Petit dietari del procés i el 27S

Enceto avui una nova fórmula per al blog. Intentaré, d'ara fins el 27S, anar publicant anotacions sobre el que faig, penso o passa aquests dies fins el 27S. Seran les anotacions d'algú que ho viu des de la base i sense cap carnet de cap partit, però amb la intensitat que donen més de 30 anys de militància independentista i amb un cap que sempre em bull de pensaments, i que aquesta campanya vol ajudar en tot el que pugui i on li diguin que pot fer falta.

Avui hem encartellat al barri de Sant Ildefons, de Cornellà de Llobregat, on vaig crèixer i on el meu germà és el coordinador de l'ANC. Hem anat des del pavelló poliesportiu fins l'escola Sant Ildefons, on vaig cursar l'EGB, baixant per tota l'Avinguda Sant Ildefons, fins la rotonda de l'Hospitalet, la zona de l'ambulatori, el mercat i carrers perpendiculars.

Hem encartellat per l'acte de Junts Pel Sí que tindrà lloc dilluns vinent, dia 7, a les 19:30, a la Plaça Catalunya, un dels epicentres del Cornellà que s'originà amb la immigració dels anys 60 i 70. Serà un dels actes més potents que mai s'hauran fet a Cornellà, amb Raül Romeva, Oriol Junqueras, Jordi Turull i la Nerea Martínez.

Una de les coses més boniques de tot el que estem fent i vivint és veure la quantitat de gent tan diversa que ens hem posat a treballar perquè el Sí guanyi amb claredat el 27S. Avui hem sortit, per tot Cornellà, fins a 13 grups d'encartellar, amb gent d'ERC, de CDC, i molts voluntaris del teixit associatiu de Cornellà. Estem molt il·lusionats amb l'acte de dilluns. Estem convençuts que anirà molt bé.

Aquesta confluència de gent tan diversa que ha significat posar en marxa Junts Pel Sí és extraordinària. A mi personalment m'emociona i em fa feliç. No només perquè sempre és el que havia defensat, sinó perquè m'encanta estar treballant i ajudant en tot el que puc pensant únicament en positiu. Portàvem molts anys amb tensions, marcant diferències i distàncies, competint per un espai, etc. I això desgasta molt. Jo sé que sóc destraler: per formació i desenvolupament professional sóc molt analític i crec que tinc un alt sentit de l'estratègia, orientat a assolir objectius, per això em desespero en les situacions que veig la caguem estrepitosament. Que ara estiguem tots treballant a una és una experiència meravellosa que estic segur donarà fruits, generarà una onada d'adhesions que farà que Junts pel Sí obtingui un grandíssim resultat.

Aquesta nit el diari Público ha donat a conèixer unes dades d'una enquesta-baròmetre que està fent. Hi ha algunes coses molt interessants. La que més és que projecta un 48,8% de vots pel Sí a la independència entre els vots de Junts pel Sí i de la CUP. És una dada molt rellevant. Vol dir que ho estem fent bé i ho tenim a tocar.

A Junts pel Sí ens atorga (parlo en primera del plural perquè jo també m'he fet candidat, sóc el candidat quaranta i pico mil) uns 60 diputats. Jo crec que en seran més, que estarem en els 68 o per sobre. I a la CUP uns 13, que en aquest cas crec que són molts. Per gestionar d'una manera sòlida un procés tan complicat com el nostre és important que Junts pel Sí obtingui 68 o més diputats. Com va dir dissabte passat l'Eduard Voltas en un article, jo també prefereixo una suma de 68 + 8 que no de 64 + 12. Totes dues ens donen el mateix en vots, però en el primer cas la gestió del procés és més sòlida, més fàcil, menys inestable, menys traumàtica, més eficaç. De manera que, i dit amb tot el respecte per a la CUP, no fem experiments i reforcem la candidatura que sabem és l'única ens garanteix poder fer la independència. La CUP ajudarà, però l'única que pot fer-ho possible és Junts pel Sí.

Una altra dada rellevant de l'enquesta és que hi ha dues opcions que, des d'un mínim sentiment catalanista o de decència democràtica, ara ja sabem votar-los serà com llençar el vot. No només perquè votar-los ja implica automàticament alinear-se en el bloc del No, sinó perquè la projecció electoral que tenen els converteixen directament en irrellevants o directament extraparlamentaris. Es tracta, en el primer cas de la candidatura de Catalunya Sí Que Es Pot i en el segon cas d'Unió.

Els que diuen que sí que es pot, però que de fet no sabem què és el que volen, l'enquesta els projecta uns 16 diputats, per sota de Ciutadans, i recollint només uns pocs vots més dels que va obtenir ICV les darreres eleccions. És a dir, no repeteixen -ni de lluny- «l'efecte Colau». No, no podran res. Davant això si encara hi havia algú que en un referèndum voldria votar Sí i tenia pensat votar CSQEP, val la pena que s'ho pensi, perquè llençarà el vot, comptarà com a No i a més a més serà irrellevant, no servirà per fer res del que l'ha pogut menar a donar-hi suport. Res. Aquesta reflexió serveix fins i tot per a gent que no compartint el projecte independentista, vulgui menar algun canvi a Espanya o tingui un sentit ètic del vot. El que està clar és que qualsevol canvi profund a Espanya només vindrà després de la independència de Catalunya. I que si es té un sentit moral de la política, hom no pot quedar-se de braços creuats davant la deriva autoritària, protofeixista, de l'estat espanyol contra Catalunya. I l'únic vot de reacció davant totes les barbaritats que està perpetrant l'Estat Espanyol és votar Junts pel Sí o CUP.

Pel que fa a Unió l'enquesta projecta 0-2. A banda que això és impossible, perquè de fet si s'entra a Barcelona es fa amb 3 diputats (per tant seria 0-3), el cert és que votar a Unió és llençar el vot, ja que cada cop és més evident que difícilment entraran al Parlament i si ho fan serà per anar de cap al grup mixt. De què serveix votar Unió? De res.

Entenc que hi pugui haver alguns votants que tinguin dubtes sobre tot el que està passant, que tinguin una visió molt moderada de la societat i de com ha de funcionar i que els pugui generar dubtes un procés com aquest i fins i tot temor la reacció autoritària de l'Estat Espanyol. I que davant d'això puguin tenir la temptació de votar un partit que es postula com «el seny». A banda que és un seny fals, ja que només és el «si no em moc no em passarà res», i no el seny veritable, entès com la decisió més raonable atenent a les circumstàncies, és un vot totalment improductiu.

Per als sectors més moderats de la nostra societat la garantia més gran que mai podran tenir que les coses es faran bé és la que ofereix Junts pel Sí. Quan més forta sigui la victòria de Junts pel Sí, més ens assegurarem un govern sòlid i un procés ordenat. Votar una força que no tindrà representació o serà tan ínfima que ni tan sols podran formar grup parlamentari és llençar el vot, és generar incertesa.

Unió ha acabat configurant una proposta política «petainista», que només ofereix la rendició a canvi de que no ens facin mal. Si som bons minyons, si no molestem, si no cridem, si no demanem res, si diem a tot que sí... no ens faran mal, podem aspirar a la seva clemència. És rendir-se sense lluitar, és no tenir idees, és no creure en res per por que creure en alguna cosa i defensar-la ens pugui portar algun problema.

En fi, veurem què ens diuen les enquestes que suposo aniran sortint des d'aquest cap de setmana, tot i que no hi tinc cap confiança, perquè el paper dels mitjans de comunicació és una de les grans vergonyes d'aquesta campanya. Tots els diaris de Madrid obeeixen com una màquina les consignes que els hi arriben des del pinyol de l'Estat espanyol, han fet seva la màxima que el director d'un diari madrileny deia de que «la unidad de España está por encima de la verdad». Així, aquests mitjans són el braç executor de les amenaces, mentides i maquinacions d'un Estat podrit. Però a sobre també ens trobem que els principals mitjans a Catalunya també actuen amb una hostilitat repugnant cap al procés, ja sigui combatent-lo directament, com és el cas de La Vanguardia o El Periódico, ja sigui sobredimensionant l'opinió i l'espai de l'unionisme. De tots els mitjans de comunicació a Catalunya (premsa, ràdio, TV), més del 80% té una actitud hostil i desacomplexadament combativa contra el procés.

Ahir vaig anar a la presentació del nou llibre de Ramon Tremosa «Let Catalonia Vote». En parlaré un altre dia. Només em quedo ara amb una cita que hi recull:

«A espanya vaig veure, per primera vegada, informacions periodístiques que no guardaven cap relació amb els fets, ni tan sols la relació que sol existir en una mentida normal... Vaig veure, de fet, que la història s'estava escrivint no pas en termes d'explicar què estava succeint, sinó en termes d'explicar el que havia de succeir segons la línia del partit»

És una cita que podria haver estat escrita avui per qualsevol observador imparcial de la nostra realitat mediàtica. Però no, és de l'any 1943 i és de... George Orwell (Looking back on the Spanish Civil War)

Així estem.

Demà tinc reunió del meu grup mòtard, de La Coronela Crew Mòtards, per preparar la nostra participació, el matí de l'Onze de setembre, a la VI manifestació independentista en moto, que sortirà de Vic per arribar a Barcelona. Després, a la tarda, anirem a la Via Lliure, al tram 115.

DONEC PERFICIAM