En suport al CME. Una situació viscuda en 1a persona com a exemple de tot.

Aquesta és una entrada al bloc de 19 de març del 2009 (una part del bloc que ara mateix no és pública). M'ha semblat convenient recuperar l'article avui, un dia en que altre cop la irresponsabilitat, la manipulació i la frivolitat s'abraona injustament sobre el Cos de Mossos d'Esquadra. I jo sempre, sempre, defensaré el Cos de Mossos d'Esquadra. L'estructura d'estat més important que tenim i sense la qual estic convençut, si cal ja ho desenvoluparé en un altre post, no seríem on som, no hauríem pogut arribar a aquesta fase tan avançada del procés sobiranista.

Per situar, estem parlant de l'any 2009. Estem parlant del tripartit. Estem parlant que jo era un activista contra el tripartit. Estic parlant d'uns fets, la primera part del que va motivar l'article en aquell moment, en els que, malgrat tot això, critico les declaracions de CiU, perquè no van estar a l'alçada requerida; dissortadament van caure en aprofitar uns fets per a intentar desgastar un polític. I després el que relato és una vivència personal prou eloqüent, prou significativa del que penso i del que faig.

Sempre defensaré els Mossos. Sempre. I quan tingui alguna cosa, recorreré a la Justícia o als organismes que estimi oportuns, que per a això estan. Intentant sempre preservar l'honor de la institució i separant totalment el que poden ser actuacions individuals reprotxables (que cal combatre i perseguir) del Cos. DONEC PERFICIAM

................................................................................

Patriotisme (post del 19 de març del 2009)

El que ha passat aquests dies em permet suggerir un exemple d’això que sempre dic i defenso en relació a la meva manera de pensar: sóc patriota abans que independentista. Si em pregunten què sóc, o com m'agradaria que em consideressin és amb aquest adjectiu tan malmès i vilipendiat per la progressia... del patriotisme. Per bé que és evident que també sóc independentista, o fins i tot m’atreviria a dir que sóc més aviat separatista.

Vaig defensar, defenso, i defensaré, el desallotjament de la xusma antisistema que okupava les nostres universitats. I vaig defensar, defenso i defensaré l’actuació de la nostra policia. Mireu, la reacció que hi ha hagut a la intervenció policial és pròpia d’un país malalt, d’un país sense sentit del que significa ser país, d’un país que sembla voler-se instal·lar en una eterna adolescència, en una horrorosa "edat del pavo", que té el cap absolutament absorvit per la tonteria i que, a sobre, actua amb un tacticisme polític (i mediàtic i gremial) realment vomitiu.

Em deprimeix (és una manera de dir, jo no em deprimeixo) la reacció de tonteria, blandiblú, estupidesa, papanatisme, espiritualisme, llefiscossisme que hi ha hagut a la intervenció policial d’ahir. Les reaccions que he sentit a la ràdio, he llegit en la premsa, en blocs, em provoquen molta llàstima. Però també, i per sobre de totes elles, la dels polítics, del primer a l’últim. I m’ha enervat la reacció de CiU i el PP demanant explicacions, o la de l’Uriel demanant dimissions. A veure, o tenim sentit del país i actuem amb patriotisme davant aquestes situacions, o pleguem. I per a un patriota el primer que cal, el primer que cal exigir, és no fer servir la nostra policia com a eina de lluita política. La policia és una d’aquestes poques institucions que han de restar al marge de la lluita política. Tot el que he llegit, sentit, etc. és vomitiu i és un exponent d’una falta de patriotisme, de maduresa i de sentit de país espectaculars. Però és clar, el problema ja comença quan al capdavant de la nostra policia hi ha gent que no hi creu, en la policia. Aquí comencen tots els mals. Que continuen amb el desemparament polític que han tingut al llarg d’aquests anys de tripartit, i totes les tonteries que s’ha hagut de menjar el cos dels Mossos d’Esquadra i a banda, evidentment, de la dramàtica ineficàcia del seu comandament polític.

Vol dir això que la policia són uns intocables, i que poden fer el que els hi plagui? En absolut. La nostra policia, com qualsevol altra de les nostres institucions, està sotmesa a l’imperi de la llei i als controls democràtics i judicials sobre les seves actuacions. Només faltaria! Del que em queixo és de l’ús polític que se’n fa.

