Avui hem passat el dia a l'Anoia. Ens hi hem aplegat prop de 40 bons amics i camarades, amb molts anys de lluita darrere nostre. Hem volgut compartir en un ambient distès i lúdic les nostres visions sobre el moment que estem vivint, el que estem fent, el que podem fer, etc.
També hem volgut recordar Josep Miserachs, l'amic que ens va deixar fa molt poc, i massa, massa, jove, però que sempre tindrem present i que sempre trobarem a faltar. I més que mai en trobades així i en moments així, en Josep, la seva lucidesa, la seva experiència, el seu humor britànic, el seu patriotisme. Esperem estar a l'alçada, Josep.
Ahir amb el nostre grup mòtard vam organitzar-nos per pujar a Vic l'Onze pel matí, a participar en la VI mani independentista en moto, fins al centre de Barcelona. Serà la nostra primera participació com a grup, amb els nostres colors.
Però el tema del dia i del cap de setmana és que finalment han aparegut les enquestes sobre el 27S. La velocitat a la que han passat totes les coses des que es va concretar la candidatura conjunta, tota la feina fins completar la candidatura, donar a conèixer el programa, explicar el sentit que tenia, i que tot això hagi passat amb l'agost pel mig ha fet inviable fer cap enquesta fins ara.
Més que mai aquestes eleccions caldrà tenir una extraordinària prudència amb les enquestes. La candidatura que aplega les dues actuals principals forces polítiques de Catalunya (CDC i ERC) és una marca nova amb un candidat nou. I també una altra de les candidatures és una marca nova, els de Catalunya Sí Que Es Pot (que integra ICV i Podemos).
Per tant no hi ha històric, hi haurà més dificultats que mai per corregir els possibles biaixos de l'enquesta i per contrastar la representativitat de la mostra. Així doncs, més prudència que mai i més alerta que mai, perquè a més a més, com deia en l'últim escrit, també ens trobem en una situació insòlita des del punt de vista de la parcialitat de la majoria dels mitjans de comunicació, que han esdevingut un agent actiu, de primer nivell, de les armes que l'unionisme fa servir contra el procés. Tant El Periódico com La Vanguardia han aparcat qualsevol racó de decència periodística que els hi pogués quedar per esdevenir peces bàsiques de la brunete mediàtica amb que l'estat espanyol i l'unionisme confien per desgastar el procés. Davant aquesta parcialitat indissimulada, més prudència i més alerta que mai amb les enquestes, perquè molt em temo seran també més que mai una eina de propaganda.
Vol dir això que no ens les hem de mirar? En cap cas. Només demano prudència.
Al meu entendre davant qualsevol enquesta que aparegui cal tenir en compte:
- d'entrada la seva coherència amb la resta d'enquestes que anem coneixent. Fins ara no n'hi havia hagut cap. Avui hem conegut la de El Punt Avui. I demà la de El Periódico. Hem de mirar si són coherents entre elles o no. Si no ho són ja tenim un primer nivell d'alerta, perquè evidencia la dificultat per a configurar una opinió representativa. Si són coherents, en canvi, ja els podem prestar una mica més d'atenció.
- una segona cosa que gairebé sempre podrem aprofitar de qualsevol enquesta serà les tendències que ens assenyala. De debò, tot i que el repartiment d'escons que projecti sigui el més llaminer, sempre serà la part menys fiable i la que més fàcilment ens pot induir a error. En canvi, observar les tendències que assenyala en les seves diferents dimensions ens pot aportar moltíssimes claus.
- caldria exigir el nostre dret a un mínim de transparència i rigor en la informació que rebem, que es publiqui sempre el dossier complet de l'enquesta, no només quatre taules resum agregades. Això ens permetria aprofundir en la fiabilitat de l'enquesta i trobar altres elements d'informació que poden ser interessants, més enllà dels que els mitjans considerin que han de publicar. Amagar informació bàsica de l'enquesta predisposa a malfiar-se'n. Hauríem d'exigir tots, gairebé des del Parlament, que tota enquesta que es publiqui vagi acompanyada d'un dossier mínim que asseguri uns estàndards de transparència als que tenim dret.
- finalment, davant qualsevol enquesta, contrastar-la també amb les nostres sensacions. És la part menys científica de l'anàlisi, perquè de fet és purament subjectiva, però la nostra experiència, el coneixement de la realitat que tenim, el que veiem, el que sentim, etc. ens pot ajudar a valorar-la i a interpretar-la.
Un cop d'ull inicial a l'enquesta de El Punt Avui.
L'enquesta està feta a 1.221 persones, és una mostra gran, atès que la majoria de mitjans de comunicació treballen amb mostres de 800 persones. Només els organismes oficials, com el CEO o el CIS treballen amb mostres superiors.
El treball de camp es va realitzar entre l'1 i el 3 de setembre, per tant amb totes les candidatures tancades i presentades. I, el que és més important en termes polítics, després de l'operació mediàtico-policial dels escorcolls a les seus de la Catdem i de CDC, i de totes les mentides i falsedats que es van «filtrar» i que han alimentat els mitjans unionistes de manera obsessiva. Per tant l'enquesta ha recollit, cas que s'hagi donat, l'efecte polític d'aquesta operació d'estat.
Els resultats de l'enquesta en termes d'intenció de vot des del punt de vista independentista són molt bons. Ofereix un panorama d'una victòria claríssima de les forces independentistes, amb una projecció de 65-70 diputats per a Junts pel Sí i de 8-10 per a la CUP, que també ens aproximaria una victòria en vots de fins al 52,5%.
Una de les dades que avui no tenim és el comportament electoral dels enquestats en funció del record de vot, anàlisi que ens permetria veure quines són les fortaleses i les febleses de cadascuna de les opcions.
Cal tenir present, a més, que un 25% dels electors encara no ha decidit el seu vot. La informació que ens donen ens permet veure, però, que no sembla que aquests indecisos hagin d'alterar els resultats que es projecten amb el vot decidit, atès que aquest col·lectiu continua situant Junts pel Sí com la seva primera opció. Hi ha una part d'aquest col·lectiu que sí manifesta dubtes entre formacions, però en termes independentistes és tranquilitzador que els dubtes puguin estar entre Junts pel Sí i la CUP. De fet l'única frontera de transvassament de vot entre blocs té com a protagonista els que dubten entre Junts pel Sí, CUP i CSQEP, mentre que una altra de les bosses d'indecisió és la que se situa entre PP i C's.
Després hi tornaré, sobre aquesta part de l'enquesta, però ara m'interessa analitzar una altra pregunta: el posicionament de l'enquestat en resposta Sí/No davant la independència. També en aquest cas la independència guanya amb un 50,1, mentre que el No se situaria a força distància, amb un 35,9%, i un 12% NS/NC.
Més enllà d'aquests resultats, la informació que ens proporciona El Punt Avui és interessant perquè ens situa sobre la pista d'una qüestió que serà cabdal en aquestes eleccions, i que ja fa temps vinc explicant i argumentant: quin serà el comportament del sector més moderat d'antics votants de CiU i quin serà el comportament dels electors independentistes dels antics votants d'ICV (entesos com a aquells enquestats que diuen van votar ICV les últimes eleccions i que votarien Sí en un referèndum d'independència).
Doncs bé, segons El Punt Avui, un 81% dels antics votants de CiU del 2012 votarien Sí a la independència en un referèndum. És una dada molt rellevant perquè confirma plenament el que ja veníem observant de fa temps: la clau de la majoria social independentista està en aquest viratge que ha protagonitzat el món convergent. Aquest creixement del Sí a la independència entre els seus votants, fins a aquest 81% és la clau de l'actual majoria social. I és també una molt bona notícia per a Junts pel Sí, perquè aquest vot (recordem que és la força més votada) amb tota probabilitat se'n va sense problemes cap a Junts pel Sí, segueix a Mas, a CDC i a Demòcrates (el partit socialcristià creat després de la crisi a Unió, i que també estan a Junts pel Sí).
