Poques vegades hem arribat a un cap
d'any com aquest. Encetar el 2014 ha estat molt més que un pas d'un
any a un altre. El 2014 ha esdevingut una data mítica que volem
convertir en històrica.
El sr. Borja García Nieto, president
del Círculo Ecuestre avui ha fet un ridícul monumental que no
tindria més transcendència si no fós per tot el bagatge
antidemocràtic que traspua el seu plantejament. El sr. Garcia Nieto
ha publicat un article on invoca el fet de tenir dos avis que el 1714 van
combatre un amb els borbònics i un amb els austracistes, per
plantejar el nostre procés i la nostra història com un error de
bons contra dolents, i no com un tema de respecte a la democràcia i les decisions legítimes.
Venint del Círculo Ecuestre no és tan
d'estranyar: ells sempre han preferit el poder dels despatxos al
poder del poble, a la voluntat popular, i l'ús de tots els mitjans il·legítims al seu abast per frenar les decisions legítimes i democràtiques quan aquestes no els hi agraden. Per això avui naveguen en un
mar de confusió i col·lapse, que els fa dir i escriure totes
aquestes tonteries i que els aboca a una cada cop més indissimulada
simpatia per una sortida autoritària i des dels despatxos de sempre
al procés endegat pel poble de Catalunya.
És evident que a la Catalunya del 1714
algunes persones, fins i tot ciutats (Cervera) van actuar contra les
decisions sobiranes i legítimes del poble de Catalunya. No és una
qüestió de bons i dolents. És una qüestió de lleialtat,
fidelitat i respecte a les decisions que es prenen a través dels
òrgans d'expressió de la sobirania. El poble de Catalunya, durant
la guerra de Successió, va prendre unes decisions legítimament,
d'acord a les seves corts. I la immensa majoria del poble de
Catalunya s'hi va comprometre, fins i tot la majoria dels qui podien
no estar d'acord, i una petita minoria s'hi va posicionar i actuar
ilegítimament en contra.
De la mateixa manera que el 1936-39
també hi va haver catalans combatent la democràcia, la Generalitat
de Catalunya i la República.
(Hola, Borja, mis dos abuelos fueron fieles a la República, al gobierno democrático, vivieron un calvario, sufrieron prisión y estuvieron marcados de por vida. Igual algunos de los tuyos financiaron el golpe de estado, qué sé yo. Buenos o malos? Quien de nosostros, asistidos por la más amplia legitimidad moral, política y democrática ha planteado así las cosas? NADIE. Solamente tu y los tuyos)
(Hola, Borja, mis dos abuelos fueron fieles a la República, al gobierno democrático, vivieron un calvario, sufrieron prisión y estuvieron marcados de por vida. Igual algunos de los tuyos financiaron el golpe de estado, qué sé yo. Buenos o malos? Quien de nosostros, asistidos por la más amplia legitimidad moral, política y democrática ha planteado así las cosas? NADIE. Solamente tu y los tuyos)
Aquesta manera tan miserable i tramposa
d'enfocar les coses només té un objectiu, que és deslegitimar la
voluntat popular, la voluntat sobirana expressada a través dels
corresponents òrgans de decisió.
Que un català estigui en contra de la
independència no el fa ni bo ni dolent. Ningú, excepte els
unionistes, no ho planteja en aquests termes. Que un català combati
amb tots els seus mitjans, fins i tot o sobretot els ilegítims, la voluntat
majoritària del poble de Catalunya l'únic que permet és
qualificar-lo de no demòcrata.
El terme botifler feia referència a
aquella casta dominant que no acceptava la voluntat majoritària del
poble de Catalunya i feia tot el que podia contra les legítimes decisions d'aquest poble i les seves institucions. Botifler ve de les
galtes llustroses que lluïen, atès que en tant que poderosos, la
seva oposició a la voluntat del poble els feia gaudir dels
privilegis reials. Mentre el poble passava gana, ells lluïen
llustroses galtes. Mentre el poble lluitava pel bé comú
fins a l'extenuació i la mort, ells gaudien dels privilegis de ser
casta dominant i de cobrar la seva traïció al poble a Catalunya i
les seves institucions.
La situació d'avui en dia té unes
increïbles similituds a la del 1714. La majoria social del poble de
Catalunya, expressada de totes les maneres possibles (eleccions,
majories parlamentàries, votacions populars, mobilitzacions
cíviques, enquestes...) assenyala inequívocament una voluntat:
poder votar sobre el nostre futur. I encara més, aquesta majoria
social també s'expressa perquè Catalunya esdevingui un estat
independent.
Voler que el poble de Catalunya voti o
oposar-s'hi no fa que hi hagi catalans bons i catalans dolents,
simplement catalans demòcrates i catalans no demòcrates. Voler la
independència no fa que hi hagi catalans bons i catalans dolents,
simplement catalans que accepten la voluntat majoritària del poble
de Catalunya i catalans que s'hi oposen per tots els mitjans.
