Avui diumenge LV ha publicat una nova enquesta electoral en relació a les properes eleccions al parlament de Catalunya.
Us haig de dir que és una enquesta força estranya. Els resultats que ens aporta no són coherents amb enquestes prèvies (inclosa la del juliol de la mateixa Vanguardia), i per tant ara mateix és difícil saber si estem davant una enquesta que no els hi ha sortit bé (per les dates, per la mostra, per la cuina…) o bé estem davant una enquesta que comença a reflectir un possible canvi de tendències en alguns punts.
Per tant, i com sempre aconsello davant els resultats “bolet” d’una enquesta, el primer que cal és molta prudència.
L’enquesta estava encarregada pensant en la possibilitat que dilluns 30 o dimarts 31 d'agost en Montilla convoqués eleccions, i per això el treball de camp està realitzat els dies 1 i 2 de setembre. Les dates, per tant, i el context vacacional fan que hàgim d’incrementar la prudència en relació a les dades, unida al fet que és una enquesta a només 800 persones (per tant una mostra força petita, la més petita possible perquè els resultats puguin ser representatius)
L’enquesta continua dibuixant un clar predomini de CiU, que se situa en el llindar d’una atribució d’escons de poc més de 60, però sorprenentment la coalició nacionalista pateix un significatiu retrocés en intenció de vot, del 42.1% al 38.9%. I aquest fet els allunyaria de la majoria absoluta. A més a més, s’observa una altra cosa molt estranya, i és que la preferència d’Artur Mas com a futur president cau 8 punts en aquest breu i vacacional període entre enquestes.
Tenint en compte que en aquest període, més enllà de les vacances, no hi ha hagut cap fet polític mínimament rellevant, que expliqués aquest significatiu canvi de tendència, la meva percepció és que l’enquesta té algun tipus de problema. Això només ho podrem saber quan, al llarg del mes de setembre, n’aparenguin d’altres de diferents mitjans (esperem que la de El Periódico i el diari Público com a mínim) i d’aquesta manera poguem valorar si estem davant un canvi de tendència o simplement que aquesta enquesta als de LV no els hi ha sortit gaire fina.
Els sociates continuen la seva tendència a la baixa. Això és força coherent amb el que fins ara havien expressat les diferents enquestes. Però aquest cop, per primera vegada, els situa per primera vegada en els pitjors resultats de la seva història. I això sí que matné una certa coherència amb el que està passant en el món sociata, és a dir, el col·lapse del seu projecte, la falta absoluta de lideratge i la crisi d’identitat que han posat en evidència episodis com la renúncia d’en Castells. Amén, evidentment, de la imputació de la gravetat de la crisi que es fa al partit en el govern.
Un segon element difícil d’explicar en aquesta enquesta, és a dir, incoherent amb enquestes prèvies, són els resultats d’Esquerra. Pràcticament en els últims dos anys totes les enquestes, en relació a Esquerra, els han situat en un percentatge d’intenció de vot del 8%. Aquest cop, i per primera vegada des del segon tripartit, la seva intenció de vot s’incrementa fins al 10.1%, fet que porta LV a atorgar-los entre 15-16 escons.
Si mirem aquestes dades i anteriors anàlisis que he realitzat, podem observar com la frontera dels “mals resultats” s’havia situat en els 13 escons, però que freqüentment l’interval se situava per sota d’aquests 13.
No hi ha elements polítics, fets, que ens permetin explicar perquè Esquerra puja gairebé 2 punts en intenció de vot. Per tant, un cop més cal ser prudents en relació a aquests resultats i esperar veure altres enquestes o la següent de LV per poder valorar si estem davant un canvi de tendència en la intenció de vot en relació a Esquerra, de recuperació d’una part del seu electorat.
