Demà dijous comença la campanya electoral del 27S. La candidatura de Junts pel Sí continua omplint places i presentant propostes. A nivell de percepció -subjectiva- la il·lusió generada és brutal.
Dilluns Raül Romeva, Oriol Junqueras, Jordi Turul i la Nerea Martí van concentrar unes 600 persones a la Plaça Catalunya de Cornellà, un lloc que fins ara pràcticament només el PSC s'atrevia a fer servir.
Demà dijous també serà la vespra de l'Onze. Com cada any, acudirem al Fossar de les Moreres, a fer la nostra ofrena, símbol de record, respecte i compromís amb tots els patriotes que van morir en el setge de Barcelona, lluitant per les nostres llibertats. A les 20:00 Junts pel Sí hi ha convocat també un acte polític. I a les 23:00 l'acte d'inici de campanya, a la Plaça Pau Vila.
Avui dimecres una delegació del Govern de Catalunya ha exposat el cas català davant la comissió d'afers europeus de la Cambra de representants dels Estats Units d'Amèrica, enmig d'un gran interès i simpatia. És un dels fets polítics més transcendents que haurem viscut aquests dies. El President d'aquesta comissió, republicà, ha dit que els catalans tenim el dret d'autodeterminació i que el model d'Escòcia és el camí a a seguir per part de Rajoy. És un èxit sense precedents de la jove diplomàcia catalana. És una declaració molt i molt important que esperem sigui també transcedent i influent.
Però avui destinaré el post a analitzar algunes coses de l'enquesta del Periódico de diumenge. Tot i que en termes demoscòpics la intenció de vot directa que manifesten els enquestats és una dada que sempre cal agafar amb pinces, amb molta cura, perquè cal estar molt pendents de la mostra per efectuar les correccions tècniques que ens permetin projectar una intenció de vot amb més fiabilitat i que inclogui també la distribució dels indecisos, avui treballaré només amb aquesta intenció de vot directa.
He comparat la intenció directa de vot en aquesta enquesta GESOP per a El Periódico del mes de setembre i l'última que havien publicat, de finals de juny, en la que preguntaven per un escenari diferent de l'actual, però que ens permet deduir algunes tendències interessants.
El mes de juny EP preguntava, en el bloc del Sí, per una hipotètica «llista del President», amb CDC (sense Unió) i independents, i, separadament, per ERC. Aquesta «llista del President» obtenia un 17% d'intenció directa de vot i ERC un 13,8. Aquest mes de setembre Junts pel Sí, que com sabem -i per resumir-ho molt- aplega CDC, ERC i independents, té un 32,4% d'intenció directa de vot. És a dir, Junts pel Sí recull més suports dels que tenien CDC i ERC per separat, però no gaires més: del 30,8 al 32,4. La tendència sembla alcista, però per ara no tenim més dades que s'estigui arribant significativament a més públic del que s'arribava el mes de juny. Tot i que en qualsevol escenari un 32,4% d'intenció directa de vot és una burrada, és moltíssim.
És molt més interessant observar el que ha passat amb el món que s'ha acabat aplegant al voltant de Catalunya Sí Que Es Pot (CSQEP). El mes de juny -finals- l'enquesta del Periódico, i influenciada per la victòria de la sra. Colau a les municipals a Barcelona preguntava als enquestats sobre una experiència similar a la de Barcelona en Comú traslladada a l'àmbit català, que ho va batejar com a «Catalunya en comú». En aquell moment, un mes després de la victòria de la Colau, un 22,4% dels enquestats tenien, directament, intenció de votar aquesta proposta. Ara, aquest mes de setembre, un cop ja configurades totes les candidatures, propostes i presentats els programes electorals, només un 5,9% dels enquestats tenen intenció directa de vot a CSQEP.
És una dada espectacular, perquè estaria vaticinant una desonflada molt bèstia d'aquest espai. A l'enquesta del setembre El Periódico quan suma intenció de vot directa i simpatia arriba fins un 9% d'intenció de vot «directa» (pre cuina intensa) de CSQEP. És igual, passar d'un 22,4 a un 5,9 o un 9 és alucinant. En tan sols un parell de mesos.