I aquesta és la qüestió. Els qui
volem una consulta i els qui aspirem a que el poble de Catalunya opti
per convertir el nostre país en un estat independent volem que tot
es faci democràticament i volem sotmetre el nostre futur al que en
surti de les urnes. No és una qüestió de bons i dolents, sinó de
democràcia i d'acceptació de les decisions legítimament preses o
combatre-les amb tots els mitjans il·legítims que tinguin al seu
abast.
I el que aquest senyor del Círculo
Ecuestre i l'unionisme volen és obviar la democràcia i traslladar
el debat a una qüestió de poder en la que els despatxos decideixin
per tots nosaltres, i que això s'imposi a qualsevol preu.
Ni hem caigut ni caurem MAI en la seva
trampa. La nostra proposta no és divisiva, tot el contrari. No
assenyalem bons ni dolents, tot el contrari, conduïm el debat a
escenaris estríctament democràtics, on allò que volem és poder
votar i allò que acceptarem és el que decideixi la majoria.
M'agradaria sentir del senyor del
Círculo Ecuestre,en tant que un dels grans “pota negra” de
l'alta burgesia catalana, que ells aposten per la democràcia, que
volen expressar la seva opinió - que pot ser legítimament contrària a la independència- de manera lleial i que acceptaran
quin sigui el resultat d'una consulta com la que va aprovar el
legítim Govern de Catalunya amb una amplíssima majoria
parlamentària democràticament constituïda.
No ho ha fet. I no ho farà.
Ara, com sempre, aquestes castes
dominants tenen por de la voluntat del poble quan veuen que no poden
manipular-la, controlar-la. I ara han vist que aquest tema no tenen
manera d'aturar-lo. Ho han intentat amb en Duran, i han fracassat. Ho
han intentat amb la por, i han fracassat. Ho han intentat amb la
manipulació, i han fracassat. I a cada fracàs seu, el poble de
Catalunya és molt més aprop de fer realitat la seva voluntat
democràtica.
Seguiran intentant-ho. Mai no es
rendiran, perquè mai no acceptaran sotmetre el nostre -i el seu-
futur a una decisió democràtica. El seu poder està als despatxos.
El seu poder està en fugir de la democràcia per instaurar decisions
amb altres vies sota el seu control: autoritarisme governamental o
judicial.
Quina pena que aquest senyor avui també
no ens hagi parlat d'un altre familiar seu directe, el sacerdot
jesuïta Joan Garcia Nieto, i encara més, que no hagi après res, no
s'hagi empapat de cap dels valors que predicava. Mentre ells
s'enriquien a l'ombra protectora de la dictadura franquista, en Joan
Garcia Nieto vivia l'Evangeli al costat dels qui patien, treballant
incessantment per un futur millor per a tots, compromès amb la
democràcia, compromès amb la societat.
No vull parlar d'uns Garcia Nieto bons
i d'uns dolents. Simplement vull parlar, i crec que és just fer-ho,
d'un Garcia Nieto demòcrata i consagrat a un Evangeli viu, al costat
dels treballadors, dels pobres i de tots els qui lluitaven per la
llibertat en la llarga nit de la nit de la dictadura franquista i
d'uns Garcia Nieto que vivien i s'enriquien de les prevendes i favors
del poder dictatorial franquista.
No ha canviat res, per a vostè, senyor
Garcia-Nieto. El seu univers mental no és la democràcia i el
respecte a les decisions democràtiques, sinó el poder i com
combatre, per tots els mitjans, les decisions legítimes i
democràtiques de la societat.
Li haig de dir, però, que avui ho té
més difícil que mai. En el nostre context serà molt i molt difícil
que les seves solucions habituals, autoritàries i repressives,
puguin fer front a la voluntat majoritària del poble de Catalunya
expressada d'una manera tan impecablement democràtica, cívica i
pacífica com ho estem fent.
Bon any 2milCATorze!
Salut, treball i llibertat!
13 comentaris:
Vaig tenir l'honor de ser alumne del pare jesuïta Joan Nepomuceno Garcia-Nieto, professor de sociologia, de reconegut prestigi internacional. Va viure de manera senzilla, al costat de la classe treballadora, res a veure amb el seu parent Borja qui, segurament, el devia menystenir.
Magnífic article!!!
Segons les enquestes, a la pregunta proposada per Artur Mas, la opcio majoritaria es contraria a la independencia, com ho ha sigut sempre des de la transicio. Si vols votar per perdre alla tu. Lo que es segur es que continuareu donant per dac com porteu fent des de fa 30 anys, enfonsant la nostra regio
Barcelonins, estem farts de que Catalunya ens robi! Estem farts de subvencionar als pobles de lleida i tarragona! Independencia! Catalunya ens roba! Volem una nova llei electoral per acabar amb el regne dels de poble!
Aquests missatges d'amargats de peperros i ciudadanos que hi ha damunt del meu... no podrien ser senzillament esborrats per higiene?
Pel demés llegeixo sovint el teu bloc, que m'agrada forá
Per que no esborrem el teu? La teva opinio es millor que la meva?
