Estem en un moment de gran tensió política. El 27S vam tenir unes eleccions de caràcter plebiscitari, que van donar una majoria clara per la independència, però amb uns resultats que feien molt complicada la governabilitat i la gestió del procés i, alhora, que des del punt de vista de suport a la independència es quedaven a uns punts del que s'hauria considerat un triomf inqüestionable, absolut.
Els mesos agònics que van seguir el 27S fins la constitució de l'actual govern van ser mesos del que se'n diu "alta política". Decisions macro.
La constitució del govern i el full de ruta que van plantejar també va ser política a nivell macro. Tenim uns representants, i van haver de suar molt per fer la seva feina, la delegació que els havíem conferit per gestionar el procés.
Aquests mesos la militància micro estàvem entre expectants i impotents. No es podia fer res més del que ja s'havia fet, i tothom sabia de la transcendència del resultat de les negociacions a aquest nivell macro.
Ara estem en una situació diferent. La política macro, és a dir, al Parlament i al Govern avança, i té molta feina a fer i molts equilibris a preservar per tirar endavant. Ara toca deixar-los fer i donar-los-hi ple suport i confiança. El pitjor que podríem fer és mantenir una actitud d'examen permanent. No té cap sentit que estiguem avaluant l'avenç del procés cada setmana.
Ara convé asserenar les coses, deixar treballar, amb confiança i compromís.
Mantenir el compromís és el que ens implica als militants anònims, a aquests milers de militants independentistes que no tenim cap càrrec ni cap responsabilitat a nivell macro, però que estem a plena disposició d'ajudar en tot el que calgui i bonament puguem.
El paper d'aquesta militància micro és, en aquests moments, tan cabdal com la política macro. I cal que totes dues línies d'actuació avancin amb força, de manera coordinada i amb intel·ligència.
La coordinació entre les dues línies correspon a la societat civil organitzada, singularment a l'ANC i a Òmnium. No tindria cap sentit que l'activisme micro ignorés el que s'està fent a nivell macro. Hi ha per tant una feina a fer de lideratge i d'organització d'aquest activisme micro. I estic segur que ANC sabrà estar a l'alçada del moment. Sempre ho ha estat.
Conec en Jordi Sánchez i sé de la seva extraordinària capacitat política i intel·ligència. També de molts altres membres de la direcció nacional de l'ANC. Ara hem fet 4 anys des de l'Assemblea constituent de l'ANC, 4 anys extraordinaris, d'una feina excepcional que ha estat totalment determinant per fer avançar el procés sobiranista com ho ha fet.
Igual que faig plena confiança al Govern en la gestió del procés al nivell macro, també la faig a l'ANC per a liderar el nivell micro, tant determinant com el primer.
Aquests últims mesos he sentit a algunes persones dir que amb el que passava s'estaven desanimant. I també he vist emergir de nou aquests setciències que no troben mai res ben fet i que posen sota sospita permanent tot el que fan els altres, tot el que passa al seu voltant.
Jo crec que aquest posicionament ara és més absurd del que mai ho ha pogut ser. Jo, ja ho sabeu tots els que seguiu aquest bloc, sóc vehement en les meves anàlisis, i m'emprenyo molt quan veig una cosa molt clara, però que, pel que sigui, la resta o alguns no ho comparteixen. Puc ser dur, però sempre argumentadament, per això em surten aquests posts tan llargs. I dues coses més:
- mai posant sota sospita el compromís i la voluntat dels altres. Mai.
- mai sense deixar d'ajudar, de col·laborar o de fer en tot allò que convé i es reclama
Per a mi tots els compromisos micros tenen el mateix valor: enorme. Som on som per la suma de tots aquests compromisos micros. La xarxa de complicitats i militància que es teixeix a partir dels milers de compromisos micro és el que dóna força i d'alguna manera legitima tot el que després s'esdevé a nivell macro.
El compromís micro aïllat de la resta és improductiu. Pot arribar a ser, com a molt, testimonial. Però aquí s'acaba tot.
Us convido, per tant, a mantenir actiu i organitzat el nostre compromís, a estendre'l i a fer-lo créixer. No hi ha res si nosaltres no hi som. I nosaltres hi hem de ser i hi serem. En tot allò que calgui.
De la mateixa manera que us convido a fugir com de la pesta dels catastrofistes, dels que no troben mai res ben fet, dels que tot ho posen sota sospita, dels que sembla es passen la vida buscant un gest, una paraula, el que sigui, que ells creguin confirma les seves teories conspiratives i que els permeti aixecar-se davant la comunitat cridant "ho veieu! ja us ho deia jo!!!". No viuen per ajudar o fer res que sigui productiu, sinó perquè passi alguna cosa que els permeti legitimar-se davant tots els altres d'haver dedicat tota la seva vida a criticar i menysprear tot el que feien els altres.
El que estem fent és excepcional. No hi ha cap nació en el nostre entorn político-cultural que hagi fet el que nosaltres estem fent i en les condicions que ho estem fent. El nostre propòsit està plagat de dificultats enormes, descomunals. Algunes les sabem, d'altres les intuïm i moltes altres només sabem arribaran, però no sabem com ni quan.
Quan aquell 10 de març del 2012 em van demanar si podia ajudar en tasques de seguretat en l'assemblea constituent de l'ANC no ho vaig dubtar, i hi vaig ser, al costat d'altres amics i camarades. Des de llavors hem ajudat en tot el que hem pogut, sigui el que sigui, que ha estat fer de tot. L'ANC ha fet una feina extraordinària en el lideratge de tots aquests compromisos micros que, junts, han teixit la xarxa que ha permès fer aquest salt excepcional cap a la independència al nostre país.
Felicitats ANC, felicitats tots els que hi heu estat i... SEGUIM, que encara queda molta feina per fer i hi volem ser!
Els mesos agònics que van seguir el 27S fins la constitució de l'actual govern van ser mesos del que se'n diu "alta política". Decisions macro.
La constitució del govern i el full de ruta que van plantejar també va ser política a nivell macro. Tenim uns representants, i van haver de suar molt per fer la seva feina, la delegació que els havíem conferit per gestionar el procés.
Aquests mesos la militància micro estàvem entre expectants i impotents. No es podia fer res més del que ja s'havia fet, i tothom sabia de la transcendència del resultat de les negociacions a aquest nivell macro.
Ara estem en una situació diferent. La política macro, és a dir, al Parlament i al Govern avança, i té molta feina a fer i molts equilibris a preservar per tirar endavant. Ara toca deixar-los fer i donar-los-hi ple suport i confiança. El pitjor que podríem fer és mantenir una actitud d'examen permanent. No té cap sentit que estiguem avaluant l'avenç del procés cada setmana.
Ara convé asserenar les coses, deixar treballar, amb confiança i compromís.
Mantenir el compromís és el que ens implica als militants anònims, a aquests milers de militants independentistes que no tenim cap càrrec ni cap responsabilitat a nivell macro, però que estem a plena disposició d'ajudar en tot el que calgui i bonament puguem.
El paper d'aquesta militància micro és, en aquests moments, tan cabdal com la política macro. I cal que totes dues línies d'actuació avancin amb força, de manera coordinada i amb intel·ligència.
La coordinació entre les dues línies correspon a la societat civil organitzada, singularment a l'ANC i a Òmnium. No tindria cap sentit que l'activisme micro ignorés el que s'està fent a nivell macro. Hi ha per tant una feina a fer de lideratge i d'organització d'aquest activisme micro. I estic segur que ANC sabrà estar a l'alçada del moment. Sempre ho ha estat.
Conec en Jordi Sánchez i sé de la seva extraordinària capacitat política i intel·ligència. També de molts altres membres de la direcció nacional de l'ANC. Ara hem fet 4 anys des de l'Assemblea constituent de l'ANC, 4 anys extraordinaris, d'una feina excepcional que ha estat totalment determinant per fer avançar el procés sobiranista com ho ha fet.
Igual que faig plena confiança al Govern en la gestió del procés al nivell macro, també la faig a l'ANC per a liderar el nivell micro, tant determinant com el primer.
Aquests últims mesos he sentit a algunes persones dir que amb el que passava s'estaven desanimant. I també he vist emergir de nou aquests setciències que no troben mai res ben fet i que posen sota sospita permanent tot el que fan els altres, tot el que passa al seu voltant.
Jo crec que aquest posicionament ara és més absurd del que mai ho ha pogut ser. Jo, ja ho sabeu tots els que seguiu aquest bloc, sóc vehement en les meves anàlisis, i m'emprenyo molt quan veig una cosa molt clara, però que, pel que sigui, la resta o alguns no ho comparteixen. Puc ser dur, però sempre argumentadament, per això em surten aquests posts tan llargs. I dues coses més:
- mai posant sota sospita el compromís i la voluntat dels altres. Mai.
- mai sense deixar d'ajudar, de col·laborar o de fer en tot allò que convé i es reclama
Per a mi tots els compromisos micros tenen el mateix valor: enorme. Som on som per la suma de tots aquests compromisos micros. La xarxa de complicitats i militància que es teixeix a partir dels milers de compromisos micro és el que dóna força i d'alguna manera legitima tot el que després s'esdevé a nivell macro.
El compromís micro aïllat de la resta és improductiu. Pot arribar a ser, com a molt, testimonial. Però aquí s'acaba tot.
Us convido, per tant, a mantenir actiu i organitzat el nostre compromís, a estendre'l i a fer-lo créixer. No hi ha res si nosaltres no hi som. I nosaltres hi hem de ser i hi serem. En tot allò que calgui.
De la mateixa manera que us convido a fugir com de la pesta dels catastrofistes, dels que no troben mai res ben fet, dels que tot ho posen sota sospita, dels que sembla es passen la vida buscant un gest, una paraula, el que sigui, que ells creguin confirma les seves teories conspiratives i que els permeti aixecar-se davant la comunitat cridant "ho veieu! ja us ho deia jo!!!". No viuen per ajudar o fer res que sigui productiu, sinó perquè passi alguna cosa que els permeti legitimar-se davant tots els altres d'haver dedicat tota la seva vida a criticar i menysprear tot el que feien els altres.
El que estem fent és excepcional. No hi ha cap nació en el nostre entorn político-cultural que hagi fet el que nosaltres estem fent i en les condicions que ho estem fent. El nostre propòsit està plagat de dificultats enormes, descomunals. Algunes les sabem, d'altres les intuïm i moltes altres només sabem arribaran, però no sabem com ni quan.
Quan aquell 10 de març del 2012 em van demanar si podia ajudar en tasques de seguretat en l'assemblea constituent de l'ANC no ho vaig dubtar, i hi vaig ser, al costat d'altres amics i camarades. Des de llavors hem ajudat en tot el que hem pogut, sigui el que sigui, que ha estat fer de tot. L'ANC ha fet una feina extraordinària en el lideratge de tots aquests compromisos micros que, junts, han teixit la xarxa que ha permès fer aquest salt excepcional cap a la independència al nostre país.
Felicitats ANC, felicitats tots els que hi heu estat i... SEGUIM, que encara queda molta feina per fer i hi volem ser!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada