Algunes alertes políticament rellevants sobre l'enquesta del CEO

Dimecres el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) va fer pública una enquesta que tenia bàsicament dos objectius: valorar el debat de política general i, atesa la transcendència que va tenir, analitzar el suport a l'acord per fer una consulta d'autodeterminació.

Des del meu punt de vista trobo un error que el CEO fes públiques dades de vot directe. Entenc que es poguessin preguntar, però no trobo cap explicació a que es fessin públiques d'aquesta manera.

Molt probablement això estigués determinat per la transparència amb què actua el CEO i perquè potser aquestes enquestes formin part de l'enquesta macro que es farà abans de les eleccions, finals d'octubre, suposo. No ho sé.

Per tant, em limitaré a intentar analitzar el munt de coses que sí ens planteja l'enquesta i que ho fa amb fiabilitat demoscòpica. I que a mi m'ha deixat amb molts interrogants oberts.

La primera qüestió i més evident i positiva, és l'enorme suport que té una consulta autodeterminacionista entre els catalans, un 74%!, amb només un vintipoc en contra. Està molt bé. És una majoria, a més, que és l'opció majoritària entre pràcticament tots els votants dels diferents partits polítics (CiU, PSC-PSOE, ERC, ICV-EUA, SI). Només entre els votants del PP i de Ciutadans no és així, i fins i tot entre aquests ens trobem que pràcticament un 25% de votants del PP volen aquesta consulta.

Una segona qüestió rellevant és l'impacte favorable de la intervenció del president Mas. Obté una valoració força alta de mitjana i, el que és més significatiu, la seva valoració és força positiva, reconeguda, per la majoria dels votants dels diferents partits. Evidentment per als de CiU, que el valoren amb un 7,65, però també per als d'ERC, que el valoren fins i tot més que els convergents, amb un 7,73 (per sobre fins i tot del portantveu d'ERC), els de SI (amb un 8,62!, també per sobre del mateix de SI), pels del PSC (amb un 5,34, mentre suspenen al propi) i fins i tot pels d'ICV-EUA (que li donen un 5,54).

La valoració mitjana d'en Mas no passa del 6,45 perquè es produeix un fet molt interessant, i és que, amb diferència, és el pitjor valorat pels votants del PP! Aquí es podria dir allò de “el sentiment és mutu”, atès que els votants de CiU a qui pitjor valoren és a l'Alicia Sánchez Camacho. Però no deixa de ser xocant que votants del PP valorin pitjor en Mas que n'Alfons López Tena o en Puigcercós o n'Herrera!

Al meu entendre aquesta és una dada molt significativa, del col·lapse que el posicionament del president Mas ha provocat en el PP, de la profunda i irreversible irritació i fractura que la seva claredat ha generat.

El tercer element que voldria destacar no és cap novetat: fa temps que les enquestes, totes, ens ho mostren, i és el fet que identitat i projecte polític no estan associats. Tornem a trobar-nos davant la realitat dels terços. Una tercera part del país se sent tant espanyola com catalana (encara la majoritària, amb un 31,9%), una tercera part se sent únicament catalana (per primer cop el segon terç, amb un 31%) i una altra tercera part més catalana que espanyol/a (un 28,3%).

És a dir, un 60% de la ciutadania incorpora un major o menor element d'espanyolitat (que no espanyolisme) a la seva identitat. Si ho suméssim el 3,3% que se sent més espanyol que català i el 3,8% que només se sent espanyol, ens trobaríem que pràcticament el 70% de la població de Catalunya manté un referent d'identitat espanyola en la seva autodefinició identitària.

És evident, per tant, que qualsevol proposta que es formuli en termes identitaris o que introdueixi elements de menyspreu a aquest sentiment plural que d'una manera o una altra té la immensa majoria de la nostra societat, no només està abocat al fracàs, sinó que ens podria abocar directament al fracàs el procés cap a l'estat propi. Molt de compte, per tant, amb aquest tema. I a fer molt més cas a la prudència amb què s'està tractant, des dels lideratges més responsables del país, temes identitàriament sensibles com el castellà. Fóra bo que tothom entengués l'enorme dimensió estratègica que té i la importància de les propostes i formulacions que han fet el president Mas i n'Oriol Junqueras. Que ningú frivolitzi amb aquest tema ni es vulgui fer l'homenet.

