L’article de Xavier Roig com a síntesi del potencial devastador per a l’independentisme dels efectes que s'estan generant des de la frustració

La no publicació fa uns dies de l’ARA d’un article de Xavier Roig, ha estat un fet àmpliament denunciat i difós, que ha generat un ambient d’una toxicitat molt inquietant.

 Després de llegir l’article la impressió que en vaig treure és que era un exemple perfecte de l’element comú de les molt diverses maneres com s’està expressant la frustració indepe amb tot el que està passant des de l’1-O: ignora i nega la realitat de la societat que som, de la nació que som

 Parla de la “institucionalització del bilingüisme” i de que el bilingüisme és un parany per al català, que serà menjat pel castellà.

No, no hi ha cap “institucionalització” del bilingüisme. L’únic que hi ha és la realitat d’un país bilingüe. Ens agradi o no, la realitat de la nostra societat, de la nostra nació, de com som és la realitat d’un país bilingüe. No s’ha institucionalitzat res. Hi ha una realitat.

Sí, des del 1714 el nostre país ha patit una sistemàtica persecució de les nostres llibertats i de la nostra llengua, del català. És contra això que ens aixequem i lluitem, per la nostra llibertat i per un estat a favor del català i no en contra del català, com és l’estat espanyol. Però la història també són tots aquests milions de vides, compromisos, il·lusions, que ha acollit Catalunya durant el s.XX i el s.XXI. Som el país que som per tot el que hem viscut i vivim. No som el país que érem. Segurament tampoc el que serem. Però no hi ha futur si ens neguem com som, la nostra realitat. I aquesta realitat és la d’un país on el català és una llengua viva que conviu amb el castellà.

Diu Xavier Roig que el castellà no està present a Catalunya des de fa segles, i això és cert. Però això no justifica en cap cas que hàgim d’ignorar la realitat de la societat i la nació que som. I ara mateix el castellà és la llengua inicial del 52,7% de catalans, mentre que el català és la llengua inicial del 31,5%.

Que cal protegir el català? Sens dubte, però no ho podem fer d’esquenes a la societat que som, a com som. El bilingüisme forma part de la nostra realitat. I la majoria de la població això ho assumeix i vol:

•   un 75,5% de la població catalana vol que el català esdevingui la seva llengua d’ús habitual.
•    un 60%, vol que català i castellà siguin, totes dues, les seves llengües d’ús.

Sí, la immensa majoria de la nostra societat es mostra satisfeta per formar part d’una societat bilingüe. Només un 12,5% de la nostra societat vol que el català sigui la seva única llengua d’ús habitual. I només un 8,7% que només ho sigui el castellà.

Aquesta és la realitat. Sobre aquesta realitat és que cal treballar, i fer-ho integradorament i protegint la llengua que més ho necessita, el català, però no contra el castellà.

Perquè no és cert, com afirma Xavier Roig que “el bilingüisme porta a que una llengua es mengi l’altra”: a Catalunya el català és l’única llengua que creix en usuaris habituals i que la fan seva, com a llengua de referència, fins al punt que es passa del 31,5% que té el català com a llengua inicial al 43,7% que la té com a llengua habitual (36,3% + 7,4 compartint ús amb el castellà), mentre que el castellà passa del 52,7% al 46,6%.

No, no vull que el meu país i les seves polítiques, que el nou país que volem ser, s’edifiqui sobre la negació de la nostra realitat com a societat, del que som i de com som, en cap àmbit, però en especial en temes tan sensibles i nuclears com la llengua, i menys encara en intents de vincular processos migratoris, orígens, i actituds negatives davant el català, com quan Xavier Roig diu: “el bilingüisme només ha servit perquè els que no vulguin aprendre el català no ho hagin de fer”. Doncs la realitat és que tota la població que passa per les nostres escoles aprèn el català: el 94,4% de la població jove (15 a 19 anys) entenen i poden parlar, llegir i escriure el català. I aquesta és la principal garantia de futur per al català, la nostra escola, i aquest assegurament del coneixement de la llengua, sense el qual no hi pot haver ús.

Em sap molt greu que escampi l’ombra del dubte sobre la immigració en relació a una distància o desinterès envers el català. La generació que va arribar a Catalunya als anys 60-70, procedents de la resta de l’estat, no van tenir cap oportunitat d’una escola en català ni d’una societat en la que el català hi fos present. Però els seus fills ja sí. Amb l’onada migratòria del s.XXI, molt recent, llatinoamericana, però també asiàtica, magrebina, africana, de l’Europa de l’Est... la població adulta tampoc ha passat per l’escola, i no hem tingut prou força per facilitar-los un gradual coneixement del català. Però sí els seus fills. Per això aquest 94,4% de plena competència entre la població jove.

És injust aquest deixar-ho anar vinculant immigració i escaquejament lingüístic. I és desconèixer el nostre país, com eren i van ser les coses i com són. La població migrant d’aquesta onada del s.XXI s’ha tornat a concentrar majoritàriament a ciutats i barris on ja es va concentrar la immigració dels 60-70, en entorns amb molt poca presència del català entre la població adulta. Socialment aquesta situació ara com ara només s’està podent revertir amb el paper clau que té l’escola i la formació dels joves, dels fills d’aquesta segona gran onada migratòria. No és un procés d’un dia per l’altre, requereix temps. La voluntat hi és, com clarament evidencia aquest 75,5% de la població que vol que el català sigui també una llengua seva d’ús.

