Enquesta CIS: l'escandalosa evidència d'una manipulació interessadíssima per visualitzar el nou invent del Règim 78 contra l'independentisme

Aquesta setmana el CIS ha fet pública una estranya enquesta sobre “tendencias y demandas municipales y autonómicas”

És una enquesta representativa a nivell del grans municipis i de comunitats autònomes, sobre posicionaments polítics, intenció de vot, fixació dels principals problemes percebuts per la població, etc.

És una enquesta de la que no n’hauria fet cas, ni m’hauria abocat a analitzar les seves dades, perquè no la podem comparar amb cap altre instrument demoscòpic precedent, ni avaluar la solidesa demoscòpica del plantejament de l’enquesta.

Però ho he fet,, 

Tan bon punt es va fer pública l’enquesta del CIS, tots els propagandistes d’un dels partits de l’odi racista i xenòfob a Catalunya, Aliança Catalana, es van abraonar per les xarxes eufòrics perquè segons el CIS la lideressa de l’odi, la Sílvia Orriols, era la segona preferida per presidenta de la Generalitat, darrere d’Illa, i pel davant de Puigdemont, Junqueras, etc.

 

 

 

Em va estranyar molt aquesta dada, de manera que em vaig baixar les dades de l’enquesta del CIS per veure què estava passant.

I així és com vaig veure, amb absoluta claredat, com el Règim del 78 ara està movent totes les seves eines per impulsar Aliança Catalana, com abans ho va fer amb C’s, per bloquejar l’independentisme.

Segons el CIS un 25,9% dels catalans volen que Salvador Illa sigui el president de la Generalitat, i, en segon lloc, la preferida és Sílvia Orriols, amb un 3,9% de les respostes, i pel davant de Puigdemont, preferit per a un 3,1% o Junqueras, preferit d’un 2%.

El que els propagandistes de la lideressa de l’odi no van dir és que aquest titular només s’havia pogut aconseguir, per dues coses, que s’amagaven:

•           La lideressa de l’odi racista i xenòfob assolia el 3,9% de preferències perquè també és la candidata preferida d’un 8% dels voltants de l’altre partit de l’odi racista i xenòfob, VOX. Sense el suport dels votants de VOX Orriols no hauria estat la segona.

•   Però sobretot, aquesta segona posició de la lideressa de l’odi, era conseqüència d’un repugnant trilerisme del CIS, alineat en aquesta estratègia del Règim 78 per dinamitar l’independentisme, de promocionar AC com el nou C’s, dividint les opcions de la resta de votants de la resta de formacions. Mentre que els votants d’AC només tenien la resposta de Sílvia Orriols com a preferida, entre els votants de Junts les respostes de preferència es diversificaven fins l’absurd, amb Carles Puigdemont, Artur Mas, Albert Batet  i una genèrica de “el candidat que proposi Junts”. Mentre que els fans de la lideressa de l’odi només la tenien a ella per resposta l’entorn d’ERC podia dispersar el seu vot entre Junqueras, Rufian, Jové i també la genèrica del candidat que proposi ERC.

El CIS promociona la lideressa de l’odi Sílvia Orriols a aquesta segona posició dispersant en 4 opcions diferents les preferències dels votants de Junts i d’ERC.

Sense els votants de VOX que volen Orriols sigui la presidenta i sense la dispersió de preferència entre els votants de Junts o d’ERC, fins i tot entre els del PP, Orriols en cap cas seria la segona preferència per presidir la Generalitat, sinó la quarta o cinquena.

Però és que a més a més de tot això, que en si mateix ja evidencia la manipulació del CIS dins aquesta estratègia del Règim de promoure Aliança Catalana, també trobem un altre clàssic del trilerisme demoscòpic: la sobrerepresentació de les forces polítiques que “interessen” i la infrarepresentació de les que “cal combatre”.

Així tenim que PSC a les darreres eleccions al Parlament va tenir un 28% dels vots, però la seva representació mostral a l’enquesta del CIS és del 33,5%, o sigui 5,5 punts de sobrerepresentació.

“Casualment” a la mostra del CIS només hi ha un 10,9% de votants de Junts, quan a les darreres eleccions Junts va tenir un 22% dels vots, una infrarepresentació d’11 punts.

O sigui, el biaix de la suma de sobrerepresentació d’uns (PSC) i infrarepresentació d’uns altres (Junts) converteix la diferència de 6 punts de les eleccions en una diferència de 16,5 punts a l’enquesta.

Entre els biaixos també tenim que tot i que ERC a les darreres eleccions al Parlament va quedar 8 punts per sota de Junts en vot, a la mostra de l’enquesta del CIS està 4 punts per sobre.

Per tant la projecció de vot directe que efectua el CIS si ara hi hagués eleccions al Parlament de Catalunya està absolutament marcada pels enormes biaixos mostrals, que en no estar corregits, fan que aquesta dada de l’enquesta tampoc tingui cap mena de valor.

Tanmateix, i ni que només sigui a mode pinzellada, al baixar-me les dades he pogut fer creuament de record de vot a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya i intenció de vot, que com ja sabeu els que em seguiu, és una manera de neutralitzar els biaixos mostrals per obtenir alguna informació interessant.

D'entrada cal destacar l’estabilitat del mapa polític.

En el bloc de l’espanyolisme constitucionalista, el PSC, que ja va guanyar les darreres eleccions “autonòmiques”, és el partit amb una més alta fidelitat de vot, del 77,6% i, si el cacau judicial en el que està ficat no altera les tendències, també és el partit, a Catalunya, que recull més percentatge de vot d’altres formacions de l’espai polític català: un 5,9% de votants PP, 6,6% d’ERC, 4,1% Junts i 13,8% Comuns... Aquests percentatges de vot provinent d’altres formacions de perfils i espais polítics absolutament diferents evidencia la tendència a un enfortiment electoral del PSC des que ara fa un any va guanyar les eleccions al Parlament i va aconseguir fer-se amb la presidència i el govern de Catalunya.

La fortalesa del PSC que podem veure en les dades neutralitzades de biaixos de l’enquesta del CIS la tenim també en altres tres dimensions electorals:

•           Té el segon més alt percentatge d’intenció de vot entre el jovent que les darreres eleccions no tenia edat per votar (11,8%)

•            Té el percentatge de vot més alt entre els qui es van abstenir a les darreres eleccions (del 15,8% dels abstencionistes)

•           Té el major percentatge de vot entre la població “nacionalitzada”, és a dir, estrangers que han obtingut la nacionalitat espanyola, tenen residència a Catalunya i per tant poden votar: el 34,2% votaran PSC

En aquest bloc de l’espanyolisme constitucionalista el PP també presenta una alta estabilitat, però amb una lleugera projecció a la baixa: té una fidelitat de vot del 66,6%, no guanya vot de cap altre espai polític, però presenta petites fugues de vot en dues diferents dimensions: per una banda tenim un 5,9% de vot PP que va cap al partit que lidera el bloc de l’espanyolisme constitucionalista (PSC), i per una altra banda tenim un 9,4% d’antic vot PP que ara se n’aniria cap al bloc de l’extremadreta racista i xenòfoba (un 6% cap a VOX i un 3,4% cap a AC)

Finalment, en aquest bloc de l’espanyolisme constitucionalista la formació que visualitza una major crisi són els Comuns, amb només un 43,8% de fidelitat de vot, amb fugues importants (fregant el 14%) cap al PSC i amb una letal dispersió de la divisió de vot entre el caos de les diferents formacions que ara mateix hi ha en aquest espai (Comuns, Sumar, Podemos...)

El bloc independentista presenta una notable estabilitat, amb unes molt similars fidelitats de vot: del 63,2% entre els votants d’ERC, del 62,3% entre els de Junts i del 62,4% entre els de la CUP.