El naufragi de CSQEP ja es pot predir ara amb força rotunditat. I potser això és el que explica el nervisosisme extrem dels sectors més sectaris d'aquest àmbit. Especialment agressiu i insòlitament patós s'està mostrant Pablo Iglesias. Ahir menystenia la gravíssima amenaça del ministre de defensa Morenés, i hi frivolitzava, i, como no, acabava fent veure que tot era un cameo entre PP i Mas, «sus guerritas». Demencial.
Avui mateix, gairebé 40 eurodiputats europeus, entre ells alguns ex-ministres de defensa dels seus respectius països i alguns també caps de grup parlamentari a l'europarlament han signat una carta exigint una rectificació a Morenés. A Europa ningú fa broma amb aquestes coses, a Europa ningú no frivolitza amb l'amenaça de fer intervenir l'exèrcit contra la voluntat popular. Però el coletas sí que ho va fer.
El deliri del coletas ha seguit avui. Segons informava Sara González per a l'ARA en el seu míting a Rubí Pablo Iglesias ha dit «Donarem sexe a Mas, el fuetejarem». Jo flipo. Flipo molt. Aquest tio està tarat, ha perdut l'oremus.
Al meu entendre en aquest món de CSQEP el que està passant és el següent:
- ni de lluny han pogut configurar una candidatura com la que va encapçalar Colau a Barcelona. Ni de lluny!
- per equilibris interns han acabat pactant i ficant al capdavant de l'invent un perfecte desconegut, sense cap capacitat discursiva, carisma, presència ni res de res de res.
- desbordats per la candidatura de Junts pel Sí i el lideratge de Romeva, no han sabut com reaccionar-hi, ni trobar el seu lloc en aquestes eleccions, i han posat tots els ous a un únic plat, el de la dimonització obsessiva de Mas, que l'han portada fins extrems delirants, grotescos, patètics. I això l'electorat ho està veient, se n'està allunyant. S'està parlant a tot el món de la nostra independència i els de CSQEP posant-se de perfil. Per a molta gent que honestament fins ara havia votat ICV això és incomprensible.
- Així les coses Pablo Iglesias, que veia en les eleccions catalanes una continuïtat de l'impuls que va rebre amb la victòria de la Colau a BCN en la seva estratègia cap a la Moncloa -que és l'estratègia que mana en tot aquest conglomerat- ara visualitza amb claredat que Catalunya pot ser la tomba de les seves aspiracions. Per això està tan nerviós i per això està dient les barbaritats que diu.
Per tenir més seguretat en el que estava analitzant he volgut contrastar aquestes dades de les dues enquestes de El Periódico fetes el mes de juny i el mes de setembre amb les dades d'una altra font, en aquest cas el CEO, que vam conèixer durant el mes de juliol.
En relació als ítems que he analitzat, veiem com CiU i ERC compartien una intenció directa de vot del 13,3% cadascun d'ells. Tot i que evidentment l'empresa que ha fet l'enquesta és diferent a la del Periódico, i també ho és la mostra, són més de dues mil enquestes i té una fiabilitat alta. Per tant, segons CEO, es projectava un 26,6 per als dos partits que després han configurat Junts pel Sí. D'aquest 26,6 a l'actual 32,4 hi ha pràcticament 6 punts que sí serien significatius per parlar d'un efecte suma de Junts pel Sí.
El CEO preguntava per Podemos i per ICV per separat. Als primers els hi donava un 10,8% d'intenció directa de vot, a ICV un 3,5. Sumats, un 14,3%, que ara cauen, com a CSQEP, segons El Periódico, fins a un 5,9%, 8 punts per sota, el que també sembla prou significatiu per parlar que CSQEP està naufragant en la seva proposta política.
Per anar acabant, pel que fa a Unió, també hi ha coses interessants... A finals de juny l'enquesta de EP, acabada de consumar la ruptura amb CDC, els atorgava una intenció directa de vot del 3,3%. Ara, dos mesos després, la intenció directa de vot que té Unió és de l'1%.
