens quedem amb les paraules incendiàries d’en Partal hauríem de concloure que en aquest 28M hi ha hagut molta gent independentista que s’ha abstingut, en un heroic comportament contra el xantatge dels partits, als que se’ls hi hauria donat una merescuda bufetada, i que això és una de les coses més difícils que aquest país podia fer.
Sí, evidentment, el 28M a Catalunya hi ha hagut un increment de l’abstenció a les eleccions municipals, que sembla haver “castigat” singularment l’independentisme. És així realment? I a tot l’independentisme? Realment es pot generalitzar com fa en Partal?
Veiem-ho:
- El 28M a CAT hi ha hagut un increment de l’abstenció del 27,9% en relació a les municipals del 2019. 533.322 persones que el 2019 van votar no ho han fet aquest 2023
- Tot és abstenció independentista? En absolut, això és fals, i fer-ho veure és manipular. El màxim d’abstenció independentista aquest 2023 en relació al vot 2019 seria de 283.619 votants. Sí, l’independentisme té el 53,2% del creixement de l’abstenció en aquestes eleccions, però no tot l’increment de l’abstenció és independentista, ni de lluny, per bé que ha estat el més important, de la meitat de l’abstenció.
- Realment el càstig infringit als partits independentistes ha estat tan descomunal, tan massiu, de tanta gent, com proclama en Partal? Doncs no. És evident que hi ha hagut una important, significativa, abstenció independentista aquest 2023 en relació al 2019, però, sense treure importància a la dada, ha estat del 18,26%. Sí, en relació al vot a partits indepes del 2019 aquest 2023 l’abstenció indepe ha estat del 18,26%.
- En Partal parla de “merescuda bufetada”, aquesta abstenció, però no diu, i potser, per ser honestos amb la veritat i la realitat, caldria dir-ho també, que més del 80% dels votants independentistes han seguit votant als partits independentistes, aquests que segons Partal sotmeten l’electoral a un xantatge permanent. Més d’un 80% dels independentistes no ho veuen així, i amb major o menor convenciment, però amb total llibertat, han continuat votant partits independentistes
- En Partal també parla d’una merescuda bufetada la que els votants, amb la seva abstenció, han donat als partits independentistes. Sí, així en general, a tots, sense fer distincions, generalitzant-ho. Realment ha anat així? Doncs potser podríem pensar que en Partal el que ha fet és manipular una mica quan generalitza així, ignorant que l’abstenció i pèrdua de vot ha afectat bàsicament a ERC, que perd un 36,59% del vot que va tenir el 2019, però no afecta, aquesta abstenció càstig que en Partal generalitza, a una opció com Junts que guanya un 15,6% de vot en relació al 2019. No entenc es pugui situar a tots els partits al mateix sac, a la mateixa generalització, mentre un perd 36,59% de vots i l’altre en guanya un 15,6%. Potser que aquesta manipulació que implica aquesta generalització tingui a veure amb el combat incessant d’en Partal contra tots els actuals partits indepes, per desgastar-los davant la seva aposta pel quartallistisme?
Sí, és evident que el desgast del desastre que ha seguit a l’1-O té impacte electoral i polític. Hi és, i és normal que hi sigui, atès tot el que està passant, la frustració i desesperació al que la manca d’una estratègia global independentista, està condemnant la nostra lluita.
Però és igualment evident que no totes les formacions polítiques han actuat igual des del post 1-O, i que no totes estan tenint el mateix impacte, concretament aquest 28M mentres dues formacions com són ERC i la CUP han perdut vot, Junts n’ha guanyat.
Sí, és evident que hi ha hagut un càstig, bàsicament en forma d’abstenció, però és igualment evident que aquest “càstig” ha estat, ha implicat, s’hi han sumat el 18,26% dels independentistes mentre que més del 80% de l’independentisme ha seguit votant els partits independentistes.
Cal respectar i entendre aquest 18,26% de l’independentisme que s’ha abstingut per expressar el seu posicionament polític crític amb tot el que està passant, però encara cal respectar més aquesta majoria de més del 80% de l’independentisme que ha seguit votant els partits indepes.
Tractar el 18,26% com si fos la majoria indepe és manipular. No reconèixer, per motius partidistes, quartallististes, que el 80% dels indepes segueixen votant partits indepes, malgrat totes les campanyes en contra, forma part de la mateixa estratègia de manipulació.
I crec cal dir ben alt això que estic dient, davant les noves campanyes per l’abstenció, vot nul o vot en blanc que el plusquamperfectisme independentista i el quartallistisme, han començat a llençar, a promoure de cara al 23J.
I crec és important tenir clares les dades del que realment ha passat, per no flipar-nos, però també de les conseqüències dels nostres posicionaments.
Com deia al començament, un dels dos fets més rellevants d’aquest 28M és haver derrotat a BCN la candidata del R78. La victòria de Trias ha sumit en un mar de llàgrimes i ràbia incontenible tota la massa d’adictes colauistes. Les xarxes en van plenes.
Si a BCN el votant indepe mig de la resta del país hagués fet un cas similar a les soflames per l’abstenció, en aquests moments a BCN el Règim del 78 seguiria controlant l’alcaldia. Per als soflamistes quartallististes tot és igual, i això no té cap importància, com tampoc té cap importància el 23J. Però sortosament per a la immensa majoria d’independentistes de Barcelona la visió era una altra, i han optat clarament per votar i fer-ho de la manera més segura per derrotar el colauisme: votant Trias. Si l’abstenció independentista a tot el país s’ha incrementat un 18,26%, a Barcelona només ho ha fet un 7,4%.
Trias ha incrementat el vot un 89% en relació al 2019 i ERC l’ha disminuït en un 53%. Si la majoria del vot que ha perdut ERC hagués anat a l’abstenció, Colau seguiria alcaldessa.
Per al plusquamperfectisme independentista i el quartallistisme tot és igual, és igual qui guanyi o qui perdi, qui sigui alcalde o qui no, què facin o què no. Però per a la immensa majoria de l’independentisme això no és així, no és igual tot, i hi ha plena consciència de les implicacions que té, per al nostre dia a dia, però també per a la causa en general, qui guanyi o qui perdi, qui sigui alcalde i qui no, quines polítiques faci i quines no.
Aquest plusquamperfectisme indepe (ells no fan mai res malament, ells tot ho saben, la resta no saben res i són els culpables de tot) és una pena no s’hagi presentat a les municipals. El 2019 ho varen fer, amb l’estafa aquella que va promoure l’ANC de les Primàries, però no van tenir prou vots com per entrar a l’Ajuntament de Barcelona. Difícil d’entendre, oi, que una gent que ho sap tot, que té la raó de tot, que mai s’equivoca, no aconseguís el suport mínim de la ciutadania per obtingut representació a l’Ajuntament de Barcelona.
Enguany els plusquamperfectistes indepes ja no s’han atrevit a intentar-ho, i s’han centrat en les seves crides a l’abstenció, el vot nul i el vot en blanc. D’acord a les seves soflames, el seguiment massiu de les seves crides ens portaria directament a la independència. Només calia no votar, votar nul (preferentment amb papereta de l’1-O) o en blanc.
Curiosament, fins i tot si (a BCN) comptem com a resultat d’aquesta campanya del plusquamperfectisme indepe tot l’increment de l’abstenció, vot nul i vot en blanc que hi ha hagut a la ciutat en relació al 2019, haurien tingut un suport de 59.388 persones (+50.846 abstencions, + 4.390 vots nuls i +4.152 vots en blanc).
Si el plusquamperfectisme hagués fet una proposta electoral que hagués aconseguit mobilitzar tot aquest no vot, nul, en blanc i abstenció per anar en contra de tots, no a favor de res, haurien pogut aspirar a obtenir una representació d’entre 2 i 3 regidors a Barcelona. Però és clar, malgrat ser plusquamperfectes i tenir sempre la raó i que tots els altres només són uns paguetes processistes, només haurien tingut, com a molt, el suport del 19% del vot independentista a BCN. El 81% hauria seguit sense votar-los, sense plegar-se a la seva saviesa i plusquamperfectisme.
