D'un moment complicat com aquest n'hauríem de sortir units i més forts

És evident que estem en un moment complicat del procés. Innecessàriament difícil.

Hem assistit a alguns errors que no s'haurien d'haver donat:

El primer factor és que crec hi ha prou dubtes damunt la taula com per assenyalar la incompetència del Departament de Governació com una font de problemes en relació a la convocatòria del 9N. Quan parlo d'incompetència és una manera amable de descriure-ho. El que ha passat allà dins, tanmateix, és difícil d'explicar només en termes d'incompetència.

És un fet greu, perquè ha generat una estalvaible desconfiança entre els actors implicats en el consens polític. Això no s'hauria d'haver produït mai.

Essent això així, és obligat dir també que en cap cas aquestes incompetències són el que ha posat en perill el 9N. Ni molt menys. Han estat un obstacle, però ni de lluny el determinant de la situació en la que estem, perquè el resultat de la incompetència no està en l'arrel del que ha portat a prendre la mesura de canviar de model de consulta.

EL CANVI DE MODEL DE CONSULTA I LES SEVES IMPLICACIONS

El vespre-nit de dilluns 13 d'octubre esclatava una crisi absurda entre els partits compromesos amb el 9N. Després de força reunions no havien estat capaços de posar-se d'acord en com seguir el procés fins el 9N després suspensió del TC. I dimarts 14 pel matí, el President Mas compareixia davant els mitjans per explicar que la consulta seguia endavant, que hi hauria urnes al carrer i que tothom podria votar en els termes acordats per tots els partits el desembre del 2013.

Val la pena identificar amb precisió del que estem parlant, perquè el desconeixement i la manipulació en relació al que havia passat forma part del problema, i específicament forma part del problema de la gravíssima espiral d'errors comesos per ERC des d'aquell moment.

L'acord dels partits de 2013 feia referència a que el poble de Catalunya es pronunciés al voltant de les qüestions recollides en la pregunta acordada: vol que Catalunya sigui un Estat. I, en cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui un estat independent.

Des d'aquell acord s'han intentat diverses vies perquè el poble de Catalunya pogués pronunciar-s'hi. La primera, i en termes jurídics més rellevant, l'acord amb l'estat per poder fer un referèndum. Aquesta estratègia té el seu zènit amb la compareixença dels representants del Parlament de Catalunya al Congreso de Diputados sol·licitant la transferència de la competència per organitzar el referèndum. El resultat va ser un cop de porta descomunal, negativa total.

Amb aquesta negativa no només s'impedia fer un referèndum, sinó que a més a més es tancava la porta a que el procés de secessió que havia iniciat Catalunya fos bilateral, és a dir, acordat amb l'estat espanyol. La negativa del congrés va implicar per tant negativa a fer un referèndum i la fi de qualsevol possibilitat d'un procés de secessió bilateral.

Les forces polítiques de Catalunya implicades en l'acord pel 9N van seguir per una altra via: l'aprovació de la llei de consultes, i el Decret convocant una consulta no vinculant per tal de recollir l'opinió del poble de Catalunya sobre la pregunta acordada, i per tal que l'opinió recollida permetés Govern i Parlament iniciar les accions polítiques i legislatives corresponents d'acord al resultat que s'hagués obtingut.

Acabàvem d'entrar de ple en el primer acte del procés de secessió unilateral. La consulta, en els termes del Decret de convocatòria (diguem-ne Model A), no era vinculant i no hauria produït CAP efecte jurídic. Tenint en compte, a més, que les forces unionistes (les que haurien d'haver defensat el NO) havien pres la decisió de no participar en la consulta, amb tot el que això implicava de dèficit de legitimitat democràtica, tots els efectes d'aquella convocatòria es limitaven a un exercici democràtic que, via una alta participació, permetés evidenciar la voluntat del poble de Catalunya.

Per tant, mancada de qualsevol possibilitat de generar cap efecte jurídic, i mancada de la legitimitat democràtica que implica la participació de totes les opcions possibles en la consulta, els seus efectes -gens menyspreables, en cap cas- es “limitaven” a obtenir un mandat democràtic exclusivament sobre la base d'una alta participació que permetés evidenciar la voluntat del poble de Catalunya.