Fixeu-vos si crec en el que dic que jo mateix, i ara potser algú es queda sorprès, fa tres anys vaig presentar una queixa davant el Síndic de Greuges per una actuació policial envers la meva persona. Els Mossos van tenir amb mi una actuació lamentable, que va acabar en incident; ells em van denunciar al jutjat per la via penal, i jo els vaig denunciar al Síndic de Greuges. En el judici em van absoldre, això ja us ho avanço, perquè no us feu il·lusions. No podia ser d’una altra manera, l’actuació policial va ser impresentable, van incórrer en fals testimoni, al redactar un atestat policial que en seu judicial vaig poder demostrar que era fals, etc. Tot plegat molt desagradable.

En el meu escrit al Síndic de Greuges, en el plantejament de la queixa, i abans de l’exposició dels fets i de la resta de consideracions, vaig fer la següent reflexió, que transcric literal de la queixa presentada:

“Aquest escrit, tot i plantejar una queixa i un requeriment perquè la Sindicatura el tramiti si ho considera prou fonamentat, evita deliberadament recórrer a l’administració de justícia, ja que tot i poder-hi trobar suficients elements per iniciar actuacions, no és aquesta la voluntat del sotasignant, sinó, primer, la d’aclariment d’uns fets i una actitud del tot improcedent per part d’un agent del mossos d’esquadra en exercici de la seva autoritat. Per tant no espero en cap cas amb aquest escrit que se’n derivi un procediment sancionador, ja sigui en via administrativa o penal, sinó una reparació moral i una presa de consciència dels límits de l’actuació policial i el respecte envers els ciutadans.”

Bé, per a mi aquest paràgraf resumeix perfectament el que penso i vull. Tot i ser conscient que podia denunciar els mossos per via penal, no ho vaig fer. Crec en la policia, crec en la nostra policia, i vull que sigui la millor. Per això vaig acudir al Síndic, perquè no pretenia, malgrat tot, i malgrat que qui va acabar als jutjats vaig ser jo, una sanció per als agents, sinó que a través de la meva queixa al Síndic això els pogués servir de reflexió per a millorar i per a que en futures actuacions el seu funcionament fós el que tots els catalans volem que sigui, el que aspirem a que sigui.

Per tant, i per damunt de tot, actuar amb patriotisme. Podria haver muntat un escàndol del meu cas, però no ho vaig fer. La nostra policia no s’ho mereix. L’hem de defensar. Sempre els hi donaré suport. Fins i tot quan s’equivoquen. I, això sí, si s’equivoquen, fer servir proporcionalment tots els mitjans que tenim al nostre abast (que són molts) per exigir reparació o bé per provocar canvis que la facin millor.

Sabeu com va acabar la meva queixa? Jo no sóc cap exclòs social, ni immigrant, ni perroflautista ploramiques, jo sóc un simple advocat. De manera que en el súmmum de la cara dura, des de la Sindicatura de Greuges va i em diuen, entre d'altres tonteries, que atès que en la meva queixa desisteixo de presentar actuacions penals, és que té poc fonament, i que apaadeusiau. No van entendre que jo no volia que sancionessin als mossos, ni obtenir reparació monetària, ni res de res. No podien entendre que ho fés només per exigir reparació moral i que la meva actuació servís perquè aquests agents, als que malgrat tot respecto i sempre defensaré, entenguessin millor el que és i s’espera de la nostra policia.

(....)

.........................................................................

El post seguia amb dissertacions que ara no venen al cas. Les coses són així. Si hi ha una acció recriminable per part de funcionaris públics, hi ha mitjans perquè els ciutadans poguem fer prevaler els nostres drets. Jo, per patriotisme, tinc límits a aquestes accions, per això vaig recórrer a un Síndic excessivament polititzat que no va fer el que havia de fer. Però em negava a seguir la via penal. Si algú, pel que sigui, o per la gravetat dels fets, ho fa, està en el seu dret.

Però deploro i combatré sempre aquells que, aprofitant qualsevol situació ataquen els Mossos d'Esquadra. Jo sempre estaré amb el Cos de Mossos d'Esquadra. Sempre. De la mateixa manera que crec que els ciutadans hem de ser exigents amb els nostres drets si es vulneren per actuacions recriminables. La polèmica d'avui que ha donat peu a tot plegat no m'ho sembla. Més aviat és un muntatge dels antisistema de sempre per a eludir una actuació seva totalment reprotxable. Si són prou temeraris o cegats pel seu odi a la policia per a presentar la denúncia, estic segur que es demostrarà que Mossos no ha tingut una actuació irregular. Ara bé, si es demostrés el contrari, l'obligació dels comandaments policials seria procedir exemplarment, només faltaria.

DONEC PERFICIAM