Tenim un país en el que el castellà és la llengua inicial de la majoria de la població, i on català i castellà són llengües oficials, i el que proclama Roig és negar la nostra realitat, com a societat, com a nació, en relació a les nostres llengües, i obrir un conflicte divisiu d’abast impredible amb la seva proposta de “retirar” al castellà, promovent “el monolingüisme català oficial”. 

Segons Roig amb aquesta mesura “ l’equiparació 50/50 s’hauria acabat. Voldria dir tenir eines legals per poder fer discriminació positiva sobre el català sense contemplacions ni pors”. Un altre cop ignora o nega la nostra realitat. El català ja gaudeix de discriminació positiva, de protecció... fins on l’estat espanyol permet, que no és on nosaltres voldríem ser. Per això volem la independència, perquè no és un problema del castellà, sinó de l’estat espanyol. No és un problema de pors, sinó d’intel·ligència i d’una visió integradora de la nostra societat i la nostra realitat, no excloent.

Suposo que ell mateix veu ho està portant massa lluny i llavors intenta aclarir que aquest monolingüisme no equivaldria a oprimir l’espanyol. Però la realitat és que tot el que és retirar i limitar drets dels que gaudeix la nostra societat té aquesta perillosa dimensió.

I així és com arribem a una de les afirmacions més terribles de l’article: “Que l’actitud pot comportar enfrontaments i certa divisió social? És clar! No es guanya cap guerra sense enfrontaments.”

 Aquesta frase, aquesta exaltació del conflicte i de la divisió social, no és res més que una “entranyable” victòria pòstuma de C’s, ara que està a punt de desaparèixer.

C’s es van crear amb l’únic objectiu de fomentar la confrontació i divisió civil com a estratègia per aturar l’independentisme... i ves per on, ara són alguns que diuen predicar des de l’independentisme que reivindiquen la confrontació i la divisió civil com a estratègia, que recullen el relleu a aquests ciutadans en extinció política.

I per si no n’hi hagués prou amb la confrontació i la divisió social, també “Cal començar a ser clars i desagradables. Perquè el tema s’ho mereix. I no guanyarem res amb contemplacions”

Ser desagradables com a estratègia. I sense contemplacions. Aquesta és la recepta, sembla ser.

I llavors, amb un parell de referències més a la immigració és com Roig, i els que l’aplaudeixen, poden dinamitar un dels pilars estructurals de la majoria social i política per la independència, que podem resumir en actuar d’acord al “un sòl poble” candelià.

Del “un sòl poble” a l’estratègia de ser desagradables, els enfrontaments i la confrontació i divisió social... No hi ha manera més “intel·ligent” de fer avançar i enfortir l’independentisme en una societat tan diversa com la nostra.

Cal ser conscients de la nostra realitat social, com a societat, com a nació. Paco Candel ho era, sabia com havia evolucionat la nostra societat, i sabia que l’estratègia del “un sòl poble” era determinant, necessària, per a qualsevol futur col·lectiu d’aquest país nostre en el que només el 63% ha nascut a Catalunya, i en el que, d’aquest 63% nascut a Catalunya, només un 23,9% tenen els 4 avis nascuts a Catalunya, mentre que el 39,3% no en tenen cap.

És molt irresponsable, si sabem com és el nostre país, la nostra societat, voler dinamitar l’estratègia integradora del un sòl poble, per convertir la llengua en escenari de confrontació social. 

I a sobre fer aquest totum revolutum de llengua i immigració... se m'escapa, no puc entendre-ho. Un escenari així condemnaria inevitablement l’independentisme a la seva minorització i a una amarga testimonialització política i social de la que ens costaria dècades sortir-ne.

Som el país que som i les coses són com són. Som una societat i una nació amb orígens diversos, i identitats i llengües compartides, i que la immensa majoria vol seguir compartint i fa seves. I sí, les coses han anat així i som així. I negar aquesta realitat és el pitjor que pot fer l’independentisme. La independència, la República Catalana, el nou estat català s’ha d’edificar millorant i estenent els drets que ara tenim, no limitant-los a ningú. S’ha d’estar molt pillat per fer crides a la divisió social i al monolingüisme oficial del català.

I jo a un unionista el podré menystenir, àdhuc insultar, o el que sigui, però en cap cas negar-li la catalanitat. El conflicte amb l’únionisme està en les seves propostes, polítiques, en negar la democràcia, en la seva repressió, etc. mai en una divisió social identitària perquè des de l’independentisme ens hi referim com a no-catalans. Són catalans. Perquè com a qualsevol poble, i procés d’emancipació, hi ha de tot.

I acabo: una de les més recordades manifestacions d’allò del “un sòl poble” era la que s’expressava amb el “és català qui viu i treballa a Catalunya”. Fou una expressió pensada en aquell moment tan complicat, sense cap estructura de govern, ni de país, en plena dictadura. Una expressió adreçada a aquells més de dos milions de persones procedents de la resta de l’estat que havien arribat a Catalunya els anys 60 i 70. Era una manera de promoure i facilitar la seva integració, d’ajudar-los a sentir-se part del nou país del que ja formaven part. Són expressions del país que jo vull i pel que porto lluitant tota la meva vida. El moment és complicat, molt. Amb tot el que ha passat després de l’1-O és molt difícil no sentir-se frustrat. Però si volem fer realitat la independència, el nou país, en cap cas ens podem deixar arrossegar per l’antipolítica que nega la realitat de la nació que som i posa proa a forats negres com els de la divisió social.

 

Segon article analitzant manipulacions al Baròmetre municipal BCN, ara sobre les dades de "mobilitat". Atenció a les dades de l'Eixample!

Aquest Baròmetre Municipal de Barcelona segon semestre del 2021 ha estat dissenyat clarament per obtenir dos titulars molt clars. I per fer-ho s’ha manipulat l’enquesta fins aconseguir-los.

El primer dels titulars que es volia obtenir era el de que “Colau guanyaria les eleccions”, i vaig dedicar l’anàlisi del primer article a visualitzar com, efectivament, des d’un punt de vista mediàtic havia aconseguit aquest objectiu (va ser el principal titular a gairebé tots els mitjans de comunicació), i com s’havia aconseguit, com s’havia forçat, a través de la sobrerepresentació mostral dels Comuns, la manipulació demoscòpica, fins aconseguir el resultat volgut, el titular volgut.

El segon dels titulars que l’aparell de propaganda municipal va voler situar en totes les notícies de tots els mitjans de comunicació, altra vegada amb gran èxit, era sobre temes de canvi climàtic i mobilitat. En plena campanya propagandística sobre la Superilla Barcelona i les actuacions que es volen fer a l’Eixample, es volia aconseguir un titular contundent que exprés un ampli suport a les polítiques municipals. I altra vegada es va forçar la manipulació demoscòpica del Baròmetre fins aconseguir-ho, fins que l’enquesta donés les dades que l’Ajuntament volia. En aquest cas la manipulació ha consistit en el plantejament de les qüestions, per portar d’una manera abstracta i superficial als enquestats a les respostes volgudes.

Aquest segon titular, que com dic també l’aparell de propaganda de l’Ajuntament i la manipulació de l’enquesta han aconseguit col·locar mediàticament a tots els nivells, podríem dir que ha estat, a gairebé tots els mitjans, el següent: “El 74 % dels barcelonins són partidaris de reduir el trànsit del vehicle privat i deixar més espai per als vianants”.

I sí, és així, un 74% dels enquestats a la pregunta sobre el seu grau d’acord amb “reduir el tràfic de vehicle privat motoritzat” diuen que hi estan bastant d’acord.

A l’enquestat se l’ha fet arribar a aquesta qüestió des de preguntes prèvies que li plantegen les qüestions de canvi climàtic i sostenibilitat.

I no se li pregunta res més, sobre cap prioritat, sobre cap projecte, sobre conseqüències... res.

Seria com preguntar als socis del Barça si volen que el club torni a estar en l’elit de les competicions europees i jugar cada any la Champions, i se li explica que per guanyar-la cal reduir els sous de la plantilla, i llavors se li pregunta si estaria d’acord que el Club reduís els sous de la plantilla.

Podeu pensar que ara sóc jo qui està “manipulant” les dades i l’enquesta. Però no. Els que em seguiu en les meves anàlisis demoscòpiques sabeu que sempre us dic que el valor de la informació d’una enquesta sempre és molt més gran en la mesura que tenim altres enquestes per valorar l’evolució de les diferents qüestions que es plantegen.

I en aquest cas, per demostrar la manipulació del Baròmetre municipal sobre aquests punts, amb l’objectiu d’obtenir un titular propagandístic, el que farem serà buscar altres enquestes que plantegin aquesta qüestió, i veure quins són els seus resultats. Això ens permetrà obtenir una visió més àmplia i alhora més precisa sobre l’opinió ciutadana sobre aquest tema.

Si no hi hagués cap altra enquesta que ho hagués plantejat no ho podríem fer. Però el mateix Ajuntament de Barcelona té una molt recent enquesta, de juliol del 2021, que plantejava, tot i que de diferent manera, aquesta qüestió: l’Enquesta de Serveis Municipals.

Com hem vist el Baròmetre planteja a l’enquestat, així en abstracte, si està d’acord amb reduir el tràfic de vehicles privats motoritzats. I un 74% dels enquestats responen que hi estan bastant d’acord.

L’Enquesta de Serveis Municipals planteja a l’enquestat, valorant la gestió municipal, i després d’haver estat preguntat sobre els principals problemes que a criteri de l’enquestat té la ciutat, “què demanaria a l’Ajuntament que fes per la ciutat?”. I en aquest cas tenim que només un 1,6% dels 5.999 enquestats demanarien a l’Ajuntament “Reduir la circulació en vehicle privat”. És la prioritat número 21 en les demandes dels ciutadans a l’Ajuntament.

Fixeu-vos, a més, en la diferència de la mostra de totes dues enquestes: mentre en el Baròmetre la mostra és de 800 persones enquestades, a l’enquesta de Serveis Municipals la mostra és de 5.999 persones enquestades, per tant és molt més precisa. I planteja les qüestions d’una manera més complexa, més madura, de manera que els enquestats situen en aquesta posició 21 reduir el trànsit privat perquè abans prioritzen mesures per millorar el transport públic, per millorar la circulació, el trànsit o l’aparcament.

Si em pregunten “vols que el Barça guanyi la Champions, la lliga i la copa?” respondré que sí. És el que planteja el Baròmetre.