Un tercer element sorprenent i incoherent de l’enquesta és que trenca la tendència apuntada els últims mesos en relació al PP i a ICV-EUA. Si en la primera part de la legislatura havíem valorat com a altament sorprenent la solidesa de les intencions de vot d’aquestes dues formacions (no es movien, ni cap a amunt ni cap a avall), de fa més de 6 mesos totes les enquestes deixaven entreveure una lleugera pèrdua d’intenció de vot de PP i d’ICV-EUA. Sorprenentment, en aquesta entrega de l’enquesta de LV ens trobem que o bé es mantenen clavats en intenció de vot en relació al 2006 (ICV-EUA) o bé fins i tot incrementen la intenció de vot (PP).
El que és sorprenent és que el fenomen evolucioni en paral·lel, un cop més sense massa elements que ens ho permetin explicar. Tot i així, en aquest cas, cal apuntar que les variacions de percentatge són ínfimes i estem parlant, en una mostra de 800, de molt poques persones que facin moure’ls d’aquesta manera. Però situades aquestes dades en el context de coses estranyes de l’enquesta, aquest fet també s’hi integra i incrementa els meus dubtes.
Finalment, un quart element incoherent de l’enquesta són els resultats atorgats a Reagrupament, un 2.6% d’intenció de vot, que situaria aquesta secta a les portes d’accedir al Parlament de Catalunya. El mes de juliol, LV ens deia que “una candidatura independentista encabezada por Joan Laporta se situaria en el 1.9% d’intenció de vot”. Les dades de l’enquesta de LV d’aquest setembre són per tant del tot incoherents, i més encara si atenem a la divisió entre sectaris i solidaris. Sincerament, no són uns resultats creïbles, aquí crec que hi ha un quart element d’incongruència de l’enquesta. Avui, a més a més, no ens han donat intenció de vot en relació a SCI. Al meu entendre en aquest punt l’enquesta patina. Com sempre, estem parlant de molt pocs enquestats una variació de l’1.9 al 2.6% en 800 enquestats és molt poc, són 5 persones de diferència entre una enquesta i l’altra.
No són dades, a més, que guardin cap relació amb el que està passant, amb els fets socials. Us posaré un exemple molt fàcil d’entendre. Aquesta setmana, tant SCI com Reagrupament han fet actes a Figueres, amb els seus caps de cartells. Solidaritat Catalana va omplir amb gairebé 800 persones el teatre. En canvi, l’acte d’Rcat va convocar poc més de 50 persones. I aquesta relació de magnituds s’està donant en tots i cadascun dels actes que s’estan fent. Per tant, els elements fàctics també ens porten a pensar que aquests resultats no tenen prou consistència, i són més un bolet o una estranya o poc afortunada assignació d’intenció de vot més enllà del vot directe que s’hi posa de manifest. En aquest quart element, n’estic del tot convençut, molt convençut.
Aquesta és la meva visió, la meva anàlisi. I crec que és encertada. En tot cas, les properes setmanes tindrem ocasió de veure si efectivament, l’encerto, en relació a les quatre incongruències que planteja, o bé estem davant un canvi d’algunes tendències.
Us haig de dir que és una enquesta força estranya. Els resultats que ens aporta no són coherents amb enquestes prèvies (inclosa la del juliol de la mateixa Vanguardia), i per tant ara mateix és difícil saber si estem davant una enquesta que no els hi ha sortit bé (per les dates, per la mostra, per la cuina…) o bé estem davant una enquesta que comença a reflectir un possible canvi de tendències en alguns punts.
Per tant, i com sempre aconsello davant els resultats “bolet” d’una enquesta, el primer que cal és molta prudència.
L’enquesta estava encarregada pensant en la possibilitat que dilluns 30 o dimarts 31 d'agost en Montilla convoqués eleccions, i per això el treball de camp està realitzat els dies 1 i 2 de setembre. Les dates, per tant, i el context vacacional fan que hàgim d’incrementar la prudència en relació a les dades, unida al fet que és una enquesta a només 800 persones (per tant una mostra força petita, la més petita possible perquè els resultats puguin ser representatius)
L’enquesta continua dibuixant un clar predomini de CiU, que se situa en el llindar d’una atribució d’escons de poc més de 60, però sorprenentment la coalició nacionalista pateix un significatiu retrocés en intenció de vot, del 42.1% al 38.9%. I aquest fet els allunyaria de la majoria absoluta. A més a més, s’observa una altra cosa molt estranya, i és que la preferència d’Artur Mas com a futur president cau 8 punts en aquest breu i vacacional període entre enquestes.