És a dir, a finals de juny hi havia sobre la taula dos l'embrió de dues propostes polítiques, la de CSQEP i la d'Unió, que un cop s'han concretat, s'han materialitzat, els hi han posat cara, lideratge i discurs, s'han desonflat radicalment. En canvi, una tercera proposta política, que encara estava més embrionària, Junts pel Sí, sí sembla haver connectat molt millor, d'una manera molt sòlida, amb els seus electors decidits i potencials.
Veurem com evolucionen les coses. El cert és que si mirem fredament les dades, el món unionista tindria més camp per recórrer i per créixer que l'independentista. Però en canvi la capacitat que ha tingut l'independentisme de configurar una candidatura com Junts pel Sí, molt potent, molt transversal, sumant lideratges molt plurals i amb un discurs molt sòlid que vincula la independència a la millora de les condicions de vida de tots els catalans, a coses concretes, ofereix en termes electorals unes possibilitats fins ara inèdites de sumar suports.
Per reforçar el que dic, només un 47,6% dels enquestats se senten independentistes, davant un 49,9% que diuen que no se'n senten. La gran victòria de l'independentisme és que gent que no se sent independentista acabi votant independència perquè la seva proposta és més sòlida i convincent. En canvi l'unionisme, és la seva gran derrota, ha estat incapaç de configurar una proposta alternativa i el guió de les amenaces i la fractura social s'ha consumit i esgotat en ell mateix, en una certa residualitat electoral.
Fixeu-vos que en aquest context tan complex i polièdric, un 47% dels enquestats veurien amb bons ulls una DUI després de les eleccions, mentre que només un 35,8% la rebutjarien. La distància que va d'aquest 35,8% al 49,9 que no se senten independentistes és una part del vot que acabarà decidint el que passi el 27S.
L'altre vot que serà decisiu -en els paràmetres de les dades de l'enquesta EP- és el que va del 38,1% de vot directe que sumen Junts pel Sí i CUP al 47,6% que se senten independentistes. Tot sembla apuntar que aquests 9 punts encara no decidits pel que fa a vot a formació política es quedaran en el bloc del Sí, entre JxSí i CUP, que el caràcter plebiscitari primarà sobre qualsevol altra opció i que així, aquell votant que tenia ICV que es declarava independentista, no votarà CSQEP. Que aquest votant assumeixi que està votant independència Sí o No és clau.
Vull dir, per acabar, que si he fet aquesta anàlisi és perquè la gent de El Periódico, en un exercici de transparència que cal aplaudir, han publicat, en obert, totes les dades de l'enquesta.
Seguim! Demà ens trobem al Fossar, l'Onze pel matí a Vic, per participar en la VI manifestació independentista en moto, i l'Onze per la tarda a la Meridiana, a la Via Lliure cap a la independència. Tram 115. Els 115 dies que va durar la batalla de l'Ebre.
DONEC PERFICIAM
PS: acabat d'escriure el post m'han arribat unes altres declaracions d'avui de Pablo Iglesias. Més delirants que mai i absolutament repugnants: "Esa gente que tiene padres andaluces o abuelos extremeños tiene que sacar los dientes e ir a votar para echar a Mas y a Rajoy". Fins ara aquest etnicisme repugnant buscant el vot només l'havia practicat obertament C's. Si queda algú amb un mínim de decència del món d'ICV-EUA per allà dins, amb un mínim de respecte pel que va ser el PSUC, haurien de sortir a desautoritzar-lo. El meu pare era murcià, no era andalús, no sé per tant si sóc "esa gente". Però el meu pare també era del PSUC i avui, des d'on m'estigui veient i seguint tot el que passa a Catalunya, deu estar plorant d'indignació en veure com alguns intenten instrumentalitzar d'aquesta manera tan repugnant l'origen de les persones. No ho permetrem, pare. NO HO PERMETREM! Per tu i per tots els qui com tu vàreu arribar a Catalunya a la recerca d'una vida millor, no permetrem que quatre desgraciats etnicistes facin servir el nostre origen o el dels nostres pares o avis contra les aspiracions del poble de Catalunya.
Dilluns Raül Romeva, Oriol Junqueras, Jordi Turul i la Nerea Martí van concentrar unes 600 persones a la Plaça Catalunya de Cornellà, un lloc que fins ara pràcticament només el PSC s'atrevia a fer servir.
Demà dijous també serà la vespra de l'Onze. Com cada any, acudirem al Fossar de les Moreres, a fer la nostra ofrena, símbol de record, respecte i compromís amb tots els patriotes que van morir en el setge de Barcelona, lluitant per les nostres llibertats. A les 20:00 Junts pel Sí hi ha convocat també un acte polític. I a les 23:00 l'acte d'inici de campanya, a la Plaça Pau Vila.
Avui dimecres una delegació del Govern de Catalunya ha exposat el cas català davant la comissió d'afers europeus de la Cambra de representants dels Estats Units d'Amèrica, enmig d'un gran interès i simpatia. És un dels fets polítics més transcendents que haurem viscut aquests dies. El President d'aquesta comissió, republicà, ha dit que els catalans tenim el dret d'autodeterminació i que el model d'Escòcia és el camí a a seguir per part de Rajoy. És un èxit sense precedents de la jove diplomàcia catalana. És una declaració molt i molt important que esperem sigui també transcedent i influent.
Però avui destinaré el post a analitzar algunes coses de l'enquesta del Periódico de diumenge. Tot i que en termes demoscòpics la intenció de vot directa que manifesten els enquestats és una dada que sempre cal agafar amb pinces, amb molta cura, perquè cal estar molt pendents de la mostra per efectuar les correccions tècniques que ens permetin projectar una intenció de vot amb més fiabilitat i que inclogui també la distribució dels indecisos, avui treballaré només amb aquesta intenció de vot directa.
He comparat la intenció directa de vot en aquesta enquesta GESOP per a El Periódico del mes de setembre i l'última que havien publicat, de finals de juny, en la que preguntaven per un escenari diferent de l'actual, però que ens permet deduir algunes tendències interessants.
El mes de juny EP preguntava, en el bloc del Sí, per una hipotètica «llista del President», amb CDC (sense Unió) i independents, i, separadament, per ERC. Aquesta «llista del President» obtenia un 17% d'intenció directa de vot i ERC un 13,8. Aquest mes de setembre Junts pel Sí, que com sabem -i per resumir-ho molt- aplega CDC, ERC i independents, té un 32,4% d'intenció directa de vot. És a dir, Junts pel Sí recull més suports dels que tenien CDC i ERC per separat, però no gaires més: del 30,8 al 32,4. La tendència sembla alcista, però per ara no tenim més dades que s'estigui arribant significativament a més públic del que s'arribava el mes de juny. Tot i que en qualsevol escenari un 32,4% d'intenció directa de vot és una burrada, és moltíssim.
És molt més interessant observar el que ha passat amb el món que s'ha acabat aplegant al voltant de Catalunya Sí Que Es Pot (CSQEP). El mes de juny -finals- l'enquesta del Periódico, i influenciada per la victòria de la sra. Colau a les municipals a Barcelona preguntava als enquestats sobre una experiència similar a la de Barcelona en Comú traslladada a l'àmbit català, que ho va batejar com a «Catalunya en comú». En aquell moment, un mes després de la victòria de la Colau, un 22,4% dels enquestats tenien, directament, intenció de votar aquesta proposta. Ara, aquest mes de setembre, un cop ja configurades totes les candidatures, propostes i presentats els programes electorals, només un 5,9% dels enquestats tenen intenció directa de vot a CSQEP.
És una dada espectacular, perquè estaria vaticinant una desonflada molt bèstia d'aquest espai. A l'enquesta del setembre El Periódico quan suma intenció de vot directa i simpatia arriba fins un 9% d'intenció de vot «directa» (pre cuina intensa) de CSQEP. És igual, passar d'un 22,4 a un 5,9 o un 9 és alucinant. En tan sols un parell de mesos.
