Les darreres eleccions vaig votar el
President Mas. No només això, vaig fer modestament campanya a favor
de fer-li confiança, perquè pensava que estàvem en un moment
històric i s'havia fet mereixedor de tot el meu
suport.
Però no va ser un suport excloent.
També vaig dir que hi havia motius i raons de sobres per fer
confiança a l'Oriol Junqueras. I que em sabia greu no poder votar,
recolzar, al president Mas i a l'Oriol Junqueras.
Continuo confiant en el President Mas.
Continuo pensant que el seu lideratge, com el de l'Oriol
Junqueras,són providencials per al nostre país. I que els hem de
recolzar a tots dos sense reserves.
Però haig de reconèixer, vull fer
públic, que en mi comença a fer impacte el desgast permanent a que
el líder unionista sr. Duran i Lleida sotmet al President, sense que
aquest reaccioni, o com a mínim jo no en sigui conscient.
Avui el sr. Duran ha apunyalat el
President Mas amb dues afirmacions incendiàries, a la línia de flotació de tot el que representa:
- “jo sócadversari d'ERC”. És una expressió calculadíssima adreçada a fer saltar pels aires el pacte entre el president Mas i n'Oriol Junqueras, entre CiU i ERC.
- “CiU sacseja l'arbre i ERC recull els fruits”. És una expressió adreçada a minar la legitimitat popular del procés cap a l'estat propi.
El president Mas hauria de saber i
estic segur que n'és conscient que si estem disposats als més alts
sacrificis pel nostre país i per ell mateix, el que calgui, en
aquest “el que calgui” no pot incloure-hi la indignitat i ser
sotmesos a vexació pel simple fet de donar-li suport.
ERC i CiU no són adversaris. Un adversari és
un unionista.
La situació és encara més greu si observem que ERC és en aquests moments un aliat fidelíssim del president Mas, un suport imprescindible i un soci lleial.
El sr. Duran, i suposo que això el President també ho sap és la veu pública de l'estratègia unionista. Una estratègia que es basa en els següents eixos:
- Rebentar l'acord Mas-Junqueras, CiU-ERC
- Fer caure el President Mas
- Guanyar temps, mentre es recomposen lideratges i aliances, pequè una possible millora econòmica acabi erosionant l'actual majoria social sobiranista
El front unionista sap que la solidesa
de l'aliança Mas-Junqueras ens fa invencibles, blinda el procés. I
des del mateix moment en que es va establir, estan destinant tots els
seus recursos a rebentar-la. Fins ara sense èxit.
Però ho fan perquè és un pas necessari per a la segona i imprescindible fase de la seva estratègia: fer caure el President Mas, que és la peça clau del procés.
Sense el president Mas o sense
Junqueras el procés quedaria molt tocat, perquè caldria invertir temps en refer el lideratge en el
front polític i assolir novament les majories polítiques que
necessitem.
I és precisament això el que
l'unionisme necessita: temps. L'unionisme -no el hooliganisme unionista- no és cec, i sap que en
l'actual conjuntura el sobiranisme, els partidaris de l'estat propi,
configurem una majoria molt i molt sòlida. Per això necessita
temps. Perquè la seva estratègia està condicionada a un fet: que
el guanyar temps permeti que “arribi” una recuperació econòmica
i que aquesta recuperació comporti la disminuació de l'atur, la
flexibilització fiscal i una millora del finançament de Catalunya
que acabin per erosionar l'actual majoria social partidària de
l'estat propi.
Aquesta és l'estratègia unionista:
Per això, també, la segona expressió,
de que CiU sacseja l'arbre i ERC recull els fruits. No sr. Duran, no.
Qui sacseja l'arbre és el poble, cansat que polítics com vostè
segrestin la voluntat popular i vulguin perpetuar la dependència. Qui sacseja l'arbre som el milió i mig de
persones que vam sortir al carrer l'Onze de setembre del 2012 per dir
que volíem ser un estat. És la gent qui sacseja l'arbre, farts,
totalment farts, que la dependència d'Espanya ens empobreixi fins a
límits insospitats i que tot, absolutament tot el que ens fa ser i
sentir un poble, estigui permanentment amenaçat.
El lideratge del president Mas va
entrar amb lletres d'or a la nostra història quan es va posar al capdavant o al
costat del seu poble. Quan va entendre el que volíem i quan s'hi va
comprometre.
En Duran pensa encara que són els quatre
de sempre que manen que fan que les coses siguin d'una manera o d'una
altra. O vol tornar a aquest status. Que el poble menut no som res. Escòria. Un obstacle
permanent, una nosa, una amenaça.
Per això vol treure la legitimitat
constituent del procés, que és la seva gran fortalesa: que neix de la gent. Per això diu que hi ha “algú” que sacseja un arbre, i
que tots, com uns imbècils, ens movem.
Es veu massa el llautó. Es veu massa
que el sr. Duran, com a líder de l'unionisme fa tot el que pot, dia
i nit, per rebentar l'acord amb ERC, perquè sap que és la manera
més ràpida de fer caure el president Mas. Es veu massa, també, que
donen per descomptat que podran fer-lo caure, i que
si el fan responsable d'haver estat qui va sacsejar l'arbre, “muerto
el perro, muerta la rabia”.
Per tot això penso que és urgent una intervenció contundent del president Mas si no vol que tot plegat desemboqui en aquest escenari letal per a ell i letal per al procés. Cal acabar amb la situació de fora de control i d'erosió i desllialtat permanent d'en Duran.
Entrades
1 comentari:
Estimat Elies,
potser comencem a pensar de que el cerillo és presoner d'un xantatge personal que li estan fent aquells que no volen que Catalunya marxi d'espanya. Certament, no veig d'on poden venir les seves declaracions si no malpenso, potser després de 30 anys a Madrid no tingui algun afer faldiller que no vol que surti a la llum pública, però que sortirà si es posiciona inequivocament pel dret a decidir o bé, no fa res per evitar-ho.
El que acabo de dir sçon suposicions sense cap mena de prova ni tan sols fonament, però no m'extranyaria que podés ser una hipòtesi plausible
Publica un comentari a l'entrada