El quart element que m'ha cridat l'atenció, com a tots els qui han comentat l'enquesta, és l'enorme bossa d'indecisos que hi ha en les opcions de vot. És brutal i això ens ha de fer reflexionar molt sobre quina és la situació del país i com pot evolucionar el mapa polític.

Fixem-nos en una cosa: en el moment històric en que amb més claredat s'han hagut de posicionar totes les forces polítiques, i davant reptes molt i molt concrets, com una consulta d'autodeterminació i la creació d'un estat propi... en aquest moment històric resulta que també per primera vegada en la nostra història hi ha un 47% de catalans que es mostren indecisos en relació a què votaran.

És a dir, pràcticament la meitat dels catalans, després de tot el que ha passat i de com s'han posicionat tots els partits polítics, no saben o no contesten què votaran. Admetem que el NS/NC és indecisió. Podria ser també que hi hagués una part de NC, és a dir, que no volen dir el que votaran, però com que això no és transparent demoscòpicament, no ho tindré en compte. Simplement sabem que hi ha una situació explosiva, i és que a un mes i mig de les eleccions, el 50% del país no sap què votarà.

Això introdueix un enorme factor d'incerteses i volatilitat en qualsevol anàlisi que tracti la intenció de vot i la seva possible projecció.

És interessant, molt interessant, analitzar els elements objectius dels que ens informa el treball del CEO. Aporten molta informació.

• Una primera dada a tenir en compte és que d'alguna manera la indecisió està repartida per tots els partits polítics, no n'hi ha cap que se'n salvi. Ens trobem, per tant, que la nova situació del país afecta al posicionament dels votants de tots els partits. I això vol dir que els factors que determinen aquesta indecisió són diversos.

• Un segon element a tenir en compte és que davant la pregunta sobre la intenció de vot i el record de vot, ens trobem amb tres circumstàncies: els qui van votar un partit i el continuaran votant (fidelitat de vot) els qui van votar un partit i ara estan indecisos (el NS/NC) i els qui van votar un partit i ara tenen decidit votar-ne un altre. La combinació d'aquestes tres opcions determina molt el dibuix final del mapa polític que ens explica vàlidament l'enquesta CEO.

D'acord a aquestes coordenades, el segon factor a destacar, després de l'enorme percentatge d'indecisos, és la baixíssima fidelitat de vot que manifesten els votants de tots els partits.

La situació de CiU

Crec que els estrategues de CiU tenen motius més que suficients per a estar molt preocupats sobre les seves expectatives electorals. Molt.

Ara tothom parla de que si majoria absoluta sí o no. Però el cert és que, analitzant les dades del CEO, la qüestió més rellevant no és aquesta.

En relació a CiU el que ràpidament més va cridar la meva atenció és la xifra de només un 54,7% de fidelització de vot. Això és, en el món convergent, insòlit. CiU sempre ha conservat, fins i tot en els pitjors escenaris del tripartit, una altíssima fidelitat de vot, que ara cau de manera dramàtica, més de vint punts en relació a les últimes enquestes CEO!!!

En la primera onada CEO 2012 (primer trimestre de l'any), ja plenament immersos tots en els ajustos pressupostaris o retallades (ho dic per a evitar que ningú no fugi per aquesta tangent equivocadament), CiU tenia una fidelitat de vot del 77,5%, i en la segona (finals de juny del 2012 -fa tres mesos!!!-), del 74,7%.

Una caiguda de 20 punts en la fidelitat de vot de CiU és tremendo.

Per què ha passat això? És molt difícil de saber. Però jo tinc la meva particular teoria, que linka perfectament amb opinions que he anat expressant al llarg d'aquests anys. No és cap novetat.

Sempre que he analitzat enquestes he assenyalat el % de votants de CiU que no votarien Sí a la independència en un referèndum com un dels elements clau, decisius, per al nostre futur, per a la construcció de la majoria social.

Els votants de CiU, històricament, i de manera molt sostinguda en el temps, només es manifestaven a favor del sí en un referèndum autodeterminacionista en un 55%. La resta o bé en contra (al voltant d'un 20%) o bé no ho sabien o s'abstindrien. I sempre havia dit que en aquest 35% ens estàvem jugant bona part de les nostres opcions. I explicava -per a qui ho volgués entendre- la cura que això obligava a tenir a la direcció de CiU en els seus moviments perquè aquest 35% no es quedés despenjat. En el CEO del primer trimestre del 2012 els votants de CiU del Sí estaven clavats en el 55,3%, com en totes les enquestes anteriors.

