Estava esperant unes dades demoscòpiques per acompanyar aquesta reflexió que fa temps vinc treballant, però
es demoren i veig que tothom va prenent unes posicions que amenacen
de "consolidar-se" en el campi qui pugui, tants caps tants
barrets, partidismes, oportunismes... i una barreja de desconcert,
miopia i fins i tot, l'ombra de sospita de trilerisme.
De manera que no espero més i comparteixo amb
tots vosaltres les meves reflexions sobre el que està passant a BCN
i la meva proposta de cara a les eleccions municipals de maig 2019.
Punt de partida:
Lamentablement tots els "agents" en joc
en el camp republicà juguen amb cartes marcades. I no són les que
ensenyen davant l'opinió pública. I això no és un bon
començament. En aquest context si m'atreveixo a fer i compartir
aquesta reflexió és perquè us asseguro, signo amb sang, que no
tinc cap interès personal en joc en aquestes municipals, ni el més
mínim, ni jartovino vull anar a anar a cap llista electoral. Res de
res.
Sí tinc un gran interès polític "patriòtic"
i republicà: sé que aquestes eleccions municipals a Barcelona són
molt importants, tant per a la ciutat com per enfortir el nostre
projecte de fer la República
Finalment també crec important consignar que en
aquests últims anys he estat molt implicat en lluites veïnals, i
crec que això també em dona una perspectiva que fa quatre anys no
tenia, de la ciutat, del desastre que ha estat i és el govern Colau.
Aquesta perspectiva "veinal" encara em burxa més per no
tallar-me i presentar aquesta proposta, compartir la meva proposta
amb tots vosaltres, amb l'esperança serveixi d'alguna cosa.
1. ELS FONAMENTS DE LA PROPOSTA:
1.1. Les regles electorals i de govern
municipals no tenen res a veure amb la resta de processos democràtics
i de formació de govern a la resta de nivells ("autonòmic"
-Parlament i Generalitat- "estatal" -Congreso, Senado y
Gobierno-). El que en qualsevol altre nivell podríem deixar-ho per a
processos electorals de creació de majories de govern després de
les eleccions, en els processos municipals això és una ruleta
russa, perquè és extraordinàriament protectora de la llista més
votada. Només pot evitar-se que el candidat de la llista més votada
esdevingui alcalde, si hi ha una proposta de candidat alternatiu que
té majoria absoluta.
1.2. Aquest marc electoral i de govern
municipal cal que el posem en relació, que l'analitzem, a la llum
dels resultats electorals i del que projecten les enquestes a la
ciutat de BCN.
Les eleccions municipals de maig 2015 a BCN les va
guanyar la sra. Colau, amb 11 regidors de 41. CiU en va treure 10,
ERC 5 i la CUP 3. Ni que les 3 forces republicanes haguessin unit
esforços per constituir un govern fidel a la voluntat de construir
la República, no haurien pogut, perquè tot i sumar 10+5+3= 18, i
que la sra Colau no pogués sumar més regidors (excepte sumant PP o
C's), perquè la suma hipotètica amb els 4 del PSC li donava 15
regidors, la sra. Colau, com 18 no són majoria absoluta, en té prou
amb els seus 11.
Només hauria estat possible impedir Colau
alcaldessa amb una suma impossible, és a dir, amb CiU, amb ERC, amb
PSC i amb CUP o PP.
Bé, doncs aquest és el pa que s'hi dona. I
ara, de cara al 2019 podeu substituir la posició de la sra. Colau
per la de C's perquè veieu que segons com impedir un alcalde de C's
podria ser impossible.
El 21D C's va ser la força més votada a
Barcelona, amb més de 218 mil vots. Les eleccions municipals maig
2015 n'havia tingut 77 mil.
Sense l'impacte de la moció de censura a Madrid
que va guanyar Pedro Sánchez i va fer fora el PP del Govern i que sembla haver sumit en el desconcert a C's el meu diagnòstic era molt rotund, sobre la
projecció de C's. Ara haig de ser necessàriament més prudent, però
només de manera intuïtiva, perquè no tinc dades per valorar aquest
impacte, que presumeixo pot ser-hi. O no.
Què ens estan projectant les dades? El creixement de C's a BCN és constant. En la seva
majoria, el vot de C's és un vot profundament identitari,
profundament ètnic. Però també té un vot de "por", un
vot que es refugia en C's buscant posar punt i final a les incerteses
que, d'acord a la seva visió, ha traslladat al país el procés
independentista. En percentatges, el vot identitari de
C's està al voltant d'un 75% i el vot que busca "estabilitat" un 25%.
En
l'actual context el vot identitari de C's no té cap mena d'incentiu
desmobilitzador. Tot el contrari. Mentre l'independentisme siguem
forts, el vot que ha aconseguit C's, que ha mobilitzat, no el perdrà,
perquè és un vot, els hi agradi o no a ells, en clau de referèndum,
és el vot del NO a la independència. L'absència de components
ideològics convencionals, com p.ex. de caràcter econòmic, de drets
socials, d'infraestructures, de polítiques en cap àmbit és total.
No se'ls vota per res de tot això. Però aquest altre 25% del seu
vot sí que pot tenir, en l'actual context, factors que els facin
pensar que el vot útil per a aconseguir aquest objectiu de posar fi
al procés per acabar amb la inestabilitat que segons ells genera és
un altre, singularment el vot al PSC, amb qui C's sempre ha tingut
una gran frontera de promiscuitat.
L'anàlisi d'aquest escenari C's, que fins la
moció de censura Sánchez per a mi els projectava com els grans
favorits a BCN l'hem de completar observant la capacitat que té C's
de captar vot d'altres. A la darrera enquesta sobre BCN que vam
conèixer, de GESOP, vam poder veure una cosa molt "interessant"
demoscòpicament: C's pràcticament arrossegava cap a la seva opció
tot el vot que havia tingut el PP el 2015. Fins al punt que, si em
permeteu la hipèrbole la projecció que faig és que de cara a les
municipals 2019 al PP a BCN no el votarà ni el seu cap de llista.
Desapareixerà i tot el seu vot anirà a C's.
Només amb aquests factors C's pot projectar uns
resultats que els aproximin als 15-17 regidors, ells sols. Sempre amb
la incertesa del nou escenari post moció de censura a Espanya i de
l'impacte sobre C's i el seu vot.
Si a això hi afegíssim un cap de llista amb molt
ganxo electoral, amb imatge, amb experiència, que despertés
interès, com pot ser en Manuel Valls, ex primer ministre de la
France, això ens podria situar en un escenari en el que la
candidatura de C's rasqués vot de manera significativa del PSC, o
n'evités la fuga. I un escenari així ens aproximaria a 16-17
regidors per a C's.
Sí, C's podria quedar-se a 4-5 regidors de la
majoria absoluta, que podria assolir sense despentinar-se pactant amb
un PSC molt necessitat de recuperar poder local i de recuperar
terreny entre el vot metropolità.
1.3. - De fa molt temps l'establishment està
massa "sospitosament" interessat en col·locar un relat
polític, d'expectatives polítiques i electorals
Paradoxalment a la
contundència de les dades electorals que he abocat en l'anterior
punt, l'establishment -en aquest punt també cal reiterar això de
com a mínim fins ara- ha apostat per un altre escenari per aturar
l'independentisme a Barcelona.
L'aposta de
l'establishment és doble:
- seguir cuidant
l'actual alcaldessa Colau com el comodí més valuós que tenen per
frenar l'independentisme. Això ja els va funcionar perfectament el
2015, quan Ada Colau va ser l'actor més valuós que van tenir les
clavegueres de l'estat per combatre l'aleshores alcalde Trias i
evitar, com van aconseguir, un triomf indepe a BCN. Colau es va
prestar a ser el principal ariet de la guerra bruta, i això va
funcionar.
En aquests anys Colau
ha gaudit d'una sobreprotecció escandalosa per part dels mitjans del
règim, que s'ha concretat en les permanents llepades dels grans
mitjans de comunicació, començant pel Periódico, però també LV.
A la seva vegada, Colau ha correspost aquest escandalós tracte de
favor cap a la seva persona, amb un no menys escandalós tracte de
favor contra aquests mitjans.
- Simultàniament, engreixar artificialment les expectatives i
ego d'ERC per dinamitar qualsevol opció que pugui configurar-se una
candidatura d'unitat republicana, perquè una candidatura així
tindria la victòria assegurada. I això és el que vol evitar el
règim del 78.
Mireu, la senyora Colau no té res a fer les
eleccions municipals del 2019, amb les dades que ara tenim. El seu
desgast electoral i de marca és molt gran. I ni amb tota la premsa
comprada com té, amb les milionàries subvencions a entitats dels
amiguetes podrà remuntar. El 21D els Comuns van ser la cinquena
força. I en la part no manipulada de les enquestes hem vist com
només conserven al voltant del 55% de fidelitat de vot, que és un %
baixíssim per a un partit que està al govern. I també hem vist com
perden vot en totes les direccions possibles: perden vot cap a ERC,
cap a PSC, cap a C's i cap a CUP.
Fixeu-vos en les següents dades
Vaig a comparar
el % de vot obtingut per les diferents candidatures a BCN a les
eleccions municipals del 2015 amb el % de record de vot que tenen els
enquestats al darrer baròmetre municipal de BCN fet pel GESOP i
publicat pel Periódico. Aquesta comparativa la podem fer perquè en
un exercici de transparència inèdit, setmanes després de publicar
el que els va interessar de l'enquesta, han publicat totes les dades
i tabulacions en obert. Som-hi.
Els Comuns el 2015 van tenir un 15,2% del vot, i a
la mostra de l'enquesta són un 22,4% dels enquestats els que van
votar Colau. El "públic" Colau està engreixat en més de
7 punts.
ERC va tenir un 6,6% dels vots el 2015, i a
l'enquesta GESOP són el 13,4% dels enquestats, és a dir, més del
doble d'enquestats que de votants. Una passada.
Un escàndol, perquè
no es corregeix, perquè està generat en tots dos casos amb una
motivació molt clara: aconseguir el titular que va publicar el
Periódico: "Colau pierde fuelle, pero volvería a ganar. ERC y
C's empatarían y tienen opciones de disputar la victoria".
No, Colau no volvería a ganar. Per vergonya
torera diuen "pierde fuelle", però si no haguessin
esbiaixat escandalosament la mostra, onflant-la de votants dels
Comuns, en 7 punts més dels vots que va tenir el 2015, el titular
hauria d'haver estat "pierde fuelle y se pega una hostia
descomunal", perquè es quedaria al voltant d'un 10% dels vots i
uns 7 regidors.
I no, ERC no empata amb ningú. A ERC la mostra LI
DOBLA la seva representació, i així poden projectar que assoleixen
un 13% dels vots i uns 9 regidors. Fixeu-vos: ERC va tenir el 2015 un
6,6% dels vots, i a la mostra de l'enquesta els engreixen fins el
13,4% d'enquestats votants d'ERC. I així obté una projecció de vot
del 13,8%. Fent números molt ràpids i molt elementals (que no s'han
de fer, però és tan visual que no m'hi puc resistir), és obvi que
ERC repetirà els resultats del 2015, com a molt creixerà un 0,2.
Només assoleix els resultats que permeten titular "ERC està en
condicions de disputar la victòria" esbiaxant la mostra
engreixant amb el doble de representació a ERC.
O sigui que aquí els únics que creixen i estan
en una situació que ningú no els podia disputar l'alcaldia són els
de C's. Ni Comuns ni ERC. Però l'establishment els onfla per
despistar i per evitar que hi hagi candidatura republicana unitària,
que seria guanyadora.
I per ara els està funcionant. ERC està encegada
per aquesta possibilitat, tan falsa com un duro sevillano, però que
encegats com estan hi creuen fanàticament de poder guanyar les
eleccions.
Però també, i això cal dir-ho i plantejar-ho
amb tota la rotunditat que requereix, ERC també es presta a
l'encegament per aquest permanent somni humit en el que semblen estar
instal·lats d'aliar-se amb la Colau, de fer govern amb els colauers.
I això és un drama. Perquè com tots els somnis
humits, normalment no els confessem. Però estem en política, i no
amagats a la foscor del nostre llit. Estem en política i ERC està
obligada a ser mínimament honesta amb tots nosaltres en aquest punt.
Ja no poden enganyar-nos més. O ja no poden deixar que visquem en un
engany. És aquesta la seva aposta? Aspira ERC a governar amb els
colauers i per això no vol ni sentir parlar d'una gran candidatura
republicana que aspiri a guanyar a BCN?
Pel que fa al PdeCat segueixen
instal·lats en les seves convulsions internes.
Primer va ser el xoc de perdre l'Ajuntament a mans de la guerra bruta
de les clavegueres de l'estat aliades amb la Colau. Després de com
enfocar el relleu de Trias. El relleu intern era en Quim Forn, però
va ser cridat al Govern, des d'on va anar a parar a la presó,
víctima de l'atrocitat repressiva d'un estat podrit, que el manté
en un cruel empresonament (t'estimem, Quim, no deixem de pensar en tu
cada dia, et volem, us volem, a tots, a casa, a tots, presos i
exiliats).
Finalment van iniciar un bastant decebedor procés de
primàries (pel baix nivell de participació, que evidenciava la
desconnexió d'aquestes històries). I quan ja pensàvem no podien
passar més coses, la darrera entrega l'hem tinguda aquest cap de
setmana amb "l'apropiació indeguda" (i absurda,
contraproduent) de la marca Junts per Catalunya.
1.4. I què veiem si aixequem una mica la vista? Els actors de l'escena republicana.
Tot i que ERC i Junts per CAT/Pdecat tenen
fronteres pròpies, el cert és que el gruix del seu electorat i del
seu vot és la gran massa central de vot que comparteixen. Una
campanya electoral com la de les municipals a BCN centrarà la lluita
en aquest cos central, amb el desgast caïnita que això implica, i
que a aquestes alçades pot ser fatal. ERC intentarà "vendre's"
falsament com el vot útil per parar a C's, cosa que provocarà
encara més fuga de vots, cansats d'aquests numerets, i intentarà
també incorporar algun independent que els permeti renovar una mica
la marca i la imatge i obrir-se a possibles nous votants.
I Junts x
CAT intentarà promocionar la Neus, aprofitar la seva molt bona curta
distància i aspirar a configurar una llista que sumi perfils
independents, però com ja he dit abastament, la patositat de
l'apropiació unilateral de la marca Junts per CAT l'ha devaluat i
farà aquesta operació molt més difícil. Per llogar-hi cadires.
A banda de l'espai que ocupen i ocuparan el
que són les dues forces centrals i clarament majoritàries del
republicanisme, tenim un espai perifèric que al
llarg de la història ha tingut diferents postulants a ocupar-lo i
que ara es disputen d'alguna manera en Graupera i la
CUP.
Començaré pel més fàcil, la CUP BCN. És la
CUP més radical, antisistema i embogida de tot el mapa CUP. Però té
el seu públic. Projectant resultats i enquestes, tot sembla indicar
que ni puja ni baixa, i que per tant es mouran al voltant d'aquests 3
regidors que ara té. Difícilment els pot perdre. Difícilment pot
pujar. I quants més altaveus tinguin, menys pujaran. A BCN hi ha
aquest % antisistema, ja se l'ha quedat la CUP, i unit al vot
"inocent" de radicalitat republicana, és el que els permet
tenir representació.
Finalment, l'últim actor en joc és en
Graupera. Feia mesos es postulava i tothom sabia volia tenir un
paper a les municipals del 2019. Però dels partits no li va arribar
res. I en qui ell confiava poder ser clarament cap de llista,
Demòcrates, no es van atrevir a presentar-se en solitari "sense
més". I quan les coses estan així hi
ha una certa tendència a recórrer al "xisterisme",
és a dir, a ficar la mà a la xistera a
veure què en podem treure. I així és com va
sortir aquesta cosa de les "primàries".
La recollida de signatures per promoure-les va
ser un important fracàs. Segons diuen unes 30 mil signatures.
Penseu per exemple que per la candidatura unitària del 21D se'n van
recollir més de 400 mil. I no havia aconseguit moure un mil·límetre
els grans partits (ni ERC ni Pdecat ni CUP)
Graupera, que és molt llest, va veure que això
de 30 mil no era res, era un suport tan clarament insuficient que ni
donant per fet, que seria donar massa per fet, que els 30 mil
signants el votessin, no sortiria escollit regidor. Per anar bé, és
a dir, per poder sortir elegit regidor necessita estar, en Graupera,
sobre els 40 mil suports mínim, i si la participació és molt alta,
passar dels 50 mil.
A la vista que la proposta xisteril de les
primàries a Barcelona no havia funcionat, i el deixava apartat
apartat de qualsevol opció d'entrar a l'Ajuntament, novament
les mirades dels estrategues Graupera es
van tornar a girar totes cap a la xistera, se la va invocar,
sacsejar, ficar la mà, i en van treure
un nou producte, un nou "xisterisme":
les primàries s'havien de fer a tot Catalunya. I no només això.
Les primàries havien de permetre constituir ajuntaments republicans
que fessin la República. És a dir, suplantar parlament, Govern,
Consell de la República, etc.
Això a mi ja em va fer saltar totes les alarmes,
perquè aquesta és una proposta absolutament delirant, efectuada
únicament en clau de "salvar uns mobles personals", per
intentar donar més dimensió al que fins ara només és un fracàs,
com la seva proposta de primàries, estenent el fracàs a tot el país
i convertint l'espai republicà en un autèntic circ, un permanent
despropòsit, mancat de tota fiabilitat.
Em resulta fascinant que Graupera i el seu grup
estupendista, que tot ho troben malament, que tothom titllen
de traïdors, covards, que només consideren pot ser tingut en compte
allò que surt de les seves xisteres, i que tot el que no
sigui el seu xisterisme és processisme, ara hagin
recorregut a aquesta mostra extrema del pitjor processisme possible,
amb aquest vodevil de les primàries i de que la república es faci
des dels ajuntaments. Por que yo lo valgo. Quins pebrots.
En fi. Així estem. Així ens hem de veure,
aguantant que uns que no han pogut ni guanyar unes eleccions a un
ateneu, ens vulguin alliçonar de com arribar a la
independència. #consejosvendoqueparaminotengo
Dit tot això sobre ERC, PdeCAT, Junts x CAT,
Demòcrates i Graupera, giro sobre mi mateix i torno al punt del que
en l'actual context no ens hauríem d'allunyar mai: només podrem ser
si som capaços de construir i blindar un "nosaltres". Ens
necessitem tots i a tots. I no hi sobra ningú. Ningú.
2. LA MEVA PROPOSTA:
Després de tots aquests preàmbuls per situar,
per explicar com veig la situació i quins són els eixos bàsics de
l'actual escenari, anem a la proposta que de tota aquesta anàlisi he
generat i que vull compartir amb tots vosaltres. 10 punts per assegurar una victòria republicana a Barcelona:
1) ERC i Junts per CAT/Pdecat han de seure i
arribar a un acord per configurar una gran candidatura republicana
per a Barcelona, que superi els partits que en formaran part i els
seus candidats
2) Alfred Bosch i Neus Munté han de formar part de
la candidatura, co-liderar-la, però haurien de renunciar a
encapçalar-la, i haurien d'oferir fer-ho a una personalitat
independent de reconegut prestigi i capacitat (que haurien de
poder-la presentar amb el mateix pacte).
3) Aquesta candidatura hauria d'incorporar
personalitats independents vinculades a idees clau del que es vol
defensar, de l'activisme als barris, de projectes ciutadans,
econòmics, culturals, urbanístics, metropolitans, etc. I comptar,
evidentment, amb la vàlua i l'experiència d'actuals regidors de
Pdecat i d'ERC
4) Amb l'acord bàsic tancat, caldria estendre
lleialment la mà a Jordi Graupera i oferir-li que s'hi incorpori i
en formi part destacadament, al costat d'en Bosch i na Munté.
Explícitament compromès a fer equip amb la resta de candidats,
regidors i partits. Mà oberta, pel nosaltres. Per fer equip. En
Graupera té molt i molt a aportar, això ja ho sabem tots, però que
pugui fer aquesta aportació depèn de que sàpigui treballar en
equip. I amb ell la gent de Demòcrates.
5) L'acord i la incorporació d'en Graupera hauria
de permetre abandonar el xisterisme i els personalismes. No és
una lluita de noms. No són fulanito davant menganitu. Som un
"nosaltres", que construïm els que en formem part, i on
l'important és el que cadascú aporta i no el màrqueting personal
que cadascú pot desplegar en processos processistes de primàries i
de suplantació de les institucions legítimes. En l'actual escenari
aquest xisterisme de les primàries té més de circ de vanitats que
de cap altra cosa, i podria acabar amb totes les il·lusions,
credibilitats i confiances que un moviment emancipador necessita
generar... a la foguera de les vanitats.
6) Caldria comprometre's a constituir un "Consell
Assessor Republicà de Barcelona", que permeti canalitzar i
vehicular les diferents sensibilitats, personalitats, talents, idees,
experiències, projectes... que haurien respost a la crida per
construir aquesta gran candidatura republicana a Barcelona.
7) L'acord hauria de tenir dos grans eixos: un
projecte de ciutat i un projecte de sumar per fer República. Cal
parlar de ciutat. Cal parlar de veïns. Cal tenir projecte de ciutat.
Cal tenir respostes per a tots els veïns. I cal situar la ciutat en
l'eix de la lleialtat a les nostres institucions i el poble de
Catalunya per fer la República.
Fixeu-vos una cosa: el xisterisme ignora la
realitat, viu d'esquenes a la mateixa, genera un escenari que és
l'escenari que a ells els hi convé per als seus propis interessos,
ni que en fer-ho estiguin posant en perill tot el que hem avançat i
tot el que estem en condicions d'avançar. Plantejar unes primàries
com un procés de suplantació de la legitimitat parlamentària i del
govern és un autèntic despropòsit, però és que a més a més
xoca radicalment amb la realitat i amb les aspiracions dels electors
de cara a les properes eleccions municipals.
Pregunta el GESOP: de cara a les properes
eleccions municipals a BCN, "vostè què tindrà més en compte
a l'hora de decidir el seu vot?
- les qüestions relacionades amb la ciutat
- les qüestions relacionades amb el procés
independentista."
Doncs bé, ojo al dato, que les dades són
inapelables: un 70,4% diu que decidirà el seu vot per qüestions
relacionades amb la ciutat, i només un 16,8% per qüestions
relacionades amb el procés independentista.
Queda clar?
I això també és així per als votants
republicans: un 59,4 i un 57 dels votants de CiU, ERC del 2015
decidiran el seu vot per qüestions relacionades amb la ciutat, i
només un 21,9 i un 29 respectivament pel procés independentista.
Cal una gran candidatura central republicana,
però, sobretot, cal un molt trabat i elaborat discurs, programa,
anàlisi i propostes sobre la ciutat. I això són la gent d'ERC i de
Pdecat, amb el seu dia a dia constant de treball municipal, els qui
més i millor ho han treballat i poden proposar.
I essent això així, cal fer-ho, cal
treballar-ho, al costat dels millors intel·lectuals i pensadors sobre
la ciutat.
I, sobretot, cal fer-ho al costat dels veïns, de
tots aquests veïns que l'Ajuntament Colau ha ignorat, ha
menystingut, no ha escoltat mai. Al costat de tots els veïns que hem
vist com les nostres vides empitjoraven per l'actuació despòtica i
arbitrària de l'Ajuntament Colau.
Cal restituir als veïns el seu protagonisme
ciutadà i el seu dret a ser escoltats i a ser feliços, com a mínim
a que ningú no faci les seves vides pitjor d'aquesta manera tan
gratuita, arbitrària i despòtica com ho han fet els colauers.
8) La proposta hauria de configurar-se adreçada al
tronc central i majoritari de l'independentisme i del republicanisme.
Crec que la CUP és millor que no hi sigui, perquè ser-hi faria
perdre la centralitat i no aportaria res. Però sí caldria segellar
algun tipus d'acord republicà per Barcelona i el seu paper com a
capital de la República, perquè tots formem part del nosaltres i la
República només és possible amb tots.
9) L'experiència de Barcelona podria estendre's a
municipis concrets, en els que el punt de partida ho faci
aconsellable. No com una operació general, sinó com una extensió
intel·ligent per assegurar el màxim de majories i ajuntaments
republicans.
10) DONEC PERFICIAM #LOVEBARCELONA
PS: per cert, suposo que a aquestes alçades ja tothom sap que allò que escric només em representa a mi mateix. No pertanyo a cap partit, no consulto amb ningú i no busco ni l'aprovació ni la crítica de ningú. Escric per donar sortida a les meves reflexions, les coses i dades que analitzo i com les filtro a través de l'experiència de 34 anys de militància indepe, fins compartir-les amb vosaltres, per si són del vostre interès. Aquí s'acaba la història. Escric el que penso i el que escric, quan ho escric, només em representa a mi. A partir d'aquí, l'impacte que pugui o no tenir, ja és cosa de com els lectors ho valoreu.
Entrades