Tenint en compte que en aquest període, més enllà de les vacances, no hi ha hagut cap fet polític mínimament rellevant, que expliqués aquest significatiu canvi de tendència, la meva percepció és que l’enquesta té algun tipus de problema. Això només ho podrem saber quan, al llarg del mes de setembre, n’aparenguin d’altres de diferents mitjans (esperem que la de El Periódico i el diari Público com a mínim) i d’aquesta manera poguem valorar si estem davant un canvi de tendència o simplement que aquesta enquesta als de LV no els hi ha sortit gaire fina.
Els sociates continuen la seva tendència a la baixa. Això és força coherent amb el que fins ara havien expressat les diferents enquestes. Però aquest cop, per primera vegada, els situa per primera vegada en els pitjors resultats de la seva història. I això sí que matné una certa coherència amb el que està passant en el món sociata, és a dir, el col·lapse del seu projecte, la falta absoluta de lideratge i la crisi d’identitat que han posat en evidència episodis com la renúncia d’en Castells. Amén, evidentment, de la imputació de la gravetat de la crisi que es fa al partit en el govern.
Un segon element difícil d’explicar en aquesta enquesta, és a dir, incoherent amb enquestes prèvies, són els resultats d’Esquerra. Pràcticament en els últims dos anys totes les enquestes, en relació a Esquerra, els han situat en un percentatge d’intenció de vot del 8%. Aquest cop, i per primera vegada des del segon tripartit, la seva intenció de vot s’incrementa fins al 10.1%, fet que porta LV a atorgar-los entre 15-16 escons.
Si mirem aquestes dades i anteriors anàlisis que he realitzat, podem observar com la frontera dels “mals resultats” s’havia situat en els 13 escons, però que freqüentment l’interval se situava per sota d’aquests 13.
No hi ha elements polítics, fets, que ens permetin explicar perquè Esquerra puja gairebé 2 punts en intenció de vot. Per tant, un cop més cal ser prudents en relació a aquests resultats i esperar veure altres enquestes o la següent de LV per poder valorar si estem davant un canvi de tendència en la intenció de vot en relació a Esquerra, de recuperació d’una part del seu electorat.
Un tercer element sorprenent i incoherent de l’enquesta és que trenca la tendència apuntada els últims mesos en relació al PP i a ICV-EUA. Si en la primera part de la legislatura havíem valorat com a altament sorprenent la solidesa de les intencions de vot d’aquestes dues formacions (no es movien, ni cap a amunt ni cap a avall), de fa més de 6 mesos totes les enquestes deixaven entreveure una lleugera pèrdua d’intenció de vot de PP i d’ICV-EUA. Sorprenentment, en aquesta entrega de l’enquesta de LV ens trobem que o bé es mantenen clavats en intenció de vot en relació al 2006 (ICV-EUA) o bé fins i tot incrementen la intenció de vot (PP).
El que és sorprenent és que el fenomen evolucioni en paral·lel, un cop més sense massa elements que ens ho permetin explicar. Tot i així, en aquest cas, cal apuntar que les variacions de percentatge són ínfimes i estem parlant, en una mostra de 800, de molt poques persones que facin moure’ls d’aquesta manera. Però situades aquestes dades en el context de coses estranyes de l’enquesta, aquest fet també s’hi integra i incrementa els meus dubtes.
