Prou Ridao! (crònica d'un frau exemplificat en "l'històric" nou finançament)

Avui, dimecres dia 31 d’agost, en Joan Ridao ha intervingut a RAC1. Una entrevista penosa que ha condensat els pitjors vicis de l’Esquerra catastròfica que ell representa.

Em fa molta mandra entrar en temes així, però és que al final a un se li onflen les boles.

Situem les coses: el sr. Joan Ridao està a l’executiva nacional d’Esquerra des de l’any 1990!!!! I a més a més, en el que el venerable patriota Jordi Carbonell ha definit com els anys de la “catàstrofe” d’Esquerra, el sr. Ridao n’ha estat Secretari General i cap de llista i líder al Congrés dels diputats.

Pel mig de tot això ha estat regidor i diputat al Parlament de Catalunya una bona munió d’anys.

És a dir, el sr. Ridao porta en la direcció d’Esquerra des de l’any 1990 (fa més de vint anys) i a més a més ha estat un dels màxims responsables i cara visible de l’estratègia i les polítiques que han portat a ERC a perdre el 70% dels suports que en un moment donat havia tingut.

La política, ho he dit més d’un cop, és fàcil. L’èxit t’impulsa i el fracàs et treu de circulació. El sr. Ridao va tenir el seu moment d’èxit i de glòria, fins arribar a la secretaria general del partit i a encapçalar la llista al congrés de diputats, però també és la cara visible, inequívocament visible, del fracàs d’Esquerra i d’aquesta pèrdua del 70% dels suports rebuts.

En qualsevol país o partit això implicaria directament un pas enrere i afavorir la renovació.

I això és així al món mundial excepte en el cas del sr. Ridao (bé, no únicament, però gairebé, només penques de la seva talla com el nostre Dr. Muerte de Puigcerdà són equiparables).

Parlem de fets: Esquerra Republicana de Catalunya ha perdut el 70% dels suports que havia assolit. Davant la magnitud de la tragèdia, de la debacle, gairebé tothom a Esquerra va entendre que calia parar i renovar.

Renovar vol dir dues coses:

- una nova direcció, cares noves i proposta políca i estratègica nova, amb un projecte, unes idees i unes persones que facin visible aquesta renovació com a pas ineludible per a la recuperació de la confiança electoral

- uns nous caps de cartell electorals que superin la fase de la “catàstrofe”, que la facin oblidar.

Nou missatge, nou full de ruta, noves propostes, nous lideratges, nous caps de cartell. Senzill. Implacable. Inqüestionable. Indiscutible.

Per a tothom excepte per al sr. Ridao, que es deu pensar que és d’una altra fusta i que tot això que ha passat, tota la catàstrofe en la que ha sumit Esquerra no va amb ell. De debò que és incomprensible. De debò que no en volia parlar. Però de debò que tanta cara dura al final onfle les boles i no me’n puc estar.

El sr. Ridao és directament responsable de la catàstrofe. El millor que podria fer és fer un pas enrere, retirar-se i desparèixer, i permetre que el seu partit es renovi i recuperi la confiança de l’electorat, com a pas previ per ser útil als objectius que persegueix el partit, que no és cap altre que la independència de Catalunya.

Però no.

I amb un agreujant. Com deia abans, a qualsevol país del món una persona que és responsable d’haver perdut el 70% dels suports hauria plegat motu propio, i si no ho fés la gent, tota la gent, opinadors, periodistes, l’assenyalarien com a un ésser abjecte i el criticarien.

Això passaria a tot el món mundial excepte a Catalunya. Aquí, entre un determinat segment d’opinadors, periodistes o fins i tot polítics, el que s’ha imposat és “sortir en la defensa del candidat Ridao”. Amb arguments absolutament falaços com “és un molt bon diputat”, o que és un bon jurista, o que és una persona preparada.

MENTIDA! Com que ja n’estic fins als ous ho diré ben clar, el sr. Joan Ridao és un dels més grans fraus del nostre miserable ecosistema polític.

Com a jurista el sr. Ridao és un desastre. La seva participació al nou Estatut de Catalunya és un dels ridículs més tronats de que tenim constància. Un autèntic coladero, un submís als arguments dels sociates, un incompetent jurídic i un pèssim negociador. No en va veure ni una. NI UNA!

Com a polític, el sr. Ridao ha estat un dels grans defensors del tripartit i del que es coneixia com a “bloc social”. Un altre frau i fracàs. Que amb ell com a secretari general del partit Esquerra hagi patit la debacle electoral que ha patit seria, únicament per això, motiu més que suficient per a marxar en silenci.

