ESPARTERO-COLAU i destruir Barcelona convertint-la en una gran Superilla: el projecte d'estendre a tota la ciutat la devastació de la Superilla del Poblenou

Des de la derrota de l'Onze de Setembre del 1714, que implicà la pèrdua de la nostra sobirania, una sobirania que encara no hem aconseguit recuperar, allò que més exaspera a l'estat espanyol és que, sempre, des de l'endemà de l'Onze, seguim lluitant per recuperar-la, per recuperar la nostra sobirania, la nostra llibertat.

Allò que treu de polleguera a l'estat espanyol és que malgrat el genocidi invisible que des del 1714 estan practicant contra Catalunya, contra la Nació catalana, després de cada onada d'atrocitat repressiva, sempre ens acabem aixecant. D'una manera o una altra, sempre ens aixequem.

"Barcelona, 3 de diciembre de 1842. El general Baldomero Espartero, regente de España por la minoría de edad de Isabel II y por la dimisión de la reina madre Maria Cristina de Borbón —implicada en un escándalo de tráfico de esclavos—, ordenaba el bombardeo indiscriminado de Barcelona. Veinte días antes, el 13 de noviembre, había estallado una protesta popular y espontánea que había derivado en una revuelta urbana. Espartero, que se había desplazado a Barcelona a propósito, lo resolvió drásticamente. Y acto seguido pronunció una frase que ha quedado para la historia: "Por el bien de España, hay que bombardear Barcelona una vez cada cincuenta años". "

Aquest paràgraf, d'un article de Marc Pons al Nacional.cat recull la frase definitiva d'aquesta impotència de l'estat espanyol per aconseguir aniquilar plenament la Nació catalana, i, alhora, la seva única política en relació a Catalunya: bombardejar Barcelona una vegada cada cinquanta anys.

L'últim cop que l'estat espanyol, seguint aquesta màxima del general Espartero, va bombardejar Barcelona fou el març del 1938, fent servir l'aviació legionària de Mussolini per a aquest bombardeig de la ciutat, de Barcelona, que com tots els anteriors, només buscava destruir la ciutat, aniquilar la resistència catalana.

D'aquell març del 1938, data de l'últim bombardeig, han passat 82 anys, és a dir, 32 anys més de la màxima Esparteriana.

Però cal entendre una cosa important: els 50 anys del darrer bombardeig a Barcelona coincidien amb el moment en que l'estat espanyol s'estava integrant a Europa, associant-se amb socis democràtics, tant a l'OTAN com, molt rellevantment, a la UE.

En aquest context d'integració europea bombardejar, ja fos amb artilleria o amb aviació, Barcelona, no hauria estat ben vist, hauria portat problemes a l'estat espanyol.

I finalment el deep state espanyol que ara encarna el Règim borbònic del 78 va trobar la solució, va dissenyar una estratègia per aconseguir la destrucció esparteriana que garantien els bombardejos cada 50 anys, sense necessitat d'intervenció militar: els Comuns.

Ada Colau i els Comuns són una creació del règim borbònic del 78 per aconseguir els mateixos efectes destructius sobre Barcelona que tenien els bombardejos militars del general Espartero.

Aquesta estratègia del deep state es va activar a través del suport extraordinari de tot el règim i els seus instruments (mitjans de comunició, finançament, etc) i a través de la destrucció, via clavegueres de l'estat, dels seus adversaris, com passà amb Xavier Trias, i totes les difamacions, mentides i intoxicacions que alimentaren les clavegueres de l'estat i que Colau usà des del primer minut.

I l'estratègia d'assalt al poder a Barcelona dels esparterians Comuns fou un èxit. I la nova Espartero, Ada Colau, esdevingué alcaldessa. I inicià el procés de destrucció de la ciutat, per, així, ajudar a frenar la revolta catalana.

Per blindar Colau-Espartero i els seus Comuns, i que poguessin prosseguir la tasca que tenen encomanada, destruir Barcelona, deixar Barcelona com si hagués patit un bombardeig militar salvatge, el deep state espanyol, el Règim borbònic del 78 va situar a un dels seus peons, Manuel Valls, per poder-la ajudar cas que el desgast de l'evidència de la seva tasca destructiva impedia guanyés les eleccions

I així va ser. Colau-Espartero no va guanyar les eleccions, però allà estava el seu camarada, l'altre peó del règim borbònic del 78, en Manuel Valls, per ajudar-la, per a rescatar-la i que pogués així seguir la seva missió destructiva. I així va anar.

A diferència del mandat anterior de Colau-Espartero, en aquest mandat ja han aflorat les urgències del règim borbònic del 78 per obtenir resultats, per a provocar la destrucció total de la ciutat, com la que es produïa amb els bombardejos militars esparterians.

És una evidència que Colau-Espartero i els Comuns tenen molta pressa per destruir la ciutat, per carregar-se la ciutat. Portem un any i mig en que totes les coses que han fet Colau-Espartero i els Comuns són letals per a Barcelona, per a la seva gent, per al seu comerç, per a les seves empreses, per a l'ocupació, per al progrés, per al futur.

Aquesta setmana el projecte destructiu de Colau-Espartero i els Comuns ha fet un salt endavant que pot ser definitiu perquè assoleixin els seus objectius de destrucció de Barcelona, amb el projecte "Convertim Barcelona en una gran Superilla"

Tot quadra. Ara es pot veure clarament que l'única missió dels Comuns és provocar una destrucció a Barcelona similar a la dels bombardejos militars, per terra, mai i aire, d'Espartero. Tot quadra i s'evidencia amb total claredat la maquinària militar, implacable, que són els Comuns.

Tot quadra. Ara entenem perfectament el que van fer, l'anterior mandat, amb la Superilla del Poblenou. Era un banc de proves amb el que volien mesurar el nivell de destrucció que comportava, que implicava.

Innocent de mi quan l'anterior legislatura els Comuns van impulsar la Superilla del Poblenou, i jo m'hi vaig veure afectat com a veí, i al costat de molts i molts altres veïns, ens vam mobilitzar en contra, per les afectacions que generava, innocent de mi, deia, més d'un cop pensava "és impossible no vegin la catàstrofe que han fet, segur que rectificaran"

Però no, no van rectificar. I ara tot quadra. La Superilla del Poblenou era el pervers banc de proves per mesurar el nivell destructiu de les superilles. I ara, quan han vist que la Superilla del Poblenou l'únic que ha comportat ha estat afectacions negatives, destrucció, és quan, dins la seva estratègia esparteriana de destruir Barcelona, s'han llençat a "Convertir Barcelona en una gran Superilla", és a dir, a destruir-la.

Fixem-nos-hi:

- en termes democràtics i cívics, la Superilla del Poblenou fou un gran experiment colauer per silenciar als veïns, per treure'ls-hi qualsevol veu, qualsevol capacitat d'opinar i decidir. Els veïns del Poblenou vam recollir milers de signatures contra la Superilla. Res. Els veïns del Poblenou vam promoure una consulta veïnal que tingué més participació que la consulta municipal promoguda per l'Ajuntament pel tema Diagonal, i en la que un 87% dels veïns votaren en contra de la Superilla. Res. A la vista de l'oposició veïnal la majoria de grups polítics van aprovar, al ple del districte, un acord exigint la retirada de la Superilla. Res. Colau va dir que era un acord no vinculant, i que es passava pel cul l'opinió dels veïns i dels seus representants democràtics.

Aquesta experiència de silenciament veïnal tinguem segur l'aplicaran a la resta de la ciutat.

- la Superilla del Poblenou va implicar un increment de la contaminació a tot el barri. Era una cosa que vèiem tots els veïns: el tancament d'uns pocs carrers havia comportat el col·lapse de la resta de carrers del barri, de tots els carrers perimetrals. Congestions diàries on abans no n'hi havia cap. Resultat: increment de la contaminació. La Superilla incrementa la contaminació global. És un efecte destructiu sobre la ciutat que els Colauers-esparteros segur que no han ignorat en aquesta estratègia seva per destruir BCN, ara a través de convertir-la en una gran Superilla.

- Un altre efecte destructiu que va tenir la Superilla del Poblenou i que segur és un dels motius que té Colau-Espartero amb aquest projecte de BCN gran Superilla com a estratègia per destruir Barcelona, és com va arrassar el gruix del sector comercial i empresarial, enviant centenars de treballadors a l'atur.

L'experiència del que van veure passava al Poblenou amb la Superilla, col·lapsant negocis i portant a l'acomiadament de molts treballadors és sens dubte un dels motius que té Colau-Espartero per promoure la BCN-Superilla com a estratègia per a destruir Barcelona.

Quan els Comuns parlen de "convertir Barcelona en una gran Superilla" estan parlant de provocar el col·lapse de la majoria del comerç de la ciutat i l'expulsió d'empreses i l'acomiadament massiu de treballadors. Col·lapsar econòmicament la ciutat és el bombardeig esparterià més efectiu als nostres dies. I els Comuns han trobat la manera de provocar-lo: estenent els efectes devastadors que han vist hi havia a la Superilla del Poblenou a tota la ciutat.

- La impunitat que tenen Colau-Espartero i els Comuns per executar els seus plans. Ser un producte del règim borbònic del 78 fa que gaudeixin de tota la impunitat i protecció mediàtica de premsa, ràdios i TV. Ningú qüestionarà i res i tot només seran floretes per imposar el seu discurs amb el que amaga l'estratègia de destruir la ciutat.

Això també ho vam veure al Poblenou. I aquella experiència és el que els ha envalentonat per impulsar aquest projecte de destrucció massiva de la BCN-Superilla.

La Superilla del Poblenou, en termes generals, el que ha provocat és una desertització massiva en la majoria del seu perímetre.

Però la impunitat de les mentides dels Comuns és el que ha animat Colau-Espartero a estendre-ho a tota la ciutat.

"Recuperem els carrers". Els carrers no s'havien perdut mai. Ara, amb la desertització i tots els problemes d'inseguretat associats, sí els estem perdent.

"Espai per a les persones", deien, i feien la Superilla allà on les voreres són més amples de tota la ciutat, allà on, p.ex. davant Mediatic, les voreres són de 18 metres.

La milionada invertida en la Superilla del Poblenou, que només ha generat afectacions a tot el barri, veïns, treballadors, empreses, ha impedit inversions per generar espais urbans de qualitat. Es van abandonar espais ajardinats de gran qualitat que han acabat sent només espais per ionquis. No es va fer res en illes abandonades on els veïns fa anys esperem s'hi faci el parc ajardinat urbanísticament planificat.

I es van gastar una milionada en pinturetes al terra, damunt l'asfalt. També en això la Superilla del Poblenou va ser una experiència pilot per a la missió destructiva de Colau-Espartero, que ara, emparada per les restriccions de la pandèmia, ha estès a la resta de la ciutat.

En resum:

- Ja ningú pot dubtar que Colau i els Comuns són l'estratègia del règim borbònic del 78 per aconseguir l'efecte destructiu dels bombardejos militars del general Espartero cada 50 anys

- La Superilla del Poblenou va ser l'experiment per mesurar l'abast destructiu que tenia. I l'experiment els va funcionar: incrementava la contaminació, arrassava el teixit econòmic, provocava el tancament de negocis, enviava a l'atur centenars de treballadors i desertitzava tot el seu àmbit d'afectació.

- Aquests efectes devastadors que van experimentar amb èxit amb la Superilla del Poblenou són els que ara volen estendre a tota la ciutat amb això de "Convertir Barcelona en una gran Superilla"

- Com a veïns només tenim una opció: revoltar-nos-hi, aixecar-nos, mobilitzar-nos! No podem romandre creuats de braços davant aquest projecte de destrucció de la nostra ciutat de Colau-Espartero i els Comuns.

Aixequem-nos! Salvem Barcelona! Salvem la nostra ciutat, salvem les nostres vides, salvem les nostres empreses i els nostres comerços, salvem els nostres llocs de treball, salvem el nostre futur!

NO DEIXEM QUE COLAU-ESPARTERO DESTRUEIXI LA CIUTAT!

ATUREM EL BARNICIDI!

PS: Som molts els veïns que compartim no voler deixar que ens destrueixin la ciutat. Som molts els veïns que estem disposats a mobilitzar-nos per aturar el Barnicidi. En temps de pandèmia tot és molt complicat, però estigueu atents, perquè ens mobilitzarem, perquè ens posarem a treballar plegats per la nostra estimada ciutat i pel nostre futur, pel futur de tots!