En aquest context, en aquest bloc de les formacions independentistes els transvasaments de vot es produeixen majoritàriament de manera bidireccional entre aquestes tres formacions polítiques.

La dada més rellevant és que ERC lidera la intenció de vot entre el jovent que les darreres eleccions no tenia edat per votar: un 36,9% votarien ERC, el que vindria a ser una tercera part del nou vot jove.

Tal i com ja va passar a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya aquests altres espais dins l’independentisme que s’han volgut posar en marxa, com l’Alhora d’en Graupera, no tenen la més mínima opció, per més congressos que facin (les anteriors eleccions van tenir un 0,44% dels vots, i ara projecten un 0,1%, o sigui que més clar, l’aigua). Tampoc té cap opció l’aventura política electoral dels qui van fracassar en el seu intent de convertir l’Assemblea en un partit polític i que ara ja estan fent actes per constituir-lo. Només un 0,4% de l’electorat català diu que votarà una altra opció, un altre partit.

Finalment el bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba també se situa en un espai marcat per una estabilitat amb projecció de lleuger creixement. VOX  té una fidelitat de vot del 66,2% i la seva principal fuga de vot (del 8,2%) és cap a Aliança Catalana, és a dir, dins l’espai de l’extrema dreta racista i xenòfoba. Per la seva banda la segona formació d’aquest espai, AC, té una altíssima fidelitat de vot, superior al 90%. Aquesta alta fidelitat de vot d’AC, sumada a la captació de vot de l’altra formació neofeixista, VOX, situarà aquestes dues formacions d’aquest bloc en una posició de major igualtat. En aquesta tendència a un major equilibri entre VOX i AC, també hi influirà el transvasament d’antic vot independentista (bàsicament provinent d’antics votants de Junts), que s’està desplaçant cap a l’espai d’aquesta extrema dreta racista i xenòfoba, via AC.

Recapitulant:

•           L’enquesta del CIS clarament s’alinia amb l’estratègia del Règim del 78 de promocionar Aliança Catalana per dinamitar l’independentisme, tal i com abans havia fet, amb el mateix objectiu, creant i promocionant Ciutadans 

•           Els biaixos de l’enquesta són monumentals, i per tant les dades publicades en la inteció de vot directe no mereixen cap confiança 

•           Neutralitzats els biaixos, sí podem veure com, Santos Cerdan mediante, al PSC li està sentant molt bé haver-se fet amb pràcticament tot el poder a Catalunya (Generalitat, Diputacions, principals ajuntaments...). Ara mateix el PSC té una molt alta fidelitat de vot, cap fuga mínimament destacable en cap direcció i una petita, però significativa, captació de vot d’antics votants de pràcticament tot l’espai polític 

•           El bloc independentista no supera la crisi que el va portar a perdre la majoria social i política i democràtica que havia tingut des del 2014. Les tres formacions independentistes (Junts, ERC i CUP) tenen una molt similar fidelitat de vot, però ja no atreuen votants de cap altre espai polític, mentre que en perden una mica tant en direcció l’espanyolitat constitucionalista, via PSC, com en direcció de l’extremadreta racista i xenòfoba, via AC. ERC i CUP han superat els seus processos interns, fins i tot les seves crisis internes en el cas d’ERC, sense un aparent desgast extra. En els tres casos, estabilitat amb tendència a la baixa. Potser l’única bona dada en l’espai independentista és que ERC lideri el vot del jovent que fins ara no havia pogut votar per no tenir l’edat. 

•           El bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba presenta una tendència a un major equilibri entre les dues formacions que l’integren (VOX i AC) i a un lleuger creixement, liderat per Aliança Catalana, que està portant cap a aquest bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba un petit, però no menyspreable, antic vot independentista. 

POST SCRIPTUM: País, Nació, Independentisme i estratègies (també en relació amb l'estat espanyol)

L’enquesta del CIS, amb una mostra important, de més de 2.000 enquestats, també ens permet veure algunes coses que crec són prou importants en la visió de l’actual escenari polític al nostre país. Sí, l’independentisme amb representació parlamentària al Congreso va intentar aprofitar la força que li atorgava el resultat electoral, per ser decisius, perquè sabien eren decisius. Si arribaven a un pacte amb el PSOE eren decisius perquè seria el que permetria investir president a Pedro Sánchez. Si no arribaven a cap pacte amb el PSOE ni amb ningú, si no votaven a ningú, també haurien estat decisius, perquè això hauria fet president al PP i a VOX.

Doncs bé, que en aquell moment, sabent que el posicionament independentista d’ERC i Junts, era decisiu, perquè si arribaven a un pacte amb PSOE els seus vots serien decisius per investir un gobierno de PSOE i Sumar, però que també era decisiu si no arribaven a cap pacte, perquè així obrien la porta a un gobierno de PP i Sumar.... ha estat retratat des d’una criminalització absoluta per aquest independentisme per al que tots els que no són ells, no som independentistes, som uns traïdors, som uns paguetes, etc etc etc

Tant si es feia com si no es feia, els vots indepes eren decisius. Es va optar per un pacte i això ha estat criticat sense cap mena de racionalitat, des d’uns posicionaments que ho han manipulat tot i assenyalat com a el pitjor que podia passar, aquests pactes, però amagant que sense aquests pactes també s’hauria estat decisiu i s’hauria investit al PP i a VOX. El que fem i el que no fem té conseqüències. Es va optar per fer i arribar a uns pactes ambiciosos, barrant així el pas a PP i VOX, que ja tothom ha vist que estan fent al País Valencià i a les Illes. Però per als nostres plusquamperfectes tot ha estat una traïció, presa de pèl, etc.

Res no és fàcil i mai no tindrem la certesa absoluta sobre les coses. Excepte per als nostres plusquamperfectes, que tot ho saben.

Doncs resulta que si hi haguessin eleccions al congreso, i amb tota la prudència que exigeix una enquesta amb un treball de camp fet al mes de març, abans de l’esclat del santoscerdanisme i la cacera del cartel de la toga, dels aparells repressius de l’estat (policials, judicials i mediàtics) contra el PSOE i el Gobierno de Sánchez per haver-se atrevit a desafiar als gestors d’aquest Estado de Desecho que lidera el cartel de la toga... resulta que a Catalunya el PSC-PSOE seria la força més votada, amb un 30% dels vots, el triple dels vots que tindria el PP.

I també des del plusquamperfectisme indepe es tracta com de la pitjor traïció tot el que no sigui fer ja, ara mateix, la independència. I que els nostres representants polítics només han d’estar per la independència, per res més.

Doncs resulta que només un 3,8% dels catalans diuen que ara la prioritat del govern, parlament, ha de ser la independència. La llista del que es considera prioritari l’encapçala el problema de l’habitatge, seguit, com a més prioritari, resoldre el caos del transport públic, la RENFE, les infraestructures... I també, com a tercera prioritat, els problemes d’inseguretat ciutadana.

Hem vist com, després de que el procés independentista fes de l’independentisme la centralitat política i majoritària socialment, nacionalment, democràticament... el 2.024 es va perdre. I les projeccions d’escenaris polítics no visualitzen en cap cas que estiguem en condicions de recuperar la centralitat i tornar a ser la majoria social, nacional i democràtica. Tornar-hi serà molt complicat, però tornar-hi serà impossible si no assumim el país que som, la nostra realitat, la nostra societat, les nostres prioritats.

Aquest independentisme instal·lat en aquesta mena de núvol, absolutament allunyat de la realitat social i nacional del nostre país, de la seva gent, és letal per a la causa independentista, perquè ens allunya dramàticament de la gent, de la nostra gent, de la gent amb la que hem de fer la independència.