Però el gran fracàs del sr. Ridao es produeix amb el tema del nou finançament de Catalunya. Ara, últim quatrimestre del 2011 ja tothom és conscient de l’estafa i fracàs del que es va vendre com a “acord històric”. Alguns, en el seu dia, ja vam denunciar que era una estafa.

A mi m’agradaria que tots aquests opinadors i articulistes que parlen d’en Ridao com d’un gran parlamentari, ens expliquessin com ens mengem l’autèntic frau, l’enganyifa descomunal que va representar aquest acord de finançament.

A finals de juliol del 2009 el sr. Ridao tenia la barra de dir: “els càlculs d'Esquerra que indiquen que el nou finançament aportarà almenys 3.550 milions d'euros el 2012 es van fer de forma 'transparent i honesta' tenint en compte que l'economia no creixerà els pròxims anys. Però en funció del creixement que experimenti l'economia, creu que es podria arribar als 5.000 milions d'euros.”

La realitat és que no només no ens aporta aquests 3.550 milions d’euros que Esquerra va calcular de forma “transparent i honesta”, sinó que la Generalitat haurà de pagar 325 milions d’euros a l’estat per sobrefinançament!!!!

Una autèntica bogeria. Ja no entro en aquesta promesa de què si l’economia creixés tindríem 5.000 milions d’euros. Un personatge com en Ridao, que surt defensant obtenir 3.550 milions d’euros d’increment, i que al final resulta que hem de pagar 325 milions d’euros, el que hauria de fer és amagar-se sota les pedres.

Però és que a més a més això se sabia!!!!! Tothom sabia que els càlculs del nou finançament eren una estafa! Eren un frau!!!! (llegiu l’informe complementari a aquest post)

Però també s’haurien d’amagar sota les pedres tots els periodistes i les periodistes que el defensen com “un gran diputat”.

Per tant, ja n’hi ha prou. Sembla mentida que algú que ha provocat aquesta catàstrofe a Esquerra continuï perseverant en dur Esquerra a l’escorxador d’aquesta manera, impedint la indispensable renovació, obstaculitzant la generació d’una nova proposta independentista, renovada, creïble, inclusiva.

El bo de l’Oriol li ha ofert anar de dos. Per a mi un greu error. L’incompetent ho ha rebutjat. Cap problema. Les bases d’Esquerra tenen a les seves mans triar entre aprofundir en la catàstrofe (i immolar-se) o donar suport a un procés de renovació que faci d’ERC el partit independentista que necessita la nostra societat.

Però que ningú em parli d’en Ridao com a “gran parlamentari o gran jurista”. La seva incompetència ha estat radical i impressionant. Un autèntic frau.

PS: Si un tema permet mesurar la perícia o el fracàs d’en Ridao com a parlamentari és el tema del nou finançament. I ha estat un fracàs anunciat. No només això. Ha estat un engany al que la direcció d’Esquerra s’hi va prestar i va actuar, amb mala fe, en la difusió de l’engany. Tothom sabia que allò era un frau, però alguns es van esforçar fins al límit en enganyar-nos.

Aquí us deixo l’informe complet sobre el frau perpetrat en el tema de l’acord de finançament:

INFORME SOBRE LA LIQUIDACIÓ DEL FINANÇAMENT AUTONÒMIC 2009: CRÒNICA D’UN GRAN ENGANY DEL QUE HAVIA DE SER “EL MILLOR FINANÇAMENT DE LA HISTÒRIA”

Aquest estiu el Ministerio de Economía y Hacienda va publicar el document de liquidació del sistema de finançament autonòmic corresponent a l’exercici 2009.

De l’anàlisi de les dades que proporciona queda clar que quan es va signar i vendre com un gran acord de finançament per part del Conseller d’Economia (sr. Castells), el govern en general i Esquerra en singular, amb aquelles compareixences de Puigcercós (en prime time a TV3 diumenge) i Ridao assegurant un guany que quantificaven en 2.151 milions d’euros... ja se sabia que tot plegat era un frau, fals.

I els resultats són tan lesius per a Catalunya que no només no hi ha guany, sinó que el saldo és negatiu. No només no hem guanyat res, sinó que hi hem perdut!!

Fins fa uns mesos a la web de la Generalitat encara hi havia la informació del nou finançament autonòmic. Segons les dades llavors publicades, la Generalitat havia obtingut un guany de finançament addicional de 2.151 milions d'euros. El nou finançament suposava afegir aquesta quantitat als ingressos de la Generalitat. Ara bé, si per l'any 2009 l'Estat afirma que la Generalitat li ha de tornar 2.478 milions d'euros, resultaria que el guany anunciat, pactat i compromès per l'Estat amb la Generalitat no existiria, encara seria negatiu. Cal recordar-ho + 2.151 milions del nou finançament pel 2009 contra - 2.478 milions de la liquidació del finançament del 2009, 327 milions menys encara a pagar per la Generalitat.

EL QUE ÉS POLÍTICAMENT GREU ÉS QUE AIXÒ SE SABIA:

El finançament autonòmic resulta d’una bestreta sobre el pressupost o previsions d’ingressos que fa l’Estat a la llei de pressupostos, la participació definitiva de les autonomies en els ingressos tributaris que gestiona l’Estat es fa al cap d’un any i mig de l’acabament de l’exercici, un cop s’han comptabilitzat tots els ingressos i fetes les operacions de càlcul corresponent.

Quan es va pactar l’acord que incloia l’obligació de retornar les bestretes, l’estat ja disposava d’informació ben fiable amb la recaptació de l’any 2008 per preveure com seria la recaptació de l’any 2009. Era clar que si els ingressos tributaris l’any 2008 havien estat baixos, pel 2009 havien de ser similars o pitjors.

Si l’any 2007 es va recaptar un total de 200.000 milions d’euros i l’any 2008 173.453 milions, era clar que l’any 2009 la situació no podia millorar i la recaptació total va ser de 144.023 milions, certament un 17% menys i un 25% menys que el 2007.

En termes de finançament autonòmic l’Estat va fer com si aquesta informació no existís i va preveure ingressos alts que va compensar amb un alt deute públic, les autonomies ho van acceptar sabent que la liquidació l’hauria d’afrontar un nou govern a partir de la informació que es publicaria el juliol del 2011. Això és el que ha passat.

Una explicació més detallada:

De la informació publicada pel MEH resulta que la Generalitat deu a l’Estat un total de 2.478 milions d’euros per “sobrefinançament” de l’any 2009. És a dir, que la recaptació final, d’acord amb les fórmules de càlcul del nou sistema de finançament, resulta que l’Estat va fer bestretes a Catalunya per un import superior en 2.478 milions. La dada és sorprenent en relació amb la de l’any 2008, en què aquest sobrefinançament va ser de 690 milions d’euros, per tant, l’any 2009 la diferència és de 1.788 milions més que l'any anterior, molt superior a la diferència del 17% en ingressos tributaris de l’Estat, ara bé, comprensible si es té en compte el nivell d’ingressos del 2007. És a dir, si per l’any 2009, el govern de l’Estat i el de la Generalitat van preveure uns ingressos similars al del 2007 aleshores s’entén que la quantitat a tornar sigui tan alta.

Si la xifra per Catalunya és alta, representa el 13,2 % del sistema, que és d’uns 18.738 milions a tornar a l’Estat per les autonomies. Amb 4.637 milions per Andalusia, 1.707 milions pel País Valencià, 1.439 per Castilla León, 1.336 per Madrid, o 1.033 per Castilla la Mancha.

Si hom recorda quan es va pactar el finançament autonòmic a mitjans de 2009, quan se sabia perfectament quina era l’evolució dels ingressos, es va pactar que la devolució -segura- de les bestretes es faria a partir de l’any 2011 i de forma periodificada. Amb les dades actuals, la Generalitat deu a l’Estat un total de 3.168 milions d’euros, l’equivalent al 14,20% dels ingressos no financers pressupostats per enguany.

On queda l’execució de l’any 2009 dels pressupostos de la Generalitat? És a dir, quins ingressos va tenir la Generalitat aleshores si li restem els 2.478 que descompta l’Estat, i en proporció a la despesa? D’acord amb les dades d’Economia, la Generalitat va ingressar l’any 2009 un total de 32.778 milions d’euros. D’aquests, 5.428 eren deute públic i ara resulta que 2.478 els ha de tornar a l’Estat, per tant tindríem un total d’ingressos sense deute ni bestretes a tornar de 24.872 milions, encara superiors als 22.304 previstos per 2011. Si tenim en compte que les despeses de l’any 2009 totals van ser de 35.502 milions, dels quals no financeres van ser 34.141 milions, resultaria que el forat o dèficit no financer de l’any 2009 va ser de 9.269 milions, equivalent al 4,6% del PIB català i un 26% de la despesa.

Pel que fa a l’any 2010 la liquidació es coneixerà a mitjans de 2012, però no és previsible que hi hagi saldo negatiu per la Generalitat. Amb tot, de la situació actual queda molt compromesa pel Govern de Catalunya en termes d’asfíxia: pagaments a l’Estat, pagaments d’interessos de deute i amortització de deute, és una factura de despesa molt alta en relació al total.