Jugar bé les cartes té un component que combina sort i estratègia.
L'estratègia no és, si et pugen un parell d'asos i un comodí, fer-ho notori a la resta de jugadors. Les cartes i els moviments s'han de saber administrar, jugar. L'important és la consciència del potencial de les cartes que es tenen, la visió sobre les cartes que poden tenir la resta de jugadors i l'astúcia per jugar-les.
Evidentment si tens unes cartes de merda serà molt difícil que cap estratègia et permeti guanyar res. Però de vegades sí pot permetre't castigar altres jugadors, de manera que sabent que una partida són moltes mans, el desgast dels altres o fer-los moure per estudiar com es comporten, pot ser decisiu per guanyar-la, per guanyar la partida.
M'ha vingut tot això al cap a la vista del que està passant en l'escenari polític espanyol. Per primera vegada en molt de temps les cartes que tenim els catalans en aquesta mà ens permeten un cert joc. Però perquè siguin unes cartes guanyadores ens cal jugar amb molta intel·ligència, amb molta estratègia, amb molta astúcia.
Vaig anar a dormir i m'he llevat amb tot de soflames apocalíptiques per les xarxes perquè ERC i Democràcia i Llibertat (DiL) facin l'estàtua davant l'interessant escenari polític espanyol. O encara més, que s'aixequin de la partida i facin a tot que no, no, no, no, no.
Ja em perdonareu, però no siguem gilipolles, si us plau. El nostre procés independentista ha estat, és i serà molt i molt difícil. I per fer-lo avançar de debò si una cosa tinc clara és que el pitjor seria fer cas de les soflames que neguen la complexitat i que proclamen que arribar a la indy només depèn de nosaltres, i si no hi arribem és perquè, en el fons, no volem.
Siguem conscients que aquests milhomes de pa sucat amb oli d'aquestes soflames probablement ni han fet mai res de bo a les seves vides ni ho faran. I amb tot aquest abraonament l'únic que fan és socialitzar les seves frustracions.
Davant l'escenari polític espanyol jo només m'atreveixo a plantejar dues "exigències":
- que no renunciem a jugar les nostres cartes
- que les juguem junts
No entendria renunciar a treure profit de l'actual situació. No ho entendria, em semblaria estúpid. I, alhora, sé que l'única possibilitat d'intentar treure rèdits de la situació passa perquè, facin el que facin ERC i DiL, ho facin coordinadament, ho facin plegats.
Si ERC i DiL decideixen actuar cadascú a la seva la cagada serà màxima. Però estic convençut que no cometran aquest error que podria ser devastador.
Facin el que facin ERC i DiL, que ho facin conjuntament. Si ho fan així els hi donaré suport, sigui el que sigui el que facin, perquè s'hauran guanyat la meva confiança, i perquè es mereixeran que els hi fem una confiança total, fins i tot en allò que d'entrada puguem no entendre.
Perquè en un escenari així el que seria també estúpid per part nostra és pretendre visualitzar els guanys possibles amb llum i taquígrafs. Encara més, estic convençut que quant menor sigui el guany evident del que eventualment puguin fer ERC i DiL, més important serà el que hagin pogut aconseguir.
De l'actual escenari espanyol el que és segur és que no en sortirem amb cap assoliment públic, notori i decisiu per al procés. I ens equivocaríem si intentem jugar les nostres cartes tensionant-lo en aquesta direcció, perquè no en traurem res. En canvi jugar la mà com si no anés la cosa amb nosaltres, com si ARA som nosaltres els que "cedim", els que juguem sense un guany cert, ens podria reportar en el curt-mig termini fer possible la independència.
Mirem la resta de jugadors. Rajoy declina anar a la investidura. I les mòmies del PSOE han sortit a la jugular d'un possible pacte PSOE-Podemos amb "connivència" dels partits sobiranistes de CAT i del País Basc. A mi això em convida a jugar aquesta mà amb les cartes que tenim. I fer veure si cal que el guaperas i el coletas la guanyen. Cap problema.
L'estratègia no és, si et pugen un parell d'asos i un comodí, fer-ho notori a la resta de jugadors. Les cartes i els moviments s'han de saber administrar, jugar. L'important és la consciència del potencial de les cartes que es tenen, la visió sobre les cartes que poden tenir la resta de jugadors i l'astúcia per jugar-les.
Evidentment si tens unes cartes de merda serà molt difícil que cap estratègia et permeti guanyar res. Però de vegades sí pot permetre't castigar altres jugadors, de manera que sabent que una partida són moltes mans, el desgast dels altres o fer-los moure per estudiar com es comporten, pot ser decisiu per guanyar-la, per guanyar la partida.
M'ha vingut tot això al cap a la vista del que està passant en l'escenari polític espanyol. Per primera vegada en molt de temps les cartes que tenim els catalans en aquesta mà ens permeten un cert joc. Però perquè siguin unes cartes guanyadores ens cal jugar amb molta intel·ligència, amb molta estratègia, amb molta astúcia.
Vaig anar a dormir i m'he llevat amb tot de soflames apocalíptiques per les xarxes perquè ERC i Democràcia i Llibertat (DiL) facin l'estàtua davant l'interessant escenari polític espanyol. O encara més, que s'aixequin de la partida i facin a tot que no, no, no, no, no.
Ja em perdonareu, però no siguem gilipolles, si us plau. El nostre procés independentista ha estat, és i serà molt i molt difícil. I per fer-lo avançar de debò si una cosa tinc clara és que el pitjor seria fer cas de les soflames que neguen la complexitat i que proclamen que arribar a la indy només depèn de nosaltres, i si no hi arribem és perquè, en el fons, no volem.
Siguem conscients que aquests milhomes de pa sucat amb oli d'aquestes soflames probablement ni han fet mai res de bo a les seves vides ni ho faran. I amb tot aquest abraonament l'únic que fan és socialitzar les seves frustracions.
Davant l'escenari polític espanyol jo només m'atreveixo a plantejar dues "exigències":
- que no renunciem a jugar les nostres cartes
- que les juguem junts
No entendria renunciar a treure profit de l'actual situació. No ho entendria, em semblaria estúpid. I, alhora, sé que l'única possibilitat d'intentar treure rèdits de la situació passa perquè, facin el que facin ERC i DiL, ho facin coordinadament, ho facin plegats.
Si ERC i DiL decideixen actuar cadascú a la seva la cagada serà màxima. Però estic convençut que no cometran aquest error que podria ser devastador.
Facin el que facin ERC i DiL, que ho facin conjuntament. Si ho fan així els hi donaré suport, sigui el que sigui el que facin, perquè s'hauran guanyat la meva confiança, i perquè es mereixeran que els hi fem una confiança total, fins i tot en allò que d'entrada puguem no entendre.
Perquè en un escenari així el que seria també estúpid per part nostra és pretendre visualitzar els guanys possibles amb llum i taquígrafs. Encara més, estic convençut que quant menor sigui el guany evident del que eventualment puguin fer ERC i DiL, més important serà el que hagin pogut aconseguir.
De l'actual escenari espanyol el que és segur és que no en sortirem amb cap assoliment públic, notori i decisiu per al procés. I ens equivocaríem si intentem jugar les nostres cartes tensionant-lo en aquesta direcció, perquè no en traurem res. En canvi jugar la mà com si no anés la cosa amb nosaltres, com si ARA som nosaltres els que "cedim", els que juguem sense un guany cert, ens podria reportar en el curt-mig termini fer possible la independència.
Mirem la resta de jugadors. Rajoy declina anar a la investidura. I les mòmies del PSOE han sortit a la jugular d'un possible pacte PSOE-Podemos amb "connivència" dels partits sobiranistes de CAT i del País Basc. A mi això em convida a jugar aquesta mà amb les cartes que tenim. I fer veure si cal que el guaperas i el coletas la guanyen. Cap problema.
Si ERC i DiL es mouen plegats estratègicament d'aquí se'n poden treure moltes coses. D'entrada treure de la via penal i judicial (TC) el procés. Això sí podria ser un "acord" explícit. Però també, i no caldria fer-ho explícit, renunciar, com a arma política, a ofegar econòmicament Catalunya, el que seria un guany molt important pensant en tota la moltíssima gent que qualsevol altre escenari els podria comportar un patiment injust que hem d'intentar estalviar-los.
A més -i no sé per què- però tinc la intuïció que d'aquest escenari es pot treure, a curt-mig termini (posem dos anys) una consulta pactada amb l'Estat. Està clar que no són de fiar i que no tenim cap motiu per creure'ls. De la mateixa manera que està clar que no podem fer veure com si haguéssim fet un referèndum vinculant per a l'estat espanyol, acceptat per la comunitat internacional i guanyat amb més del 50% dels vots.
Encegar-se o fer-se els milhomes només ens portarà cap a un escenari de conflicte en el que nosaltres seguim sent els més febles. Guanyar temps per, com va dir el President Puigdemont, "asserenar el país", poder iniciar un procés constituent i avançar decisivament en la creació d'estructures d'estat que sabem necessitem i serà complicadíssim de poder fer en un escenari de conflicte, pot ser un guany gens menor assolible en l'actual conjuntura hispànica.
Si som intel·ligents movent-nos en aquest escenari, guanyem també uns mesos d'or per treballar fins decantar aquest 5% a favor de la independència que tant necessitem. I, en el pitjor dels casos, com els bons jugadors de cartes quan no tenen una bona mà, haurem liquidat a alguns dels nostres adversaris, com els falangitos, els haurem tret de la partida.
Tot això, no cal ni dir-ho, és una pura especulació. Que pot tenir fins i tot un punt de ximplet. El que no és cap especulació ni és res ximplet és que exigim a ERC i DiL que actuin concertadament en l'actual escenari, i que si ho fan així, els hi fem plena confiança i suport, perquè més enllà de l'evident, segur que tot s'estarà fent per afavorir el nostre procés independentista. Sens dubte. Endavant, doncs.
DONEC PERFICIAM
A més -i no sé per què- però tinc la intuïció que d'aquest escenari es pot treure, a curt-mig termini (posem dos anys) una consulta pactada amb l'Estat. Està clar que no són de fiar i que no tenim cap motiu per creure'ls. De la mateixa manera que està clar que no podem fer veure com si haguéssim fet un referèndum vinculant per a l'estat espanyol, acceptat per la comunitat internacional i guanyat amb més del 50% dels vots.
Encegar-se o fer-se els milhomes només ens portarà cap a un escenari de conflicte en el que nosaltres seguim sent els més febles. Guanyar temps per, com va dir el President Puigdemont, "asserenar el país", poder iniciar un procés constituent i avançar decisivament en la creació d'estructures d'estat que sabem necessitem i serà complicadíssim de poder fer en un escenari de conflicte, pot ser un guany gens menor assolible en l'actual conjuntura hispànica.
Si som intel·ligents movent-nos en aquest escenari, guanyem també uns mesos d'or per treballar fins decantar aquest 5% a favor de la independència que tant necessitem. I, en el pitjor dels casos, com els bons jugadors de cartes quan no tenen una bona mà, haurem liquidat a alguns dels nostres adversaris, com els falangitos, els haurem tret de la partida.
Tot això, no cal ni dir-ho, és una pura especulació. Que pot tenir fins i tot un punt de ximplet. El que no és cap especulació ni és res ximplet és que exigim a ERC i DiL que actuin concertadament en l'actual escenari, i que si ho fan així, els hi fem plena confiança i suport, perquè més enllà de l'evident, segur que tot s'estarà fent per afavorir el nostre procés independentista. Sens dubte. Endavant, doncs.
DONEC PERFICIAM
Entrades
6 comentaris:
Tens raó en les dues premisses que exposes. Que facin el que facin ERC i DiL, que ho facin conjuntament, d’acord i sense voler marcar distàncies ni paquet; la segona que hem de guanyar temps.
El que no veig tant clar és que les cartes que tenim siguin guanyadores, o que puguem transformar-les en guanyadores a mig termini o dins de l’estratègia del procés. ¿Jugant-les amb molta intel•ligència per tots els independentistes, siguin o no partits polítics? Tal vegada. Llàstima que com molt bé dius això exigeix molta estratègia i molta astúcia. I són dos adjectius qualificatius dels que últimament no anem massa sobrats.
El més perillós de jugar les cartes espanyoles és que tradicionalment els catalans en prenem mal per babaus. No tenim res més perillós pel procés de independència que la bona imatge i acceptació que té l’esquerra espanyola –unionista per se- entre molts suposats independentistes. Un govern de "izquierdas progresistas" de PSOE+Podemos aliats a Catalunya amb En comú Podem i Barcelona en Comú pot resultar demolidor pel seu lerrouxisme. És la tercera via de l’esquerra que tan bona premsa té a casa nostra.
