La gran banca se suma a la campanya de la por... i la vergonya dels silencis còmplices

Divendres. D'avui en vuit, final de campanya. D'avui en vuit estarem a l'Avinguda Maria Cristina, al míting final de Junts pel Sí. Donant-hi ple suport. Abans, però, dimarts, estarem a l'acte final de Junts pel Sí a Cornellà.

Aquest cap de setmana se suposa han d'aparèixer unes quantes enquestes. Insospitadament aquesta campanya n'hi ha hagut molt poques, i amb molt poca informació. Jo ho atribueixo al fet que les enquestes no deuen donar el que els poders fàctics volen que donin. I aquest acojone que tenen els poders fàctics fa que prefereixin amagar enquestes que no pas publicar-les.

Avui sembla que hem arribat a un dels punts àlgids de la campanya de la por que promou l'estat espanyol i tot l'entramat de poder que controla, directament o a través dels anomenats «poders fàctics», amb el pronunciament que ha fet la gran banca de que si guanya el Sí es plantegen marxar de Catalunya.

VA HOME VA!

Realment la indecència de la campanya unionista és acollonant. La gran banca alliçonant-nos. Dient que ojo amb el que votem, que si no fem el que ells volen, se'n van. A on?

Ah! Això dels rescats, quants favors que deuen tants que els hi han salvat el seu cul amb els nostres diners. Un estat, l'espanyol, que ha preferit salvar bancs que persones, que ha col·locat tota la xusma corrupta que va des dels partits als grans sindicats, als seus consells d'administració, amb les seves targetes opaques i els seus silencis còmplices amb tot el disbarat que hi passava. Amb aquest cobra i calla tan hispànic. I ara ens volen dir el que hem de votar.

VA HOME VA!

Nosaltres, els del Sí, això ja sabíem acabaria passant. De fet ens és relativament igual. Perquè el que ells no saben o no volen veure és que HEM PERDUT LA POR. Ja no ens poden espantar com potser haurien pogut fer temps enrere. Ara cada nova amenaça, cada nou insult, cada nova agressió, lluny d'acovardir-nos, ens referma col·lectivament, ens fa més forts i més determinats en la nostra voluntat.

NO TENIM POR!

Avui, a la vista del comunicat de la gran banca, qui pitjor ho deu haver passat, si encara els hi queda un bri de decència i de vergonya, són el conglomerat de Catalunya Sí Que Es Pot (CSQEP), els podemitos, iniciativeros, etc. Ha de ser molt dur passar del bla bla bla del «encerclem La Caixa» a votar amb la gran banca. 

Déu n'hi dó, amics, Déu n'hi dó... És el que va passar de les paraules als fets, és a dir, a no arribar als fets i quedar-se amb les paraules. Avui heu demostrat, companys del CSQEP, que quan arribeu a la frontera dels fets, us cagueu a sobre. El vostre silenci còmplice amb totes les amenaces que s'estan llençant damunt el procés i una molt important part de la ciutadania de Catalunya, per l'únic delicte de voler votar, us perseguirà tota la vida.

No podeu anar de campions, de puretes, de perdona vides, de «Mas caca», de discursets arreglalotodofacilfacil, de «no a la troika», i tot el vostre bla bla bla de progre i assistir impassibles a tanta amenaça i insult com estem rebent.

Avui ha estat la gran banca. Com se us queda el cos pensant que el vostre vot és el mateix que vol la gran banca?

Fa dues setmanes Pablo Iglesias llençava per la claveguera tot el treball del PSUC, amb aquell discurs fastigosament etnicista, quan apel·lava, perquè no sabia com dir-nos, a «esa gente», els que som fills de pares andalusos, murcians, extremenys... El PSUC, tants anys treballant per una integració positiva de tota la gent que vivia i treballava a Catalunya, amb independència del seu origen, tants anys treballant per allò de «un sol poble» i ve aquest niñato de Madrid i en un míting ho llença tot per la claveguera amb el silenci còmplice i vergonyant dels hereus, ni que sigui formalment, d'aquell PSUC.

I ara, aquesta setmana, ens amenacen des de la UE i des de la gran banca i vosaltres seguiu posant-vos de perfil, com si la cosa no anés amb vosaltres.

Quina vergonya, companys, quina vergonya.

Encerclem La Caixa, sí. Però votant amb la gran banca. Quin postureo més fastigós. Però que no ho veieu? Com podeu mantenir aquest silenci còmplice davant coses així? Quina credibilitat us quedarà, a partir d'ara?

Ja és ben cert que un procés de la duresa del procés independentista català acaba posant a tothom al seu lloc, treient les màscares darrere les que fins ara s'havia pogut estar fent la viuviu. Heu quedat ben retrats com a progres de postal...

Si, com espero, el 27S guanyem i assolim la independència, d'aquí uns anys, què explicareu als vostres fills o néts, d'aquest procés i del vostre paper? Que mentre centenars de milers de persones es manifestaven per un país nou, més lliure, pròsper i just, vosaltres us anàveu a encerclar La Caixa i que quan la gran banca es va llençar damunt aquests centenars de milers de persones amenaçant-los perquè no votessin en consciència vosaltres us vàreu amagar al WC, callats com uns putes i votant amb complicitat amb la gran banca? Què explicareu? Que mentre fèiem front a tota mena d'insults, falsedats, menyspreu i amenaces vosaltres demanàveu reformar el TC? Que mentre tot l'establishment movia totes les seves peces i altaveus en una vergonyosa campanya de la por contra el procés vosaltres anàveu repetint com un lloro per tot arreu «Mas caca»?

Què fareu, quan els vostres vots se sumin a tots els vots dels partits de l'establishment, del PP, de C's, etc.?

No se us regira l'estómac del paperot que esteu fent, de quedar igual que un Duran qualsevol???

Doncs res, seguiu amb els vostres discursets, seguiu amb les vostres soflames buides, seguiu amb tot el que us portarà a votar el que vol es voti la gran banca i l'establishment, i feu-vos, amb el vostre silenci, còmplices de les seves amenaces.

Nosaltres ja hem perdut la por. Nosaltres estem construint, no fent discursos. Nosaltres estem posant els fonaments d'un nou país que només podrà ser si ho volem la majoria, democràticament. Vosaltres estàveu sempre en el nostre «nosaltres», però us n'heu exclòs vergonyosament. Traint la tradició de partits com el PSUC, del que ni que sigui formalment en sou hereus. Traint tantes coses que no trigareu molt en no poder viure amb aquesta càrrega de vergonya damunt vostre, per aquest silenci còmplice i covard quan tanta gent del vostre país estava treballant per un país nou, fent front a tantes amenaces i tanta campanya de la por només per la il·lusió i l'esperança de poder construir un país nou.

Seguiu amb els vostres discursets. Però lliçons, a partir d'ara, NI UNA!