Quan escric aquest post falten 199
dies pel 9 de Novembre del 2014. La data més decisiva de les nostres
vides. Els 199 dies més decisius de les nostres vides.
A manera d'inventari desordenat:
1 - Fa un moment, i gairebé
simultàniament, hem tingut una entrevista al MHP Mas a TV3 i una
altra a l'Oriol Junqueras a 8TV. Una primera constatació: QUINA SORT
TENIM DE COMPTAR AMB DOS LIDERATGES COM ELS DEL PRESIDENT MAS I EL DE
L'ORIOL JUNQUERAS.
Podríem haver remenat, esperat,
confabulat, conspirat, calculat, programat... tot el que vulgueu.
Però mai hauríem ensopegat amb aquesta confluència! Que en aquest
moment històric per al nostre poble conflueixin dos lideratges del
nivell, la categoria, la preparació, la qualitat humana, la dignitat
política, la responsabilitat patriòtica com els del MHP Mas i de
l'Oriol Junqueras... això ni en el més humit dels nostres somnis
polítics ho podríem haver imaginat. Ho supera tot. És una de les
més grans garanties que tenim.
Jo me'n sento molt orgullós. Jo hi
confio PLENAMENT. Jo sento un agraïment infinit perquè hi siguin i
per tot el que estan fent.
2 - Hi ha dos lideratges que també
resulten extraordinaris en aquest moment, i en aquest cas corresponen
a dues dones: el de la Carme Forcadell al capdavant de l'ANC i el de
la Muriel Casals al capdavant d'Òmnium. Elles representen la
fortalesa i la vitalitat d'aquesta societat civil que ha estat la
decisiva per empènyer el procés.
Hem parlat durant molts
i molts anys de la societat civil. Hem conegut de les seves
fortaleses i de les seves mancances, fins i tot misèries. I és
també, per tant, providencial que arribem a aquest moment històric
amb una ANC i un OC tan forts, més forts que mai, més actius que
mai, més representatius que mai.
3 - La gent. El lideratge polític i la
societat civil organitzada hi fan molt, tenen un paper determinant.
Però aquest paper no seria res sense que al darrere hi hagués una
societat, una gent, que ha decidit dir PROU i que ha assumit el seu
poder.
Estem en un escenari absolutament
inèdit des de tots els punts de vista: Catalunya, la gent de
Catalunya, està protagonitzant una de les primeres grans revolucions
democràtiques del s. XXI. La gent és la veritable protagonista,
el principal actor, de tot el que està passant:
- la gent, perquè hem assumit que l'actual statusquo ha arribat i ultrapassat el límit del que és suportable, que hi podem fer alguna cosa, i que aquesta cosa és la independència, l'estat propi.
- la gent, perquè hem assumit que la independència ens obre una finestra d'oportunitat única a les nostres vides: fer un nou país. La gent volem fer un nou país.
- la gent, perquè hem assumit que la nostra mobilització, determinació, unitat, manera de fer, ens dona una força única. Ens hem retrobat com a poble en la unitat. Hem viscut a flor de pell els versos del poeta “no seràs res si no ets poble”. I ens hem sentit més poble que mai. Més forts que mai. I més units que mai, pel damunt dels nostres orígens, de la nostra llengua, de la nostra posició social, de la nostra formació, de la nostra edat... per damunt de tot això ens hem retrobat i redescobert en la unitat de ser poble. I ens hem agradat.
4- Perquè els que no hi són no els trobem a faltar. Ens
hem agradat molt perquè en aquesta unitat els únics que no hi
participen són dos tipus de col·lectius: els que sempre s'han
aprofitat del seu poder (les elits extractives) o els que sempre han volgut instrumentalitzar la nostra diversitat (l'unionisme etnicista) per impedir que fem el
que estem fent.
- No hi són les elits que s'han beneficiat indecentment de la dependència d'Espanya, les classes dominants que ho han estat perquè han aconseguit ser-ho a través dels privilegis que els ha concedit el poder al que han estat servils, i contra la resta del poble, contra la resta de tots nosaltres, contra el 99% restant, que som els que protagonitzem o podem ser protagonistes d'aquest projecte de fer un nou país.
- Tampoc hi són els que sempre han mirat de treure rèdits de la diversitat, no per a construir, sinó per a dividir, per a impedir que cuallés un projecte col·lectiu que superés la diversitat interna de la societat catalana. Sí, la societat catalana actual és d'una complexitat fascinant, pels orígens, llengües, cultures, etc tan diversos dels que la formem i alhora per la seva capacitat d'integració pacífica. Aquesta és la realitat. I contra aquesta realitat n'hi ha que sempre han esgrimit arguments de caràcter etnicista per fomentar la divisió, i aquests són els que tampoc no formen part de la nostra unitat.
Si em permeteu una reflexió, pensant
sobre el que impulsa a aquests dos col·lectius a mantenir-se al
marge del procés, fins i tot a que no els vulguem en la nostra unitat, voldria citar (no és el primer cop que ho faig) el professor Claudio M Cipolla i les seves regles de
l'estupidesa humana.
Cipolla feia una classificació dels
humans i del nostre comportament en quatre grans grups, a partir de
dos eixos: l'eix de benefici col·lectiu i l'eix de benefici
individual. Així, els “bons” serien aquells que són capaços,
amb el seu comportament, amb el que fan, de realitzar un benefici per
al col·lectiu i per a si mateixos. Els incauts serien aquells que
fan un benefici per al col·lectiu causant-se un perjudici a sí
mateixos. I els altres dos grups encaixarien amb els dos col·lectius
que estan al marge de la unitat civil que exhibeix el procés:
Per a Cipolla els malvats són els que
es procuren un benefici propi causant un perjudici a la
col·lectivitat. Això és el que han fet les elits. Això és el que
ha fet el Pont Aeri. Això és el que han fet les empreses que viuen
i s'enriqueixen dels privilegis que els hi concedeix el poder via
BOE. Però com a mínim sabem que no hi són perquè saben que si el
nostre procés tira endavant ells deixaran d'enriquir-se
il·legítimament, tramposament, com ho han fet fins ara. Fixem-nos
que el nostre procés no es planteja, en la seva transversalitat,
contra el capitalisme, ni contra els rics, ni res de tot això.
Aquestes elits que estan en contra del procés ho estan perquè el
seu enriquiment és il·legítim, no es basa en el que fan, inventen,
produeixen, etc, sinó en els privilegis que els atorga formar part
de l'statuquo. Per això sempre estaran contra el procés, i ho
entenc.
Finalment, el professor Cipolla
estableix una quarta classificació: ELS ESTÚPIDS. Per a Cipolla, en
els dos eixos en que ordena el comportament humà, els estúpids són
els que causen un perjudici col·lectiu infringint-se a si mateixos
un altre perjudici. I justament aquests són el segon col·lectiu que
no forma part de la unitat civil, el dels etnicistes, els que sempre
han procurat convertir la nostra diversitat en barrera per a la
nostra unitat. I aquests, amics meus, no només són, efectivament,
estúpids, sinó que també són menyspreables, repugnants.
La societat catalana és única per la
capacitat d'integració positiva que ha tingut de la seva diversitat
interna. Això, que hauria de ser motiu d'orgull per a tots, és el
que combaten sense cap mena d'escrúpol els contraris al procés per
motius etnicistes. Així com els malvats són contraris al procés
perquè “se'ls hi acaba el xollo”, els etnicistes ho són
simplement perquè són estúpids.
L'unionisme etnicista basa tot el seu
comportament en convertir la diversitat en divisió, en que la
diversitat no se superi, sinó que sigui la barrera que impedeixi la
unitat civil, que impedeixi que siguem i actuem com un poble. Això
ens perjudica a tots, però també els perjudica a ells mateixos. Vet
aquí la seva estupidesa i la seva repugnància moral.
4- El compromís dels grans sindicats
del nostre país amb el dret a decidir. El fet que tant Comissions
Obreres com la Unió General de Treballadors apostin de manera
inequívoca pel dret a decidir confereix una força extraordinària a
tot el procés. Insubstituïbles.
5- El que és revolucionari és la unitat. Calmantenir la unitat en la diversitat
de les forces polítiques. És el que ens dona la força que necessitem. El que ens dona la força és la
unitat. Només amb CiU i ERC el
procés no podria tirar endavant. Per això és cabdal que també hi
siguin ICV-EUA i les CUP, així com elements crítics del PSC.
Si tenim suficient maduresa per admetre
les nostres diferències i per saber edificar un projecte comú
respectant-les, serem invencibles. Si ens perdéssim en lluites
partidistes nosaltres mateixos ho engegaríem tot a dida.