Però un altre element rellevant sobre el que aquesta informació ens posa sobre la pista és què passarà amb aquest 19% d'antics votants de CiU que a la pregunta del referèndum no votarien Sí. Ens falta informació per saber quin és el seu comportament en la pregunta de votació a partits. Malgrat que ara no tinguin decidit votar Sí en un referèndum, seguiran votant a Mas i per tant a Junts pel Sí? O canviaran de vot, i votaran altres opcions o s'abstindran?
El segon comportament clau davant el 27S que ara mateix és una incògnita és el que tindrà aquest 50% d'antics votants d'ICV que diuen, segons aquesta enquesta, que votarien Sí en un referèndum. Tot i que un 50% em sembla molt, d'acord a les dades d'altres enquestes que tenim, la qüestió és igualment rellevant siguin un 50% o un 30% dels antics votants d'ICV. Si davant el 27S aquest vot Sí d'ICV actua en clau plebiscitària i vota a les forces que representen el Sí (Junts pel Sí i la CUP) això asseguraria el triomf del Sí.
Si pel contrari el votant Sí d'ICV el 27S vota en clau de partit i d'eleccions autonòmiques, la victòria del Sí es pot veure amenaçada. Fixem-nos, en aquest punt, en la importància que té el que hem vist abans, en analitzar el 25% de votants que no ho tenen decidit. Hem vist que d'aquest col·lectiu l'únic grup el comportament del qual té incidència en termes plebiscitàries, de moviment de vot entre blocs, és el que dubta entre Junts pel Sí, CUP i CSQEP. És molt possible que una part d'aquest votant d'ICV que diu votaria Sí en referèndum estigui en aquest grup, per això és també un dels punts clau del 27S.
Per tenir una visió més integral del possible comportament d'aquests dos grups necessitaria tenir més informació, però si tornem a la informació de la projecció de vot per partits podem tenir alguna pista.
Abans deia que una de les claus serà el comportament d'aquest 19% d'antics votants de CiU que ara mateix no votarien Sí a la independència. En lògica política sembla que ha de ser un antic votant que no votarà Junts pel Sí si vota en termes de plebiscitàries. I si apliquem la mateixa lògica, sembla que seria un vot susceptible de bascular cap a la proposta petainista que ha configurat Unió. Però, ai làs! L'enquesta deixa fora del Parlament a Unió, diu que no té cap possibilitat d'obtenir ni un diputat.
Si això és així vol dir que aquest 19% potser no sabem si seguirà a Mas a Junts pel Sí, però el que sembla clar és que no segueix a Duran i la seva proposta petainista.
Si fem la mateixa anàlisi amb el % de Sí dels antics votants d'ICV segons la informació que ens donen diu que CSQEP milloraria sensiblement els resultats d'ICV, tot i que en la projecció d'escons només passi de 13 a una forquilla de 12-16. Tenint en compte que CSQEP integra moltes altres forces polítiques, entre d'altres Podemos, que abans de la configuració de la coalició les enquestes situaven en solitari com a tercera força política, en una pregunta en la que els enquestats també podien optar per ICV, no sembla que la coalició estigui recollint tots els suports que podia tenir sobre el paper abans de configurar-se.
Per tant, podríem estar davant un escenari en el que aquest % d'antics votants d'ICV indepes s'estaria posicionant de diferents maneres. Una part seguiria a ICV a la candidatura CSQEP (i això és un vot que perd la independència), una part com ja hem vist estaria dubtant entre els dos blocs i una altra part a criteri meu ja hauria marxat cap al bloc del Sí, ja sigui cap a Junts pel Sí o cap a la CUP (no tenim prou informació per mesurar-ho). Si això no estigués passant els resultats que projecta l'enquesta de CSQEP serien, sens dubte, millors.