Tanmateix, la segona onada del CEO del 2012, finals de juny, va tenir un gran impacte, atès que a nivell de tot el país, els partidaris del Sí en una consulta per primera vegada passaven del 50%. Per primera vegada se situaven en el 51%, una dada espectacular que ens situava a les portes de la majoria social que necessitem.

En aquell moment vaig fer una anàlisi que alguns van criticar, però que era i és encertada. A aquest percentatge s'hi va arribar pel desplaçament tectònic que hi havia hagut entre el votant convergent, que, per primera vegada en la història, havia passat d'estar ancorat en aquell 55% a situar-se en un 64,5% de partidaris del Sí. Aquest increment de pràcticament 10 punts de partidaris del Sí entre els votants convergents era el que havia permès saltar a aquest 50%.

A més a més, n'extreia una conclusió política, i era que l'estratègia convergent estava funcionant, atès que havia començat a desplaçar el seu electorat cap a posicions favorables a l'estat propi. El nostre repte i la nostra majoria no està en els que ja som favorables a l'estat propi, sinó en convèncer els que no ho estan. I en això l'estratègia de CiU havia començat a donar els seus fruits. Tanmateix, encara ens trobàvem (juny 2012) que un 15% de votants convergents votarien No i que un altre 15,5% no aniria a votar, per tant, un 30% que tenien clar no votar a favor, als que caldria afegir un altre 5% d'indecisos.

Doncs bé, quan mirem les dades d'intenció de vot a CiU d'aquesta enquesta del CEO d'octubre 2012, ens trobem que després del posicionament inequívoc del president Mas a favor de l'estat propi i de l'autodeterminació, CiU, per primera vegada en la història, té una enorme bossa d'indecisos, del 36,7% dels seus votants.

Per a mi no hi ha cap sorpresa, només preocupació. Aquest 36,7% coincideix pràcticament al milímetre amb el 35% de votants convergents que a finals de juny no votaven Sí en un referèndum.

El procés cap a l'estat propi l'hem de viure com un cercle virtuós. Si una anella de la cadena es trenca, tot el procés perilla. Si CiU no aconsegueix mobilitzar aquest 36,7% d'indecisos les seves expectatives electorals quedaran per sota dels seus actuals resultats. I sobre això només se'n farà una lectura, aquí i a tot el món: Catalunya no recolza el procés sobiranista. Alerta per tant amb aquesta dada, perquè és molt rellevant.

En aquest context complicat, CiU només té una bona notícia: cap dels seus votants se'n va cap a altres opcions. Estan indecisos, no saben, o no contesten, però en cap cas manifesten que el seu vot es desplaci a altres forces. I això permet a la força hegemònica del sobiranisme treballar amb una base favorable per a tornar a atreure com a mínim una part significativa dels seus antics votants, no perdre'ls.

El lideratge del president Mas és, davant aquest repte, absolutament clau. Però potser no és l'única carta a jugar. Si aquest enorme percentatge d'indecisos coincideix, com ja hem vist, amb el percentatge de votants convergents que no votarien Sí en un referèndum, crec que l'estratègia convergent ha d'orientar-se a intentar oferir garanties i seguretat a aquesta enorme massa de votants seus. I sí, no m'he tornat boig amb això que ara us diré: crec que la figura d'en Duran Lleida pot ser molt important. Per als convençuts en Duran ens provoca urticària, sempre el veiem com un obstacle, un obstruccionista. Però pensant en aquest 35% de votants de CiU que encara no aposten per un estat propi, potser una figura com en Duran els podria ajudar a aproximar-s'hi, a veure-ho amb més seguretat. Aquí tenim un dels grans temes d'aquestes eleccions. Què voldrà fer en Duran? Assumeix treballar per l'estat propi? Ajudarà?

Més resumidament, sobre la resta de forces polítiques:

PSC-PSOE: aquests sí que tenen un problema, i greu. Tenen la més baixa fidelitat de vot: un 25%!!!! El seu percentatge d'indecisos és el més alt de tots, del 51,2%. Però és que a més, i això és el que acaba de convertir en un escenari terrorífic les seves expectatives electorals, tenen una molt important fuga de vot cap a altres opcions, del 25% dels seus antics votants.

Pràcticament un 10% dels votants socialistes tenen decidit anar-se'n cap a CiU (altre cop, com a les passades eleccions, la fuga més alta de vots de tot el sistema polític català). I després, tot i que ja en menor mesura, encara ens trobem que un 3,6% se'n van cap a ERC, un 2,4% cap a ICV-EUA, un altre 2,4% cap a Ciutadans i un 1,2% cap al PP. És a dir, fuga de vots en totes les direccions. Això no hi ha manera de “taponar-ho”, si tiben cap a una banda el descosit el fan per l'altra, i viceversa.

Realment els socialistes, en aquestes eleccions, estan davant la Tempesta Perfecta. I les seves expectatives, clarament, molt i molt a la baixa.

ERC és el partit amb més baix percentatge d'indecisos, “només” un 28,7%. Tanmateix, això no vol dir que la seva fidelització de vot sigui alta, tot el contrari, només és d'un 40,2%. El gran repte d'ERC, d'acord a les dades que proporciona l'enquesta CEO és la molt significativa fuga d'antics votants cap a CiU, de fins a un 23%. És una dada tremenda, el major desplaçament percentual de votants entre partits. Aquí és on ERC té un enorme problema, i repte.

Sobre el PP: De tot aquest escenari descrit fins ara qui més sembla, apriorísticament, que en podria sortir beneficiat d'alguna manera és el PP, però res més lluny de la realitat. Com a mínim de la demoscòpica.

El PP té un 40% d'indecisos (39,5%). Estem davant un altre partit que s'ha posicionat amb claredat total en relació a la consulta i l'estat propi, amb una enorme hostilitat... i això veiem que a bona part dels seus votants els hi genera dubtes. Només conserven (fet estrany en ells) un 39,5% de fidelitat de vot. A l'igual que en el cas de CiU els seus antics votants no expressen en cap cas preferència per cap altre partit, és a dir, no tenen fuga de vots cap a altres formacions. En aquest sentit la dada que més destaca, al costat del 40% d'indecisos, és que un no gens menyspreable 13,2% dels seus antics votants tenen decidit no votar en aquestes eleccions.

ICV-EUA tampoc s'escapa de la indecisió entre els seus votants. Un 39,2% no saben què faran. Només un 41,2% es manifesta amb fidelitat de vot. I en canvi, té petites mostres de desplaçament de votants cap a altres formacions. La més curiosa, tenint en compte la campanya de demagògia antiretallades que porten fent és que un 6% dels seus votants se'n van cap a CiU...

Finalment, tot i que el CEO ja ens avisa que els resultats no són estadísticament representatius, ens trobem que Solidaritat també té greus problemes en relació al seu electorat. Ja ho vaig advertir davant les últimes enquestes que havien sortit. Al meu entendre els solidaris no tenen cap opció de tornar a repetir representació parlamentària. I encara menys si es presenta la CUP, com tot sembla indicar que passarà.

Fixem-nos que SI només té una fidelització de vot del 26,7%, té un 40% d'indecisos i -alerta!- un 26,7% d'antics votants que se'n van cap a CiU. És a dir, malgrat la mostra, que sempre afecta les opcions amb menor impacte social i electoral, com és el cas de SI o de Ciutadans, el cert és que és molt i molt apreciable, per una banda que no han sigut capaços de fidelitzar el seu votant i, per una altra banda, que una part molt significativa dels seus antics votants se'n va cap a CiU. Podrien fer un grup de treball amb ICV-EUA per a analitzar aquest fenomen...

I això és tot. Com veieu, no he entrat en cap moment a comentar el vot directe. No val gens la pena. M'he limitat a tracatar els elements de comportament electoral que sí posa de manifest l'enquesta de manera vàlida i fiable demoscòpicament.

Quedem, clarament, a l'espera de la gran enquesta del baròmetre CEO, aquesta ja amb 2.500 enquestes, que tindrem, suposo a finals d'octubre. Podrem veure llavors si algunes de les incògnites, dubtes i incerteses en les que ens ha deixat instal·lats aquesta enquesta comencen a aclarir-se...

Tot està molt obert i amb molts -i en alguns casos molt amenaçadors- interrogants.