A més, la suspensió decretada pel TC implicava gravíssimes conseqüències a tots els nivells de seguir per aquella via.

Davant aquesta situació el President Mas va optar per fer un cop de timó i plantejar en termes tècnics un altre format per a la consulta, diguem-ne el Model B, que és l'ara vigent. Un model que en tot allò substantiu té IDÈNTIQUES característiques que el model previ. Dit d'una altra manera: el que es volia aconseguir amb l'acord de desembre de 2013 era idènticament assolible amb un model o amb un altre. No hi ha res que el model A, l'inicial, pogués assolir i que no pugui assolir també el model B, l'actual.

Les diferències entre el Model A i el B són únicament tècniques. Però aquestes diferències tècniques ens permetien sortejar l'obstacle del TC i fer una consulta plenament legal d'acord a la llei catalana.

Posaré un símil perquè tothom ho entengui: estem en una carretera amb tres carrils. Tots tres carrils ens porten al mateix destí, que és el nostre objectiu, arribar-hi. D'entrada intentem circular pel carril de l'esquerra, que és el més ràpid, intentant l'acord amb l'estat i una secessió bilateral. No pot ser, i posem intermitent a la dreta i ens passem al carril del mig, que és el que ens obre el Decret inicial signat pel MHP Mas. Al poc d'anar-hi circulant, ens trobem amb una roca enorme al mig del carril, com va ser la suspensió del TC. Podem fer dues coses: o agafar-nos fort al volant i llençar-nos-hi de cap, a estavellar-nos-hi... o canviar al tercer carril, que és pel que va optar el President Mas. I per ara aquest carril l'estem circulant sense obstacles, i per tant tenim més aprop el nostre destí. Això no vol dir que no ens pugui aparèixer un obstacle, en cap cas. Però en termes d'objectiu, aquest carril ens permet arribar, igual que els altres dos, al nostre destí, que és el que volem per damunt de tot. Hi ha hagut “desobediència”, però ha estat una desobediència intel·ligent, que ha mirat de fer prevaldre l'objectiu d'arribar al nostre destí per damunt de la testosterona de llençar-nos contra els obstacles. Els hem sortejat amb molta puteria. Però hem desobeït igual.

QUÈ HA PASSAT A ERC?

Dilluns 13 d'octubre per la nit, un cop finalitzada sense acord la reunió dels partits, ERC treu un comunicat de premsa inadmissible, en el que, per dues vegades, diu que el Govern “ha renunciat al 9N”. I això és mentida.

ERC, per tant, menteix. El Govern en cap cas ha renunciat al 9N, tot el contrari! El comunicat d'ERC s'escampa com la pólvora i esclata per la xarxa i per tots els mitjans de comunicació, que obren les seves edicions enterrant el procés.

És per a mi una incògnita per què ERC fa un comunicat de premsa d'aquesta naturalesa. No ho puc entendre. Per què menteix en relació al que ha passat i per què explica el seu desacord amb unes mentides que tenen unes conseqüències devastadores.

El Govern no ha renunciat al 9N en cap cas. El manté en tots els seus atributs essencials, i en bona part ho fa perquè ERC no volia sentir parlar de cap altra cosa que no fos el 9N. Que ara ERC faci declaracions dient “doncs votem en eleccions” és una autèntica farsa, com el tema de l'entrada al Govern. I fins aquí vull “llegir”.

El més rellevant de tot plegat és ser conscients que no hi ha cap resultat dels que volíem obtenir del model A que no es pugui obtenir amb el model B. Són idèntics en les seves característiques, en el fonament de la seva legitimació i en el mandat democràtic i efectes assolibles. IDÈNTICS!!!!! De la mateixa manera que l'acord del 9N servia per demanar al Congreso la competència per fer un referèndum i davant la negativa, vam recórrer a una altra via. L'acord del 9N és sobre pregunta i per donar la veu al poble, i això sempre s'ha pogut assolir de diferents maneres.

La destrucció absurda que es propaga a partir del comunicat de premsa d'ERC es concentra en dos vectors confluents:

- genera dubtes, incerteses i divisió entre tota la gent que fins aleshores estava amb el 9N

- habilita institucionalment una lectura devaluada del resultat que es pugui generar el 9N

Així doncs, el que provoca ERC és, per una banda, fer molt més difícil assolir l'objectiu de participació que era el fonament de legitimitat de la consulta, tant del model A com del model B, i, per una altra banda, fer que fins i tot assolint la mateixa participació, i per tant amb el mateix fonament de legitimitat, totes les mentides escampades sobre el model B automàticament en devaluaran el resultat i la seva lectura.

Què seria desitjable que passés a partir d'ara?

Per a mi és del tot urgent que ERC surti de l'espiral desctructiva en la que va entrar a partir del comunicat de premsa de dilluns a la nit. Ningú no demanarà explicacions. Però han de deixar de persistir en aquesta lectura tan equivocada de la situació. Han de deixar de mentir sobre que el Govern “ha renunciat al 9N”, perquè és del tot fals, i han de deixar d'intoxicar en relació a la consulta model B, perquè sobre la mateixa, i pel que fa al fonament de la seva legitimació i els resultats assolibles en termes polítics i democràtics, SÓN IDÈNTICS!!!!

ERC és vital pel procés. No hi ha procés sense ERC. De la mateixa manera que no hi ha procés sense CDC. Tot el que no sigui això no té sentit, perquè no té cap recorregut.

Per què ERC ha fet el que ha fet, que ha estat a punt de fer saltar pels aires el procés i que sens dubte l'ha ferit amb una profunditat que ara mateix ignorem?

Em costa molt d'entendre-ho. Podria explicar algunes coses. No ho faré, perquè respecto molt ERC, perquè m'estimo moltíssim l'Oriol Junqueras, però, per damunt de tot, perquè estic incondicionalment compromès amb el procés i vull intentar no fer res que el pugui perjudicar. Però seria interessant també que ERC no anés escampant intoxicacions com està fent. No s'ho mereix ningú.

En allò que crec no puc estar-me de dir, és la sensació horrorosa que tinc que sobre la cúpula d'ERC planen alguns voltors que només fan que intoxicar el procés i generar-los-hi, induir-los-hi, marcs mentals i polítics enverinats, falsos i letals pel procés. És un secret a veus les filtracions que des de l'estiu s'estan generant en l'entorn de la cúpula d'ERC (alerta perquè no és una cosa banal, ja que crec que també han generat moltes desconfiances). És un temor compartit en silenci per moltíssima gent que respecta i s'estima ERC que la seva cúpula pot estar “atrapada” en un joc maquiavèl·lic d'amistats i vanitats amb personatges que arriben directament fins a les clavegueres de l'estat.

ERC hauria de ser molt més prudent del que és en valorar les majories polítiques i socials que ens permeten ser on som. ERC hauria de ser conscient que ha caigut de quatre potes en el que durant un cert temps havia acusat -amb raó- al Govern, d'enredar amb declaracions.

ERC ha passat de defensar una cosa a la contrària en hores, i d'enrocar-se en una lectura errònia del que estava passant i després mentir per autolegitimar-se. ERC hauria d'haver sabut que llençar un comunicat de premsa com el que va llençar dilluns a la nit era una incomprensible irresponsabilitat amb capacitat de fer volar pels aires tot el procés.

Insisteixo: ens necessitem tots. No hi haurà independència sense que hi siguem tots, i hi siguem compromesos amb lleialtat. Tothom té deures a fer perquè mai més es tornin a generar les condicions d'una crisi com l'actual. Però, sobretot, tothom té el deure de convertir tot el que facin i toquin en un impuls determinant per al 9N, perquè en relació al 9N estem en IDÈNTICA situació amb el model A i el B: el fonament de la seva legitimitat i els resultats assolibles són IDÈNTICS!

Som-hi!
DONEC PERFICIAM