Per acabar aquests apunts, fem la lectura de tendències que com deia abans és el més interessant:
- Junts pel Sí s'ha consolidat clarament com a marca electoral guanyadora, ha provocat que les eleccions tinguin per a tothom una lectura plebiscitària, està conservant majoritàriament el vot de les forces que la integren i s'ha posicionat com la força de referència, amb capacitat d'atracció i mobilització al carrer i a les urnes. És, a més, l'única força que pot garantir la governabilitat del país.
- la CUP creix, però hi ha incerteses encara sobre quin serà finalment aquest creixement
- CSQEP està fracassant. No està aconseguint impedir que aquestes eleccions tinguin caràcter plebiscitari, com era el paper que l'unionisme i l'estat espanyol li havien reservat, i a més a més no està connectant amb bona part de l'electorat que les forces que l'integren tenien o semblaven tindrien.
-la batalla pel vot unionista més radical i identitari que representen C's i PP està més viva que mai. Ssembla que Garcia-Albiol podria aturar la fuga cap a C's que donaven totes les enquestes perquè l'Arrimadas no té el ganxo ni la força electoral del Rivera.
- el PSC confirma la seva irrellevància
- Unió, instal·lada en el zero, també han fracassat en el seu intent de fer descarrilar el procés emportant-se vot de CiU per fer perillar la majoria independentista. I la seva proposta petainista no atrau votants d'enlloc, i menys d'enlloc dels antics votants de CiU.
Així doncs, com heu vist, tot i la prudència amb la que cal contemplar aquesta enquesta, la primera digna d'aquest nom, hi havia coses interessants d'analitzar. El Punt Avui ens ha donat una informació força completa, tot i que m'agradaria que posessin a la disposició dels lectors un dossier més complet, com a exercici de transparència. L'empresa que l'ha feta és GAPS, que són molt seriosos. Conec en Molas i em mereix tota la confiança.
Esperarem a veure quins resultats ens proporcionarà el CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas, organisme estatal), suposo que en breu tindrem resultats. Pel que fa als mitjans unionistes com El Periódico o La Vanguardia, la seva bel·ligerància contra el procés és tan salvatge que no tinc cap dubte també usaran les enquestes per intentar desgastar-nos.
Seguim! DONEC PERFICIAM!
També hem volgut recordar Josep Miserachs, l'amic que ens va deixar fa molt poc, i massa, massa, jove, però que sempre tindrem present i que sempre trobarem a faltar. I més que mai en trobades així i en moments així, en Josep, la seva lucidesa, la seva experiència, el seu humor britànic, el seu patriotisme. Esperem estar a l'alçada, Josep.
Ahir amb el nostre grup mòtard vam organitzar-nos per pujar a Vic l'Onze pel matí, a participar en la VI mani independentista en moto, fins al centre de Barcelona. Serà la nostra primera participació com a grup, amb els nostres colors.
Però el tema del dia i del cap de setmana és que finalment han aparegut les enquestes sobre el 27S. La velocitat a la que han passat totes les coses des que es va concretar la candidatura conjunta, tota la feina fins completar la candidatura, donar a conèixer el programa, explicar el sentit que tenia, i que tot això hagi passat amb l'agost pel mig ha fet inviable fer cap enquesta fins ara.
Més que mai aquestes eleccions caldrà tenir una extraordinària prudència amb les enquestes. La candidatura que aplega les dues actuals principals forces polítiques de Catalunya (CDC i ERC) és una marca nova amb un candidat nou. I també una altra de les candidatures és una marca nova, els de Catalunya Sí Que Es Pot (que integra ICV i Podemos).
Per tant no hi ha històric, hi haurà més dificultats que mai per corregir els possibles biaixos de l'enquesta i per contrastar la representativitat de la mostra. Així doncs, més prudència que mai i més alerta que mai, perquè a més a més, com deia en l'últim escrit, també ens trobem en una situació insòlita des del punt de vista de la parcialitat de la majoria dels mitjans de comunicació, que han esdevingut un agent actiu, de primer nivell, de les armes que l'unionisme fa servir contra el procés. Tant El Periódico com La Vanguardia han aparcat qualsevol racó de decència periodística que els hi pogués quedar per esdevenir peces bàsiques de la brunete mediàtica amb que l'estat espanyol i l'unionisme confien per desgastar el procés. Davant aquesta parcialitat indissimulada, més prudència i més alerta que mai amb les enquestes, perquè molt em temo seran també més que mai una eina de propaganda.
Vol dir això que no ens les hem de mirar? En cap cas. Només demano prudència.
Al meu entendre davant qualsevol enquesta que aparegui cal tenir en compte:
- d'entrada la seva coherència amb la resta d'enquestes que anem coneixent. Fins ara no n'hi havia hagut cap. Avui hem conegut la de El Punt Avui. I demà la de El Periódico. Hem de mirar si són coherents entre elles o no. Si no ho són ja tenim un primer nivell d'alerta, perquè evidencia la dificultat per a configurar una opinió representativa. Si són coherents, en canvi, ja els podem prestar una mica més d'atenció.
- una segona cosa que gairebé sempre podrem aprofitar de qualsevol enquesta serà les tendències que ens assenyala. De debò, tot i que el repartiment d'escons que projecti sigui el més llaminer, sempre serà la part menys fiable i la que més fàcilment ens pot induir a error. En canvi, observar les tendències que assenyala en les seves diferents dimensions ens pot aportar moltíssimes claus.
- caldria exigir el nostre dret a un mínim de transparència i rigor en la informació que rebem, que es publiqui sempre el dossier complet de l'enquesta, no només quatre taules resum agregades. Això ens permetria aprofundir en la fiabilitat de l'enquesta i trobar altres elements d'informació que poden ser interessants, més enllà dels que els mitjans considerin que han de publicar. Amagar informació bàsica de l'enquesta predisposa a malfiar-se'n. Hauríem d'exigir tots, gairebé des del Parlament, que tota enquesta que es publiqui vagi acompanyada d'un dossier mínim que asseguri uns estàndards de transparència als que tenim dret.
- finalment, davant qualsevol enquesta, contrastar-la també amb les nostres sensacions. És la part menys científica de l'anàlisi, perquè de fet és purament subjectiva, però la nostra experiència, el coneixement de la realitat que tenim, el que veiem, el que sentim, etc. ens pot ajudar a valorar-la i a interpretar-la.
Un cop d'ull inicial a l'enquesta de El Punt Avui.
L'enquesta està feta a 1.221 persones, és una mostra gran, atès que la majoria de mitjans de comunicació treballen amb mostres de 800 persones. Només els organismes oficials, com el CEO o el CIS treballen amb mostres superiors.
El treball de camp es va realitzar entre l'1 i el 3 de setembre, per tant amb totes les candidatures tancades i presentades. I, el que és més important en termes polítics, després de l'operació mediàtico-policial dels escorcolls a les seus de la Catdem i de CDC, i de totes les mentides i falsedats que es van «filtrar» i que han alimentat els mitjans unionistes de manera obsessiva. Per tant l'enquesta ha recollit, cas que s'hagi donat, l'efecte polític d'aquesta operació d'estat.
Els resultats de l'enquesta en termes d'intenció de vot des del punt de vista independentista són molt bons. Ofereix un panorama d'una victòria claríssima de les forces independentistes, amb una projecció de 65-70 diputats per a Junts pel Sí i de 8-10 per a la CUP, que també ens aproximaria una victòria en vots de fins al 52,5%.
Una de les dades que avui no tenim és el comportament electoral dels enquestats en funció del record de vot, anàlisi que ens permetria veure quines són les fortaleses i les febleses de cadascuna de les opcions.
Cal tenir present, a més, que un 25% dels electors encara no ha decidit el seu vot. La informació que ens donen ens permet veure, però, que no sembla que aquests indecisos hagin d'alterar els resultats que es projecten amb el vot decidit, atès que aquest col·lectiu continua situant Junts pel Sí com la seva primera opció. Hi ha una part d'aquest col·lectiu que sí manifesta dubtes entre formacions, però en termes independentistes és tranquilitzador que els dubtes puguin estar entre Junts pel Sí i la CUP. De fet l'única frontera de transvassament de vot entre blocs té com a protagonista els que dubten entre Junts pel Sí, CUP i CSQEP, mentre que una altra de les bosses d'indecisió és la que se situa entre PP i C's.
Després hi tornaré, sobre aquesta part de l'enquesta, però ara m'interessa analitzar una altra pregunta: el posicionament de l'enquestat en resposta Sí/No davant la independència. També en aquest cas la independència guanya amb un 50,1, mentre que el No se situaria a força distància, amb un 35,9%, i un 12% NS/NC.
Més enllà d'aquests resultats, la informació que ens proporciona El Punt Avui és interessant perquè ens situa sobre la pista d'una qüestió que serà cabdal en aquestes eleccions, i que ja fa temps vinc explicant i argumentant: quin serà el comportament del sector més moderat d'antics votants de CiU i quin serà el comportament dels electors independentistes dels antics votants d'ICV (entesos com a aquells enquestats que diuen van votar ICV les últimes eleccions i que votarien Sí en un referèndum d'independència).
Doncs bé, segons El Punt Avui, un 81% dels antics votants de CiU del 2012 votarien Sí a la independència en un referèndum. És una dada molt rellevant perquè confirma plenament el que ja veníem observant de fa temps: la clau de la majoria social independentista està en aquest viratge que ha protagonitzat el món convergent. Aquest creixement del Sí a la independència entre els seus votants, fins a aquest 81% és la clau de l'actual majoria social. I és també una molt bona notícia per a Junts pel Sí, perquè aquest vot (recordem que és la força més votada) amb tota probabilitat se'n va sense problemes cap a Junts pel Sí, segueix a Mas, a CDC i a Demòcrates (el partit socialcristià creat després de la crisi a Unió, i que també estan a Junts pel Sí).
Però un altre element rellevant sobre el que aquesta informació ens posa sobre la pista és què passarà amb aquest 19% d'antics votants de CiU que a la pregunta del referèndum no votarien Sí. Ens falta informació per saber quin és el seu comportament en la pregunta de votació a partits. Malgrat que ara no tinguin decidit votar Sí en un referèndum, seguiran votant a Mas i per tant a Junts pel Sí? O canviaran de vot, i votaran altres opcions o s'abstindran?
El segon comportament clau davant el 27S que ara mateix és una incògnita és el que tindrà aquest 50% d'antics votants d'ICV que diuen, segons aquesta enquesta, que votarien Sí en un referèndum. Tot i que un 50% em sembla molt, d'acord a les dades d'altres enquestes que tenim, la qüestió és igualment rellevant siguin un 50% o un 30% dels antics votants d'ICV. Si davant el 27S aquest vot Sí d'ICV actua en clau plebiscitària i vota a les forces que representen el Sí (Junts pel Sí i la CUP) això asseguraria el triomf del Sí.
Si pel contrari el votant Sí d'ICV el 27S vota en clau de partit i d'eleccions autonòmiques, la victòria del Sí es pot veure amenaçada. Fixem-nos, en aquest punt, en la importància que té el que hem vist abans, en analitzar el 25% de votants que no ho tenen decidit. Hem vist que d'aquest col·lectiu l'únic grup el comportament del qual té incidència en termes plebiscitàries, de moviment de vot entre blocs, és el que dubta entre Junts pel Sí, CUP i CSQEP. És molt possible que una part d'aquest votant d'ICV que diu votaria Sí en referèndum estigui en aquest grup, per això és també un dels punts clau del 27S.
Per tenir una visió més integral del possible comportament d'aquests dos grups necessitaria tenir més informació, però si tornem a la informació de la projecció de vot per partits podem tenir alguna pista.