Finalment, un quart element incoherent de l’enquesta són els resultats atorgats a Reagrupament, un 2.6% d’intenció de vot, que situaria aquesta secta a les portes d’accedir al Parlament de Catalunya. El mes de juliol, LV ens deia que “una candidatura independentista encabezada por Joan Laporta se situaria en el 1.9% d’intenció de vot”. Les dades de l’enquesta de LV d’aquest setembre són per tant del tot incoherents, i més encara si atenem a la divisió entre sectaris i solidaris. Sincerament, no són uns resultats creïbles, aquí crec que hi ha un quart element d’incongruència de l’enquesta. Avui, a més a més, no ens han donat intenció de vot en relació a SCI. Al meu entendre en aquest punt l’enquesta patina. Com sempre, estem parlant de molt pocs enquestats una variació de l’1.9 al 2.6% en 800 enquestats és molt poc, són 5 persones de diferència entre una enquesta i l’altra.
No són dades, a més, que guardin cap relació amb el que està passant, amb els fets socials. Us posaré un exemple molt fàcil d’entendre. Aquesta setmana, tant SCI com Reagrupament han fet actes a Figueres, amb els seus caps de cartells. Solidaritat Catalana va omplir amb gairebé 800 persones el teatre. En canvi, l’acte d’Rcat va convocar poc més de 50 persones. I aquesta relació de magnituds s’està donant en tots i cadascun dels actes que s’estan fent. Per tant, els elements fàctics també ens porten a pensar que aquests resultats no tenen prou consistència, i són més un bolet o una estranya o poc afortunada assignació d’intenció de vot més enllà del vot directe que s’hi posa de manifest. En aquest quart element, n’estic del tot convençut, molt convençut.
Aquesta és la meva visió, la meva anàlisi. I crec que és encertada. En tot cas, les properes setmanes tindrem ocasió de veure si efectivament, l’encerto, en relació a les quatre incongruències que planteja, o bé estem davant un canvi d’algunes tendències.
Entrades
20 comentaris:
La "fortalesa" de IC i del PP, vols dir que no té alguna cosa a veure amb la devacle del PSC?
oblides un element: la confusió Carretero-Laporta d'aquells dies. les persones que treballen al recull de dades de les enquestes a vegades poden tenir manca de formació a les àrees on recullen les dades i aquest cas en podria ser un: la confusió Laporta+Reagrupament. quan les dades van arribar al pre-cuinat i es van trobar sorpresos que no hi havia suports a Laporta ja no podien esmenar l'error, d'advertir de la volatilitat del nostre petit món. és només una interpretació ;)
salut!
Coincideixo amb l'anàlisi de les coses extranyes de l'enquesta. Però jo hi veig una clara intencionalitat política.
Jo crec que aquesta enquesta s'inscriu en la guerra bruta que fa anys que practiquen els mitjans del grup Godó contra Laporta, i també contra l'independentisme.
No s'entén de cap manera que RCat, tot just quan eclosiona SCI, que omple els locals on fa els seus actes allà on va, multipliqui per 4 (!!!!!!!) els seus suports respecte les enquestes anteriors (que la situaven al 0,6 - 0,8% d'intenció de vot, i això comptant, en moltes d'elles, amb en Laporta com a cap de cartell). Per cert, els participants en les primàries d'SCI d'ahir (muntades en 3 setmanes d'agost) TRIPLIQUEN els participants a l'última assemblea de la secta.
Tampoc s'entén la important recuperació d'ERC, així per les bones, sense que hagi passat res que ho justifiqui. No s'ho creuen ni ells: Puigcercós acaba d'enviar una patètica carta als seus militants advertint-los contra els "aventurers" o alguna cosa així, tot just després de l'entrada de Laporta i SCI en escena. La carta desprèn preocupació pels efectes electorals que l'aparició de Laporta els pot comportar.
Tot plegat fa molta pudor. Jo crec que la Vanguardia i la resta de mitjans de can Godó saben perfectament que SCI és l'única opció independentista amb possibilitats, saben que el Dr. Muerte és una irrellevància, saben que Esquerra es fotrà la gran hòstia. Per això no els importa inflar les seves expectatives.
Però SCI és una altra cosa. Només pensar que una opció independentista potent entri al Parlament crea un atac d'urticària a la propietat del grup Godó, i aquesta enquesta no és més que un torpede contra SCI.
No cal oblidar que aviat començarà la temporada del bolet. Això podria ser un avanç.