Obviament són pitjors que el meu, busquen la provocació com feu constantment. Per això ens heu cansat a molts que, com és el meu cas, en el seu moment fins i tot havíem fet campanya, i molt activa, pel sí a la vostra constitució. Però vaja, sí que estic disposat a votar. De perdre ja en parlarem. El que sí que teniu clar és que si no votem ja hem perdut, i per això us hi esforceu tant com podeu.
Els García-Nieto són una coneguda nissaga de falangistes de primera i de darrera hora. El Joan Nepomuceno, a qui vaig tenir el goig de conèixer, tot i que superficialment, a la seva última època a Cornellà, en va ser una excepció molt excepcional.
Després i per motius laborals, n'he conegut d'altres espècimens d'aquesta casa i us puc ben assegurar que en privat diuen unes animalades que enriute'n tu de la 13TV.
La veritat és que mola molt veure aquests comentaris d'unionistes amargats i desesperats...
Una pena siguin anònims...
D'altra banda, dues respostes molt fàcils, perquè els vostres pressumptes arguments tenen zero recorregut:
- Segons l'últim CEO -et recomano llegir, anònim fatxa, posts anteriors- el 48% del cens, en resposta múltiple opta per l'estat independent. Això, traslladat a votació refrendària assegura el Sí-Sí a la consulta que farem el 9 de novembre.
- Pel que fa a a llei electoral, el referèndum serà una persona un vot, ni territoris, ni ponderacions, ni res de res. Pots estar tranquil. El referèndum serà l'expressió més transparent i legítima del que pensa el poble de Catalunya. Un cop independents, i com qualsevol altre país del món, ja farem la nostra llei electoral, que, com qualsevol país del món, tindrà presents valors de representació territorial.
En relació a l'últim comentari, sobre els Garcia Nieto, et crec i em consta. En Joan N García Nieto ha estat una excepció en aquesta nissaga. I és una pena, perquè el seu testimoni és d'una vàlua enorme.
Si el 48% vota si, si - lo qual dubto- el 52% votara opcions contraries a la independencia. Es bastant clar que, un cop mes, la opcio de la independencia haura perdut.
El que espero es que ens podem dedicar a crear riquesa i no debatre sobre lo mateix any rere any, de manera proporcial al declini de la nostra regio.
Caramb, anònim unionista...
la persistència en l'exhibició de discapacitats em té fascinat.
A veure, nivell Barrio Sésamo.
1- En un referèndum d'autodeterminació com el que farem el 9 de novembre... qui està més motivat a votar?
Puc equivocar-me, però em sembla que els independentistes, és a dir, tot aquest conjunt de la societat que s'ha mobilitzat durant molt de temps per poder fixar democràticament la voluntat col·lectiva.
2. Coneixes cap referèndum en el món mundial que la participació hagi estat del 100%? Ja t'ho dic jo: no, aquest precedent no existeix.
3. Si la participació mai és del 100% i aquest 48% sobre cens és el més motivat a votar, tota, absolutament tota, la conseqüències lògica és que en el referèndum del 9 de novembre l'independentisme votarà massivament i l'abstenció que hi haurà -perquè sempre hi és-, ni que només fos d'un 5% no es correspondrà mai amb aquest 48% sobre cens independentista.
Per tant, aquest 48% sobre cens assegura una victòria sense problemes del Sí/Sí el 9 de novembre.
Sobre això hi ha pocs dubtes.
Ves amb compte amb el que dius, perquè et delata. Dius com a desig que ens poguem dedicar a crear riquesa. Mira, xato o xata, a Catalunya creem moltíssima riquesa. Aquest no és el problema.
Com molt bé deus saber, el problema de Catalunya i de tots i cadascuns dels ciutadans de Catalunya és que la riquesa que creem amb el nostre treball és espoliada, fins a fer insostenible la nostra societat.
No hi ha CAP país del món que resisteixi els percentatges d'espoli sobre el seu PIB (la riquesa creada) com els que suporta Catalunya. Cap.
El problema no és creació de riquesa, que en creem. El problema és:
1. Que no s'espoliï la nostra riquesa
2. Que el no-espoli permeti invertir estratègicament per tal de facilitar un entorn competitiu capaç de generar cada cop més riquesa. I no el que patim ara, més enllà de l'empobriment salvatge de l'espoli, que és la no-inversió estratègica que faciliti el creixement econòmic i la creació de riquesa.
El "declini" (sic) de la nostra "regió" (sic), d'existir, no vindria motivat pel procés independentista, tot el contrari, vindria motivat pels elements estructurals que han fet crèixer l'independentisme: un espoli fiscal salvatge i una política de no inversions dels nostres propis recursos que ens dificulta enormement mantenir-nos competitius.
Pel que fa a Catalunya hi ha una certesa absoluta: si seguim a l'estat espanyol tenim la ruïna assegurada.
La independència és l'única opció, l'única sortida, per al nostre país, per a tots i cadascun de nosaltres i per als nostres fills.
Que verguenza de articulo, en vez de escuchar y tratar de entender. atacar atacar y atacar .. eso es lo que hacen los que presumen de democratas ...
y luego piden dialogo ... su problema es que no saben hablar...
el articulo del Sr Garcia Nieto m parece un ejemplo a seguir .
Publica un comentari a l'entrada