Si em pregunten què crec és prioritari al Club, respondré prioritzant mesures: fer neteja del primer equip, tornar a tenir un model de joc reconeixible, fitxar poc i bé, i fer de la pedrera l’estructura clara del primer equip.

Aquesta és la diferència entre el plantejament del Baròmetre i el de l’enquesta de Serveis Municipals. En el cas del baròmetre només es volia obtenir un titular “el 74% volen reduir el cotxe privat”, que seria com dir “el 99% dels socis del Barça volen guanyar la champions, la lliga i la copa”. D’una manera més madura, atenent a la complexitat, l’enquesta de serveis socials planteja quines són les mesures prioritàries a fer. I aquí és on reduir el tràfic de vehicles privats passa a ser prioritat de l’1,6% de la ciutadania, la mesura 21 d’entre tota una pensada i prioritzada racionalment llista de mesures.

Per què ha fet això l’Ajuntament? Sembla una mica gratuït, estrany, que s’hagi ficat en un berenjenal així només per un titular, oi?

Doncs no. Al meu entendre és justament els resultats de la macroenquesta de serveis municipals el que ha impulsat l’Ajuntament a aquesta estratègia de manipulació propagandística, buscant una dada que els permetés generar un titular que cobrís, legitimés, les seves decisions d’aquest 2021 i, sobretot, del 2022.

Recordem que el 2021 l’Eixample es va convertir en camp minat d’actuacions d’urbanisme tàctic, en xamfrans i carrers com consell de cent, que s’hi van fer carrils bicis sense cap mena de criteri i que, finalment, per acabar-ho d’adobar, ha estat la víctima urbana de mobilitat i circulació per la ciutat pel tancament de la circulació per la Diagonal en el seu tram de Passeig de Sant Joan fins Marina.

I recordem també que aquest 2022 l’ajuntament vol iniciar a l’Eixample tot un seguit d’actuacions urbanístiques i de mobilitat dins el projecte “superilla Barcelona”, sense cap estudi previ d’impacte i sense cap pla de proves pilots per valorar l’impacte de les mesures implementades.

I què té això a veure amb el que us estava explicant del titular que la propaganda colauer volia obtenir amb el Baròmetre? I per què les dades de l’enquesta de serveis municipals són les que han provocat aquesta estratègia de propaganda colauista?

Doncs molt clar. Ho he vist molt clar, en remenar i tractar les dades de l’enquesta de serveis municipals. En aquesta macroenquesta, que ens proporciona informació per districtes, sabeu quin és el quart problema més greu que han assenyalat aquest 2021 els veïns de l’Eixample? Doncs la congestió del trànsit. Sí, el quart problema més greu per als veïns de l’Eixample, aquest 2021 ha estat la congestió del trànsit, amb un un 6,4% dels veïns que així ho assenyalen. El problema més greu és la inseguretat, per a un 11,6% dels veïns de l’Eixample.

Sabeu quin problema era la congestió del trànsit per als veïns de l’Eixample abans d’aquest 2021? Zero. Inexistent.

És a dir, les demencials mesures, sense cap estudi previ i sense cap estudi d’impacte que l’Ajuntament Colau, amb el suport del PSC i d’ERC ha estat implementant a l’Eixample ha generat un problema que els veïns no tenien. I no un problema qualsevol, sinó que del no res ha esdevingut el 4t problema més greu del Districte.

Aquesta dada hauria de ser demolidora en qualsevol govern municipal, hauria d’obligar a replantejar les polítiques i les mesures preses i a prendre. Excepte a la Barcelona Colau, que, en comptes d’abordar el problema clar i greu que han creat, l’únic que fan és dissenyar una campanya de propaganda, manipulant una altra enquesta, perquè els resultats els permetin un titular que legitimit les seves polítiques. La realitat no interessa ni importa, en el món Colau. I si ha generat un problema als veïns, doncs que es fotin. I si amb el que vol fer aquest 2022 el problema es farà cada cop més gros, doncs que es fotin més.

I sí, evidentment els veïns de l’Eixample s’estan fotent, i molt.

Aquest 2021 un 31% dels veïns de l’Eixample deien que el barri havia empitjorat molt l’últim any, l’any de les actuacions d’urbanisme tàctic de Colau. L’any 2015, abans de Colau alcaldessa, només un 14% ho veien així, que el barri hagués empitjorat l’últim any.

I, per acabar aquesta explicació, una dada absolutament demolidora. L’Eixample ha estat, des que el va dissenyar Cerdà, el barri icònic de Barcelona, una joia urbana amb reconeixement i admiració mundial. Abans de Colau, l’any 2015, el 71,5% dels veïns de l’Eixample, preguntats sobre si volien quedar-se a viure-hi, responien afirmativament.

Amb l’arribada de Colau a l’alcaldia, es va començar a perpetrar l’assassinat del pla Cerdà, que s’està consumant aquests últims anys i els que venen. Doncs bé, aquest 2021 només un 58,8% dels veïns de l’Eixample han respost afirmativament preguntats sobre si volen seguir-hi vivint.

En sentit invers, l’any 2015, abans de Colau, només un 11,9% dels veïns de l’Eixample deien que, si poguessin, deixarien l’Eixample. Aquest 2021, en que l’evidència de l’assassinat colauer del pla Cerdà a l’Eixample s’ha fet absoluta, ja són un 26,3% dels seus veïns que, si poden, volen marxar. I no, no és una cosa del Covid, és una cosa de Colau i el seu Eixamplecidi, perquè aquest % de veïns que volen marxar només va començar a créixer quan Colau va començar les seves demencials actuacions. Al 2020 eren un 25,4% dels veïns, i al 2019 un 18,7%. Quan Colau  va esdevenir alcaldessa només volien marxar un 11,9% dels veïns.