""800 persones el teatre. En canvi, l’acte d’Rcat va convocar poc més de 50 persones""
no serà que regalaven un entrepà de mortedel.la i xartejaven autobusos i avions per omplir actes com fan altres partits i sindicats?
Caram!...coincidencia total.
Hi ha un altre element, i és que el sr. Compte, "grande de EspaÑÑa" és dels que prefereixen avants una EspaÑa "roja" avants que "rota" i potser ha volgut enviar un toc d'atenció a CiU, encara que ben mirat, crec que aquesta enquesta, el final, li haurà fer un favor a n Mas al allunyar-los d'una certa autocomplaença.
De totes maneres, el cert és que la veu del carrer, les converses amb els amics, els comentaris de la gent, que si, ja ho se, és un mètode gens cientific, però va en la direcció contraria. Cada vegada sento a més votants del P$C-P$OE afirmar que votaran CiU.
Com deia el Sr. Clinton, "és la economia estùpids".
http://www.youtube.com/watch?v=DFTDMw-nuj8
Esparver, dissortadament no tenim dades de record de vot i d'intenció de vot del no fidelitzat, de manera que és impossible saber si això que comentés s'esdevé.
Peu de ministre, Lluïset, teniu raó. Són dues possibles vies d'explicació. Però estem en el terreny de l'especulació. He preferit, per ara, treballar únicament amb dades.
No sé, com ja dic l'enquesta és massa estranya, i per massa estranya i incongruent convida a pensar malament, convida a pensar que hi ha hagut tendenciositat clara en el marge de cuina, el plantejament del qüestionari, etc.
Una enquesta feta a 800 persones em sembla una presa de pèl. Les que fem nosaltres a Andorra sí que són de 800 persones, però aquí hi viuen 80.000 persones, no set milions i mig. En podríem fer a 8 persones i apa.
Encara ens fotarem un fart de riure amb els teus comentaris d'especialista, hahahaha.
Brillant análisi el que fas. Per la meva part m'he dedicat a valorar els errors del passat de LV i aplicar-los ara, per veure la predicció de vot. Esperem els següents sondejos, però jo ja n'he fet la meva predicció.
Què gran que ets!!!
Ara ja no t'agraden les enquestes?
Pel que fa el tema entre Reagrupament i Solidaritat Catalana, he sentit alguna gent que diu que votarà aquell que cregui que més probabilitats té d'anar al Parlament. En aquest aspecte, el que puguin dir les enquestes (independentment que pugui ser més fiable o menys) pot resultat primordial. La majoria s'informa pels grans mitjans, i si aquests mostren que un o l'altre és més probable que entri, serà pel que apostaran. En aquest sentit, per això, crec que només entrarà un dels dos, que serà el que recollirà les millors perspectives electorals creades.
Toots sóm honestos, prò uns més i d'altres menys. El mateix passa sempre amb les enquestes. Depén de moltes coses: qui la fa, el pressupost, el personal que la fa,i la gent de l'empresa (Opina) que hi és al moment de lliurar el producte (bons, regulars, dolents).
L'Institut Opina, com d'altres, ho fa bé quan disposa de recursos suficients per a fer-ho bé. I l'e-noticies la fa amb 4 amics.
Comparteixo les observacions que fa el blogger. (Gràcies i enhorabona). Realment el valor d'un enquesta de 800 persones, amb recollida mostral, el 1 i 2 de setembre, es el mateix que una feta el 13 i 14 d'agost. Niente.
El que no comparteixo gens és aquest petit tsunami digital (Soriano, Ingla i Jan, com a inspiradors de la llegenda urbana) sobre el Grup Godó. Ja es va veure amb els aclaparadors resultats d'en Sandro a les urnes.
Potser su Pais es ara el diari de referència d'alguns indepe's de boca? O l'Inmundo? O su Periodico Z? Tot es manifestament millorable, però alguns més i altres menys. I la Vanguardia, en conjunt, i sense opinions ni preferències personals,es el millor, i pràcticament, l'unic diari de referència actualment a Catalunya. La desfeta l'Avui l'ha deixat sol. I d'això no en tenim més culpa , estrictament, que nosaltres, els lectors potencials. Tothom. I nomès nosaltres. Hi ha hagut etapes, diverses, i no curts, de l'Avui en que era un diari molt ben fet i interessant, en informació i en opinio. I malgrat tot no va augmentar ni les subscripcions ni les vendes. La societat civil, de la qual tant ens enorgullim.
Penso que sempre , dissortadament, hi ha la funesta obsessió i mania per la conspiració, mai comprovada, en moltes historietes en les que no hem estat, nosaltres, al nivell mínim exigible en patriotisme efectiu. Es allò de buscar sempre un dolent aliè , per amagar els nostres fracassos personals o col.lectius.
No hem tingut mai a Catalunya cap "ciutadana Kane". A Madrid, sí, sempre han tingut dos o tres mitjos "castellanos Kane" (Pedro J., Cebrian, Anson., el delegat de Berlusconi...) .
L'enquesta interessant, ja, serà la que es faci començat l'octubre, amb la reentrée iniciada, i amb data d'eleccions coneguda o difosa.
Mentre, les grans tendències ja conegudes, sense precisió final fiable.
I per a no deixar de posar-hi la meva grapa (o el meu peu), el que sí crec és que Racat no entrarà al Parlament, que la Soli sí, però amb els dits d'una sola ma, i que els darrers diputats de Girona, Lleida, Tarragona, i la incognita sobre els qui superaran o no el 3% a Barcelona (penso en aquells Ciudadanos del Recanvi a osties), serà important. Molt important.
Són 8/9 diputats disputadíssims, amb plena seguretat, i enguany més que mai, i segons a qui li toqui la xina o la grossa de les "restes finals aprofitades" a cada circumscripcio, poden produir-se variacions, concretes, respecte a les grans tendències.
Es questió d'esperar. Tampoc ens hem de posar nerviosos. Més ho estan els dirigents tripartits. Si ells estan nerviosos, nosaltres, crec, més tranquils que mai.
Cordialment,
Andreu
No sé si heu vist la continuació de l'enquesta. Ara resulta que en un mes, els favorables a la independència som 7% menys i els favorables a la unió són un 9% més.
Tot plegat confirma, crec, que aquesta enquesta és un desgavell. Alerta: diagnòstic sempre sotmès a l'evolució de futures enquestes i d'altres mitjans i/o institucions. Perquè si una cosa està també clara, és que aquella majoria que per primer cop s'havia assolit ja semblava apuntar que no era sòlida...
A mi em costa creure que algú que "s'ha tornat" independentista es faci enrrera al cap de dos mesos. I més quan no ha passat res rellevant aquest temps per fer canviar a la gent d'opinió. Jo crec que aquestes oscilacions son fruit de la mostra escollida i fins i tot de com s'ha fet l'enquesta. Es preguntava el mateix i en els mateixos termes d'una enquesta a l'altra?
Jo segueixo pensant el mateix: Sigui quin sigui el nombre exacte de partidaris de la independencia, s'han creat per "generació espontania". Hi haurà un dia que CiU treballarà activament per que "el Pais maduri"? Perquè fins ara, des de CiU només diuen que "serem el que la majoria vullgui" però no diuen si "influiran" per que aquesta majoria esdevingui realitat o no. I això em fa "mala espina".
Ei, de tota manera, un 40% de favorables a la independència és un percentatge molt bo. A quants països 'nous' hi havia aquests percentatges abans d'engegar el porcés de secessió?
Excel.lent anàlisi amic Elies, bé, com sempre. Les dades sobre les suports a la independència manifestats a posteriori crec que són definitivament la prova que:
1-està feta amb el cul o
2-algú s´ha empatxat amb algun llibre de la "nouvelle cuisine" i se li ha enganxat tot a la cassola.....
Es curiós. Quan les enquestes us van bé, us les creieu, quan no... està feta amb el cul. Us penseu que són el centre del món.
Aneu a prendre...
Publica un comentari a l'entrada