El naufragi de CSQEP ja es pot predir ara amb força rotunditat. I potser això és el que explica el nervisosisme extrem dels sectors més sectaris d'aquest àmbit. Especialment agressiu i insòlitament patós s'està mostrant Pablo Iglesias. Ahir menystenia la gravíssima amenaça del ministre de defensa Morenés, i hi frivolitzava, i, como no, acabava fent veure que tot era un cameo entre PP i Mas, «sus guerritas». Demencial.
Avui mateix, gairebé 40 eurodiputats europeus, entre ells alguns ex-ministres de defensa dels seus respectius països i alguns també caps de grup parlamentari a l'europarlament han signat una carta exigint una rectificació a Morenés. A Europa ningú fa broma amb aquestes coses, a Europa ningú no frivolitza amb l'amenaça de fer intervenir l'exèrcit contra la voluntat popular. Però el coletas sí que ho va fer.
El deliri del coletas ha seguit avui. Segons informava Sara González per a l'ARA en el seu míting a Rubí Pablo Iglesias ha dit «Donarem sexe a Mas, el fuetejarem». Jo flipo. Flipo molt. Aquest tio està tarat, ha perdut l'oremus.
Al meu entendre en aquest món de CSQEP el que està passant és el següent:
- ni de lluny han pogut configurar una candidatura com la que va encapçalar Colau a Barcelona. Ni de lluny!
- per equilibris interns han acabat pactant i ficant al capdavant de l'invent un perfecte desconegut, sense cap capacitat discursiva, carisma, presència ni res de res de res.
- desbordats per la candidatura de Junts pel Sí i el lideratge de Romeva, no han sabut com reaccionar-hi, ni trobar el seu lloc en aquestes eleccions, i han posat tots els ous a un únic plat, el de la dimonització obsessiva de Mas, que l'han portada fins extrems delirants, grotescos, patètics. I això l'electorat ho està veient, se n'està allunyant. S'està parlant a tot el món de la nostra independència i els de CSQEP posant-se de perfil. Per a molta gent que honestament fins ara havia votat ICV això és incomprensible.
- Així les coses Pablo Iglesias, que veia en les eleccions catalanes una continuïtat de l'impuls que va rebre amb la victòria de la Colau a BCN en la seva estratègia cap a la Moncloa -que és l'estratègia que mana en tot aquest conglomerat- ara visualitza amb claredat que Catalunya pot ser la tomba de les seves aspiracions. Per això està tan nerviós i per això està dient les barbaritats que diu.
Per tenir més seguretat en el que estava analitzant he volgut contrastar aquestes dades de les dues enquestes de El Periódico fetes el mes de juny i el mes de setembre amb les dades d'una altra font, en aquest cas el CEO, que vam conèixer durant el mes de juliol.
En relació als ítems que he analitzat, veiem com CiU i ERC compartien una intenció directa de vot del 13,3% cadascun d'ells. Tot i que evidentment l'empresa que ha fet l'enquesta és diferent a la del Periódico, i també ho és la mostra, són més de dues mil enquestes i té una fiabilitat alta. Per tant, segons CEO, es projectava un 26,6 per als dos partits que després han configurat Junts pel Sí. D'aquest 26,6 a l'actual 32,4 hi ha pràcticament 6 punts que sí serien significatius per parlar d'un efecte suma de Junts pel Sí.
El CEO preguntava per Podemos i per ICV per separat. Als primers els hi donava un 10,8% d'intenció directa de vot, a ICV un 3,5. Sumats, un 14,3%, que ara cauen, com a CSQEP, segons El Periódico, fins a un 5,9%, 8 punts per sota, el que també sembla prou significatiu per parlar que CSQEP està naufragant en la seva proposta política.
Per anar acabant, pel que fa a Unió, també hi ha coses interessants... A finals de juny l'enquesta de EP, acabada de consumar la ruptura amb CDC, els atorgava una intenció directa de vot del 3,3%. Ara, dos mesos després, la intenció directa de vot que té Unió és de l'1%.