Doncs ja ho veieu. Més clar, l’aigua. A l’Ajuntament Colau-Collboni són plenament conscients dels problemes que estan generant les seves polítiques, i dels que generaran. Les víctimes en som els veïns, la ciutat i els nostres barris. Es generen problemes greus on no n’hi havia, i per primera vegada el fluxe de veïns que volen marxar de barris fins ara tan desitjats com l’eixample, no ha deixat de créixer, conseqüència directa de les polítiques Colau.

L’assassinat de Cerdà, l’Eixamplecidi es consumarà aquest 2022. Colau necessitava un titular que amagués la realitat, al que agafar-se per intentar legitimar les seves autoritàries i despòtiques polítiques i les gravíssimes afectacions que estan generant.

Pues eso, que un 74% dels veïns volen reduir el trànsit de vehicles privats motoritzats.

Aquest ha estat el titular que volien, i aquesta ha estat la manipulació que han perpetrat.

 

 

 

 

 

Baròmetre semestral Ajuntament de Barcelona: quan ni la manipulació demoscòpica pot tapar l’evidència de la pitjor gestió municipal de la història i del naufragi de la ciutat!

 Avui dilluns dia 27 de desembre del 2021 hem tingut accés a les dades del Baròmetre semestral de Barcelona. És una enquesta que té gran valor perquè ens permet veure l’evolució de la percepció ciutadana sobre la ciutat i la gestió municipal en una sèrie històrica molt llarga, fet que aporta un enorme valor i interès.

Dit això, el primer que cal constatar és que l’enquesta d’aquest semestre, del segon semestre de l’any 2021, ha batut rècords en manipulació demoscòpica electoral. I val a dir que fent un ràpid cop d’ull per premsa i xarxes es pot veure que han aconseguit els seus objectius:

Tot Barcelona:

Per primera vegada en diversos sondeigs, el partit d'Ada Colau avança clarament Maragall i li treu cinc punts si ara es fessin eleccions

Nació Digital:

Els comuns superen ERC i guanyarien les eleccions a Barcelona

 El Periódico:

Colau guanyaria avui les eleccions: és la cinquena líder més ben valorada

La Vanguardia:

Los comunes ganarían las elecciones si se celebrasen ahora, aunque la alcaldesa Ada Colau obtiene la nota más baja con la que había sido puntuada hasta ahora, un 4,2

Catalunya Informació:

Els comuns guanyarien les eleccions municipals a Barcelona per davant d'ERC, però Ada Colau suspèn amb la pitjor nota dels seus mandats

BTV Informatius:

Colau guanyaria les eleccions municipals a més distància d’ERC

El Diario.es

Colau rompe el empate con ERC y lidera la intención de voto en Barcelona

Comuns:

I els voceros dels Comuns:

Un tal Jordi Manils:

Després de totes les campanyes mediàtiques, de tota la inversió dels lobbies per desgastar el govern municipal, de tenir cada dia desenes d'opinadors a sou atacant les transformacions de Barcelona...

La gent donaria una victòria reforçada a @bcnencomu i @AdaColau

.Un tal Molina:

Tot i les campanyes ferotges contra el govern municipal d'@AdaColau i @bcnencomu el baròmetre municipal dona un augment de la intenció de vot.

Endavant Comuns!

Un tal Xavi Calafat:

El projecte de transformació engegat en 2015 per @AdaColau i @bcnencomu rep avui un ampli suport a la ciutat. Encara queda per 2023, però pareix que alguns han anat fent feina per millorar la vida de la gent mentre altres només cridaven "decadència" des de les seves tribunes.

Mitjans de comunicació, tots molt ben sucats per l’Ajuntament Colau perquè siguin una eina més de la propaganda en Comú, i tota mena de voceros, també sempre ben “col·locats” en la trama d’endolls En Comú de l’alcaldessa Colau s’han llençat com si no hi hagués demà a difondre la notícia que Colau i els Comuns guanyarien les eleccions municipals, sumant avantatge en relació a la resta de forces polítiques.

És curiós, penses, d’entrada, que hi hagi aquests resultats, quan si una cosa deixa clarament de manifest el baròmetre municipal, és que Barcelona i els barcelonins som víctimes del que, sense cap mena de dubte, és la pitjor gestió municipal de la història.

Llavors, com es menja, això?

Doncs us ho explico. L’enquesta del Baròmetre Semestral de Barcelona que s’ha presentat aquest dilluns ha hagut de recórrer a la manipulació mostral per aconseguir aquests resultats a l’enquesta que permetessin aquests titulars i aquesta propaganda En Comú del colauisme.

Les dades de la manipulació són aclaparadores:

Barcelona en Comú, o sigui, Colau, va tenir un 13,7% de vot a les darreres eleccions municipals, de maig del 2019.

Des de llavors el baròmetre municipal ha hagut d’anar inflant la sobrerepresentació dels Comuns a la mostra de l’enquesta, per evitar que les dades evidenciessin el naufragi de la seva gestió. Però tot i que aquesta sobrerepresentació dels Comuns a la mostra ha estat sistemàtica des del 2019 mai, absolutament mai, havia arribat als nivells d’aquest baròmetre, en el que un 20,5% dels enquestats expliciten ser votants dels Comuns.

O sigui que Colau va tenir un 13,7% del vot, però a l’enquesta els que la van votar són el 20,5% de la mostra, dels enquestats. Sí, 7 punts més de sobrerepresentació mostral dels votants dels Comuns.

Amb una sobrerepresentació mostral tan bèstia qui no guanya eleccions?

Els biaixos mostrals existeixen a totes les enquestes, però per això tenim les eines demoscòpiques de correcció de biaixos. Unes eines que pel que fa a la projecció de vot del Baròmetre municipal no es fan servir. Així, el vot que l’enquesta dona és únicament la intenció de vot directa. I la intenció de vot directa està totalment condicionada pels biaixos.

I així és com es manipula una enquesta per obtenir els resultats volguts. El Baròmetre municipal ha pujat la sobrerepresentació dels Comuns del 13,7% al 20,5%, és a dir, 7 punts de sobrerepresentació. I tot amb un únic i claríssim objectiu: aconseguir el titular que Colau tornaria a guanyar les eleccions, aconseguir que l'enquesta digués el que no diu la ciutadania, el que una enquesta sense biaixos hauria dit.

ANÀLISI DE LES DADES DE L’ENQUESTA NO AFECTADES DIRECTAMENT PER LA MANIPULACIÓ MOSTRAL:

L’enquesta del Baròmetre semestral municipal d’aquest segon semestre de l’any 2021 al meu entendre ofereix una doble evidència claríssima i crítica en relació a la ciutat, a Barcelona, i la seva situació:

• Per una banda tenim que estem davant el moment més crític de la història de la ciutat des d’un punt de vista de valoració ciutadana de la seva gestió municipal i del dramàtic empitjorament de la ciutat al que aquesta gestió municipal de Colau-Collboni ens estan portant. Són les pitjors dades de la història de Barcelona des del 1979. Sense precedents.

 

• Per una altra banda tenim que malgrat l’evidència de que aquesta visió (que estem davant la pitjor gestió municipal de la història i davant un empitjorament dramàtic de la ciutat) és massivament compartida per la ciutadania, a uns nivells sense precedents, no hi ha cap alternativa política que es visibilitzi per poder aturar aquesta tràgica decadència a la que ha abocat la ciutat la gestió de l’Ajuntament Colau-Collboni

L’EVIDÈNCIA INQÜESTIONABLE DE QUE ESTEM DAVANT LA PITJOR GESTIÓ MUNICIPAL DE LA HISTÒRIA DE LA CIUTAT I DE QUE AIXÒ HA ABOCAT LA CIUTAT A UNA DECADÈNCIA DRAMÀTICA, A UN EMPITJORAMENT CONSTANT

Hi ha dues dades absolutament inqüestionables, d’una evidència absoluta, que reflecteixen que l’Ajuntament Colau-Collboni és el pitjor de la història de la ciutat i que la seva gestió ens ha portat a la més gran decadència i col·lapse de la ciutat des del 1979.

I aquesta evidència són les respostes a dues preguntes del baròmetre que sempre s’han fet:

-          "El darrer anys vostè creu que Barcelona ha empitjorat o ha millorat?"

L’Ajuntament Colau-Collboni té els pitjors registres de la història de Barcelona. Aquest desembre del 2021 un 63,8% dels enquestats diuen que Barcelona ha empitjorat aquest últim any. És un percentatge només superat, per poc, per altres dos percentatges “obtinguts” per l’Ajuntament Colau-Collboni, el 67,7% que juny 2019 deien que BCN havia empitjorat i el 65,9% de desembre del 2020.

És important fixar-se en dues coses: la percepció de major empitjorament de la ciutat al llarg de la història es dona a partir del maig 2019, d’aquest consistori Colau-Collboni. Son tres registres mai abans assolits. Per situar una referència temporal el mes de juny del 2015, últim del mandat Trias, era un 30,9% dels barcelonins que deien que Barcelona havia empitjorat en relació a l’últim any. Ara és més d’un doble dels barcelonins els que això ho creuen.

La segona cosa en la que cal fixar-se és que aquest empitjorament en cap cas és atribuïble als efectes de la pandèmia Còvid19: el percentatge més crític el tenim desembre del 2019, abans de la pandèmia. Per tant, és evident que l’empitjorament radical, dramàtic, de la ciutat, de l’evidència del seu empitjorament any rere any només té uns responsables: l’Ajuntament Colau-Collboni.

-          "Com valora la gestió de l’Ajuntament de Barcelona?"

Aquest desembre del 2021 la gestió de Colau-Collboni ha batut tots els rècords negatius de la història de Barcelona. Aquest desembre un 49,4% dels barcelonins diuen que la gestió de l’Ajuntament de Barcelona de Colau-Collboni és dolenta/molt dolenta. Mai s’havia donat un percentatge així a la història de la ciutat.

De fet altre cop Colau-Collboni tenen els tres pitjors registres en la valoració de la gestió municipal de la història de la ciutat: aquest 49,4% de desembre 2021, el 46,1% de desembre del 2020 i el 43,6% de desembre del 2019.

Per situar comparadament en relació a altres consistoris, juny 2015, darrer baròmetre del mandat Trias, només un 21,9% dels barcelonins opinaven que la gestió municipal era dolenta o molt dolenta.