Abans deia que una de les claus serà el comportament d'aquest 19% d'antics votants de CiU que ara mateix no votarien Sí a la independència. En lògica política sembla que ha de ser un antic votant que no votarà Junts pel Sí si vota en termes de plebiscitàries. I si apliquem la mateixa lògica, sembla que seria un vot susceptible de bascular cap a la proposta petainista que ha configurat Unió. Però, ai làs! L'enquesta deixa fora del Parlament a Unió, diu que no té cap possibilitat d'obtenir ni un diputat.
Si això és així vol dir que aquest 19% potser no sabem si seguirà a Mas a Junts pel Sí, però el que sembla clar és que no segueix a Duran i la seva proposta petainista.
Si fem la mateixa anàlisi amb el % de Sí dels antics votants d'ICV segons la informació que ens donen diu que CSQEP milloraria sensiblement els resultats d'ICV, tot i que en la projecció d'escons només passi de 13 a una forquilla de 12-16. Tenint en compte que CSQEP integra moltes altres forces polítiques, entre d'altres Podemos, que abans de la configuració de la coalició les enquestes situaven en solitari com a tercera força política, en una pregunta en la que els enquestats també podien optar per ICV, no sembla que la coalició estigui recollint tots els suports que podia tenir sobre el paper abans de configurar-se.
Per tant, podríem estar davant un escenari en el que aquest % d'antics votants d'ICV indepes s'estaria posicionant de diferents maneres. Una part seguiria a ICV a la candidatura CSQEP (i això és un vot que perd la independència), una part com ja hem vist estaria dubtant entre els dos blocs i una altra part a criteri meu ja hauria marxat cap al bloc del Sí, ja sigui cap a Junts pel Sí o cap a la CUP (no tenim prou informació per mesurar-ho). Si això no estigués passant els resultats que projecta l'enquesta de CSQEP serien, sens dubte, millors.
Per acabar aquests apunts, fem la lectura de tendències que com deia abans és el més interessant:
- Junts pel Sí s'ha consolidat clarament com a marca electoral guanyadora, ha provocat que les eleccions tinguin per a tothom una lectura plebiscitària, està conservant majoritàriament el vot de les forces que la integren i s'ha posicionat com la força de referència, amb capacitat d'atracció i mobilització al carrer i a les urnes. És, a més, l'única força que pot garantir la governabilitat del país.
- la CUP creix, però hi ha incerteses encara sobre quin serà finalment aquest creixement
- CSQEP està fracassant. No està aconseguint impedir que aquestes eleccions tinguin caràcter plebiscitari, com era el paper que l'unionisme i l'estat espanyol li havien reservat, i a més a més no està connectant amb bona part de l'electorat que les forces que l'integren tenien o semblaven tindrien.
-la batalla pel vot unionista més radical i identitari que representen C's i PP està més viva que mai. Ssembla que Garcia-Albiol podria aturar la fuga cap a C's que donaven totes les enquestes perquè l'Arrimadas no té el ganxo ni la força electoral del Rivera.
- el PSC confirma la seva irrellevància
- Unió, instal·lada en el zero, també han fracassat en el seu intent de fer descarrilar el procés emportant-se vot de CiU per fer perillar la majoria independentista. I la seva proposta petainista no atrau votants d'enlloc, i menys d'enlloc dels antics votants de CiU.
Així doncs, com heu vist, tot i la prudència amb la que cal contemplar aquesta enquesta, la primera digna d'aquest nom, hi havia coses interessants d'analitzar. El Punt Avui ens ha donat una informació força completa, tot i que m'agradaria que posessin a la disposició dels lectors un dossier més complet, com a exercici de transparència. L'empresa que l'ha feta és GAPS, que són molt seriosos. Conec en Molas i em mereix tota la confiança.
Esperarem a veure quins resultats ens proporcionarà el CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas, organisme estatal), suposo que en breu tindrem resultats. Pel que fa als mitjans unionistes com El Periódico o La Vanguardia, la seva bel·ligerància contra el procés és tan salvatge que no tinc cap dubte també usaran les enquestes per intentar desgastar-nos.
Seguim! DONEC PERFICIAM!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada