2a part anàlisi CEO: partits polítics, tendències de vot i ideologies.

En aquesta segona part de l'anàlisi del CEO em centraré en tot el que té a veure amb el posicionament dels diferents partits polítics i les tendències de vot que a criteri meu se'n dedueix. Al final de l'article analitzaré alguns elements vinculats al posicionament ideològic dels enquestats, en la mesura que són un reflex de la societat i que poden explicar algunes coses que afecten no només als partits, sinó, i això és el més rellevant, al procés independentista.

1. Partits polítics, posicionament i tendències de vot

Junts pel Sí és la força política que té una més alta fidelitat de vot, del 83%. Fixem-nos que CSQEP, tot i la tendència alcista, té una fidelitat de vot lleugerament inferior, del 81,2% (dins el marge d'error).

La fidelitat de vot és per a mi un dels millors indicadors que tenim per valorar el posicionament d'una força política. I el de JxSí és molt bo, molt alt.

Seguint amb l'anàlisi del posicionament de JxSí, veiem -un altre indicador bàsic- que pràcticament no té fuga de vot apreciable cap a altres forces polítiques. Uns irrellevants 2,9% cap a CSQEP i 2,6% cap a CUP, tot dos dins "marge d'error". En termes demoscòpics, res.

La lectura d'aquests dos indicadors és clara: no es perd el vot propi i cap altra formació política amenaça, per ara, en "robar" vots a JxSí. Això aferma una posició molt sòlida.

Un altre indicador de la fortalesa de la posició política de JxSí és que pràcticament és la formació política amb un menor nombre d'indecisos entre els seus ex-votants, només un 7,2 (únicament inferior el % de la CUP, de 5,4, però que com veurem no és una bona dada de la CUP, sinó que obeeix al molt vot que tenia que ja ha decidit no tornar-los a votar).

Finalment un últim indicador per a JxSí és el potencial de captar vot d'altres formacions. Aquí l'indicador no és tan positiu, tot i que no és dolent. La principal transferència de vot cap a Junts pel Sí, i és la més alta de tots els moviments entre opcions polítiques, és la de la CUP cap a JxSí, del 15,6% dels vots que va tenir la CUP el 27S. És una dada rellevant, tant en termes demoscòpics com de significació política. És evident que estem davant el "retorn" del vot estupendista que va tenir la CUP el 27S i que es va mostrar esgarrifat amb la gestió que els antisistema van fer del seu vot. Junts pel Sí també arrossega un 9,7% d'abstenció el 27S, un 2,2 del PSC i un 1,9 de CSQEP, així com un 8,5% dels que no recorden què varen votar (dada "rellevant" per contextualitzar que les enquestes no són una ciència exacta, sinó una aproximació a la realitat social, i no podem donar-li més valor que aquest). I, finalment, un 6,7% del vot a altres formacions que no varen obtenir representació, cal suposar que vot que va tenir Unió; d'aquest col·lectiu també JxSí és el segon destí de vot, després de CSQEP.

En resum, Junts pel Sí està en una posició política molt forta. Té la fidelitat de vot més alta, pràcticament no perd vot cap a altres formacions, és qui menys indecisos té i està rascant vot d'altres posicions posicions polítiques i de l'abstenció.

Ah! I, com si no tingués "importància", m'oblidava que és també la força amb una més alta intenció directa de vot, del 30,9%, més de 10 punts per sobre de la segona força en intenció directa de vot, que també són els CSQEP. Anem a analitzar la posició d'aquest grup.

Catalunya Sí Que Es Pot assoleix un 17,7% d'intenció directa de vot, gairebé 10 punts per sobre del resultat que varen tenir el 27S (8,94%). És sens dubte, per si sol, l'indicador que explica perquè CSQEP és la força que presenta una tendència a l'alça més clara i més forta. Sí, els QWERTY clarament estan a l'alça.

El posicionament de CSQEP té els seus fonaments en l'alta fidelitat de vot en relació al 27S, del 81,2%, només superats per JxSÍ, i en la capacitat que estan tenint de captar vot de gairebé la resta de totes les formacions polítiques. La transferència més alta que tenen és provinent de la CUP, amb un 11,6% del vot que aquests varen tenir el 27S. Aquest és un fenomen que podia passar, atès que la CUP (aquesta va ser la seva gran contribució -i pràcticament única- el 27S) va arrossegar molt vot que abans estava votant ICV-EUA. Va ser, tant en termes de volum com percentuals la més alta transferència de vot que va tenir la CUP el 27S. I va ser molt positiva perquè era un vot que abans no es podia llegir en termes de Sí, però que amb aquest canvi de vot, sí, esdevenia un vot inequívoc per la independència. Si algú recorda les meves anàlisis des que es va configurar Junts pel Sí i es varen convocar eleccions, aquest era l'argument pel qual des d'un bon començament vaig defensar que la CUP no estigués dintre de Junts pel Sí. El que no em podia pensar mai és que hi hauria aquest gruix d'estupendistes entre antics votants de CiU i d'ERC, capaços amb la seva frivolitat i estupidesa de posar-ho tot en perill com ho van fer, de fer tan difícil, per no dir gairebé impossible, "fer la independència".

Tornant a CSQEP, veiem que a més d'aquesta transferència de la CUP, la més alta percentualment, té també un 2,9% de transferència des de JxSí, un 1,7 de C's, un 6,5 de PSC, un 15,6 d'altres formacions extraparlamentàries, un 17,7 de l'abstenció i un 4,3 dels que no recorden què varen votar. És a dir, que excepte del PP, té transferència de la resta de formacios polítiques, i això sempre evidencia una situació de fortalesa i de potencial de creixement.

I a més a més les pèrdues de vot cap a altres formacions són pràcticament irrellevants: un 1,9% cap a JxSí, un 0,9% cap a C's, un 2,3% cap a PSC i un 0,9 cap a CUP. Tot en el marge d'error. És a dir, sense significació política.

Aquesta intenció directa de vot tan alta, la fidelitat de vot entre els seus antics votants, el rascar vot de gariebé totes les formacions i la irrellevància de les possibles fugues cap a altres forces és el que explica la solidesa demoscòpica de la projecció electoral de CSQEP.

En termes polítics ja hem vist que el factor retorn d'una part del vot que el 27S va anar a la CUP és un dels fets destacats. Però n'hi ha més, tot i que per valorar-los hàgim de recórrer al nostre coneixement de la realitat. És evident que la candidatura de CSQEP del 27S era molt fluixa i no va saber trobar en cap moment el seu lloc polític, estaven tota l'estona amb el pas canviat, i fins i tot cometent errors greus com aquella apel·lació a l'origen que va fer Pablo Iglesias durant la campanya per arrossegar vot. A banda, és clar, de que la Colau no hi donava suport.

La campanya del 20D en canvi va ser tot el contrari. D'entrada, la Colau, que és clarament el lideratge més fort en aquest àmbit a Catalunya, hi donava suport. El candidat era capaç d'articular un discurs, era molt més sòlid. I a més a més van fer una campanya agosarada, des del punt de vista que van defensar el mateix a Barcelona que a Madrid, i això que defensaven no era una cosa menor, era un referèndum per a Catalunya. El resultat va ser que per aquests encerts propis i perquè l'independentisme va preferir fer el ruc, "els comuns" van ser la força més votada a Catalunya.

Tots aquests factors configuren l'altra part de l'explicació, política, que no deriva directament de la demoscòpia, però que és la que a criteri meu explica el que ens reflecteixen les dades de l'enquesta.

Per acabar amb l'anàlisi de CSQEP només hi ha una dada de l'enquesta que crec que ens convida a tenir una certa prudència, no sobre la tendència alcista d'aquesta opció, que és clara, sinó sobre el seu abast, sobre que sigui tan forta com ha sortit en aquest CEO. I aquesta dada és que CSQEP és l'opció més sobrerepresentada en el record de vot que manifesten els enquestats i en relació al que va ser el vot real el 27S. Així, CSQEP va tenir un 8,94 de vot vàlid, que sobre cens representa un 6,89, mentre que un 14,2% dels enquestats diuen que van votar-los. Si això fos així, la sobrerepresentació seria molt clara, i això podria afectar a diferents dimensions de l'enquesta. Però tots els que remenem enquestes també sabem que aquesta pregunta, que es fa en totes les enquestes, és "estructuralment" feble, perquè és una en les que els enquestats més "menteixen". Però és una dada a tenir en compte, sobretot perquè el votant de CSQEP no és dels que se n'amaga, com acostuma a passar amb el votant del PP i en menor mesura, però també, de C's.

L'unionisme extrem que representen C's i el PP sembla té tendència a retrocedir. La seva intenció de vot directa baixa, així com la projecció que se'n pot fer. Tots dos presenten una fidelitat de vot menor, del 75%, i potser en termes polítics el més rellevant demoscòpicament és que continua la transferència de vot del PP cap a C's, amb un 10,8%, un percentatge significatiu.

Un altra dada que crida l'atenció, tot i que ara mateix sigui de menor impacte, és que C's sigui el partit té més ex-votants que han decidit no votar les properes eleccions, abstenir-se: el 5,2%. Aquesta dada és interessant no tant per aquest 5%, sinó perquè C's va ser, el 27S, el partit que més es va beneficiar del vot provinent de l'abstenció. Si el que està passant fos indici que el que estan fent o com evolucionen les coses "torna" aquests abstencionistes a l'abstenció, enlloc de que C's els fidelitzi, no seria una mala notícia per al procés indy...

El PSC, el partit que sempre sembla que ha de baixar més del que finalment baixa, tot i que elecció rere elecció segueixi baixant, el partit del que diuen si presentés un sofà de candidat tindria els mateixos vots. Doncs bé, aquesta és una mica la tònica del que ara mateix ens expliquen les dades del CEO per al PSC: un 74,1% de fidelització d vot, per tant segueix perdent votants. I una situació confusa, en la que per una banda perd vot cap a diferents forces polítiques, significativament CSQEP, amb un 6,5%, però també cap a JxSí amb un 2,2 o C's amb un 2,9. Però tot i que demoscòpicament estigui en el marge d'error, també hi ha un 1,7 d'antics votants de C's que ara diuen votarien PSC, un 2,3 dels CSQEP i fins i tot un 2,7 del PP.

Jo crec que el PSC apunta una tendència a quedar-se més o menys com està, segons com vagin les coses, perdent una mica més o una mica menys, en direcció bàsicament cap a CSQEP. Sense descartar que la transferència cap a C's sigui més alta de la que detecta l'enquesta, i ho dic per una dada que m'ha cridat l'atenció: entre els votants del PSC, el líder més ben valorat (no del PSC) és Albert Rivera, amb un 5,06, seguit de la Inés Arrimadas amb un 4,85, i clarament per sobre de Junqueras, Puigdemont, Rabell, Domènech, etc. És a dir, quan gratem una mica veiem que entre els votants del PSC la frontera amb C's continua existent, i "recollint" simpaties. I això, ni que en la transferència de vot ara no es vegi, jo ho interpreto de manera inequívoca com una potencial amenaça de fuga de vots.

La CUP. Bé, la CUP és l'opció política que, d'acord al que ens explica l'enquesta, va més a la baixa i d'una manera molt clara. De fet és la que té una posició política més amenaçada, més feble.

De totes les opcions polítiques, la CUP és la que presenta una més baixa fidelitat de vot, de només el 65,3%. És molt baixa i està a molta distància de la fidelització de la resta de formacions polítiques (gairebé 20 punts de JxSí i 10 del "penúltim, el PSC i el seu 74,1).

A més a més és la formació política que presenta les dos més importants, en percentatge, transferències de vot decidit cap a altres opcions: un 15,6% cap a Junts pel Sí i un 11,6% cap CSQEP. Això sí, la CUP és la que té menys vot indecís, és l'única bona notícia, però és perquè és l'opció política que té més votants el 27S que ja han decidit votar altres opcions. I excepte aquell 2,7 de JxSí, no arrossega vot de cap altra formació.

Per tant, tenint en compte a més que a l'enquesta la CUP també està una mica sobrerepresentada, jo diria que la seva tendència de vot és clarament a la baixa, probablement més del que el CEO finalment els hi atorga. I que la seva posició política és feble, per la baixa fidelitat i per les dues fugues de vot que té, en sentits molt diferents. En termes polítics, a més, l'esquerda d'aquestes dues fugues de vot en direccions tan diferents s'alimenta de la política de gesticulació de la CUP al Parlament. No sembla en cap cas que un antic votant que ara digui votarà JxSí o CSQEP s'impressioni gaire d'aquest postureo polític permanent de l'actual grup parlamentari de la CUP, tan i tan allunyat del que va ser l'actuació parlamentària de la legislatura passada, amb un dels millors parlamentaris que ha passat pel Parlament, com en David Fernández, però també de la solidesa d'en Quim Arrufat.

2. L'ocàs de les ideologies?
He volgut mirar el que ens explica l'enquesta del CEO des d'un punt de vista diferent als que fins ara he analitzat: què ens explica el posicionament ideològic dels enquestats en relació al mapa polític de Catalunya?

I potser l'única resposta clara que hi trobo és una: desconcert.

Hi ha, sens dubte, en aquesta situació, un factor que condiciona totalment el mapa polític: el procés. El fet que Catalunya estigui immersa en un procés polític de l'extraordinària força i transcendència del procés independentista ho condiciona absolutament tot, fins i tot el pes de les ideologies, els posicionaments personals i la seva expressió electoral.

Però també hi ha altres coses, més enllà del procés, que m'han cridat l'atenció i que avui, per no fer-ho massa llarg, només apuntaré, i és el "garbuix" ideològic que es palesa quan contrastem les respostes a diferents preguntes de l'enquesta. Digueu-li garbuix, digueu-li embolic, digueu-li prejudicis, digueu-li confusió, digueu-li que potser fa molt temps que ningú, més enllà del que representa el procés, no fa política.

Ideologies, procés i partits polítics.

L'encert de la proposta de Junts pel Sí en el context de fase final del procés independentista en el que estem queda palès en que el 66,6% dels seus votants es defineixen com a "independentistes". Contrasta aquesta dada en que entre els votants de la CUP només un 48,4% ho fan. La segona posició ideològica que més expressen els votants de JxSí és "progressista", amb un 20,7%, és a dir, ja molt lluny del valor que dona sentit a la proposta. Després ja ve "nacionalista" amb un 16,8%.

Una dada interessant és que un 11,9% dels votants de Junts pel Sí es defineixen com a liberals, el que converteix aquesta força política en la força hegemònica a Catalunya d'entre tots els que es consideren liberals. Cal prendre'n nota.

I cal fer-ho també per una altra cosa: un 20,2% dels votants de C's es defineixen així, liberals. És una evidència que l'extraordinari resultat que va obtenir C's el 27S, amb aquests 734.000 vots el va assolir per dos motius i mig:  

• El primer, i més important, perquè va ser el partit del NO, l'escollit per tots els unionistes que van entendre el caràcter plebiscitari de les eleccions i van voler fer valer el seu No. 
•  L'u i mig restant de motius ve determinat perquè d'alguna manera C's va aconseguir anar una mica més enllà, ni que fos tímidament, del fins ara el seu únic posicionament polític, l'etnicisme. Així, si bé és cert que la força de C's es basa en el seu discurs etnicista, apel·lant impúdicament a l'origen de les persones per determinar el seu vot, també és cert que aquest 27S aconsegueix altres votants. En aquest 20% de votants de C's que es defineixen com a liberals hi ha aquest salt que van donar en les zones més benestants de Barcelona, i que va votar a C's perquè al ser el partit del No era qui millor garantia el seu statusquo de privilegiats davant les "incerteses" o "amenaces" del procés indy.

En aquest mateix espai liberal també hi trobem un 12,1% de votants de C's que es defineixen com a "democratacristians". Això palesa una dada i un fenomen que alguns ja havíem estudiat. El 27S Junts pel Sí va tenir, entre d'altres, una gran virtut i assoliment: davant el caràcter plebiscitari de les eleccions i de la identificació de JxSí amb el Sí, hi havia una bossa molt gran de votants, aproximadament uns 300.000 que el 2012 havien votat CiU però que deien que ells no volien la independència. La possibilitat de perdre aquest vot moderat era real i hauria estat un cop molt dur per al resultat electoral. Doncs bé, Junts pel Sí va aconseguir "salvar-ne" 200.000, un èxit total. Se'n van perdre uns 100.000, que en un 60-65% van anar a Unió, mentre que la resta, uns 35.000 vots, van anar cap a C's.

Aquests 35.000 vots (aprox) no es regien per un posicionament etnicista. Havien votat la CiU més sobiranista de la història el 2012, però el 27S aquest votant va entendre que el Sí ja passava una línia que ells no volien passar perquè fer-ho (passar-la) amenaçava directament el seu statusquo, i van votar C's perquè era el vot més clarament de No a la indy.

Així, C's va aconseguir ser votat per dos extrems de la nostra societat: aquest vot metropolità que es guia únicament per criteris ètnics, d'origen, i per al que no l'importa res que no sigui "yo soy español", i són els més perjudicats per la crisi, per l'espoli fiscal, els més castigats per l'atur, per la disciminació estatal amb les polítiques de solidaritat i benestar... en definitiva, els més "desposseïts" en termes de nivell de vida, i que consideren (aquesta és la vergonyosa gran victòria de C's) que "només" tenen la seva "identitat", que pensen que "el procés" els vol robar, treure.

I a l'altra banda el vot dels que ho tenen tot, i que han votat C's perquè han cregut que és el vot que millor defensava el seu statusquo privilegiat. I aquest és un vot que es defineix com a liberal o democratacristià. I és un vot que com vam veure en la primera part de l'anàlisi fins i tot diuen que estan insatisfets amb nivell d'autogovern i voldrien que CAT fos un Estat en una Espanya federal. Però el 277S era una línia que ells entenien posava en perill el seu status quo, i no la van passar, i van votar C's.

Junts pel Sí ha de gestionar ser el partit de la independència amb el fet que, justament per aquest paper, la seva transversalitat és enorme, i hi conviuen des de "progressistes i socialistes" fins a "liberals, conservadors i demòcrata-cristians", en uns percentatges molt importants a banda i banda. Qualsevol basculació cap a un dels extrems pot fer cruixir les costures de l'altre extrem, i implicar pèrdua de suports. És un tema delicat. Cal política i cal intel·ligència.

És una evidència inqüestionable que Junts pel Sí és el vot de la independència i l'instrument per fer-la possible, i que hauria de mantenir-se en totes i cadascuna de les eleccions que hi hagi fins que el procés com el coneixem ara no finalitzi (o amb la independència o amb un fracàs que ens obligaria a tornar a començar des d'altres bases). Però també és una evidència que és un "invent" que no pot durar un minut més un cop assolida la independència, més enllà de la fase de desplegament del nou estat, que requerirà un govern de màxima unitat. La diversitat ideològica a JxSí només s'explica i és sostenible, per la intensitat del procés. Í això, mentre estiguem en el procés, requereix de molta política i sensibilitat per part de tots per gestionar-ho sense provocar descosits.

Sobre el "garbuix" ideològic del país
Només un apunt en relació al que al començar aquest apartat us deia. No és normal, crec jo, que en una escala del 0al 10, on el 0 és l'extrema esquerra i el 10 l'extrema dreta, la mitjana d'autoubicació del conjunt dels enquestats, és a dir, de la societat, sigui del 3,87!!!!!

No és normal que només un 4,9 se situin en el 6, un 2 en el 7 i un 1,5 en el 8.

És evident que en aquest país, per la nostra història, autoubicar-se com de "dretes" arrossega una càrrega de "mal", associada al franquisme, a la repressió, al caciquisme, etc. Fixem-nos que en elements de definició ideològica un 8,8 s'autoqualifiquen com a "conservadors", un 4,1 com a democratacristians, un 11,4 com a liberals, etc. I els resultats electorals tampoc no constitueixen mai - PER SORT!!!!!- parlaments que expressin aquestes majories ubicades en aquest 3,8 en un eix de 0 a 10.

Hi ha, com deia, un evident pes del procés que trasllada a un segon pla el tema ideològic, però també hi ha altres fenòmens polítics subjacents que avui només apunto.

SEGUIM!!! Donec Perficiam