És a dir, a finals de juny hi havia sobre la taula dos l'embrió de dues propostes polítiques, la de CSQEP i la d'Unió, que un cop s'han concretat, s'han materialitzat, els hi han posat cara, lideratge i discurs, s'han desonflat radicalment. En canvi, una tercera proposta política, que encara estava més embrionària, Junts pel Sí, sí sembla haver connectat molt millor, d'una manera molt sòlida, amb els seus electors decidits i potencials.
Veurem com evolucionen les coses. El cert és que si mirem fredament les dades, el món unionista tindria més camp per recórrer i per créixer que l'independentista. Però en canvi la capacitat que ha tingut l'independentisme de configurar una candidatura com Junts pel Sí, molt potent, molt transversal, sumant lideratges molt plurals i amb un discurs molt sòlid que vincula la independència a la millora de les condicions de vida de tots els catalans, a coses concretes, ofereix en termes electorals unes possibilitats fins ara inèdites de sumar suports.
Per reforçar el que dic, només un 47,6% dels enquestats se senten independentistes, davant un 49,9% que diuen que no se'n senten. La gran victòria de l'independentisme és que gent que no se sent independentista acabi votant independència perquè la seva proposta és més sòlida i convincent. En canvi l'unionisme, és la seva gran derrota, ha estat incapaç de configurar una proposta alternativa i el guió de les amenaces i la fractura social s'ha consumit i esgotat en ell mateix, en una certa residualitat electoral.
Fixeu-vos que en aquest context tan complex i polièdric, un 47% dels enquestats veurien amb bons ulls una DUI després de les eleccions, mentre que només un 35,8% la rebutjarien. La distància que va d'aquest 35,8% al 49,9 que no se senten independentistes és una part del vot que acabarà decidint el que passi el 27S.
L'altre vot que serà decisiu -en els paràmetres de les dades de l'enquesta EP- és el que va del 38,1% de vot directe que sumen Junts pel Sí i CUP al 47,6% que se senten independentistes. Tot sembla apuntar que aquests 9 punts encara no decidits pel que fa a vot a formació política es quedaran en el bloc del Sí, entre JxSí i CUP, que el caràcter plebiscitari primarà sobre qualsevol altra opció i que així, aquell votant que tenia ICV que es declarava independentista, no votarà CSQEP. Que aquest votant assumeixi que està votant independència Sí o No és clau.
Vull dir, per acabar, que si he fet aquesta anàlisi és perquè la gent de El Periódico, en un exercici de transparència que cal aplaudir, han publicat, en obert, totes les dades de l'enquesta.
Seguim! Demà ens trobem al Fossar, l'Onze pel matí a Vic, per participar en la VI manifestació independentista en moto, i l'Onze per la tarda a la Meridiana, a la Via Lliure cap a la independència. Tram 115. Els 115 dies que va durar la batalla de l'Ebre.
DONEC PERFICIAM
PS: acabat d'escriure el post m'han arribat unes altres declaracions d'avui de Pablo Iglesias. Més delirants que mai i absolutament repugnants: "Esa gente que tiene padres andaluces o abuelos extremeños tiene que sacar los dientes e ir a votar para echar a Mas y a Rajoy". Fins ara aquest etnicisme repugnant buscant el vot només l'havia practicat obertament C's. Si queda algú amb un mínim de decència del món d'ICV-EUA per allà dins, amb un mínim de respecte pel que va ser el PSUC, haurien de sortir a desautoritzar-lo. El meu pare era murcià, no era andalús, no sé per tant si sóc "esa gente". Però el meu pare també era del PSUC i avui, des d'on m'estigui veient i seguint tot el que passa a Catalunya, deu estar plorant d'indignació en veure com alguns intenten instrumentalitzar d'aquesta manera tan repugnant l'origen de les persones. No ho permetrem, pare. NO HO PERMETREM! Per tu i per tots els qui com tu vàreu arribar a Catalunya a la recerca d'una vida millor, no permetrem que quatre desgraciats etnicistes facin servir el nostre origen o el dels nostres pares o avis contra les aspiracions del poble de Catalunya.
Entrades
1 comentari:
Estic molt d'acord amb l'anàlisi. Només faría un matís: no m'atreveixo a sentenciar a UDC. Malgrat les enquestes, penso que poden treure resultats "dignes". Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada