Anàlisi projecció electoral eleccions Europees del 9J a Catalunya i a tot l’estat a partir enquesta CIS

Diumenge dia 9 de juny a tot Europa hi haurà eleccions al Parlament europeu. Dijous passat vam tenir les dades de l’enquesta pre-electoral d’aquestes eleccions europees del CIS.

A diferència d’altres enquestes del CIS, aquesta ens planteja diverses dificultats des del punt de vista de l’anàlisi que a mi m’interessa, que és la projecció electoral i per tant de l’escenari polític, que es fa a Catalunya.

Però també ha estat decebedor que la mostra de l’enquesta és de només 6.434 enquestes, de les quals només 1.234 a Catalunya. Tot i ser la “comunitat” amb un major nombre d’enquestes, només superada per Andalusia (1.453 enquestes), és una xifra que tècnicament sí podem considerar representativa, però molt baixa. Pensem que la pre-electoral del CIS de les passades eleccions al Parlament de Catalunya tenia una mostra de 8.000 enquestes.

Tanmateix, atès que no hi haurà cap altra enquesta millor que aquesta del CIS, he cregut que valia la pena intentar veure què ens expliquen les dades no subjectes a biaixos mostrals. Però com deia abans, el problema és que el CIS ens permet creuar la intenció de vot en funció de variables sociodemogràfiques com l’edat, el sexe, el nivell d’estudis, la feina, la ideologia o la religiositat... però no ens permet tenir les dades a nivell de “comunitat autònoma”. Ja sé que a les eleccions europees la circumscripció és única, estatal, però permetre creuar per totes aquestes variables i no per comunitat autònoma és un autèntic despropòsit, que no crec sigui casual.

Així, sense tenir les dades a nivell d’intenció de vot a Catalunya, la dificultat analítica era molt gran, atès que, per analitzar el vot independentista, tenim que ERC concorre a aquestes eleccions amb forces com Bildu (Euskal Herria) o BNG (Galícia), per tant sense tenir intenció de vot a la proposta electoral d’ERC, Ahora  Repúblicas, a nivell de Catalunya o d’Euskadi o de Galícia, sinó una única dada estatal, el que fa complicat analitzar l’evolució del vot d’ERC a les europees a Catalunya. En el cas de Junts és una mica més fàcil, atès que la seva candidatura, tot i tenir suports de les Illes i del País Valencià, i voler projectar una visió de proposta de Països Catalans, el cert és que el seu vot bàsicament està a Catalunya, per tant podem veure millor, més clarament, la seva projecció.

Pensant a veure com podia superar aquesta dificultat de no tenir dades a nivell de CAT, per analitzar la projecció de vot de les forces independentistes, vaig pensar fer-ne un acostament gràcies al creuament de vot entre el record de vot a les darreres eleccions generals (2023) i la intenció de vot a les europees, que sumat a l’anàlisi entre record de vot a les darreres europees 2019 i actual intenció de vot, i tenint en compte els vots i percentatges de vots en totes aquestes eleccions... ens permet una crec que interessant aproximació. I és el que faré en aquest article.

I ja que m’hi poso, també faré una pinzellada de com veig les coses a nivell estatal.

I em sembla valia la pena fer-ho perquè, un cop més, no comparteixo la projecció de vot, electoral, política, que efectua el CIS, que recordem va dir guanyaria el PSOE, clarament pel davant del PP, després VOX repetint resultats, després Sumar i Podemos, que totes dues formacions obtindrien representació a Europa, una ERC, amb la seva coalició amb Bildu i BNG que podria repetir resultats o perdre un diputat, un Junts que quedaria pel darrere i també perdria 1-2 eurodiputats i un Cs en debacle però que encara podria tenir algun eurodiputat. Discrepo bastant d’aquestes projeccions del CIS. En la part final de l’article ho analitzaré.

1. Projecció electoral de l’independentisme a les eleccions al Parlament europeu del proper 9J

Per situar la projecció i evolució tendències de vot que podem extreure de l’enquesta del CIS recordem un moment quins van ser els resultats de les anteriors eleccions europees del 2019 a Catalunya:

•     Van ser potser les últimes eleccions abans de l’esclat de la crisi electoral de l’independentisme, des de llavors l’independentisme no ha deixat de perdre vots.

•      Junts, encapçalats pel President Carles Puigdemont, va tenir un extraordinari resultat, amb 987.149 vots, mentre que ERC, amb Oriol Junqueras al capdavant va quedar lleugerament pel darrere de Junts, però també amb un gran resultat, amb 733.401 vots a CAT.

•    Junts es presentava en solitari, i va obtenir 3 eurodiputats. ERC ja es presentava en coalició amb forces basques i gallegues, fet que també els va permetre obtenir 3 diputats

•     En el cas de Junts el 97% dels vots d’aquelles eleccions (recordem que la circumscripció és estatal) els va obtenir a Catalunya. En el cas d’Ahora Repúblicas (ERC+Bildu+BNG), del seu total de vots a tot l’estat, el 58,5% els va obtenir ERC a Catalunya.

Doncs bé segons el CIS Ahora Repúblicas, que va tenir el 5,58% dels vots el 2019, ara tindria entre un 3,9% i 5% dels vots, uns percentatges que els situarien entre 2 i 3 eurodiputats (ara en tenen 3).

Si només mirem el creuament de record de vot a les europees 2019 i l'actual intenció de vot, això que projecta el CIS podria ser una projecció amb certa solidesa, atès que la coalició conserva una alta fidelitat de vot, del 68,9%, i té algunes fugues declarades, però també algunes captacions de vot d’altres formacions.

El problema està en què si no tenim altres dades no podem veure com es mantenen i projecten les diferents formacions que integren la coalició d'ERC d'Ahora Repúblicas a les seves “comunitats”, i per tant, ens falta perspectiva.

I perspectiva és justament el que obtenim quan agafem les dades de record de vot a les generals del 2023 i veiem com es projecten en intenció de vot en aquestes europees. A les generals ERC es va presentar només a Catalunya, per tant podem creuar el seu vot de no fa ni un any amb la projecció de vot aquest 9J, que tot i ser eleccions diferents, ens pot permetre tenir un zoom valuós sobre el comportament de l’electorat d’ERC.

I el primer que veiem és que entre els votants d’ERC a les generals 2023, només un 51,4% diuen ara votaran ERC a les europees. La fidelitat de vot d’Ahora Repúblicas passa d’un 68,9% quan ho mirem arreu estat i amb tots els socis, a un 51,4% quan ho mirem només a Catalunya.

I això encara té un altre factor que hem de tenir en compte, i és que mentre a les europees 2019 ERC va tenir 733.401 a les generals 2023 en va tenir 462.883.

En relació a la resta de socis d’ERC, veiem com el comportament del seu electorat és molt diferent, i la fidelitat de vot a Bildu és del 82% i al BNG del 73,4%, molt superior en tots dos casos al 51,4% d’ERC.

Tenint en compte el pes demogràfic i de cens electoral de Catalunya, en relació a País Basc i Galícia, i totes aquestes dades comparatives i evolutives que he posat damunt la taula, a partir de la mateixa enquesta del CIS i dels anteriors resultats electorals, a mi em costa molt de veure que Ahora Repúblicas estigui en condicions de repetir els resultats de les europees del 2019 o de baixar només una mica i perdre només un eurodiputat. Jo diria que atenent a totes aquestes dades la davallada en vot d’Ahora Repúblicas a Catalunya pot ser superior a la que ha projectat el CIS. D'alguna manera crec que ERC en aquestes eleccions europees també patirà la davallada que ja ha tingut en tot aquest cicle electoral a totes les eleccions (generals, municipals i catalanes).

Pel que fa a Junts el CIS li projecta una davallada significativa, en percentatge de vot i en escons, però un cop més, no ho veig igual que el CIS. Sembla evident que en cap cas Junts està en condicions de repetir els extraordinaris resultats que va tenir el 2019, però no veig que la davallada sigui com la que projecta el CIS.

Com ja hem vist, la candidatura de Junts és de Catalunya, per tant projectar la seva evolució és una mica més “fàcil”. El primer que veiem és que un 69,4% dels que van votar Junts aquell 2019 es mantenen fidels en la seva intenció de vot. Estem per tant davant una fidelitat de vot alta. L’anàlisi del creuament anteriors europees i actual intenció de vot ens permet veure un parell de dades que expliquen molt bé l’excepcional resultat de Junts el 2019 i l’actual situació.

Les eleccions europees del 2019 es van celebrar el mateix dia que les eleccions municipals. A totes les meses electorals hi havia dues urnes, la del vot a les europees i la del vot a les municipals. Doncs bé, el resultat de Junts és tan excepcional aquell 2019 que, en dues eleccions celebrades el mateix dia, a les europees Junts va treure més de 400.000 vots dels que va treure a les municipals, mentre que ERC a les municipals en va treure gairebé 100.000 més que a les europees.

Aquesta excepcionalitat ara no es dona. I per tant la candidatura de Junts que encapçala Toni Comín en cap cas s’acostarà als resultats de Junts a les europees del 2019. D’entrada ja tenim un significatiu 10.3% de votants Junts europees 2019 que ara diuen votaran ERC, votaran Ahora Repúblicas, fet que evidentment podria ajudar una miqueta a frenar la davallada electoral d’ERC, de la mateixa manera que expressa aquella excepcionalitat del 2019, quan fins i tot militants d’ERC i apoderats als diferents col·legis electorals van votar ERC a les municipals i Puigdemont a les europees. Això va passar, i això no es repetirà. No estem en aquella excepcionalitat.

A favor de Junts també tenim que si mirem l’evolució del comportament dels seus votants les generals 2023, veiem que la fidelitat de vot, malgrat tot el que ha passat, és altíssima, del 79,6%.

Per acabar explicant la situació de Junts, que d’alguna manera també reflecteix la situació del país i de l’independentisme, dues dades:

•     En el creuament record de vot europees 2019 i intenció de vot aquestes europees Junts té el major percentatge d’indecisos de totes les formacions, del 15,3%. No té vot cap a l’abstenció. I aquest percentatge d’indecisos tampoc no és res extraordinari, però sí és significatiu. Hi ha gent que dubta, tot i que la dada rellevant és que 7 de cada 10 diuen volen seguir votant Junts.

• En el creuament record de vot generals 2023 i intenció de vot d’aquestes europees la fidelitat de vot dels votants de Junts és altíssima, del 80%, com hem vist. I això, aquest 80% també té la seva rellevància, ja que des del mateix endemà de les eleccions generals el plusquamperfectisme indepe ha estat fent discursets que tot el que es feia era una presa de pèl, era una traïció, era el ptijor que es podia fer, etc etc. Doncs bé, més enllà d’aquests cercles plusquamperfectistes, la immensa majoria del votant de Junts a les generals del 2023 avalen el que està fent Junts. Ho dic per contextualitzar.

En definitiva, i valorant situació de l’independentisme de cara a les eleccions europees, crec que com a moviment seguirem perdent una mica de força, de manera més intensa en el cas d’ERC que en el cas de Junts. No es repetiran els resultats del 2019. El desgast hi és, i curiosament els que més se n’alegren són els enemics de la independència de Catalunya i els plusquamperfectistes indepes.

2. Projecció electoral dels resultats a nivell estat espanyol

Com ja he dit abans, tampoc veig per enlloc la projecció de vot que el CIS efectua a nivell espanyol i dels partits espanyols.

•     El PSOE es manté sòlid, però crec que en cap cas està en condicions de guanyar aquestes eleccions. La principal fortalesa del PSOE és aquest 74,8% de fidelitat de vot que té en relació als seus votants de les europees 2019 i del 76,6% en relació a les generals del 2023. És a dir, tota la turra de l’atac mediàtic i polític contra Pedro Sánchez, pels seus acords amb el bloc indepe al congreso (ERC, Junts, Bildu, BNG) i, sobretot, per la llei d’amnistia, una turra a la que s’hi van sumar personalitats rellevants del PSOE com Felipe González o Alfonso Guerra, no està desgastant al PSOE, els seus electors, de manera molt clara (3 de cada 4), es mantenen fidels. Pràcticament no té fugues significatives cap a cap altre espai, tot i que sí té també un percentatge significatiu d’indecisos. I a aquesta fidelitat de vot cal afegir-hi que rasca percentatges significatius d’altres formacions, com aquest 18% d’antics votants podemitas/sumar, entre un 14% i 19% d’Ahora Repúblicas (europees 2019) i d’ERC (generals 2023)

•  El PP, que el CIS situa darrere PSOE, al meu entendre es projecta clarament com el guanyador de les eleccions europees del 9J, i amb bastanta claredat. Què em fa pensar això? El PP té, a l’igual que el PSOE, una alta fidelitat de vot, entre el 72,2% i el 75%, i només presenta una mínimament significativa, fuga de vots... cap a VOX. Així, veiem com hi ha un 13,7% de votants PP a les europees 2019 que ara diuen votaran VOX i un 5,3% de les generals 2023 que ara també diuen votaran VOX. Però el fet clau en la projecció electoral del PP és que és el gran beneficiari de la desaparició de C’s. Ciutadans va quedar tercera força política les europees 2019, amb gairebé 3 milions de vots. Doncs bé, ara un 45,8% d’aquests antics votants de C’s, gairebé un milió i mig, votaran al PP. A més a més un 17,7% dels votants VOX a les europees 2019 i un 13,6% de les generals, ara també votaran PP. Sumat a un percentatge petit, però que pel volum de vot del PSOE té impacte, de vot cap al PP, tot plegat em fa pensar que el resultat del PP serà millor del que pronostica el CIS, i quedarà pel davant del PSOE, tal i com ja va passar a les generals 2023

• El que tampoc entenc del CIS és perquè no deixa clar que C’s desapareixerà, que no té cap opció d’obtenir representació. C’s fou, com ja hem vist, la 3a força política a tot l’estat a les europees del 2019, amb 8 escons i el 12,2% dels vots. Ara el CIS els projecta una patacada important (1,8/2,6 % vots i 1-2 diputats), però no la seva desaparició. Tampoc hi estic d’acord perquè no sé d’on surten aquests vots a C’s com per mantenir mínima representació. El candidat Cañas l’altre dia, en un d’aquests patètics discursos d’aquest personal deia que C’s es mantindria, estaria al Parlament europeu i això seria l’inici de la recuperació de C’s. Només un 16,4% dels votants de C’s el 2019 ara diuen els continuaran votant, mentre que un 46% té decidit votar PP, un 6,3% a VOX i un 6,1% a PSOE. Jo crec que C’s desapareixerà, no té opcions d’obtenir representació, excepte alguna carambola com una davallada monumental de la participació.

• Podemos a les europees del 2019 fou la quarta força amb uns dos milions de vots. Però resultat de les eleccions generals 2023, en que Podemos formava part de Sumar, es va produir la trencadissa, i ara Sumar i Podemos es presenten per separats. També en aquestes europees del 9J 2024. El CIS projecta un Sumar guanyador en aquesta disputa amb Podemos, amb més vots i escons, que sumats podrien igualar o fins i tot superar +1 als escons al parlament europeu que van tenir el 2019 anant junts. Jo no ho sé veure. El vot d’aquest espai de les europees del 2019 té una fractura radical: la majoria, 34,1% votarà Sumar, seguit d’un 29,2% que votaran Podemos, però també amb un 18,4% que votaran PSOE. I evidentment ni Sumar ni Podemos rebran vots de ningú. Si mirem les últimes eleccions, les generals del 2023, la diferència entre Sumar i Podemos és més intensa: un 34,8% votaran Sumar, però ja només un 23,2% Podemos (11 punts menys), i es confirma aquest 18% que votaran PSOE. La fractura d’aquest espai els deixa amb poc més de la meitat de vots que tenien. Perdran força, Sumar entrarà sense problema, però Podemos tot i que està en condicions de fer-ho, no és segur. Dependrà de la participació...

3. La meva visió/valoració política

Les eleccions europees del 9J crec que des del punt de vista de l’independentisme, seguiran projectant retrocés, pèrdua de suports i força.

En el cas d’aquestes eleccions europees és, per a mi, doblement negatiu:

•     La projecció internacional de la nostra causa és absolutament decisiva en la nostra lluita. Que als ulls de tot el món l’independentisme deixi de ser la força majoritària al nostre país (eleccions al Parlament) i ara també l’independentisme perdi suports i força al Parlament europeu és extraordinàriament negatiu per al nostre moviment, per a les nostres aspiracions.

•  Però al meu entendre també és negatiu perquè crec que tots els eurodiputats independentistes al Parlament europeu han fet una molt bona feina. Com sempre, en el cor desfet del nostre moviment, la divisió caïnita, que ho està devastant tot. Però fins i tot així, jo crec que tots els eurodiputats independentistes que hi ha hagut al Parlament europeu aquesta legislatura, tant els de Junts com els d’ERC, han fet una molt bona feina. I em sap greu, cadascú des del seu posicionament polític, no els hi reconeguem i no es pugui seguir fent la feina que han fet, o que ho hagin de fer amb menys força.

•  Davant d’això, l’unionisme es disputarà entre ells només qui lidera la victòria segura i l’afebliment de l’independentisme, fet que hem d’entendre tots perjudica greument les nostres opcions.

•  Mentre escrivia aquest article s’ha esdevingut un vergonyós bloqueig al nou secretariat nacional de l’ANC a l’elecció de Lluís Llach com a nou President de l’entitat. Lluís Llach ha estat el més votat pels socis de l’Assemblea i té un amplíssim suport al secretariat, superior al 50%, però la normativa ANC estableix el suport ha de ser de 2/3 dels secretaris. Un grupet absolutament minoritari, sense cap opció ni proposta, però suficient per bloquejar elecció del nou President, ho estan fent. I tot sembla que la minoria de bloqueig seria la venjança dels partidaris que l’ANC impulsés una llista cívica, proposta que fou rebutjada per la majoria dels socis.

•  La fractura i divisió interna que tantíssim mal ens ha fet està essent acompanyada, aquests últims anys, del malèfic esclat dels plusquamperfectes, que tot ho saben, que no han fet mai res, i per això tot ho han fet bé, mentre la resta, els que no són ells, tot ho fem malament, tots som uns traïdors, uns processistes que ni tan sols no som independentistes, perquè només ho són els qui ells diguin que ho són. No proposen res, només volen destruir-ho tot. Només volen fer tot el mal possible als altres.

•  I per què no proposen res? Doncs perquè els que se surten del guió del “tots els que no són jo ni estan amb  mi són uns processistes traïdors que cal destruir”, i s’atreveixen a posicionar-se a l’escenari polític i electoral amb alguna proposta, doncs... Graupera i Ponsatí: 13.759 vots, un 0,44%

•  El moviment independentista, amb tots els seus partits (ERC, Junts i CUP) i amb la societat civil (ANC, Òmnium...), necessita urgentment iniciar un procés tan silenciós i discret com sigui possible, de refer ponts i confiances, de fer desaparèixer del mapa tot aquest caïnisme, tota aquesta divisió interna que ens està portant a l’autodestrucció. Ens necessitem tots, i si no hi som tots la independència mai no serà possible. Refer ponts, restablir confiances i treballar per arribar a un diagnòstic compartit del que ha passat i com ha estat, del molt que hem fet bé i també del que hem fet malament, fins i tot imperdonablement malament, com a pas imprescindible per poder-se adreçar a tota la base independentista, a tot el moviment independentista, reconeixent les coses, compartint errors i encerts, recuperant la tan necessària credibilitat i confiança per poder-nos posar de nous a treballar plegats amb una estratègia compartida. Fins aconseguir-ho.