Hem passat d’un 21,9% a un 49,4%, tot gràcies a Colau i Collboni, tot gràcies a la pitjor gestió municipal de la història de la ciutat.

Així doncs, només amb aquestes dues dades podem veure que mai Barcelona havia estat tan malament com ho està ara, i que mai com ara aquest empitjorament permanent, any rere any, de la ciutat, és conseqüència directa del que per a la immensa majoria de barcelonins és la pitjor gestió municipal de la història de la ciutat.

I això passa per molts motius, però sobretot perquè l’Ajuntament Colau-Collboni no ha resolt ni un sol dels problemes que podria tenir la ciutat, i els ha agreujat tots. Així ara tenim, aquest desembre, que la inseguretat és el principal problema que té la ciutat, així ho diu un 20,8% dels ciutadans. Quan Colau va arribar al poder la inseguretat només era visibilitzada com un dels més greus problemes de la ciutat per un 3,4% dels ciutadans.

Colau-Collboni ha aconseguit convertir la gestió municipal en el quart problema més greu que els barcelonins creuen tenen la ciutat. Quan Colau va arribar al poder la gestió municipal era el 14è problema percebut així pels barcelonins.

BARCELONA EN EL PITJOR MOMENT DE LA SEVA HISTÒRIA, AMB LA PITJOR GESTIÓ MUNICIPAL DE LA HISTÒRIA... I LA DESESPERACIÓ CIUTADANA PERQUÈ NO ES VISUALITZA CAP ALTERNATIVA POLÍTICA, CAP OPCIÓ POLÍTICA QUE PUGUI FRENAR AQUESTA DEBACLE

Sí, amics, això és així, i és una de les dades més sorprenents de l’enquesta, de les dades no influenciades pels biaixos mostrals. El Baròmetre municipal d’aquest segon semestre del 2021 evidencia el naufragi de tots els partits polítics amb representació municipal a l’Ajuntament de Barcelona, ja sigui dels que estan al poder, ja siguin dels que donen suport al poder o ja siguin dels que es podrien situar a l’oposició.

A poc més d’un any de les eleccions municipals de maig 2023 gairebé un 50% dels ciutadans de Barcelona manifesten explícitament que no saben a qui votaran (34%), o que ja tenen decidit abstenir-se (10%) o que votaran en blanc o nul (2,5%)

És a dir, estem en un escenari de brutal descontentament ciutadà amb el que està passant a la ciutat i amb la gestió municipal i, alhora, d’una sense precedents també desconfiança i dubtes en el panorama polític municipal, del que no se’n salva ningú, però que també, ho dic per evitar que ningú es faci cap pel·lícula, barra el pas a qualsevol alternativa d’il·luminats com va ser en el seu moment allò de les primàries, que va acabar regalant l’alcaldia a Colau, o com poden ser totes aquestes escorrialles de la misèria política que va acompanyar a Valls en la seva aventura barcelonina al servei del Règim del 78 i de l’alcaldessa Colau.

Al començament explicava fins a quin punt, al que no s’havia arribat mai, havia calgut manipular la mostra, sobrerepresentant els Comuns, perquè l’enquesta es pogués vendre com un èxit electoral dels Comuns.

Doncs no.

El biaix de l’enquesta sobrerepresentant als Comuns ha calgut passar-lo del 13,7% al 20,5% perquè els Comuns, ara mateix, només tenen una fidelitat de vot del 55,8%.

Estem davant el que és la gestió política més corrupta, despòtica, nepotista, amiguista, clientelar... que mai ha tingut Barcelona, la gestió de l’equip Colau, però ni tan sols aquesta xarxa de protecció mediàtica i clientelar que han teixit amb els diners de tots pot evitar que ara mateix només un 55,8% dels qui els van votar el 2019 ara tinguin clar votar-los.

És davant aquest naufragi que ha calgut pujar la sobrerepresentació dels Comuns a la mostra per arribar a aquest 14,8% d’intenció de vot directe. Colau i els Comuns estan en una decadència electoral que ni la manipulació demoscòpica pot ocultar, excepte que se sigui cec o que s'estigui encegat pel sectarisme o la corrupció en Comú.

El PSC tampoc està, en contra del que podia semblar després del 14F, per ser alternativa de res. La seva credibilitat, per formar part del pitjor equip de govern municipal de la història de barcelona, està sota mínims, amb una fidelitat de vot de només el 51,8%.

La gran esperança del PSC, de que amb la desfeta de C’s i Valls recuperessin vot que havien tingut o que van tenir el 14F, s’ha esvaït del tot. El vot de C’s se’n va cap a VOX, més del doble de vot cap a VOX que cap a PSC.

VOX serà la força emergent al nou consistori, perquè consolida el seu vot i arrossega vot del PP i de C’s.

Evidentment ni C’s ni Barcelona pel canvi ni com es vulguin dir, no entraran a l’Ajuntament, no obtindran representació. El PP, malgrat el descens continu que evidencia, acaba tenint un cert coixí electoral més fidel que el de formacions com CS o, no cal dir-ho, la tropa que va acompanyar Valls, de manera que fins l’últim moment no se sabrà si entra o no entra.

I tristament l’independentisme tampoc està per tirar cap coet.

La fidelitat de vot d’ERC ha baixat fins el 46,3%, i presenta més d’un 33% d’indecisos. La situació d’ERC ara mateix només pot fer que empitjorar. Malgrat la indigna, repugnant, jugada del règim del 78 encapçalada per Ada Colau, que va treure a ERC l’alcaldia que havia guanyat a les eleccions de maig 2019, ERC s’ha mostrat incondicionalment submisa a Colau, fins al punt de fer-se còmplice de les més demencials, irresponsables i autoritàries polítiques de Colau. N’és un exemple el suport al tramvia per la Diagonal, en contra del que havíem votat la majoria de barcelonins en l’única consulta ciutadana que s’ha fet a Barcelona, és a dir, fent-se còmplice de la més inadmissible gestió despòtica contra la democràcia ciutadana. I moltes altres, com el demencial projecte de la via Laietana, donant suport a Colau per evitar que hagués de fer estudis previs i d’impacte de les seves polítiques. I ara permetent l’aprovació dels pressupostos.

És cert que durant molt de temps l’electorat d’ERC havia sentit una devoció absolutament acrítica, totalment servil, per Colau i els Comuns. Però això s’ha acabat, a nivell electoral. Un 74,2% dels votants d’ERC opinen que la ciutat, que Barcelona, està cada any pitjor que l’any anterior, i un 63,7% d’aquests votants d’ERC qualifiquen la gestió municipal de Colau-Collboni com a dolenta o molt dolenta.

Aquest divorci entre electorat i partit, amb un electorat que ja no pot més en relació a Colau, i un partit absolutament servil a Colau, situa ERC en un panorama molt complicat, del que aquest 46,3% de fidelitat de vot només n’és una primera mostra.

A Junts les coses no estan gaire millor. Tot i que amb la baixa representació mostral de votants de Junts a l’enquesta és complicat fer pronòstics, aquest 39,2% de fidelitat de vot hauria de provocar més d’una reflexió. A diferència d’ERC entre direcció, partit, i electorat, de Junts, no hi ha ni visió ni posicionaments diferencials: un 89,4% de l’electorat de Junts opina que la ciutat ha empitjorat en relació a l’últim any i un 79,4% valora com a dolenta o molt dolenta la gestió municipal.

El lideratge d’Elsa Artadi se situa, entre l’electorat de Junts, a nivell similar al d’Ernest Maragall entre el d’ERC o d’Ada Colau entre el dels Comuns. Per tant el repte de Junts està, clarament, en visualitzar-se no només com l’única oposició, sinó gairebé com l’única alternativa. Mai com ara la ciutadania de Barcelona evidencia que la ciutat està, cada any, pitjor que l’anterior, amb uns percentatges d’insatisfacció i crítica sense precedents a la història de Barcelona. Colau i els seus Comuns, Collboni i el PSC, Eva Parera i com es digui que ara es diuen des que va marxar Valls, i Maragall i ERC són absolutament co-responsables, còmplices, de tots els disbarats de la gestió Colau-Collboni que ha portat Barcelona a l’actual decadència. Fent servir les paraules d’en Carod-Rovira, ara mateix només Junts i Elsa Artadi tenen les MANS NETES per visualitzar un projecte alternatiu al que ha portat a la ruïna a Barcelona, són els únics amb les mans netes per no haver-se fet còmplices de Colau & cia.

La CUP, com a les darreres eleccions, estarà pendent fins l’últim minut de si entra o no entra. I a diferència de les eleccions en les que va entrar, en aquests moments la seva proximitat i complicitat amb Colau i els Comuns pot jugar molt en contra seu. Difícilment la CUP es podrà visualitzar com una proposta que no sigui incondicionalment crossa de Colau o que permeti una majoria alternativa a Colau. I això en aquest escenari, pot pesar molt.

Pel que fa a la resta, siguin Primàries, siguin Pdecat, les seves opcions són menys que zero. Caldrà veure si l’independentisme segueix generant propostes d’iluminatis que com ja reiteradament s’ha vist tenen zero opcions d’aconseguir res que no sigui desgastar l’independentisme.

A la vista d’aquest escenari, i veient tot aquest muntatge de manipulació demoscòpica per aconseguir colar arreu un titular favorable a Colau en una enquesta en la que totes les seves dades (de la gestió i la Barcelona Colau) són les pitjors de la història de Barcelona, no tinc cap dubte que Colau i els Comuns seguiran sent, com han estat aquestes dos últimes eleccions municipals, la gran aposta del Règim del 78.

Per a mi l’enquesta d’avui, amb l’escandalosa manipulació que ha permès escampar el titular que Colau guanyaria les eleccions, seria la més votada, és l’evidència que el Règim del 78 ja no té cap dubte sobre quina hauria de ser la seva estratègia per seguir mantenint el control de Barcelona. Els resultats electorals a Barcelona del PSC les eleccions al Parlament del 14F del 2021 van fer pensar que el PSC podria recuperar la centralitat electoral a Barcelona. Però tal i com estan anant les coses aquesta opció s’ha esvaït. L’electorat de C’s se’n va cap a VOX, no cap al PSC, de manera que les seves opcions de creixement electoral han deixat d’existir.

Les eleccions de maig del 2023 cada cop són més a prop. El Règim del 78 i tot l’establishment ho aposten tot a Colau, i ho fan assumint que això implicarà la desfeta total de Barcelona, que la ciutat no es podrà recuperar del col·lapse i la ruïna a les que Colau ha arrossegat Barcelona.