Per al plusquamperfectisme i el quartallistisme independentistes només hi ha una estratègia: destruir els altres indepes al preu que sigui, tot s’hi val. És evident que no pensen cometre l’error de presentar-se a unes eleccions competint amb les actuals forces indepes sense abans haver desplegat aquesta estratègia de desgast permanent, que implica tractar-los a tots per igual en tot, i l’exercici de la manipulació sense límit per assolir l’objectiu de desgast.
Per això un increment del 18,26% de l’abstenció indepe es converteix en que l’abstenció ha estat massiva entre l’independentisme, en un heroic exercici de revolta davant l’opressió partidista, mentre que aquest 81,14% d’independentistes que han seguit votant a les actuals propostes independentistes, s’ha d’amagar, silenciar, fer veure que no existeix.
D’ara fins al 23J tindrem una nova campanya sense límits del plusquamperfectisme i quartallistisme indepe, buscant el màxim desgast dels partits indepes que s’hi presentin. ÉS igual tot, la lluita del plusquamperfectisme és contra tots sense distinció: és igual ERC que ha estat donant suport a Pedro Sánchez al llarg de tota la legislatura o Junts que ha estat radicalment crític. No hi ha distincions. Tots els que no són ells, ni que ningú sàpiga què són, són processistes, lliristes, paguetistes...
Al capdavant de les crides a l’abstenció o vot nul ja s’hi ha posat l’ANC, posant-se a remolc del sense precedents èxit d’aquesta mobilització massiva que ha implicat aconseguir l’abstenció d’un 18,26% d’indepes. Però aquí tenim una “petita” coseta a la que l’ANC no dona cap importància, ni en parla. Sí en parlava l’altre dia al seu blog el company Jaume Marfany, que deia això:
“Si la bufetada de les municipals als partits ha estat considerable, caldria reflexionar molt el que va passar entre el 18 i el 24 de maig en les votacions de l’Assemblea General. Segons l’ANC hi van participar un total de 2.523 associats. Si la xifra d’associats calculem que es troba sobre uns 38.000 (caldria també reflexionar sobre la gran quantitat de baixes produïdes en els darrers anys) el percentatge d’abstenció en aquestes votacions rondaria el 93%. Més encara, el Full de Ruta definitiu es va aprovar amb una participació que no va arribar als 1000 socis... al voltant d'un 97,5% d’abstenció.
Si l'abstenció a les municipals la considerem un avís als partits independentistes, com cal entendre una abstenció entre el 93 i el 97% a les votacions de l'Assemblea?”
Segons l’Assemblea: “L’ANC promourà el vot nul o l’abstenció a les eleccions espanyoles si no hi ha unitat independentista”. Segons la notícia “Per a l’organització, l’independentisme cívic ha enviat un missatge clar a ERC, Junts i CUP amb l’abstenció i el vot nul o en blanc”.
O sigui, per a la direccio de l’ANC l’abstenció d’un 18,26% dels votants indepes ha enviat un missatge clar a ERC, Junts i CUP, però el 97% d’abstenció a l’ANC en la votació del full de ruta no ha enviat cap missatge a la direcció de l’ANC. És realment curiós, molt curiós. De la mateixa manera que és curiosíssim que el missatge s’hagi enviat per igual a ERC, amb la pèrdua del 36,59% dels seus votants, que a Junts, que n’ha guanyat un 15,6%. Curiosíssim.
Per acabar, deixeu-me fer una referència “flash” a aquesta escombreria comunera que es proclama historiador i professor universitari, aquest tal Steven Forti. En un tuit l’endemà de les eleccions s’atrevia a dir: “Los fachillas con la estelada enseñan la patita. No solo con la vuelta de Anglada en Vic con Som Identitari o con la mejora del Front Nacional en Manresa. Sino sobre todo con la victoria en Ripoll de Aliança Catalana. Este es también el resultado de los escombros del Procés.”
Més enllà de que tractar l’espanyolista històric de l’Anglada com a “fachilla con la estelada” ja diu quin és el nivell d’aquest personatge del Forti, la seva repugnant permanent criminalització de l’independentisme, també sempre a base de mentides i manipulacions, requereix un parell de dades. La primera seria que té pebrots que un italià, amb el govern i majoria parlamentària que ara hi ha a Itàlia, vingui aquí a donar-nos lliçons, a predicar què dolents som, etc.”
Tanmateix, al marge d’això, és evident que dins l’independentisme, dissortadament com a qualsevol altre país, també hi ha germinat opcions identitàries i xenòfobes, com Aliança Catalana i els usurpadors del FNC. Entre tots dos aquest 28M han sumat 5.338 vots d’un total de més d’1.274.234 vots alineats amb la independència, és a dir, que aquestes opcions només representen el 0,41% del vot independentista. A veure si en Forti fa una mica de recerca de debò i troba cap altra comunitat nacional on aquestes opcions siguin tan baixes, tan insignificants.
Evidentment Steven Forti no diu res que dins el vot unionista les opcions clarament xenòfobes representen el 10,65% d’aquest vot.
I menys diu encara que del total de vot amb connotacions xenòfobes a Catalunya, el 96,57% és d’opcions unionistes, espanyolistes, i només un 3,43% d’opcions indepes.
Lliçonetes nen comú per la unitat d’Espanya NI UNA, ok, Forti?
Apa, doncs fins aquí. Tenim pel davant temps molt difícils. Quan el discurs polític acaba presoner de demagògies i manipulacions, no hi ha cap estratègia possible. I sense estratègia i alimentant únicament la divisió i la confrontació interna, en comptes de reconstruir, poc a poc, però sòlidament, les bases per una nova estratègia de mínims que ens permeti tornar a posicionar-nos de manera creïble i majoritària per la independència, ho tenim fotut.
EN SEGUIREM PARLANT I, SOBRETOT, SEGUIREM LLUITANT!
1 comentari:
Trias no ha guanyat per independentista, sinó com a aglutinador del vot anticolau. Si el PSC hagués posat un candidat que no hagués governat 8 anys de la mà de Colau i no pas el cínic de Collboní hauria guanyat fàcil. A BCN no es pot parlar que l'independentisme hagi guanyat quan Trias rep un gruix de votants molt important de Valls o el PP i l'eix nacional ha desaparegut del debat. L'independentisme es torna a quedar amb 2 partits amb representació novament i això és mala notícia, especialment si governen Junts i ERC perquè no tindrem un partit a l'oposició i l'unionisme tindrà 4.
La campanya de Trias, malgrat guanyar, ha estat molt dolenta: no ha mostrat una idea de ciutat. Les enquestes quan va anunciar candidatura parlaven de 14 regidors. Ell mateix, al discurs de la nit electoral, reconeix que va estar a punt d'acomiadar el seu cap de campanya. Si Trias repeteix la inacció del seu primer mandat el PSC guanyarà fàcil les properes.
Amb Colau a l'oposició la campanya als carrers serà furiosa (la PAH tornarà als debats televisius). Especialment després que Colau, setmanes abans de les eleccions, hagi repartit subvencions que permetran a les entitats amigues sobreviure els propers 4 anys. És indispensable que Trias no cometi els errors del primer mandat quan va estar pagant-li el sou a Colau via DESC. A ella i a un munt de càrrecs que després han sigut regidors. Cal que Trias obri una investigació i una auditoria d'aquests contractes i si cal que vagi a la justícia ordinària per invalidar-los. S'ha de destruir tota la xarxa clientelar coulaista per impedir que tornin a rebrotar.
També és imprescindible que Trias aposti per la cultura (amb noms de fora de la seva candidatura) i faci polítiques de defensa del català malgrat això impliqui el conflicte que tan poc li agrada. Els propers 4 anys ha d'equivaldre a 8 per renacionalitzar la ciutat.
Publica un comentari a l'entrada