Estem a menys de 24 hores que finalitzi
la campanya electoral per a les eleccions al Parlament Europeu.
Un cop feta pública la meva intenció
de vot a favor d'en Ramon Tremosa, pensava que ja no tornaria a
escriure sobre el tema fins després de les eleccions. Tanmateix, les
últimes hores han estat més mogudes del que cap de nosaltres podia
pensar, i menys encara desitjar. Sortosament crec que a hores d'ara
la tempesta ha passat, i que tots podem tornar a treballar en
positiu, que és l'únic que hauria d'haver caracteritzat aquesta campanya.
La cosa ha estat que d'una manera
absolutament gratuïta, àdhuc irresponsable, ERC s'ha dedicat, aquesta última setmana, a
atacar CiU a cada miting que ha fet, a cada declaració del candidat
Terricabres i fins i tot en forma de video de campanya. No puc
entendre perquè ho han fet i m'ha decebut i entristit molt. Crec que
no són conscients de fins a quin punt per intentar esgarrapar quatre
possibles vots de merda han pogut complicar les coses pel procés.
Això és així. Això ha estat així. Però si ara en parlo és perquè crec que
sortosament aquest conat d'incendi ha fracassat, tothom se n'ha adonat i ha mirat de posar-hi
seny i de que el procés no saltés pels aires. S'ha jugat amb foc, però ningú
no s'ha cremat. I seguim.
Aquest post és, de fet, una exclamació d'alegria, una manera de celebrar que no hàgim
pres mal i de cridar ben fort que, ni que sigui des de diferents
posicions, el 25-M tots tenim una sèrie d'objectius comuns, que
passen per tenir un resultat que ens enforteixi i apropi al 9-N.
Aquesta nit hi ha hagut el debat a TV3.
I us haig de dir que jo em sento molt orgullós dels tres candidats
que representen les formacions que van donar suport a l'acord de data
i pregunta. Em sento orgullós d'en Ramon Tremosa, d'en Josep Maria
Terricabres i d'Ernest Urtasun. Tots tres estan a anys llum dels
candidats unionistes. I estic convençut que tots tres sabran
treballar plegats, com en el seu moment ho van fer en Tremosa, en
Junqueras i en Romeva, en els mesos més decisius per al nostre país
en 300 anys, aquests mesos que van des del 25-M al 9-N.
També desitjo amb totes les meves forces que també surtin escollits en Francesc Gambús (Unió) i n'Ernest Maragall (ERC-Nova Esquerra Catalana).
En Gambús és un digne hereu
de la Unió de Carrasco i Formiguera. És un patriota i és una
persona absolutament compromesa amb el procés. Per això m'han
entristit tant els atacs que ha rebut des d'ERC. Sincerament, no
se'ls mereixia. És un dels nostres.
Tant de bo en Gambús i en
Maragall surtin escollits i tant de bo puguin enrolar-se en els dos
principals grups de l'eurocambra: el popular i el socialista. La seva
presència és clau, absolutament estratègica.
El grup popular i el grup socialista
són les dues forces majoritàries de l'eurocambra i si en Gambús i
en Maragall no hi són ens trobarem que tot el que passa i passarà
a Catalunya només tindrà, com a tota veu que ho expliqui allà dins, a PP i a PSOE. I això seria un
desastre colossal.
Ni grup popular ni grup socialista no són gaire
partidaris del dret a decidir de Catalunya, són dues forces profundament condicionades per l'estatisme. Com a mínim en aquests
moments previs al desenllaç del procés. Però no tingueu el més
mínim dubte que quan entrem en la fase de desenllaç tenir-hi
dues veus compromeses amb el procés com són la d'en Gambús i la
d'en Maragall podria ser decisiu!!! Hem de fer tots els possibles
perquè en els dos principals grups polítics hi hagin veus lleials
al procés, al Govern i al Parlament. Per tant, tot el meu recolzament també a en Gambús i en
Maragall.
Per acabar, el desig que ja us he
traslladat en els posts previs: aquest 25-M tenim una oportunitat
extraordinària de fer visible internacionalment el procés i que
aquest procés té un suport majoritari del poble de Catalunya.
Les darreres eleccions europees la
participació a Catalunya es va situar en el 37% i PSC-PSOE i PP van
assolir el 54% dels vots emesos.
Tenim encara 24 hores per treballar
sense parar perquè cap vot sobiranista es quedi a casa, perquè
tothom voti i així aconseguir aquest 50/50:
- que la participació a Catalunya
sigui superior al 50%
- que els vots dels partits que estan
amb l'acord de la data i la consulta superi el 50% dels emesos.
L'increment del vot per correu a
Catalunya (més d'un 45%) mentre en el conjunt de l'estat disminueix
(un 4,5%) em fa ser optimista i pensar que entre el sobiranisme hi ha
una mobilització important que ens permetrà superar el 50% de
participació, amb un diferencial superior als 10 punts en relació a
la participació al conjunt de l'estat.
La qualitat dels candidats Tremosa,
Terricabres i Urtasun, així com l'enorme suport popular que té el
procés em fa també ser optimista i pensar que els vots de CiU, ERC
i ICV-EUA superaran amb escreix el 50% dels emesos.
Si això s'esdevé, com estic convençut
s'esdevindrà, el missatge es difondrà a velocitat de vertigen,
imparablement, per tota la UE, per tots els països, per tots els
governs i s'entendrà immediatament, inequívocament, que Catalunya
vol votar i ha de poder votar el seu futur.
Hem tingut una crisi totalment
estalviable que ens ha pogut costar cara. Però no ha estat així.
L'hem superada, i això encara ens fa més forts. Avui, amb més
força i convenciment que mai, hem de dir que el procés només és
possible amb tots. Ens necessitem tots, i no ens podem permetre el
luxe d'actuar políticament amb intenció de desgastar-nos. Ja hem
patit prou divisions. Ja hem viscut massa malfiances. Estem en un
altre moment. El camí no és fàcil ni planer, però és l'únic
possible. El camí només existeix si el transitem tots junts.
Fem-ho! Endavant! Seguim! El 25-M, tots
a votar. Votem CiU, ERC o ICV-EUA, però votem. Són els vots del
procés. Són els vots de la nostra majoria. Són els vots de
projectes diferents que tanmateix són conscients de que en aquest
moment històric, allò que ens uneix és l'únic que pot fer
possible el nostre somni.
2 comentaris:
Endavant!
Jo també votaré en Tremosa, però celebraré cada vot que vagi als altres dos.
Entenc que Esquerra està en ple creixement i que opta a tot i que per això vol captar vot de totes bandes, i que per aconseguir-ho diversifiquen discurs i perfils de candidats -com històricament han fet CiU i Psc-PsoE. I que, seguint aquesta tàctica, incorporen a gent i candidats per aconseguir vots d'electors desencisats de l'espanyolisme desacomplexat que ha adoptat el Psc-PsoE. Ara bé, que incorporin com a número dos de les llistes a un espanyolista com l'Ernest Maragall que, entre altres serveis destacats al país, quan era conseller d'educació del Tripartit va imposar la tercera hora d'espanyol a les aules amb un argument tant científic i de pes com que uns nens d'Olot no el dominaven prou bé... Què voleu que us digui, em fa regirar l'estòmac.
I Esquerra caldria que vigilés amb ex-socialistes que voldran festejar-la -com en Fabián Mohedano, un espanyolista convençut- i que ho faran no perquè hagin evolucionat cap a l'independentisme sinó perquè són uns trepes, per lluites internes han quedat desplaçats dins el Psc i cerquen ara, provar fortuna i tocar poder dins un partit a l'alça.
Publica un comentari a l'entrada