Veure, com vam veure, els representants
del Parlament de Catalunya de CiU, d'ERC i d'ICV-EUA defensant el
dret a decidir al Congreso espanyol ens va omplir a tots d'orgull.
Veure, com hem vist, el testimoni de CDC, UDC, ERC, ICV, EUA i les
CUP en la pàgina web de http://www.cataloniavotes.eu/inici/
és magnífic. Si sabem cooperar així per aquest objectiu històric,
guanyarem!
6. Hem mantingut el compromís davant
les amenaces i atacs. Ara cal saber si serem capaços de mantenir el
compromís en l'hostilitat, que hi serà. No estem, en aquests 199
dies que falten fins el 9 de Novembre, en un passeig triomfal ni en
un joc de nens o vitual. Estem davant el repte més gran que mai
tindrem a les nostres vides. No serà fàcil. Però no podem fallar.
I no fallarem!
7. Guanyarem!
Perquè tenim al MHP Mas i a n'Oriol Junqueras. Perquè tenim una societat civil compromesa i mobilitzada. Perquè la fe que tenim en fer un nou país abraça tots i cadascun dels membres de la nostra societat. Perquè ens sabem un sol poble en la nostra diversitat. Perquè no hi ha espai en el nostre procés per a les elits que s'han enriquit a costa de tots nosaltres ni per als etnicistes que han volgut fer de la nostra diversitat, divisió i fractura. Perquè el gruix de les forces polítiques i sindicals assumeixen amb responsabilitat i compromís el dret a decidir.
Perquè tenim al MHP Mas i a n'Oriol Junqueras. Perquè tenim una societat civil compromesa i mobilitzada. Perquè la fe que tenim en fer un nou país abraça tots i cadascun dels membres de la nostra societat. Perquè ens sabem un sol poble en la nostra diversitat. Perquè no hi ha espai en el nostre procés per a les elits que s'han enriquit a costa de tots nosaltres ni per als etnicistes que han volgut fer de la nostra diversitat, divisió i fractura. Perquè el gruix de les forces polítiques i sindicals assumeixen amb responsabilitat i compromís el dret a decidir.
Guanyarem, en definitiva, perquè la
il·lusió i confiança en fer un nou país és massa intensa perquè
cap amenaça, cap hostilitat, ens en pugui privar. No deixarem que
ens robin el futur, no deixarem que guanyin els despatxos de les
elits, no deixarem que guanyin els etnicistes que volen fer de la
nostra diversitat divisió perquè no siguem res i no puguem fer res.
Ens hem guanyat un futur millor. I no ens el deixarem prendre!
Per
tot això, guanyarem.
199 dies de glòria! SOM-HI!
199 dies de glòria! SOM-HI!
3 comentaris:
Cada dia em sorprèn més la deriva lingüística cap a la terminologia de les CUP: "les elits extractives", "contra la resta de tots nosaltres, contra el 99%", l'altre dia posant a parir als Godó&companyia... Felicitats, sembla que es van aclarint les posicions.
Però què dius?
Mira, no sé ni perquè responc. Però... què tinc a veure jo amb la terminologia CUP? No és que ho trobi una ofensa, perquè em deixa indiferent, però si et penses que la societat que no vivim del BOE, deixarem la crítica a aquestes elits parasitàries a la CUP estàs molt equivocat. La crítica més coherent en termes econòmics és la que es fa des del liberalisme. I moralment, de tota la societat, perquè aquest parasitarisme del BOE no crea riquesa, sinó que empobreix tot el país. Crec que ho he deixat prou clar, on centrava i centraré sempre que s'escaigui, la crítica. Perquè a més a més de ser paràsits pretenen, ilegítimament, aprofitar el seu poder per rebentar el procés.
I criticaré al grupo Godó sempre que calgui. En el tema Barça per la impresentable campanya d'assetjament a Laporta i posterior llepaculisme de la directiva. I en el tema nacional, sempre que facin d'instrument de l'unionisme. Només faltaria!
Aquestes posicions no calia que s'anessin aclarint. Han estat clares, meridianament clares des de sempre.
O és que t'has equivocat de bloc al fer el comentari. No sé què esperaves trobar aquí? un palmero dels paràsits que actuen contra el procés?
Mare de Déu si s'ha d'anar despistat...
Molt despistat, molt van alguns. Bona reflexió com sempre, clara i concisa. Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada