Vidència electoral, sadomaso, cropofília i guerra bruta contra l'independentisme

Les vespres de l'inici de la campanya electoral vam tenir un autèntic sotrac. Una de les pitonisses més mediàtiques, la nostrada Aramís Fuster, apareixia en una pàgina de "escorts maduras", tot i que ella deia que només exerceix de "ama" (dominant en jocs sexuals sadomaso) a canvi d'un "tribut" de l'esclau ocasional.

La truculenta història recollia el millor del gènere electoral en el que han derivat les campanyes polítiques espanyoles. L'elector assisteix, anava a dir estupefacte, però atès el seu conformisme diria que complaent, a aquest joc a mig camí entre la vidència, el tarot i el sadomasoquisme.

- Veo que no estás en un buen momento, verdad? Veo aquí en las cartas que hay algo que te preocupa mucho hace días
A l'altra banda de l'aparell:
-Sí, como lo ha sabido???????

Són coses així com la irrupció en campanya d'en ZP:  

"os preocupa la independencia de Catalunya, verdad?"
SIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
"Tranquilos, no va a pasar. lo estoy leyendo en las cartas. En las mismas con las que dije "APOYARÉ"

Don Mariano i su "a favor" ha incorporat el gènere trilero a les arts adivinatòries i de projecció del futur. 

 "Heredé un déficit, sí, y ahora es mayor, y los de la UE nos esperan porque se nos ha ido de las manos, tranquilos, muevo la bolita del gasto autonómico y... donde está el déficit y el endeudamiento?" Pues sí, en la casilla de los catalanes, culpables.


Diuen, perquè jo no és un gènere sexual que hagi practicat ni m'atregui, que les bones "ames dominants" són les que saben portar al límit al seu esclau sense que aquest embogeixi, de manera que al finalitzar la sessió i sortir de "el paraíso del sado" es pugui reincorporar a la seva vida "normal" amb total "normalitat".

Mariano és un mestre, en aquestes arts. Arruïna un país amb decisions econòmiques absurdes, paga indemnitzacions multimilionàries als amiguetes mentre escanya la resta de la població i els hi roba qualsevol oportunitat, i quan tot sembla no pugui aguantar més somriu i diu "voy a bajar la retención del IRPF", i ooohhhhh! es respira amb gran alleujament.

Quan ja tenia escrit el post hem anat coneixent la història de la conversa entre el ministre del Interior Jorge Fernández Díaz i el cap de l'Oficina antifrau de Catalunya, una conversa en la que es posa d'evidència tota la guerra bruta de l'Estat contra l'independentisme català: com es fabriquen informes falsos, com es mouen els aparells de l'estat (fiscalia, jutges) i mediàtics per aconseguir abatre l'enemic independentista, és a dir, nosaltres.

Això ja no és el gènere de la vidència, sinó de fabricar una falsa realitat. En termes de pràctica política i sexual, el més baix, la coprofília, trobar un plaer pervertit i sàdic via fecal, és a dir, jugant amb la merda. Políticament, les clavegueres de l'Estat.

Aquesta conversa és repugnant. I, astorats davant aquest espectacle degradant de la condició de la persona, com degradant de la democràcia és obtenir proves de com funcionen les clavegueres de l'estat.

A mi m'ha recordat un video que va circular fa temps d'un famós periodista al llit, amb lenceria d'encaix com a tota vestimenta i una "ama" crec que guineana, de negra exuperància. Sodomitzat i lligat al capçal del llit el sagaç periodista, l'ama s'acostava fins l'alçada de la seva cara, s'apartava amb autoritat el fil del tanga que portava i li deia:
- me voy a orinar
I en sentir això la veu trèmula del tribulete, tan autoritària en mil i una tertúlies, proferia un patètic
- me apetece muchísimo
I tot seguit d'entre l'entrecuix exuperant emergia un raig de gruix sorprenent que regava tota la cara del seu esclau, otrora martillo de herejes.

Aquest és, més o menys, el nivell assolit per la política espanyola del PP i el seu entorn i les clavegueres de l'estat aquests anys d'esclat sobiranista a Catalunya. Mentre nosaltres protagonitzàvem una revolta democràtica, la revolució dels somriures, ells aprofundien en les pràctiques político-sexuals més execrables.  

Els de Ciutadans han jugat al paper d'alumnes avantatjats en tot això, però que els hi falta una mica de pràctica, i amb aquestes ganes de dir a tothom el que vol sentir, han acabat suplantant el paper de la vident: 

C's- Hola cariño, gracias por llamar a la consulta ciudana. Veo que estás sufriendo, verdad?
- Sí, mucho
C's- Has perdido a alguien importante hace poco, no es cierto?
- No, bueno, no sé, a mi abuelo, hace 15 años
C's- lo ves, las cartas no engañan. Y te preocupa que tus hijos están en el paro
- No, verá, no tengo hijos
C's- Claro que no, cielo, pero si los tuvieras te preocuparía, no es cierto?
- Sí, claro
C's- Lo ves??

Rivera, el apòstol de la moderació. Li pregunten: "Tiene usted alguna idea o propuesta?" i respon "por supuesto, somos el partido de las ideas, y de las propuestas, las de todos, tu dime qué quieres oir y yo te lo diré, tu dime qué te gustaría proponer, y yo te lo voy a decir, a ti, para ti. Sí, a los demás también, a todos, a cada uno lo suyo, no hay problema."

Però on més s'està recreant el Rivera és en el rol de líder vidente i carismàtic, quan es posa transcendent, al bar, i s'arrenca: "Oiga mire, España es algo serio y necesita centrarse para salir adelante"

Sempre hi ha algun despistat que arriba a la bona nova ciutadana sense la formació adequada, i és llavors quan li pregunten:

-Hemos estado descentrados, Don Albert, en todos estos años de alternancia entre PP i PSOE tutelada por la casta?
AR: -"Por supuesto que no, pero ahí tiene usted a Pablo Iglesias y sus venezolanos, y sus aliados separatistas, que estan causando un daño tremendo, terrible, a España, la estan descentrando y dividiendo"
- Entiendo.

Els Comuns, Podemitas i etc són l'últim actor en incorporar-se al taulell de joc hispànic. Van arribar amb força, però n'han après ràpid.

"Si avui sóc a Barcelona el corredor del mediterrani òbviament passarà per Barcelona. Però demà que seré a Saragossa passarà pel Pirineu central, i amb total gosadia m'atreveixo a dir que demapassat que estaré a Lugo, ensenyaré un mapa en el que es veurà clarament que el corredor mediterrani passarà per l'eix gallec-cantàbric. Som així, amics, el corredor del mediterrani és de tots, i no permetrem que ningú se l'apropiï".

Les eleccions del 20D vaig lloar públicament que per primera vegada des de la tutelada democràcia postfranquista els Podemos havien fet el mateix discurs a Barcelona que a Madrid, i que calia reconèixer la defensa d'una sortida democràtica, via referèndum, a la situació política de Catalunya.

Pero poco dura la alegría en la casa del pobre. Aquesta campanya del 26J el tema de la consulta catalana ha estat qualsevol cosa. 

"Ara sóc línia vermella, ara no ho sóc. Miri atentament aquesta carta, molt atentament. Ara l'agafo i sense mirar-la la fico entre la resta de la baralla, barrejo ben barrejat i... era aquesta?"
-No
"doncs és igual, tampoc importa quina era, perquè tampoc pensàvem fer gaire cas d'aquest tema i convertir-lo en decisiu quan tenim tantes altres coses de les que ocupar-nos"

A Catalunya la millor visita a la vident hauria pogut ser la d'ERC.

-"Ets feliç amb la teva parella?"
ERC- Quina parella?

-Pensava vivies en parella, això em diuen les cartes. M'equivoco?
ERC- No, perdoni, no s'equivoca. Bé, no ho sé. De fet, sap, venia per això. Crec que no. Bé, no ho sé. Bé, sí que ho sé, no. Bé, no és un no rotund, perquè sí, estem Junts pel Sí, i hem de seguir vivint junts, sap? Tot i que tampoc ha de ser per sempre. Però potser no deixar-ho encara. Però tampoc vull que ens vegin junts, tot i que ara com ara seguim junts i ho fem tot junts."

-Entenc, vida, entenc. No sé si t'ajudarà, però a les cartes em surt que això que tu dius que esteu Junts pel Sí té un futur molt prometedor
ERC- Ui, doncs gràcies, sap, però potser el que em passa és que no em satisfà que les coses ens vagin bé, potser necessito conèixer altra gent, buscar experiències noves, conèixer gent difent. Què li sembla? 

- El que tu diguis, carinyo, segur que t'anirà bé, perquè tens les coses molt clares, vull dir que amb el temps potser veus les coses més clares. En tot cas, paga aquí a la sortida, a mà esquerra, a la senyoreta de la recepció, d'acord, vida meva? no, no es que no em fiï de tu, és que no sé si saps per on has entrat, com hi has arribat, què has vingut a fer ni on és la sortida.

Però sens dubte qui millor s'hauria guanyat el sou hauria pogut ser la vident dels convergents.

- bona nit amor, com et dius?
CDC- bé, no ho sé, senyora. Ahir em deia d'una manera, abans d'ahir d'una altra i demà em diré d'una altra segur, que ja ho he decidit, però avui crec que em dic com em deia abans que tot comencés, tot i que llavors anava amb una parella que ja no hi vaig, i encara no havia matat al fundador de la nissaga ni el pare havia hagut de marxar de casa i uns vàndals ens l'estiguessin apedregant dia i nit. Sap, tinc com una sensació que ningú m'estima, sap que vull dir? 

- Sí, amor, però millor ens posem còmodes que això anirà per llarg...
CDC- oh, perdoni, que truquen, deuen ser del jutjat o de la policia, perquè tinc uns senyors que m'acusen de coses molt lletges, de desobeir...

- D'acord, tranquil, pren-te el teu temps
CDC- És que no tinc temps, sap el que vull dir.


LA MEVA TIRADA DE CARTES I EL 26J
Amors meus, benvolguts amics, benvolgudes amigues, veig el sotrac en les nostres ànimes. Però també veig una possibilitat que el que passi el 26J serveixi de reflexió. La unitat ens ofereix un potencial extraordinari que persistim en rebutjar. Una candidatura unitària de Junts pel Sí aquestes eleccions no només hauria arrassat a les eleccions, sinó que ens hauria convertit, amb total seguretat, en una força absolutament clau, sense la qual res, en qualsevol combinació per formar govern a Espanya. I d'aquesta situació n'hauríem pogut treure molt i molt rèdit. I això encara més després de tota la merda de guerra bruta contra l'independentisme que s'ha descobert amb les converses del Ministre de l'Interior.

Jo, com ja havia dit, votaré CDC, votaré Homs. Perquè són el partit que més ha sacrificat en aquest procés, perquè és l'únic candidat imputat per posar les urnes i perquè vull donar-los-hi suport en un moment complicat en el que necessiten estabilitat per poder consolidar l'adhesió a la independència de les classes mitjanes (en un sentit molt ampli) que proveeixen el vot convergent. És el flanc més delicat en aquests moments, que més perilla. Per a mi el vot a Convergència és el vot que més farà per consolidar la majoria social independentista, és el vot més necessari en clau independentista. Dit això, que cap vot indy no es quedi a casa, que tothom voti, sigui ERC o sigui CDC.

No tinc gens clar què passarà a Espanya. Ho estan fent tan malament com poden. Amb el cas català van interioritzar perillosament la política de "negació de la realitat", i ara estan submergits de ple en un escenari en el que qualsevol contacte amb la realitat del que diuen o parlen és pura coincidència, és influència del vident o tarotista de torn.

El que està per veure és fins a quin punt la societat espanyola s'evidencia, amb el seu vot, com un d'aquests clients silenciosos i discrets del sadomaso, que fan veure són "normals" i fan vida "normal", però se sotmeten voluntàriament a vexacions i càstigs de tota mena... La merda descoberta els últims dies provocarà saltar del sado a la cropilia entre bona part de l'electorat espanyol?

• Veurem el PP recuperant escons o serà penalitzat per tot el que han fet i està passant? Ahir creia que millorarien resultats, avui no en tinc ni idea, una total incògnita.
• Superarà Pedrooo la síndrome Cruella de Vil (àlies Susana Díaz) i tota la buidor que l'acompanya? Crec que no. Però podria ser que es beneficiés d'una certa polarització post converses del Gal mediàtic? Podria ser....
• Els Podemitas i Comuns tindran premi per navegar sense mullar-se? Crec que sí, però potser menys del que apuntaven a començament de campanya, com a mínim a Catalunya, i sobretot després de l'episodi Gal mediàtic. Crec que a Catalunya les seves expectatives seran sensiblement inferiors, transvassant part del vot que podien haver tingut a l'independentisme.
• Els cuñaos de C's superaran la síndrome barra de bar? Crec que no, que perdran suports entre la parròquia. I després del Gal mediàtic encara més.
• ERC farà alguna cosa diferent al 20D? Doncs tot apuntava que en cap cas, però el factor Fernández Díaz ara mateix és una incògnita que juga a favor seu. Crec que pot ser la formació més beneficiada del que ha passat, recuperant vot indy abstencionista a les generals o que podia estar a En Comú.
• CDC arribarà a port després de navegar, altre cop, enmig la tempesta? Crec que sí, que les coses poden anar més o menys com van anar el 20D i que el Gal mediàtic també pot mobilitzar bona part del seu electorat menys mobilitzat o distant aquestes eleccions...

En tot cas, nosaltres ho haurem viscut entre el "hagan juego" del Gal mediàtic dels aparells de l'estat i el SEGUIM incondicional del moviment independentista.

DONEC PERFICIAM