Començo a escriure aquest article quan la CUP ens està sotmetent a l'enèsim espectacle públic a la jugular del procés. Aquest cop la sagnia és debatre si retiren o no l'esmena a la totalitat que han presentat als pressupostos del 2016.
Sincerament, ja m'és igual el que facin. N'estic tip. Aquest debat no s'hauria d'haver produït mai. Hi havia un acord signat, i, com diu en Baños "els acords, en un món adult, s'han de complir". I punt, no hi ha cap debat. I si hi ha coses a parlar, es fa en les reunions setmanals. Però els acords es compleixen.
I, tanmateix, aquí estem, altre cop enfangats fins la cintura. Quan acabo l'article es fa públic que la CUP manté l'esmena a la totalitat dels pressupostos (sense text alternatiu). I que per tant, gràcies al suport que tindrà de forces tan entranyablement independentistes com C's, PP, PSC i CSQEP, la seva esmena prosperarà i no tindrem pressupostos. I refaig l'article, començant per fer un reconeixement a tota la bona gent de la CUP, que hi és, i que ha maldat per complir els pactes i ser fidels a uns valors i principis, però que dissortadament avui no són "aquesta CUP".
Aquesta CUP, la CUP que hem vist cada dia convenientment sobredimensionada als mitjans de comunicació unionistes i propis, des de fa 8 mesos, és un agent nociu per al procés independentista, una mena de forat negre que destrueix tot el que gravita al voltant seu. I aquest és el gran problema que tenim al davant, molt superior, molt més important que el seu posicionament davant els pressupostos.
Abans del 27S vaig dir que votar la CUP només serviria per comptar vots favorables al Sí, però que era un vot que no serviria per fer la independència.
Tanmateix el que hem vist i patit en aquests 8 mesos, fins a l'incompliment del pacte pels pressupostos d'avui, ens porta a un estadi previ en la valoració del paper de la CUP, i és el de que amb la CUP -aquesta- mai es pot ja pensar en formar cap majoria social per la independència. A partir d'ara, per valorar si es donen les condicions per a la independència, a la CUP l'hem de comptar dins del bloc que formen C's, PP, PSC i CSQEP.
Uns hi són, en aquest bloc contra la independència, per espanyolisme, com és el cas de C's i de PP, i d'altres, com la CUP, hi han acabat formant part perquè tota la seva actuació són fets que objectivament van contra la independència i, encara més, perquè contaminen la lluita per la independència, perverteixen el que estem fent, ens allunyen de la majoria social que necessitem i fan impossible tenir els suports que ens calen, a tots els nivells.
El procés independentista s'ha edificat sobre unes coordenades molt clares:
- transversalitat: sempre s'ha plantejat com un projecte per a tot el país, de tota una societat, al que ens hi hem de sentir cridats amb independència de la nostra ideologia (dretes o esquerres), origen, llengua, classe social, edat, etc.
- els valors comuns que tota aquesta pluralitat comparteix: el procés ha de ser exemplarment democràtic, pacífic i respectuós amb els drets de tots.
Al marge de les deslleialtats permanents, el que ha fet la CUP al llarg d'aquests 8 mesos els ha autoexclòs d'aquesta transversalitat, d'aquest consens, d'aquests valors comuns. I vull situar com una línia vermella que mai s'hauria d'haver traspassat la legitimació de la violència per part de la CUP que hem vist aquests dies a Gràcia, i que ha estat d'una gravetat extrema.
A Catalunya tenim un problema amb determinats grups antisistema que practiquen una microviolència, sempre local, puntual, però extraordinàriament violenta, que els permet exercir la coerció sobre els poders públics i la ciutadania. Hem vist com presumptes estudiants coaccionen tota una comunitat estudiantil tallant vies de tren i accessos als campus universitaris i a les mateixes aules. Hem vist com ara mateix uns altres presumptes estudiants mantenen l'okupació del Rectorat de la UdL, amb agressions a mitjans de comunicació i impedint el normal funcionament de la institució. Hem vist com s'han arrasat barris com Sants o com Gràcia. Hem vist com es fan impunement assetjaments a persones simplement perquè no pensen com els violents que els protagonitzen. Hem vist com s'ha intentat rebentar mítings polítics. I hem vist com fins i tot s'assenyalava amb noms i cognoms a persones l'únic pecat de les quals era tenir una propietat i reivindicar-ne el seu ús. Hem vist com se'ls hi paguen lloguers, com se'ls tolera l'ocupació de l'espai públic, la violació sistemàtica de totes les lleis, ordenances i resolucions judicials, etc.
I això, instigar, legitimar, justificar... la violència és del tot INADMISSIBLE, i és el que ha fet la CUP i el seu entorn. Aquesta era una línia vermella infranquejable. La majoria independentista ni volem ni podem tenir al nostre costat, mai, per res del món, ningú que empari, legitimi o practiqui aquestes violències.
El que s'ha tolerat a la CUP no s'hauria tolerat a un moviment d'extrema-dreta que actués igual com actua la CUP o que emparés les violències que empara la CUP. Per dir que aquesta violència no forma part de la nostra majoria social per la independència no hem de mirar els "cognoms ideològics" de qui la practica, en tenim prou amb el que fan o el que legitimen. A mi m'és igual que qui empara la violència sigui un antisistema d'extrema esquerra o d'extrema dreta. El meu rebuig és total i amb ells no hi vull saber res ni construir res.
El posicionament de la CUP al llarg d'aquests 8 mesos no ens ha creat un problema pel que va passar amb la investidura, ni ara amb els pressupostos. El problema que ens ha creat és que s'han traspassat línies vermelles que la majoria social, democràtica i pacífica, no podem tolerar, i per tant hem de visualitzar que al fer-ho s'han autoexclòs del "nosaltres".
Com ha quedat la situació política i el procés independentista?
Doncs estem fotuts, perquè negar-ho. Estem en un moment molt complicat, fins al punt que, amb tot el que ha passat, no està clar que es donin les condicions per fer possible la independència.
Davant aquest escenari, la nostra estratègia ha de ser desplegar polítiques i activisme social per tenir una majoria social independentista sòlida alineada amb els seus valors fonamentals: la democràcia, la via pacífica i el respecte pels drets de tothom. Crec que no hem de témer cap decisió, sigui quina sigui, però hem de tenir clar que fem el que fem cal tornar a generar les condicions per fer possible la independència.
Tinc un ple convenciment que la independència només la podrem assolir a partir de la unitat de les forces polítiques i de les entitats de la societat civil que comparteixen aquests valors. Junts pel Sí va ser una experiència molt i molt positiva, que va proporcionar molt bon resultats i que es va quedar a les portes d'assolir els seus objectius. Estic segur, plenament convençut, que si es mantingués la proposta unitària, i tenint en compte la bona valoració que té el govern de Puigdemont-Junqueras-Romeva i tot el que ha passat en aquests vuit mesos, s'assolirien els resultats per fer possible la independència.
Un escenari d'aquest tipus seria el resultat més normal per sortir de l'actual atzucac. Però entenc que no cal sigui l'únic, atès que hi ha un mandat democràtic que legitima que aquest govern empenyi aquesta legislatura fins una RUI. Vista la situació no és l'escenari òptim, crec, però pitjor seria un escenari electoral sense Junts pel Sí i amb tots els partits actuant com a tals i submergint l'independentisme en una nova guerra civil, com si amb això de la CUP no n'haguéssim tingut prou.
L'única certesa que avui tenim és que la majoria social transversal, democràtica i pacífica per la independència no pot tolerar les línies vermelles que s'han franquejat aquests 8 mesos, i si no ho fem així la majoria social per la independència té les hores comptades. La independència depèn de la credibilitat davant aquest repte i de com gestionem la unitat independentista, com blindem un bloc que s'ha de presentar indestructible, passi el que passi, en el seu compromís amb la independència i el moment històric. Això s'ha de mantenir fins el punt clau d'evidenciar que la independència és la majoria social i que la fem possible. Després, cadascú a la seva.
I si, amb tot el que ha passat, el que s'evidencia és una altra cosa, que hem perdut la majoria social, un homenatge nacional a la CUP per haver-se carregat la millor oportunitat que hem tingut des del 1714, i a començar, de nou, sense treva, a treballar per generar de nou, costi el que costi i ens porti el temps que ens porti, les condicions per a la independència.
Aquesta CUP sí que va permetre comptar vots pel Sí a la indy, però després no només no ens ha permès fer la independència, sinó que ha destruït les condicions per fer la independència. Aquesta CUP ha esdevingut una mena de forat negre que absorbia i destruïa tota la matèria política que entrava en el seu camp gravitacional. Ens n'hem d'allunyar com més ràpid millor, perquè tal i com estan les coses, la independència o serà contra aquesta CUP o no serà.
Sincerament, ja m'és igual el que facin. N'estic tip. Aquest debat no s'hauria d'haver produït mai. Hi havia un acord signat, i, com diu en Baños "els acords, en un món adult, s'han de complir". I punt, no hi ha cap debat. I si hi ha coses a parlar, es fa en les reunions setmanals. Però els acords es compleixen.
I, tanmateix, aquí estem, altre cop enfangats fins la cintura. Quan acabo l'article es fa públic que la CUP manté l'esmena a la totalitat dels pressupostos (sense text alternatiu). I que per tant, gràcies al suport que tindrà de forces tan entranyablement independentistes com C's, PP, PSC i CSQEP, la seva esmena prosperarà i no tindrem pressupostos. I refaig l'article, començant per fer un reconeixement a tota la bona gent de la CUP, que hi és, i que ha maldat per complir els pactes i ser fidels a uns valors i principis, però que dissortadament avui no són "aquesta CUP".
Aquesta CUP, la CUP que hem vist cada dia convenientment sobredimensionada als mitjans de comunicació unionistes i propis, des de fa 8 mesos, és un agent nociu per al procés independentista, una mena de forat negre que destrueix tot el que gravita al voltant seu. I aquest és el gran problema que tenim al davant, molt superior, molt més important que el seu posicionament davant els pressupostos.
Abans del 27S vaig dir que votar la CUP només serviria per comptar vots favorables al Sí, però que era un vot que no serviria per fer la independència.
Tanmateix el que hem vist i patit en aquests 8 mesos, fins a l'incompliment del pacte pels pressupostos d'avui, ens porta a un estadi previ en la valoració del paper de la CUP, i és el de que amb la CUP -aquesta- mai es pot ja pensar en formar cap majoria social per la independència. A partir d'ara, per valorar si es donen les condicions per a la independència, a la CUP l'hem de comptar dins del bloc que formen C's, PP, PSC i CSQEP.
Uns hi són, en aquest bloc contra la independència, per espanyolisme, com és el cas de C's i de PP, i d'altres, com la CUP, hi han acabat formant part perquè tota la seva actuació són fets que objectivament van contra la independència i, encara més, perquè contaminen la lluita per la independència, perverteixen el que estem fent, ens allunyen de la majoria social que necessitem i fan impossible tenir els suports que ens calen, a tots els nivells.
El procés independentista s'ha edificat sobre unes coordenades molt clares:
- transversalitat: sempre s'ha plantejat com un projecte per a tot el país, de tota una societat, al que ens hi hem de sentir cridats amb independència de la nostra ideologia (dretes o esquerres), origen, llengua, classe social, edat, etc.
- els valors comuns que tota aquesta pluralitat comparteix: el procés ha de ser exemplarment democràtic, pacífic i respectuós amb els drets de tots.
Al marge de les deslleialtats permanents, el que ha fet la CUP al llarg d'aquests 8 mesos els ha autoexclòs d'aquesta transversalitat, d'aquest consens, d'aquests valors comuns. I vull situar com una línia vermella que mai s'hauria d'haver traspassat la legitimació de la violència per part de la CUP que hem vist aquests dies a Gràcia, i que ha estat d'una gravetat extrema.
A Catalunya tenim un problema amb determinats grups antisistema que practiquen una microviolència, sempre local, puntual, però extraordinàriament violenta, que els permet exercir la coerció sobre els poders públics i la ciutadania. Hem vist com presumptes estudiants coaccionen tota una comunitat estudiantil tallant vies de tren i accessos als campus universitaris i a les mateixes aules. Hem vist com ara mateix uns altres presumptes estudiants mantenen l'okupació del Rectorat de la UdL, amb agressions a mitjans de comunicació i impedint el normal funcionament de la institució. Hem vist com s'han arrasat barris com Sants o com Gràcia. Hem vist com es fan impunement assetjaments a persones simplement perquè no pensen com els violents que els protagonitzen. Hem vist com s'ha intentat rebentar mítings polítics. I hem vist com fins i tot s'assenyalava amb noms i cognoms a persones l'únic pecat de les quals era tenir una propietat i reivindicar-ne el seu ús. Hem vist com se'ls hi paguen lloguers, com se'ls tolera l'ocupació de l'espai públic, la violació sistemàtica de totes les lleis, ordenances i resolucions judicials, etc.
I això, instigar, legitimar, justificar... la violència és del tot INADMISSIBLE, i és el que ha fet la CUP i el seu entorn. Aquesta era una línia vermella infranquejable. La majoria independentista ni volem ni podem tenir al nostre costat, mai, per res del món, ningú que empari, legitimi o practiqui aquestes violències.
El que s'ha tolerat a la CUP no s'hauria tolerat a un moviment d'extrema-dreta que actués igual com actua la CUP o que emparés les violències que empara la CUP. Per dir que aquesta violència no forma part de la nostra majoria social per la independència no hem de mirar els "cognoms ideològics" de qui la practica, en tenim prou amb el que fan o el que legitimen. A mi m'és igual que qui empara la violència sigui un antisistema d'extrema esquerra o d'extrema dreta. El meu rebuig és total i amb ells no hi vull saber res ni construir res.
El posicionament de la CUP al llarg d'aquests 8 mesos no ens ha creat un problema pel que va passar amb la investidura, ni ara amb els pressupostos. El problema que ens ha creat és que s'han traspassat línies vermelles que la majoria social, democràtica i pacífica, no podem tolerar, i per tant hem de visualitzar que al fer-ho s'han autoexclòs del "nosaltres".
Com ha quedat la situació política i el procés independentista?
Doncs estem fotuts, perquè negar-ho. Estem en un moment molt complicat, fins al punt que, amb tot el que ha passat, no està clar que es donin les condicions per fer possible la independència.
Davant aquest escenari, la nostra estratègia ha de ser desplegar polítiques i activisme social per tenir una majoria social independentista sòlida alineada amb els seus valors fonamentals: la democràcia, la via pacífica i el respecte pels drets de tothom. Crec que no hem de témer cap decisió, sigui quina sigui, però hem de tenir clar que fem el que fem cal tornar a generar les condicions per fer possible la independència.
Tinc un ple convenciment que la independència només la podrem assolir a partir de la unitat de les forces polítiques i de les entitats de la societat civil que comparteixen aquests valors. Junts pel Sí va ser una experiència molt i molt positiva, que va proporcionar molt bon resultats i que es va quedar a les portes d'assolir els seus objectius. Estic segur, plenament convençut, que si es mantingués la proposta unitària, i tenint en compte la bona valoració que té el govern de Puigdemont-Junqueras-Romeva i tot el que ha passat en aquests vuit mesos, s'assolirien els resultats per fer possible la independència.
Un escenari d'aquest tipus seria el resultat més normal per sortir de l'actual atzucac. Però entenc que no cal sigui l'únic, atès que hi ha un mandat democràtic que legitima que aquest govern empenyi aquesta legislatura fins una RUI. Vista la situació no és l'escenari òptim, crec, però pitjor seria un escenari electoral sense Junts pel Sí i amb tots els partits actuant com a tals i submergint l'independentisme en una nova guerra civil, com si amb això de la CUP no n'haguéssim tingut prou.
L'única certesa que avui tenim és que la majoria social transversal, democràtica i pacífica per la independència no pot tolerar les línies vermelles que s'han franquejat aquests 8 mesos, i si no ho fem així la majoria social per la independència té les hores comptades. La independència depèn de la credibilitat davant aquest repte i de com gestionem la unitat independentista, com blindem un bloc que s'ha de presentar indestructible, passi el que passi, en el seu compromís amb la independència i el moment històric. Això s'ha de mantenir fins el punt clau d'evidenciar que la independència és la majoria social i que la fem possible. Després, cadascú a la seva.
I si, amb tot el que ha passat, el que s'evidencia és una altra cosa, que hem perdut la majoria social, un homenatge nacional a la CUP per haver-se carregat la millor oportunitat que hem tingut des del 1714, i a començar, de nou, sense treva, a treballar per generar de nou, costi el que costi i ens porti el temps que ens porti, les condicions per a la independència.
Aquesta CUP sí que va permetre comptar vots pel Sí a la indy, però després no només no ens ha permès fer la independència, sinó que ha destruït les condicions per fer la independència. Aquesta CUP ha esdevingut una mena de forat negre que absorbia i destruïa tota la matèria política que entrava en el seu camp gravitacional. Ens n'hem d'allunyar com més ràpid millor, perquè tal i com estan les coses, la independència o serà contra aquesta CUP o no serà.
Entrades
5 comentaris:
Totalment d'acord!!!
Quim
Encara que hagis renunciat al SN, com a membre de L'ANC no creus que hauríem de sacsejar llur aparent (o real) letargia? Fer una pressió continua amb unes propostes consensuades entre les AT, AS, AE; per exemple la RUI a la tardor, seguint les pautes que en Ninet entre altres raona. Encara que no paren de inflar-nos els pebrots amb l'acosament i el derrotisme, estic convençut que el guanyaríem, el RUI.
DEMANAR TRANSVERSALITAT,A UNA COLLA DE PROFETES D'ATENEU LLIBERTARI ES IMPOSIBLE.ESTAN ATURATS EL 1937 (GUERRA O REVOLUCIO),I COM VA ACABAR LA "COSA"?."EN EL DIA DE HOY CAUTIVO Y DESARMADO...).
PER CERT,ERC.,QUE SU FAGI MIRAR,MAI CEDIR DEVANT UN XANTATGE.
Isabel C.
És impossible que existeixi un article amb que jo pugui estar més d'acord i trobar-m'hi més representada que aquest que ha escrit vostè, Sr. Abad. No es pot explicar millor. Gràcies. És llàstima que essent exactament el que necessitàvem al capdavant de l'ANC, hagi hagut de dimitir. I per dir la veritat. Nomenar els feixistes, d'esquerres o de dretes, pel seu nom, hauria de merèixer premi, homenatge, no el càstig d'obligar-lo a renunciar. Tan legítim és titllar de xusma una banda de neonazis com dir-ho d'aquesta CUP. El dia que aprenguem que l'extrema dreta i l'extrema esquerra són una i mateixa cosa perquè se serveixen del mateix menyspreu a la democràcia i al poble i ens porten per igual al totalitarisme, aquell dia haurem guanyat tota la cultura democràtica que ens està mancant i que no ens deixa ser lliures ni assolir el nostre propi Estat.
Magnífic article, Senyor Abad, em trec el barret.
Li'n ressalto tres frases que trobo encertadíssimes:
- Aquesta CUP... és un agent nociu per al procés independentista...
- la CUP l'hem de comptar dins del bloc que formen C's, PP, PSC i CSQEP.
- El que s'ha tolerat a la CUP no s'hauria tolerat a un moviment d'extrema-dreta que actués igual com actua la CUP o que emparés les violències que empara la CUP.
Bon discurs del President Puigdemont. Bon moviment polític que ens pot permetre controlar el tempo i recuperar la iniciativa. Imprescindible que els convergents presentin i defensin sense complexos un projecte social central, de drets i obligacions, un projecte també amb cara i ulls per al món econòmic, per a l'empresariat. Sense abaratir el somni. Amb el President Mas en primera línia de la batalla ideològica, que també cal lliurar enfront d'ERC, entre altres raons per preservar la transversalitat del procés.
Publica un comentari a l'entrada