Difícil paper i difícil decisió. Ajudar o abstenir-se. Encara que no dono per mort al PP. L’únic que tinc clar avui, és que fem el que fem a Madrid, o fotin el que fotin ells, els catalans i Catalunya rebrem.
“Hem de jugar les nostres cartes i les hem de jugar junts.” Totalment d’acord. Si ERC i DiL voten diferent en aquest assumpte estaran continuant, respecte del nostre procés, la feina de la CUP del No. PP, PSOE, Podemos i C’S, es troben en una situació difícil. Però nosaltres, DiL i ERC, també., fins i tot pot ser que nosaltres ens trobem en pitjor situació que el PP, en tant que el PP depèn del que facin els altres, però nosaltres depenem de la nostra decisió i ens podem equivocar, i molt.
Rajoy té assegurat el suport de C’s (nueva política), però necessita el vot favorable o l’abstenció del PSOE. Sánchez té el suport de Podemos (qué referéndum?) i IU i, o arriba a algun tipus d’acord amb C’s, o li caldrà el vot favorable o l’abstenció dels catalans (depenent del que faci el PNB).
Si afavorim la investidura de Pedro Sánchez, haurem tret el BOE, l’Agència Tributària, el CNI, i resta d’entitats estatals, de mans de qui les utilitza amb finalitats partidàries i contra nosaltres. Però no esperem res a canvi, és possible que es derogui o modifiqui la llei “Wert” i, probablement s’afluixarà la pressió econòmica sobre la Generalitat, dubto que s’afluixi la “legal”. El que tinc clar és que qualsevol pas, ajudeta, que fem a la investidura de Sánchez serà magnificada i utilitzada en contra nostra pels mateixos PSOE, Podemos/Colaus, tal com encara en fan amb el vot favorable dels catalans a la constitució espanyola de 1978. Per tant, si acabem afavorint la investidura de Sánchez, fem-ho per la mínima, amb els vots estrictament necessaris, si és possible coordinats amb el PNB i Bildu.
Si l’acció és conjunta de DiL i ERC, acatem-la. Ara, jo m’estimaria més que s’ho facin entre ells: o el PSOE facilita el govern del PP, o Ciutadans afavoreix un govern del PSOE.
DONEC PERFICIAM.
Aquest cop no puc estar d'acord, només amb que ERC i DIL actuïn plegats, la resta, crec que seria fotre'ns un tret al peu, si per facilitar un govern psoe-podemos és suavitzen les formes d'Espanya vers Catalunya, l'únic que s'aconsegueix, és visualitzar i donar credibilitat al discurs de podemos ( quiero un referendum i convencerlos que se queden)
amb menys escanyament i treien la judialització del procés, en Iglesias haurà guanyat un munt d'anys i tenim tots el números de perdre el referèndum, ja va donar fa temps una idea de com el volia. volia fer-ho de manera que el SI fos per quedar-se a Espanya i el No per la independència i encara més si el fan amb tres preguntes,
Aquest més la revista sapiens, treu un article explicant, lo febles que estaven el Borbó i lo feble que estàvem nosaltres, i que la cosa va venir de dies (que si s'hagués sabut la seva feblesa els borbons no haguessin guanyat). Ara estan febles, el que cal és aprofitar la seva feblesa i aquesta no s'aprofita si els deixes que agafin aire.
Un pacte com el que dius, tindríem tots els dies en Iglesias, dient-nos vieu com amb l'espanya amable tots i guanyem. No crec que aquest cop t'equivoques
Eliseu
Molt probable el que planteja Eliseu. Si afavorim la investidura de Sánchez, es millora mínimament la situació econòmica de la Generalitat i s'imposa un poc d'ordre i racionalitat a les inversions de l'estat, tindrem molt mala peça al teler.
Continuem tenint una confusió amb "l'esquerra". En la qüestió nacional catalana, el PSOE i Podemos/Colaus/Oltras comparteixen objectius amb el PP i la Falange (C's), amb petitíssimes diferències quant als medis a emprar. Estudiem que ha fet el PSOE a València. No hem de perdre mai de vista (repassem-la sovint) la trajectòria del PSOE (i dels comunistes) des del postfranquisme. Ens ajudarà a prendre decisions.
MASSA "FINENZA" PELS ESPANYOLS...
Find out how 1,000's of individuals like YOU are making a LIVING from home and are living their wildest dreams TODAY.
CLICK HERE TO DISCOVER
Publica un comentari a l'entrada